«El
moment més bonic i encoratjador és quan algú et diu que ha llegit el teu llibre»
L'escriptor i professor de l'IES L'Estació Josep Calero
acaba de publicar el recull de relats Hitchcock
al sofà, la primera incursió significativa del poeta de Benigànim en el
gènere narratiu. L'obra, un homenatge
en tota regla al genial cineasta anglés, va rebre el passat mes d'octubre el
premi de narrativa del XXXIV Certamen Literari Vila de Puçol. Aquest
reconeixement és l'excusa perfecta per conversar amb ell sobre la seua
trajectòria i el seu procés de creació literària.
Què representa per a tu haver guanyat aquest certamen?
Representa, en realitat, un canvi de perspectiva
literària notable. D'una banda, el fet d'haver rebut un premi d'una certa rellevància;
d'una altra, que el llibre pot tenir una major difusió editorial; i també,
òbviament, el canvi d'enfocament que suposa el pas de la poesia a la narrativa.
A més, és un incentiu per continuar treballant diversificant temàtiques i
gèneres.
Quina és l'essència dels relats guardonats a Puçol?
Es tracta d'un conjunt d'onze històries
que fixen la seua mirada en onze pel·lícules del magnífic director anglés.
Cadascun dels relats explica una trama encapçalada pel títol del film, encara
que pel que fa al contingut alguns pretenen mantenir una certa fidelitat als
models originals, d'altres només en conserven l'essència i poc més. El que és
comú a tots els contes és la presència de Hitchcock i d'elements recurrents en
la seua filmografia, com ara la intriga, els colps d'efecte, les psicologies
turmentades o l'humor negre.
Portada de l'obra guardonada |
Ja havia escrit algun relat breu en més
d'una ocasió i, fins i tot, dos d'aquests relats havien estat premiats en dues
convocatòries literàries a les comarques de Tarragona, però sempre m'ha costat
donar-li continuïtat a la narrativa perquè necessita una major planificació i
també un temps que moltes vegades no tenim.
Pel que dius, sembla complicat tot el procés de creació literària.
L'escriptura és un acte individual i
solitari, almenys en el meu cas. És un treball d'absoluta concentració i,
també, d'introspecció, de treball de documentació i de revisió. Té poc a veure
amb teories d'inspiracions màgiques. No soc un gran defensor de la inspiració,
al contrari, tot parteix de dos elements essencials: la formació i el treball,
encara que sempre va bé tenir certes dosis de talent, que ben administrades són
un complement ideal per a aquests dos elements esmentats.
Però a pesar de les dificultats, sempre compensarà.
Sempre existeix un moment fantàstic, i
aquest és precisament el de la trobada amb els lectors i les lectores: els
silencis respectuosos de les presentacions literàries que desemboquen en
felicitacions posteriors i en l'amable i necessari contacte de les signatures i
dedicatòries, que jo mire de personalitzar tant com puc. Tanmateix, el moment
més bonic i encoratjador és quan algú et diu que ha llegit el teu llibre i te'n
comenta alguns aspectes, perquè és, en definitiva, l'objectiu primordial d'allò
que has escrit, que el lector o la lectora el faça seu. Ací resideix l'ànima
màgica de la lectura.
En una entrevista concedida a L'Andana afirmares que "escriure una novel·la
és un mur insalvable". Continues sostenint aquesta afirmació?
Tinc un bon amic, professor, com jo, de l'IES
L’Estació, que és un excel·lent novel·lista. És metòdic, rigorós i constant. A
mi em falten aquestes qualitats, i crec que són del tot necessàries per
elaborar una novel·la que siga suficientment atractiva i que complisca les
exigències de lectors i lectores. Supose que tinc altres virtuts, però no
confie en excés en les meues aptituds com a escriptor de narrativa llarga, i
prou que ho lamente.
Què et proporciona la poesia enfront de la narrativa?
En general, la poesia em permet
verbalitzar tot allò que em preocupa del meu entorn, però també allò més íntim
que en el dia a dia roman més ocult. Vivim en societat, i m'interrogue sobre
les desigualtats, sobre el patiment, sobre la identitat, sobre el valor de la
cultura, sobre les contradiccions de l'ésser humà. El més extraordinari de tot
açò és que el que faig em permet ser conscient de les meues evidents
contradiccions i m'ajuda, i ho dic amb tota la humilitat del món, a conviure
amb les meues febleses.
Com a docent, quin consell donaries als joves que comencen a escriure?
Crec que en alguna altra ocasió vaig
comentar que no soc molt bo aconsellant, però si he de dir alguna cosa útil,
sense ser massa original, considere que la feina, la decisió, el coneixement,
la passió i la perseverança han de formar part de l'inventari ineludible de
qualsevol persona que tinga coses a dir fent servir la paraula escrita.
Fa poc temps que he deixat enllestits un
poemari i un altre conjunt d'històries breus. Tant l'un com l'altre busquen
encara el seu lloc com a publicació. El cap sempre bull, però no sempre troba
el punt idoni de cocció. De tota manera, ara tinc el cap en altres projectes
personals i pense que això anirà en detriment de l'escriptura. O potser no,
perquè els camins de l'escriptura, almenys en el meu cas, són inescrutables i,
tal vegada, aquest nou camí que inicie em permeta retrobar-me amb el jo poètic
o amb el jo narrador. Del que estic convençut és que la meua vida personal i
professional està lligada a la paraula.
Doncs, tot queda dit. Moltes gràcies, com sempre, per la teua disponibilitat i proximitat. I molta sort amb el nou projecte que encetes ara.
Doncs, tot queda dit. Moltes gràcies, com sempre, per la teua disponibilitat i proximitat. I molta sort amb el nou projecte que encetes ara.