La desaparició de la professora Ana Canet Soler deixa un buit, una absència, a l'IES L'Estació

Ana i el seu alumnat de 3r d'ESO durant
el començament del present curs escolar

Concentració en memòria d'Ana Canet Soler

Commocionats encara per la mort del professor de Física i Química Albert Sánchez Vidal, ahir ens comunicaren la desaparició d'altre membre del mateix departament, Ana Canet Soler, que no ha pogut superar la greu malaltia que patia des de fa uns cursos. Per aquest motiu, l'IES L'Estació ha recordat la docent amb un sentit homenatge que ha buidat les aules i ha reunit als jardins del centre a tota la comunitat educativa.

Durant l'acte, el director Pere Vañó va destacar, amb la veu trencada i visiblement afligit, la fermesa i la constància de l'educadora, que sempre que ha pogut ha atés l'alumnat malgrat la seua situació personal. A més, el nostre company del Departament de Valencià, el poeta Josep Calero, va seleccionar i declamar un poema de Miquel Martí i Pol que forma part del poemari Llibre d'absències i que reproduïm al final d'aquesta informació.

“Valenta com ella a soles”, “Una lluitadora fins al final”, “Una persona meravellosa”, “Un gran exemple per a tots”, “Ha demostrat una gran generositat cap a la vida i coratge lluitant contra la malaltia”. Són algunes de les reaccions immediates dels companys de professió en conéixer la trista notícia.

Ana Canet Soler, natural de Montitxelvo, era professora de Física i Química a l'IES L'Estació. La docent, que es va incorporar a la plantilla l'any 2011, també va exercir de cap d'estudis d'ESO durant una temporada.

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo