dijous, 2 de maig del 2019

«Els primers romàntics a Ontinyent», pel cronista Alfred Bernabeu

La dècada dels anys seixanta va suposar una revolució en els costums de la societat espanyola. El turisme estranger que envaïa les costes peninsulars era, en part, responsable d'este fenomen de modernització. La joventut era especialment receptiva a les noves formes de vestir; la minifalda i el bikini —criticats pels sectors més conservadors— ben prompte s'imposaren.  Els joves imitaren el  pentinat dels Beatles i es deixaren créixer les melenes. La modernitat del moment tenia un adjectiu: era yé-yé.
Ja han pogut comprovar que els canvis en les modes i en els costums sempre han despertat certs recels. En aquesta ocasió vull aportar un testimoni ben curiós de les primeres  impressions que va causar, entre els ontinyentins de mitjans del segle XIX, el nou corrent literari de moda d'aquell temps i els seus seguidors: el Romanticisme.
En este año entre los jóvenes de ambos sexos corría una bárbara moda que llamaban románticos, los cuales vestían con un levitón largo, el pelo también largo y risado sobre las espaldas, con barba o con patillas y bigote de color amarillo. Si les despreciaban sus novias, se suicidaban con un pistoletazo”.
“Las románticas llevaban el vestido del todo blanco o negro, el pelo suelto risado o envuelto las trenzas con un puñalito […] con un frasquito de veneno colgado al cuello con el que amenazaban a sus padres y novio cuando las contradecían. Hubo muchas que lo tomaban despechadas y se vestían de blanco para morir. ¡Qué necedad e ignorancia en siglo de Ilustración! El modo de hir por las calles era ridículo y desficioso, y para poder conseguir el estar amarillas y delgadas tomaban continuamente vino agrio y otros licores perniciosos a la salud por cuyo motivo muchas enfermaron y murieron de ataques”.
“El pantalón de los románticos era estrecho y por debajo de las botas, de modo que no podían recojer la vengala, si les caía en tierra, ni coger las pulgas sin quitarse el pantalón”.
L'autor de l'escrit difícilment veuria passejar pels carrers d'Ontinyent joves vestits a la moda romàntica, a menys que es tractara d'estudiants de procedència burgesa de visita a la casa paterna. La major part dels pobladors de la vila del Clariano vestien en el segle XIX a la manera tradicional. La topografia mèdica d'Ontinyent —datada en 1916—  explicava la desaparició “a medida que se infiltraba la civilización moderna del simpático, modesto y artístico traje de nuestros antepasados, dando paso al traje moderno...”. Encara, però, la nostra ciutat era de costums conservadors i marcadament religiosa. De fet, els ontinyentins, quan el toc de la campana anunciava l'acte de consagració en la missa, guardaven silenci en les vies públiques i els homes es descobrien llevant-se el barret o gorra.
Hui en dia, assistim a canvis trepidants. La tecnologia de la informació transmet modes i tendències de manera instantània. Les grans multinacionals (Zara, HM...) fins i tot canvien setmanalment les seues col·leccions. En internet pots comprar de manera instantània “on line” en nombroses pàgines. Les xiquetes porten esgarrats els pantalons de manera intencionada. Ara és la modernitat, abans era propi d'indigents o de xiquets trapassers. Ja res no ens sorprèn!    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada