José R. Penadés ha treballat com a codirector en un estudi
publicat a la prestigiosa revista Nature
amb resultats importants per a la comprensió del mecanisme que permet als
bacteris infectar una nova espècie:
La ciència no és un treball, és una manera
d’entendre la vida. [...] no hi cap cosa més màgica que poder explicar coses
que ningú mai abans ha pogut
Entrevista de Cristina
Biosca*, exalumna i estudiant de 5é de Medicina
José R. Penadés, ontinyentí
i exalumne de l’IES l’Estació, és Llicenciat en Veterinària per la Universitat
de Saragossa, i actualment compagina el seu treball com a professor de
Microbiologia a la Universitat de Glasgow amb la tasca d’investigador a l’Institute of Infection, Immunity and
Inflammation de la mateixa universitat. Es troba en excedència de
l’institut de Biomedicina de València del Consejo Superior de Investigaciones
Científicas (IBV-CSIC), on treballava abans d’emigrar. Penadés és un de tants
exemples dels membres de la comunitat científica espanyola que, tot i tenir una
formació i currículum excel·lents i estar reconeguts tant dins com fora de les
nostres fronteres, han hagut de marxar per tal de desenvolupar la seua labor
investigadora. Aprofitant que recentment ha estat reconegut per les seues
troballes en un estudi sobre patogenicitat de les infeccions bacterianes
(estudi del qual és codirector) amb la publicació d’un article a la prestigiosa
revista científica Nature Genetics, i
a través d’una entrevista virtual, contactem amb ell per tal que ens mostre
part del seu punt de vista i ens conte l’experiència tant personal com
professional.
Ets professor
i un dels investigadors del Institute of
Infection, Immunity and Inflamation de la Universitat de Glasgow; com
arriba un valencià a un lloc com aquell?
J. Penadés: Molt senzill. Bàsicament, per un doble motiu: el primer i
principal és que al meu país, fins i tot tenint una plaça fixa de funcionari,
mai em van donar un lloc amb unes condicions mínimes per a poder treballar
decentment; el segon és que la Universitat de Glasgow estava molt interessada
en la nostra línia de treball i em va
fer una oferta que no vaig poder rebutjar.
Què recordes
del teu pas per l’IES l’Estació? Mantens el contacte amb algun dels teus
companys?
J. Penadés: Tinc molt bons records, tant dels professors com dels amics
d’aquella època. Desgraciadament el contacte no és molt fluid en aquests
moments, però de tant en tant sí que parle amb alguns d’ells i recordem batalletes d’aquella època.
Recordes algun
professor o professora que et contagiés la seua passió per la Ciència?
J. Penadés: Sí, per exemple a Marisol, la qual va ser la meua professora
de Ciències molts dels meus anys a l’Institut. Però el veritable mèrit
d’influenciar-me en la meua activitat professional va ser del meu avi: ell em
va ensenyar que totes les coses tenen un per
què, el qual calia entendre per poder fer les coses bé. És mèrit d’ell
també la meua relació amb els animals, que va fer que jo finalment estudiés
Veterinària; a casa teníem tot tipus d’animals, i ell em va ensenyar tot el que
sabia.
No obstant això, he de dir que estic molt agraït als
professors que vaig tindre al llarg dels anys de l’Institut. Van tindre una
paciència infinita amb mi, eren realment vocacionals i em sent molt afortunat. Eixe
és també un record molt bonic d’aquella època.
Pel que fa a
la teua formació, quina carrera vas estudiar, on i per què?
J. Penadés: Vaig estudiar Veterinària a Saragossa. Tenia més o menys
clar que volia fer ciència, així que vaig considerar dos opcions: anar a fer
Biològiques a València o Veterinària a Saragossa. Al final vaig elegir la
segona opció era millor, ja que si la ciència no funcionava podria treballar com
a veterinari.
Quin és el teu
treball diari a Glasgow?
J. Penadés: Jo em dedique a la investigació: dirigisc un grup de 12
persones, i la major part del temps la dissenye experiments i supervise els
resultats. A més, també escric articles científics on exposem els nostres
resultats, cerque fons per dur a terme els projectes i també faig un poc de
docència.
A què dediques
el temps lliure fora de la universitat i el laboratori? Com desconnectes?
J. Penadés: Per a mi la meua feina no és realment un treball, és més com
un hobby, per tant és un plaer estar
treballant. Òbviament, de tant en tant cal desconnectar, i faig el mateix que
tot el món: anar al cinema, fer esport, passar temps amb els amics, fer viatges
amb la família,...
Si hagueres de
parlar amb els alumnes actuals i animar-los en la carrera científica, quines
aptituds i actituds creus que els reclamarà la ciència i el treball
d’investigació en el futur?
J. Penadés: Passió. La ciència no és un treball, és una manera
d’entendre la vida. Jo sempre els dic als meus estudiants que és com quan
t’enamores d’una persona que és possible que no et corresponga: si realment ho
vols, ho intentes; una i altra vegada. Finalment vas trobant recompenses, i no
hi cap cosa més màgica que poder explicar coses que ningú mai abans ha pogut.
Els resultats
del vostre estudi relacionat amb les mutacions genètiques necessàries en
bacteris per travessar la barrera de l’espècie tenen importants implicacions en
la comprensió de la infectivitat i els mecanismes subjacents a la transmissió
de malalties. Quant de temps ha suposat arribar a aquests resultats? Per què és
tan important el resultat?
J. Penadés: Aquest treball concretament ens ha costat uns 5 anys. El
resultat és important perquè canvia per complet la idea que teníem respecte a la
facilitat amb què un bacteri que infecta una espècie animal (incloent els
humans) pot infectar una altra. Al treball nosaltres vàrem demostrar que pot
ser realment senzill, i que amb un mínim canvi de DNA (una mutació d’un sol
nucleòtid) el salt d’espècie es pot produir. Com diu l’article, és un canvi de
paradigma que té importants conseqüències en la manera com els microorganismes
evolucionen per a poder produir infeccions.
Què opines
sobre la formació científica a Espanya i les possibilitats de treballar com a
investigador ací?
J. Penadés: La formació és excel·lent, però per desgràcia les
possibilitats escasses, i molt poques vegades depenen del mèrit de la persona.
És més important conèixer a certa gent que ser bo.
En quins camps
investigues actualment?
J. Penadés: El nostre grup d’investigació tracta d’entendre la manera
com els bacteris evolucionen i intercanvien material genètic. És la forma en
què noves variants d’espècies apareixen, produint pandèmies. Nosaltres intentem
entendre els mecanismes per a poder combatre’ls.
Podries dir
quines són per a tu les línies d’investigació en ciència
fonamentals per als propers 50 anys?
J. Penadés: No es pot saber, d’on menys t’esperes ixen línies noves que
canvien la ciència. Actualment tenim un exemple molt bonic, en el qual caracteritzant
un mecanisme dels bacteris per a defendre’s dels virus ha sorgit una nova tècnica
que permet modificar gens humans. Una revolució.
Per últim, ens
podries recomanar algun llibre, pel·lícula o documental que t’hagen inspirat en
la teua carrera d’estudiant i d’investigador?
J. Penadés: Si hagués de triar un llibre, seria “El gen egoista”, de Richard Dawkins.
Acomiadem aquesta entrevista amb una bona notícia: Penadés ha
aconseguit 2.4 milions d'euros en la convocatòria més prestigiosa de projectes
d’investigació que és convoquen a Europa, l'ERC-Advanced
Grant. "Se’n donen molt pocs i jo he tingut la sort d’aconseguir-ne un",
ens explica amb innegable orgull.
Enhorabona, Jose!
Cristina Biosca Calabuig*
L'autora de l'entrevista, és
de Fontanars dels Alforins. Estudia cinquè de Medicina a la Universitat
de València i aspira a fer cirurgia, ja que se sent fascinada per l'estudi
científic del cos humà.
Sobre la carrera que ha elegit, ens
explica: "La veritat és que sóc molt
crítica amb el sistema acadèmic. Tot i estar reconeguda per ser una de les
millors facultats de Medicina d'Espanya, la Facultat de Medicina de la UV
manté mètodes massa conservadors i no s'ha obert suficientment al canvi que
sí que han experimentat altres carreres. Tenim massa hores teòriques en forma
de classes magistrals, i a mi el que més m'agrada són les hores de pràctiques
a l'hospital i el contacte amb la medicina de veritat, que és on realment
aprenc".
Pel que fa a la seua
motivació personal: "M'atrau el fet de resoldre problemes a la gent.
Quant a l'estudi, m'agrada que cada dia siga diferent, que cada cas
m'exigisca un raonament i un treball mental".
Bon treball, Cristina!
|