dimecres, 22 de juliol del 2020

Una alumna de l’IES L’Estació guanya el VII Concurs d’escriptura crítica juvenil

Mariola Revert, una jove que acaba de cursar 4t d’ESO a l’IES L’Estació, ha estat la guanyadora de la primera categoria del VII Concurs d’escriptura crítica juvenil, un certamen que convoca anualment el Consell Local de la Joventut d’Ontinyent. Amb un article que analitzava la societat del 2050, aquesta xica de 16 anys ha aconseguit captivar un jurat que creu en la importància d’oferir espais d’opinió perquè la veu dels joves siga escoltada i secundada. «Aquestes iniciatives incentiven la joventut a pensar i a reflexionar sobre allò que busquem o desitgem per a la nostra societat», afirma agraïda la guardonada. «Que la meua opinió sobre aquest aspecte s'escolte i es valore és una sort i un plaer».
Com a recompensa per haver obtingut el primer premi en la categoria de 3r i 4t d’ESO, Mariola no sols rebrà un ebook, un lot de llibres i 75 euros. També veurà el seu text publicat aquesta setmana en el periòdic digital VilaWeb Ontinyent. Però la convocatòria d’enguany ha afegit algunes novetats respecte a les edicions anteriors. La principal és que el centre educatiu de la premiada serà recompensat amb dos canons per al proper curs acadèmic.
Mariola Revert, una jove altruista que mai perd el somriure quan conversa, estudiarà a partir de setembre 1r de Batxillerat a l’IES L’Estació. Sobre el seu futur ha estat reflexionant durant el temps de confinament i ha descobert allò que voldria convertir en la seua professió. «Sempre he pensat que volia un futur en el camp de les ciències», assegura, «però he arribat a la conclusió que vull estudiar Dret internacional. El meu objectiu és ajudar a resoldre problemes mundials com ara la immigració o l'ampli camp dels conflictes bèl·lics que afecten els refugiats».
Qui diu que el jovent no té les idees clares? Sens dubte, familiars, amics i professors tenen motius per a estar ben orgullosos d’aquesta estudiant. 

dilluns, 6 de juliol del 2020

Pere Vañó deixa la Direcció de l’institut després de 8 anys

Després de vuit anys com a director de l’IES L’Estació i dos com a cap d’estudis de l’ESO, Pere Vañó ha volgut posar punt i final a una etapa «intensa i plena d’agraïments» de la seua trajectòria professional. Així ho anunciava fa uns dies en un claustre històric amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols anti-COVID. Reprèn, d’aquesta manera, la seua tasca com a mestre d’Educació Física, que havia deixat semiaparcada en aquesta última dècada.
En un comunicat adreçat a les famílies del centre, Pere Vañó ha aprofitat l’acomiadament per a valorar l’esforç que han demostrat tant els joves com els seus progenitors al llarg d’aquest últim trimestre marcat per la inesperada pandèmia. «Enguany ha estat un final de curs diferent, complex i esgotador», ha reconegut el director, «però les famílies heu marcat rutines, revisat feines, resolt problemes i animat dia rere dia els vostres fills i filles. Gràcies per la vostra generositat, per la paciència, constància i confiança que heu tingut amb ells i elles, i pel suport que els heu donat».
El professor d’Educació Física també ha lamentat que la situació sanitària haja impedit acomiadar, com s’ha fet altres anys, aquell alumnat que conclou etapa educativa. Per aquest motiu, amb el seu comunicat ha volgut felicitar especialment els joves del centre que acaben enguany els estudis a l’IES L’Estació.
Natural de Bocairent, Pere Vañó va accedir a la docència fa més de 20 anys com a mestre en l’especialitat d’Educació Física. Del seu currículum, extens i variat, cal destacar la seua formació en higiene dental, en Biblioteconomia o en Comunicació Audiovisual. El seu caràcter sincer i obert, el seu bon humor així com la seua predisposició natural per a atendre els companys o asserenar els alumnes més “valents” del centre fan d’ell una persona de tracte afable amb la qual qualsevol conversa és un luxe.
Amb aquest merescut descans podrà ara reprendre, amb més intensitat, algunes de les seues aficions, entre les quals figuren el bàsquet o la família, amb qui surt de tant en tant per la serra de Mariola.
Potser les gràcies li les tindríem que donar, simplement, a ell.