El professor Javier Nadal viatja a Dublín gràcies al programa Erasmus +

Els professors també se'n van d'Erasmus. De fet, Javier Nadal ha participat enguany en aquest programa de mobilitat que permet la realització d'estades formatives a l'estranger, tant per a alumnes com per a docents. El destí del professor del Departament de Comerç fou Dublín, on va compartir experiències amb professionals de l'educació d'altres països europeus i va assistir a un curs de formació d'una setmana que tractava sobre com aplicar a l'aula les anomenades Soft Skills, és a dir, aquells atributs personals imprescindibles per a tindre èxit en l'àmbit laboral. "Per a un professional de l'ensenyança és interesantíssim reflexionar sobre la pràctica docent i com fomentar noves metodologies, destreses i actituds que estiguen en consonància amb els reptes dels nous temps educatius", comenta el professor.

Però Javier Nadal també tingué l'oportunitat de gaudir dels encants de la capital de la República d'Irlanda. "La ciutat on va nàixer Oscar Wild", ens explica, "ofereix el plaer de xafar carrers vibrants plens de gent jove. També pots trobar música al carrer dels apassionats ‘buskers’ i disfrutar del romanticisme de creuar el riu Liffey pel Ha’penny Bridge. I com no, al final del dia és el moment perfecte per a parar el temps i assaborir vivències amb els nous companys al Temple Bar".

Segons el professor de Comerç, Erasmus Plus és més que un programa de formació; és una finestra davant de la qual "obrim els ulls al món i recollim experiències vitals que després traslladem a les nostres aules". En definitiva, una grata vivència que ha sigut possible gràcies als organismes europeus i al nostre centre, que ha gestionat tot el procés. 

Jubilació del professor Alfred Bernabeu

L'IES L'Estació ret homenatge a Alfred Bernabeu per la seua jubilació

El cronista oficial d'Ontinyent tanca quasi quatre dècades en el món de l'ensenyança amb un discurs on ha pretés compartir amb companys i familiars la seua dilatada trajectòria professional i acadèmica

Intervenció d'Alfred Bernabeu durant l'homenatge

Departament de Valencià de l'IES L'Estació

Fotos, Toni Ferrero
Després de trenta-sis anys dedicats al món de la docència, Alfred Bernabeu Sanchis finalitza un cicle professional iniciat el gener de 1983. El conegut professor de Valencià de l'IES L'Estació abandona definitivament les aules per obrir-se camí cap a la seua jubilació. És per això que durant aquestes últimes jornades lectives del curs el docent ha esdevingut l'oient d'una lliçó molt especial: l'emotiu agraïment de tota la comunitat educativa per una meritòria tasca en l'àmbit acadèmic. El cronista oficial d'Ontinyent, visiblement emocionat per aquest homenatge que alumnat, professorat i familiars li han rendit, no va dubtar en cap moment de la seua aportació a les noves generacions. "Jo ho he tingut fàcil", confessa el docent, "m'he dedicat a l'ofici que desitjava i que he compatibilitzat amb altra de les meues passions: la investigació de la història de la nostra ciutat. He procurat transmetre amb decidida voluntat coneixements i estima per la nostra llengua i per la història pròpia com a valencians".

Alfred Bernabeu, que ha sigut professor de l'IES L'Estació des de l'octubre de 1984, s'ha convertit al llarg dels anys en un component clau no sols de l'institut ontinyentí, sinó també del món cultural de la comarca. La seua solidíssima formació com a Catedràtic de Valencià i Doctor en Història l'acredita com l'educador que sempre ha volgut ser, ben orgullós de l'institut on ha desenvolupat la seua labor durant més de tres dècades. "Puc dir que som un centre polivalent i complet", reconeix. "Nosaltres estem segurs de la qualitat d'ensenyament que s'imparteix a les aules. De fet, pràcticament tot el professorat ha matriculat els seus fills i nets ací, jo també hi vaig confiar. Irene i Isabel, les meues filles, encara conserven bons records d'eixos anys".

La vicedirectora, Imma Cambra, li fa
entrega del regal de jubilació

Bernabeu, que va rebre com a present una moneda pertanyent a l'època del rei Alfons XII, només va tindre paraules d'agraïment per als seus companys de professió, especialment per als membres del seu departament, amb els quals ha tingut "el plaer de treballar colze a colze, ben orgullós de la feina que hem fet junts". 

Col·laborador habitual del periòdic LoClar i de la revista Alba, on exerceix d'assessor, Alfred Bernabeu és també autor d'infinitats d'articles i de títols fonamentals per al coneixement de la història d'Ontinyent. A més, l'any 2018 la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia li va concedir el Premi Cervino per la seua promoció de la festa morocristiana, a la qual ha estat estretament vinculat com a fester de diferents comparses, com a pregoner i com a vicepresident i assessor cultural i lingüístic de la Societat de Festers.

El professor d'Informàtica Ferran Mas ens conta la seua experiència a Bolonya amb la beca Erasmus +

S'acaba el curs i per a molts de nosaltres és una fita anual més important que el canvi d'any natural del calendari. És el moment perfecte per reflexionar què hem fet durant aquests mesos i començar a plantejar-se els projectes per a la propera temporada.

Analitzant el curs, pense en els grans canvis a nivell personal i en les experiències acadèmiques. En el tema personal hi ha un fet que eclipsa la resta i és que en breu seré pare. En l'aspecte acadèmic cal destacar el gran esforç i treball que han realitzat els alumnes de 2n del CFGM de Sistemes Microinformàtics i Xarxes i la qualitat humana, les ganes d'emprendre projectes i la competitivitat dels alumnes de 1r del CFGM d'SMX. Hem participat en les CyberOlimpics (obtenint el 2n lloc), hem visitat el supercomputador Tirant de la Universitat de València, hem anat d'excursió a la Comic Con de València, a Agres i al Pou Clar i  hem participat en la fira de l'estudiant, entre d'altres.

Una activitat increïblement enriquidora d'aquest curs ha estat disfrutar de la beca de mobilitat per al professorat Erasmus+. Aquesta beca em va permetre anar a Bolonya a realitzar un curs sobre “Project Based Learning” i aprofundir sobre la metodologia d'aprenentatge orientat a projectes, molt interessant per aplicar a tots els nivells, però especialment al meu alumnat de Formació Professional.

A banda de la part purament formativa, les beques Erasmus ens brinden l'oportunitat d'enriquir-nos culturalment, visitar altres llocs i empreses del territori europeu, conèixer professors diversos i llocs d'Europa, compartir experiències amb ells i fer amistats molt especials. Això és la base per facilitar futures cooperacions i ampliar les possibilitats de realització d'estades i pràctiques a l'estranger del nostre alumnat.

En conclusió, realitzar estades a l'estranger és una meravellosa oportunitat d'enriquiment cultural i personal. Enguany el centre ha gaudit de beques de mobilitat de professorat, beques FCT Europa i Erasmus per a la realització de les pràctiques en empreses en Cicles Formatius. Una vegada dit tot això, sols voldria recalcar que no podem deixar passar aquestes oportunitats, cal abandonar la zona de confort i moure's. Vos anime a professors i estudiants a fer ús d'aquestes ajudes.

T'animes?

Alba Penalba, alumna d'Administració i Finances, ens narra la seua experiència a Dublín gràcies a la beca FCT Europa

Dos dels nostres estudiants, Alba Penalba i Marc Torres, han aconseguit aquest curs la beca de mobilitat FCT Europa, unes ajudes de la Conselleria d'Educació que permeten a l'alumnat d'FP cursar el mòdul de Formació en Centres de Treball en un país estranger.

Alba, alumna de 2n del CFGS d'Administració i Finances, ens relata en primera persona la seua experiència a Dublín (Irlanda).

Me llamo Alba Penalba y estos dos últimos años he estado estudiando un ciclo superior de Administración y Finanzas en el IES L’Estació en Ontinyent. 

Cursé este ciclo porque, aunque ya tenía el grado medio y tenía 5 años de experiencia, quería mejorar mi formación y tener más oportunidades de encontrar un buen trabajo. Una vez estábamos cursando el ciclo, ya nos comentaron que en el segundo año podíamos optar a una beca llamada FCT EUROPA para realizar las prácticas en el extranjero. En ese momento pensé ¿y por qué no?, así que durante todo el año me esforcé muchísimo para sacar las mejores notas posibles y mejorar mi inglés para conseguir una oportunidad. 

Llegados al segundo año, ya empecé con las solicitudes y con los certificados necesarios para poder optar a la beca y, la verdad, con un nervio increíble a cada paso que daba. Cuando ya supe que estaba entre los afortunados, me entraron el miedo y las dudas, solo pensaba: no entenderé nada, a ver si me arrepiento y vuelvo y cosas así.  Ahora mismo, tengo que darles las gracias a mis profesoras Carolina Jordán, Araceli Ferre y Pepa Falcó, que me animaron durante todo el proceso, y por supuesto a mi tutora Amparo Asensio, que me dio el ánimo y el empujón que necesitaba, ya que confió en mí desde el minuto uno. 

Una vez en Dublín, tengo que decir que la familia con la que me tuve que quedar no podía haber sido mejor, me cuidaron y se preocuparon por mí como si fuera una más de la familia, incluso compraron comida española para que les hiciera paella y tortilla de patatas. Fue genial. 

La primera semana de orientación fue como estar en una burbuja, no me creía lo que estaba pasando, todo fueron visitas a museos, la fábrica de cerveza y los lugares más emblemáticos de Dublín, y además teníamos toda la semana clases de inglés para adaptarnos al entorno. Debo decir que durante la primera semana conocí a personas increíbles con las que seguí quedando durante los tres meses, ya fuera para hacer turismo por otras ciudades o para salir de fiesta, y con las que sé que continuaré en contacto una vez se terminen las prácticas. 

Al comenzar las prácticas, ya empezó la rutina de levantarse temprano, desayunar e ir a trabajar. Tardaba 1 h y tenía que ir en tren, y bueno, tengo que decir que mi experiencia en la primera empresa no fue muy agradable, pero al poco tiempo me cambiaron de empresa y   aunque estaba muy a gusto en ella, no tenía mucho trabajo que hacer, pero bueno, intenté aprender todo lo que pude de mi instructora y hablar con ella todo el tiempo para mejorar mi inglés. 

En conclusión, aunque haya tenido algunos problemas durante los tres meses que he estado en Dublín, tengo que decir que esto ha sido la mejor experiencia de mi vida y que la volvería a repetir si pudiera, ya que no solo he mejorado mi nivel de inglés sino también me ha mejorado como persona. 

Por último, y habiendo superado todas las expectativas con las que me fui, me gustaría volver a agradecer al centro educativo IES L’Estació, a la Conselleria, a mi tutora Amparo Asensio y al resto de profesoras que me hayan permitido disfrutar de esta gran oportunidad de la cual me siento muy afortunada, y por supuesto a mi familia, que me apoyó desde el primer momento.

Solo GRACIAS

Alba Penalba Oviedo

Entrevista a Sergi Cháfer, alumne que ha realitzat a Viena les pràctiques Erasmus +

Sergi Cháfer amb el professor Enrique Minguet,
tutor del mòdul de Projecte de Sergi

Els programes de mobilitat que permeten realitzar pràctiques en altres països europeus són el somni de qualsevol estudiant que desitge millorar el seu futur professional. Precisament açò és el que ha sol·licitat Sergi Cháfer, alumne de l'IES L'Estació que ha cursat enguany 2n del CFGS de Desenvolupament d'Aplicacions Web i que ha residit tres mesos a Viena, ciutat on ha desenvolupat les seues pràctiques formatives Erasmus Plus, un programa de la Unió Europea que possibilita, mitjançant una beca, treballar en empreses i organitzacions públiques o privades.

Sergi, que ha tingut l'oportunitat de continuar treballant en l'empresa en la qual ha dut a terme les pràctiques, ha tornat aquest mes de juny a la capital austríaca, on està estudiant actualment alemany, idioma d'importància vital a Àustria. A més, ha decidit matricular-se a la Universitat Oberta de Catalunya per a cursar telemàticament des de Viena el Grau en BigData i MachineLearning.

Les seues experiències personals i vitals poden animar altres alumnes a fer realitat les seues pràctiques formatives a l'estranger. És per això que la professora Yolanda Monerris li ha fet aquesta entrevista.

Què t'està aportant la teua estada a Viena, tant professionalment com personalment?

Professionalment, he aprés a donar valor a un projecte, que tindre una actitud participativa és un punt clau hui en dia i, a més, s'hi valora moltíssim que tingues en compte l'opinió de tot l'equip a l'hora de desenvolupar, perquè impliques tot l'equip en el producte i dones veracitat a la tasca. Personalment, és una cultura completament diferent de l'espanyola i cada dia t'adones de quan estàs aprenent i quant podràs aportar en el futur si adoptes una mentalitat positiva als canvis.

Sergi amb els seus companys

Quins diries que són els pros i contres d'aquesta experiència?

Ara com ara, els contres sempre estaran lligats al concepte "homesick", per molt que vulgues encaixar, aquesta mai serà la teua cultura i prompte aprens que és dur deixar tota la teua vida arrere. Respecte als pros, tens l'oportunitat d'aprendre de distintes cultures, noves metodologies i per descomptat conéixer gent sorprenent.

Recomanaries aquesta experiència a altres companys?

Sempre que tingues força de voluntat, és una oportunitat que pots penedir-te tota la vida de no haver aprofitat, així doncs, per descomptat, si m'oferiren una oportunitat així mil voltes, la meua resposta seria sempre la mateixa.

Compara aquesta experiència amb allò viscut i aprés en el cicle del centre. T'ha servit allò aprés al centre per a les pràctiques?

Gràcies al centre he tingut la capacitat de ser una part imprescindible de la companyia i fins i tot he servit de mentor per a altres companys amb menys pràctica al desenvolupament d'aplicacions web.

S'han acomplert les teues expectatives en participar en Erasmus+ a Viena?

Sincerament, no sabia què buscava ni què anava a trobar i em pareix la millor actitud per a afrontar un nou repte, siga el que siga el que vages a viure, et sorprendrà.

Quins encants té la ciutat?

Viena és una ciutat preciosa i possiblement perdre't en ella és una de les millors activitats que pot oferir. Al final de l'Erasmus hauré viscut en aquesta ciutat tres mesos i definitivament em pareix un lloc preciós per plantejar tindre una vida com a programador web; hi ha moltíssimes reunions de programador web i pots trobar el teu lloc en qualsevol d'aquestes. Finalment, conclouria que el millor que té Viena és poder visitar el canal després d'un llarg dia de feina i deixar la ment en blanc.

Una campanya publicitària de 3r B ens consciencia que els joguets no tenen gènere

No faces que els joguets siguen el teu enemic. Així de clar i contundent s'expressen els joves de 3r d'ESO B en un anunci publicitari creat enguany per a l'assignatura de Castellà. Amb ell no sols ens adverteixen dels prejudicis que els adults mantenen encara al voltant d'aquest assumpte; també busquen oferir-nos una escena que en ple segle XXI hauria de ser completament natural: xiques que disfruten amb un baló i xics que desitgen una nina amb què jugar.

Però aquesta no ha sigut l'única proposta audiovisual de la classe. La violència dins del nucli familiar, la lluita contra l'alzhèimer, la pobresa infantil o l'explotació indiscriminada d'animals són les altres temàtiques que es manifesten en els següents espots.

Graduació del Batxillerat Nocturn i dels CFGS 2019

Eufòrics, tal com es pot veure en la fotografia, es mostraren divendres passat els estudiants de 2n del Batxillerat Nocturn i dels Cicles Formatius de Grau Superior durant la cerimònia de graduació d'una promoció més. Com altres anys, la gala es va celebrar al saló d'actes de l'institut, on intervingueren el cap d'estudis, Enrique Minguet, el director, Pere Vañó, i alguns representants de l'alumnat, que dedicaren sinceres paraules d'agraïment per a uns professors que tants bons consells els han donat.

Durant la gala, patrocinada una vegada més per Papes Buquet, Seneo i l'Ampa del centre, tingueren cabuda els tradicionals obsequis per als ja graduats, els esperats muntatges audiovisuals i els habituals reconeixements a una llarga trajectòria acadèmica. 

Quan començà a fosquejar, els assistents a la cerimònia paladejaren un vi d'honor que fou servit als jardins de l'institut. En concloure la degustació, alumnat i professorat continuaren la vetlada amb el sopar de graduació.  

Acomiadament a Ruth Jahoda, auxiliar de conversa de l'IES L'Estació

Departament d'Anglés de l'IES L'Estació, amb Ruth Jahoda

L'IES L'Estació ha comptat enguany amb la col·laboració d'una auxiliar de conversa que ha donat suport al Departament que coordina la professora Cristina Calatayud. Es tracta de Ruth Jahoda, una jove estudiant universitària de Glasgow (Escòcia) que ha impartit classe oral d'anglés a l'alumnat de 1r i 2n d'ESO. Nou mesos després de la seua arribada, els que han sigut companys durant un curs s'han acomiadat com toca d'aquesta xica de vint anys que ha estudiat francés i espanyol: agraint-li la tasca desenvolupada a les aules.

L'Andana ha volgut entrevistar-la perquè ens conte com ha anat aquesta convivència entre alumnat i professorat.

Què destacaries de la teua estància a Espanya i en aquest institut?

La bondat i l'amabilitat de la gent espanyola. Des de la meua arribada, els professors m'han ajudat a sentir-me molt a gust. A més, ha sigut un plaer ensenyar els alumnes, tot i que ells també m'han ensenyat a mi. Mai ho oblidaré: ha estat una experiència genial.

Què diferències observes entre els joves d'ací i els del teu país?

Una pregunta complicada. Jo crec que hi ha algunes diferències. Ací, per exemple, l'alumnat té una relació diferent amb els seus professors, més personal, més de tu a tu. En Escòcia, en canvi, la relació és més formal. De fet,els estudiants no criden els docents pel seu nom, sinó pels cognoms. A més, en aquest país són més treballadors, tenen més exàmens i el nivell d'exigència és superior.

Què trobaràs més a faltar?

Aprenent a ballar dances escoceses

Sens dubte, la gent d'ací, la vida espanyola i el tracte que m'han donat. Els companys que he tingut a l'institut m'han convidat a les seues cases per a menjar paella, m'han ensenyat la cultura nacional i les tradicions locals, m'han mostrat pobles com Bocairent... Particularment, vull donar les gràcies al director, Pere Vañó, per ajudar-me i per facilitar la meua estància des del moment en què vaig arribar a Espanya. I per descomptat, agrair la complicitat dels meus companys de departament: Manel, Anna, Adela, Rosana, Patri, Silvia i Cristina.

Quins plans de futur tens?

Quan acabe l'estiu, tornaré a Escòcia i acabaré allí la carrera. Després d'obtenir el títol m'agradaria tornar a Espanya per poder treballar de nou.

Molta sort, Ruth. I ací, ja saps, sempre seràs benvinguda.