Innovadora posada en escena de "La Celestina" al Teatre Echegaray

La companyia Bambalina Teatre Practicable va portar als escenaris del Teatre Echegaray d’Ontinyent una adaptació de La Celestina el passat dijous 26 de març. Aquesta proposta escènica, inspirada en l’obra clàssica de Fernando de Rojas i sota la direcció de Jaume Policarpo, es caracteritzà per una posada en escena singular: només dos actors donaven vida a tots els personatges mitjançant l’ús de titelles. El resultat fou un espectacle proper, cuidat i ple de matisos que oferia una nova mirada a aquest text fonamental de la literatura de finals de l’Edat Mitjana.

Els intèrprets van saber sostenir amb solvència el ritme narratiu i la intensitat dramàtica, captant l’atenció del nostre alumnat gràcies a una hàbil combinació de registres vocals, expressivitat gestual, manipulació escènica i intervencions metateatrals que trencaven la quarta paret. Va destacar especialment la fluïdesa amb què transitaven d’un personatge a un altre, així com la riquesa i varietat de les veus. La coordinació entre ambdós actors es feu evident, sobretot, en aquelles escenes compartides en què arribaven a representar simultàniament diversos personatges.

Pel que fa als aspectes tècnics, cal remarcar el treball acurat de la il·luminació, basada en tonalitats suaus i transicions delicades entre escenes. L’acompanyament musical, subtil però efectiu, contribuí a reforçar els moments de major càrrega emocional, com per exemple el conjur de Celestina. 

En definitiva, una proposta teatral que evidencia que els clàssics poden arribar al públic jove d’una manera atractiva i innovadora, sense necessitat de grans recursos, sinó amb creativitat i ofici.

Després de la representació, la companyia —que va elogiar l’actitud del nostre alumnat— va compartir amb els assistents un interessant col·loqui al voltant del muntatge i del procés de creació.

Art i memòria a AFAO

De vegades, la inspiració no arriba des de les omnipresents pantalles electròniques, sinó des d'una tendra mirada que comunica un fum d’històries. Això va ser el que van viure els alumnes d'Expressió Artística de 4t d'ESO i de Cultura Audiovisual de 1r de Batxillerat de l'IES L'Estació durant la seua recent visita a AFAO, l’Associació local de Familiars de Malalts d'Alzheimer.

L’encontre tenia un objectiu molt concret: trobar idees i emocions reals per a dissenyar el cartell que anunciarà les jornades sobre aquesta malaltia, que se celebraran el proper mes de setembre. L'experiència va anar molt més enllà d'una simple font d'inspiració artística. El contacte directe amb els usuaris d'AFAO, sobretot amb les persones de més avançada edat, va donar lloc a una viva interacció intergeneracional carregada de sensibilitat, respecte i humanitat, ha comentat la nostra companya Reme Pérez.

Molts dels estudiants van reconéixer en els més majors d’AFAO gestos, mirades o somriures que els recordaven als seus avis, el que va provocar que participaren amb atenció i empatia, compartint converses i silencis que parlaven per si sols. No és estrany que la visita se'ls fera curta; tan curta que alguns joves no van poder contenir les llàgrimes per l'emotivitat del moment. Un gest sincer que posa de manifest la maduresa i la consciència social del nostre alumnat davant d'una malaltia que afecta tantes famílies.

Sens dubte, aquesta experiència deixarà empremta, no només en els futurs cartells, sinó també en la forma de mirar, crear i sentir dels nostres adolescents.

Eixida al teatre de l'absurd

Tres sombreros de copa: un clàssic de l'absurd que continua sorprenent

El passat 21 de gener, els estudiants de 2n de Batxillerat van assistir al Gran Teatre de Xàtiva a la representació de Tres sombreros de copa, la cèlebre comèdia de Miguel Mihura, en una posada en escena de la companyia Producciones Micomicona, dirigida per Pedro de la Horra. Aprofitant que es tracta d’una de les lectures obligatòries per a la PAU, la funció va acostar al públic jove un clàssic del teatre espanyol del segle XX, demostrant que l'humor absurd continua tenint molt a dir avui.

L'obra se situa en una habitació d'hotel on Dionisio, un jove a punt de casar-se, passa la seua última nit de solter. Allà coneix Paula, una artista de varietats que encarna la llibertat, la fantasia i la vida sense normes. A través de diàlegs disparats i situacions aparentment il·lògiques, la trama contraposa dues formes d'entendre la vida: la seguretat burgesa davant el desig d'escapar de l'establert.

Les interpretacions van resultar sòlides i molt ben coordinades, amb un repartiment que va saber manejar el ritme de l'humor i els silencis i les mirades tan característics de Mihura. La direcció va apostar per una lectura clara i dinàmica, amb una posada en escena que preserva la integritat del llibret original, facilitant la comprensió del text sense perdre la seua essència.

Quant al disseny escènic, la senzillesa va ser la seua major virtut: una il·luminació funcional, un vestuari encertat i una escenografia eficaç que va acompanyar l'acció sense distreure.

En conjunt, Tres sombreros de copa va deixar una impressió molt positiva entre el nostre alumnat: una comèdia divertida en aparença, on l’humor de l’absurd reviu en ple segle XXI, però profundament reflexiva, que convida a considerar les decisions vitals.

Representació de 'Bernarda', una adaptació de la tragèdia lorquiana

L’alumnat de 4t d’ESO i de Literatura dramàtica de 2n de Batxillerat ha pogut gaudir aquest curs de Bernarda, un espectacle teatral creat per la companyia El ombligo y la pelusa a partir del text La casa de Bernarda Alba. Tot i que l’espectable no pretenia ser una reproducció fidel de l’última tragèdia del poeta andalús, sí és cert que ha suposat una aproximació a l’univers lorquià. 

Segons comenta Cecilia Silva, membre d’aquesta companyia teatral, el repte al qual s’enfrontaven era contar una història coral amb una sola actriu, ella mateixa, que en tot moment procura transmetre la sensació d’opressió que està present en la funció original.

Amb Bernarda, El ombligo y la pelusa ha volgut comunicar per mitjà d’imatges poètiques totes les sensacions que el text de Lorca els suggeria: el tancament, el pes de la calor, l’amargura contínua... Per això, van decidir fer un ús molt particular de les llums i les ombres.

La representació de Bernarda va tindre lloc el passat 10 de març a la Sala Gomis d’Ontinyent. En finalitzar l’espectacle, la companyia va organitzar un col·loqui amb l’estudiantat, que també va poder apropar-se a l’escenari per a observar tots els materials amb els quals treballa habitualment l’equip artístic i tècnic.

L’IES L’Estació visita per primera vegada AFAO

AFAO, el centre de dia d’Ontinyent que atén els malalts d’Alzheimer, ha rebut la visita de l’alumnat de l’IES L’Estació que està matriculat en 1r de Batxillerat en la matèria de Cultura Audiovisual. L’activitat, organitzada pel Departament de Dibuix amb la col·laboració del de Música, ha tingut com a objectiu promoure la interacció dels usuaris del centre amb els estudiants, que busquen fonts d’inspiració per a dissenyar el cartell que anunciarà les XXVIII Jornades del dia mundial de l’Alzheimer, que se celebraran durant el proper mes de setembre.

Els joves artistes de l’IES L’Estació van aprofitar la visita per a descobrir per primera vegada totes les instal·lacions d’AFAO, fer-se una idea de les activitats que s’organitzen per als malalts i conéixer les rutines tant dels usuaris com dels professionals que els atenen.

«L’encontre ha sigut molt fructífer», ha reconegut Reme Pérez, docent del centre. «L’alumnat va eixir molt inspirat i amb moltes idees que ara han de saber plasmar en el seu cartell», ha afegit la professora de Dibuix.

Tots els anys, AFAO, amb la col·laboració del nostre centre, convoca aquest concurs del cartell anunciador de les jornades, que dona l’oportunitat als estudiants de l’IES L’Estació matriculats en el Batxillerat Artístic de lluir-se i demostrar la seua creativitat.

Moment en què una alumna que estudia cant els delecta amb unes cançons

L’IES L’Estació se solidaritza amb el poble palestí en el Dia Escolar de la Pau

Hui l’IES L’Estació ha celebrat un any més el Dia Escolar de la No Violència i de la Pau, una jornada que ensenya a tot el món, especialment els més joves, a gestionar els conflictes de forma pacífica i emprant sempre una de les ferramentes fonamentals de qualsevol societat democràtica: la paraula. 

Per a commemorar aquesta fita tan significativa, des de la Comissió d’Igualtat i Convivència del nostre institut s’ha preparat aquest 30 de gener una activitat que ha comptat amb la col·laboració dels Departaments de Música i Arts Plàstiques. Mentre l’alumnat del Conservatori interpretava algunes peces musicals, els estudiants de l’ESO han estat pintant amb guix sobre el pati asfaltat dibuixos, lemes, paraules, cançons o missatges relacionats amb la cultura de la no violència.

Les actuacions d’aquest dijous també tingueren un objectiu ben clar: recordar el dramàtic conflicte que continua vigent entre Israel i Palestina. Per això, l’alumnat de 2ⁿ d’ESO ha treballat des de les diferents matèries el llibre I malgrat tot Palestina, que narra la història d’aquesta guerra, que dura moltíssimes dècades, a través de la innocent mirada de dues xiquetes.

Com a complement, els més menuts del centre han acudit als col·legis per a gaudir esportivament de la jornada, mentre que els joves de 3r han exposat als corredors de l’institut aquelles pintures que han estat composant en la matèria d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.

Les guerres com ara la d’Ucraïna, les tensions geopolítiques de l’Orient Mitjà o la violència al Sahel demostren que la celebració de diades com aquesta són encara completament necessàries.

Anelia Veselinova, autora de la portada de l’agenda escolar d’enguany

L’art de la jove Anelia Veselinova Mihaylova ha arribat enguany a les portades de totes les agendes escolars que l’AMPA de l’IES L’Estació proporciona al seu alumnat en començar un nou curs. Aquesta estudiant de 18 anys, resident a Albaida però d’origen búlgar, va aconseguir amb el seu disseny captivar el jurat del concurs que convoca anualment el Departament de Dibuix del centre.

Com que un dels requisits per a participar en el certamen consistia a crear una composició al voltant de la temàtica “Les nostres arrels”, l’artista va fusionar el llenguatge metafòric i literal per tal d’unir natura i ciutat. El dibuix, així, es va crear a partir de dues imatges superposades: la d’un enorme arbre amb les seues arrels intricades i la del campanar d’Ontinyent connectat als carrers amb les seues edificacions. «Vaig buscar el mapa de la ciutat en Google», explica Anelia, «i des d’una perspectiva zenital vaig contornejar una de les parts de la localitat per a transmetre la impressió d’una xarxa de rels».

El muntatge de la jove artista, per al qual va utilitzar la tècnica de l’aquarel·la amb una textura més grossa, inclou uns versos del gran Estellés que pertanyen al poema “Teoria i pràctica de la flor natural”. Després d’una lectura calmada i atenta, Anelia va elegir la seua estrofa preferida, la que millor s’ajustava al concepte que tenia en ment, per les paraules i els sentiments que anaven associats. «Llegir el poema em va ajudar molt a l'hora de concretar com volia transmetre la meua idea i va fer que pintara amb colors més vibrants i de tonalitat càlida», comenta l’autora.

Anelia, que encara no s’ha acostumat del tot al fet que el seu disseny aparega cada dia en totes les agendes de l’institut, té l’esperança de poder dedicar-se en un futur a l’animació. I aquest àmbit creatiu li dona l’oportunitat de combinar l’art tradicional amb la cinematografia, altra de les seues aficions. «A banda d'anar al cinema i veure pel·lícules i sèries», ens conta, «també m'agrada llegir. És una altra manera de contar històries i conèixer nous mons i punts de vista. Sempre estic oberta a explorar diferents formats de narració o a conèixer diferents cultures».

Tot i que va nàixer a Espanya i va viure a Ontinyent durant els seus dos primers anys de vida, tornà a Bulgària. Més tard, l’any 2016, la seua família i ella regressaren cap ací per a formar una vida. «Vaig aprendre l'espanyol per necessitat», assegura, «per a mi era vindre ací sense saber res sobre l'idioma, la cultura ni la gent. Així que vaig aprendre tant el valencià com el castellà al col·legi d'Albaida amb l'ajuda d'una professora particular i a través d'interaccions diàries».

Ara, totalment integrada, acabarà en uns mesos 2n de Batxillerat per a guanyar-se un bon futur com a artista emergent. Bona sort!

Milana Kosarieva, guanyadora del Cartell de l’Alzheimer

Un any més, l’Associació de familiars, amics i malalts d’Alzheimer i altres demències d’Ontinyent, AFAO, ha reconegut la labor artística d’una de les estudiants de l’IES L’Estació, que ha resultat premiada per haver dissenyat el millor cartell anunciador de les XXVII jornades amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer.

La jove guanyadora d’enguany ha estat Milana Kosarieva, una estudiant d’Ucraïna que va crear aquest treball en la classe de Cultura Audiovisual que imparteix la nostra companya Reme Pérez, el departament de la qual promou anualment aquest concurs amb la col·laboració de l’entitat AFAO. Amb aquesta composició, Milana ha volgut homenatjar totes aquelles persones fortes que lluiten en la vida i que es mantenen rodejades dels seus familiars més estimats. En el cartell, la figura en blanc representa la pèrdua de la identitat i dels records de la persona afectada per la malaltia. «Quan tot és desconegut i ha sigut esborrat», comenta l’artista, «l’única cosa que et manté en el present és la mà de la persona que està al teu costat i que sempre estarà ahí per a ajudar-te».

Per circumstàncies personals, Milana no està enguany estudiant al nostre centre i ha hagut de marxar d’Ontinyent cap a La Vila Joiosa. Però des del Departament de Dibuix de l’IES L’Estació ens asseguren que estem davant d’una «jove excel·lent amb una gran sensibilitat artística», a la qual, sens dubte, li augurem un futur prometedor.

L’alumnat de 1r d’ESO representa ‘L’escriba just’

L’alumnat de l’Àmbit Sociolingüístic de 1r d’ESO ha representat aquest curs l’obra teatral L’escriba just, escrita pel nostre company i professor d’Història Christian Calatayud.

Els joves actors, que també planificaren l’escenografia i el vestuari, realitzaren quatre sessions adreçades als estudiants de tots els grups de 2n, que gaudiren encantats de l’espectacle.

Aquesta funció, que va tindre lloc al gimnàs de l’aulari prefabricat, forma part del projecte sobre Egipte que els escolars han estat treballant durant les últimes setmanes.

Ezequiel Martínez Ishola, guanyador d’enguany del cartell de l’Alzheimer

Ezequiel Martínez Ishola, un estudiant de l'IES L'Estació que enguany està cursant 2n de Batxillerat Artístic, ha obtingut aquest curs el reconeixement de l'entitat AFAO d'Ontinyent per dissenyar el cartell anunciador de les XXVI Jornades sobre el Dia Mundial de l'Alzheimer, organitzades anualment per aquesta associació sense ànim de lucre i d'àmbit comarcal que dona suport tant als qui pateixen la malaltia com als seus familiars.

Per a Ezequiel ha sigut tota una sorpresa que la seua obra haja agradat tant als membres del jurat, ja que entre tots els participants «destacaven dissenys molt bonics», ha assegurat el jove artista, que ha agraït també el suport que ha tingut de les seues professores de Cultura Audiovisual, Reme Pérez i Celia Vidal. «Sense elles, no tindria aquest reconeixement i no haguera sigut capaç d’arribar fins a aquest punt», confessa.

Amb el cartell guanyador d’enguany, Ezequiel ha volgut representar la forma en què una persona va perdent gradualment la memòria i percep el seu entorn. És per això que el color que més predomina en la composició és el morat, que simbolitza la cruel malaltia. Per a la confecció de l’obra, el jove es va inspirar en un dels molts dissenys que es van mostrar en la classe de Cultura Audiovisual.

«La tècnica del meu cartell que més m’agrada és el recurs de repetició de personatges», ens explica Ezequiel, «un recurs que té dues funcions: ressaltar la protagonista i crear una ambientació monòtona, el que representa la percepció dels malalts».

Representació de «L’abraçada dels cucs», de CACTUS TEATRE

L'IES L'Estació acull la representació de L'abraçada dels cucs dins de les activitats de la 7a Setmana Pedagògica d'Ontinyent

Informa Laura Barberà Borràs

Els actors amb una representació de l'institut

L'emblemàtic saló d'actes de l'IES L'Estació s'ha convertit aquest dijous 20 d'abril en una veritable sala de teatre, amb el muntatge i representació teatral de L'abraçada dels cucs, text de Paula Llorens i direcció de Sergio Caballero, que, a més donen vida a Clara i Miquel, els protagonistes. Aquesta proposta teatral ha estat finalista amb tres nominacions als premis MAX de les Arts Escèniques 2023: Millor Espectacle Revelació, Millor actor i Millor disseny d’il·luminació.

Vora 500 adolescents dels instituts de secundària d'Ontinyent, en les dos sessions que s'han programat, han pogut, d'una banda, gaudir d'una obra teatral d'alta qualitat i d'altra banda, reflexionar al voltant d'una problemàtica que afecta directament la joventut i sovint silenciada, un tema considerat tabú per la societat, fins fa ben poc: el suïcidi. L'espectacle aborda el tema de la salut mental des de la comèdia, cosa que fa que siga molt més fàcil acostar-s'hi, sense tabús però amb un missatge d'esperança i d'amistat.

Com a punt final, la representació ha comptat amb un col·loqui de l'alumnat amb els actors on s'han pogut abordar qüestions com ara l'escriptura teatral, aspectes tècnics o la funció del teatre com a reflex de les problemàtiques socials.

Representació de ‘Historia de una escalera’

Fotografies de Pedro de la Horra

L’emblemàtica Historia de una escalera, una obra del dramaturg Antonio Buero Vallejo amb què es recupera la memòria de la millor tradició teatral espanyola de la primera meitat del segle XX (Unamuno, García Lorca, Valle Inclán), forma part del temari actual de les proves EBAU. Per aquest motiu, la companyia Micomicona va programar a finals de gener una representació per a apropar a l’alumnat de 2n de Batxillerat el gènere de la tragèdia moderna.

Acompanyats pel professorat que els imparteix classe (Ana Añón i Fernando Moreno) així com per la cap d’estudis de Batxillerat (Cati Moral), els joves de 2n es desplaçaren fins al Gran Teatre de Xàtiva per a gaudir d’una adaptació teatral fidel al text original i interpretada per actors professionals que van saber alimentar l’interès del públic amb les seues actuacions.

Un dels grans mèrits de la funció va ser la contextualització de cadascun dels tres actes en què s’estructura la peça de Buero Vallejo, una tasca que va recaure sobre un dels actors, que explicava al públic cadascuna de les tres èpoques (1919, 1929 i 1949) en què transcorre aquesta història d’il·lusions i de somnis frustrats.

El muntatge va finalitzar amb la interpretació de Luna de miel, el conegut tema popularitzat per la cantant Paloma San Basilio.

Tot un espectacle audiovisual que ha agradat als estudiants del nostre centre.

25-N: NI UNA LLÀGRIMA MÉS

Cada 25 de novembre l’IES L’Estació se suma a un crit ben fort: NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. És per això que el centre ha organitzat, a través de la Comissió de Convivència, diverses activitats educatives per a sensibilitzar-nos de la necessitat de lluitar contra aquest problema estructural de la societat. 

Enguany una de les accions principals ha consistit a idear lemes contra la violència masclista per a escriure’ls dins d’unes llàgrimes (prèviament retallades amb cartolina) que brollen d’uns ulls també elaborats amb el mateix material. Tots els eslògans i totes aquestes manualitats han sigut treballats en les tutories i durant les classes de Religió, Valors i Atenció educativa. La mostra del projecte Ni una llàgrima més estarà exposada aquests dies al corredor de consergeria.

Al  llarg d'aquesta setmana, i al mateix corredor, l’alumnat de 1r de Batxillerat A ens ha presentat una proposta artística consistent en el muntatge d’una instal·lació  sobre allò que es veu i s'oculta en la violència de gènere. Per la seua part, l’estudiantat de 2n d'ESO ha organitzat una exposició de retrats amb les dues expressions de la violència contra les dones. La tercera proposta estètica també ha sigut preparada pels joves de 2n, que al corredor del bar han instal·lat una exposició al voltant de la figura de Rosa Bonheur, una de les pintores més influents del segle XIX. L’última de les actuacions vinculades amb el món de l’art la trobem en els estudiants de 1r de Batxillerat, que han exposat al passadís que accedeix al bar un mapa mundial d’activistes feministes.

Finalment, la marea violeta, encapçalada pels grups de 1r de Batxillerat, acudirà el proper dilluns 28 de novembre al Teatre Echegaray per a assistir de 8 a 11 del matí al teatre-fòrum Fes-te sentir. I durant la jornada del 29, al primer esplai, els joves estudiants del Conservatori interpretaran un miniconcert, que es completarà amb la lectura del manifest del centre, escrit per un alumne de 2n de Batxillerat. Aquest manifest, que reproduïm a continuació, també s’ha llegit aquest divendres a la Plaça de l’Ajuntament, on s’han acostat les classes de 1r d’ESO per a expressar el seu rebuig a la violència masclista.

Tant de bo aquesta fora l’última vegada que hi haguérem de parlar. Tant de bo no fora menester emprar més recursos ni fer més esforços. Tant de bo no ens haguérem de preocupar per coses tan trivials com poder caminar tranquil·lament pel carrer, eixir de festa o relacionar-nos amb qui vulguem. Tant de bo estiguera tot, com diuen alguns, en el nostre cap.

Podran dir que exagerem, que no és per a tant, que tota la vida les coses han estat així i ningú no s’ha queixat… Sabeu quina cosa no cal que ens imaginem? Els nombres. Parlen per si mateix: la nostra ciutat atén, almenys, una denúncia per violència de gènere al dia, segons reportava fa uns dies Levante. 82 casos oberts només en el segon trimestre de 2022, un 15% més que l’últim registre. I tan sols comptant els casos reportats, tingueu per segur que no són els únics. Si a algú li sembla normal, a ser possible, que s’ho faça mirar.

A menor o major escala, és un fet que diàriament les dones són víctimes d’una exorbitant quantitat de discriminacions, assetjaments i menyspreaments. L’incrèdul pot parar-se a xerrar amb qualsevulla per a adonar-se de la situació real. Moltes es veuen envoltades en manca de seguretat i de confiança, sabent millor que ningú que viuen en un món que els posa més obstacles a elles. A nivell personal, social, professional… les dones es troben sempre un pas darrer respecte als homes quant als avantatges.

Tot i això, hi ha esperança. Cada vegada són més les que han plantat cara a les adversitats i han ajudat a progressar tot el possible pel bé i la dignitat de totes les persones. És cert que les mesures preses per a arribar a un millor punt són cada vegada més comuns i contundents, però això no lleva que hàgem de deixar de fer pressió i lluitar pel canvi més important de tots: el canvi cultural i social. Perquè per moltes lleis que s’imposen o moltes campanyes que es promoguen, el poder més gran el té la voluntat. I això s’aconsegueix des de l’educació. Nosaltres, els estudiants, més que ningú, tenim la responsabilitat i el deure de fer força per a canviar els hàbits i costums que consoliden la base dels problemes del present i del futur.

Hem de lluitar per allò que tenim més a mà, fer introspecció i adonar-nos de quins comportaments no són adequats. El canvi comença per les petites coses, i construir una base de valors correctes serà el salvavides per a moltes a mesura que passa el temps. Cridem per les que no han arribat a poder veure un món millor i batallem perquè ni una més se l’haja de perdre.

Manifest de l'IES L'Estació