Hola a tots i a totes!
Onze alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES L’Estació
hem realitzat un viatge de cinc dies (del 15 al 19 de novembre de 2022) a
Valenciennes (Hauts-de-France, França) en el marc del projecte Erasmus+,
gràcies al qual hem descobert el patrimoni de Valenciennes i de la seua regió. És
la primera vegada que el nostre centre, l’IES L’Estació, realitza una mobilitat
Erasmus+ en el sector escolar. És a dir, som els primers alumnes de Batxillerat
que formem part del programa Erasmus. Anem a contar-vos la nostra experiència!
El nostre viatge va començar a Ontinyent, quan vam
agafar un autobús fins a l'aeroport de València. Era la primera vegada que alguns
de nosaltres pujàvem en avió i els nervis estaven a flor de pell. Amb un bon
aterratge a l’aeroport de Charleroi, a Bèlgica, vam agafar, tot seguit, un
autobús per arribar fins a Valenciennes, la ciutat francesa on es troba el
Lycée de l’Escaut, l’institut amb qui compartim aquest projecte. Els nostres
companys francesos ens van rebre amb una petita festa de benvinguda, on vam
poder conéixer l’alumnat, les famílies i l’equip directiu del centre. Tots i
totes teníem un poc de vergonya al principi, però prompte vam descobrir que
érem capaços d’entendre’ls i de comunicar-nos amb ells i elles. Encara molt
nerviosos, ens vam acomiadar dels nostres companys i companyes per anar a casa de
les nostres famílies d’acollida. Però de seguida ens vam calmar quan vam veure
que ens havien obert la casa per a nosaltres. “Mi casa, tu casa” ens deien, i
no podia ser més cert perquè ens vam sentir súper ben acollits des del primer
minut.
Així, després d’instal·lar-nos i de passar la
nostra primera nit fora, va començar el segon dia. Vam anar a l’institut, on en
xicotets grups amb l’alumnat francés, vam fer un recorregut amb una sèrie de
reptes. Vam descobrir com funcionen els centres educatius francesos, els seus
horaris, les seues classes i unes instal·lacions d’última generació. A més a
més, molts professors i professores ens van explicar les seues matèries, i fins
i tot vam poder fer un experiment científic! Després de la visita, vam dinar al
menjador com autèntics alumnes de batxillerat francesos. A les 13.30h (allí, de
vesprada), vam realitzar un petit recorregut per la ciutat i vam veure alguns
monuments molt interessants metre descobríem el patrimoni històric,
cultural i social de la ciutat. Al mateix moment, alguns alumnes vam
tindre l’oportunitat de fer una classe de teatre amb companys francesos al
teatre nacional Le Phénix, que forma part del patrimoni cultural de la ciutat
de Valenciennes. Va ser una experiència única, on vam aprendre moltíssim, vam
posar en pràctica tècniques d’oratòria i d’expressió corporal i vam descobrir
que som capaços d’entendre més francés del que pensàvem.
El tercer dia vam anar amb autobús a un poblet per
a visitar el jaciment miner de Wallers-Arenberg, declarat patrimoni
mundial de la UNESCO. Una guia local ens va explicar la història de la mina i
ens vam poder posar en la pell de les persones que hi treballaven. Després, vam
menjar carbonnade flamande en un restaurant, un plat molt típic de
la regió. Très bon! De vesprada, vam fer un passeig per la
Mare à Goriaux, un espai natural amb terra de carbó, i vam veure l'estany. Els
paisatges eren de pel·lícula, igual que el que ens va succeir aquell dia. No
sabem cert què va ocórrer, però en aquell moment va sorgir la màgia i ja no hi
havia diferència entre l’alumnat de Valenciennes i el d’Ontinyent, tots érem un
grup ben unit.
|
La pluie de France rencontre le soleil d'Espagne et ils forment un arc-en-ciel aussi beau que cet Erasmus |
El quart dia vam anar a l’institut amb els nostres
companys i companyes per a observar les seues classes. Va ser una experiència
increïble poder participar en assignatures tan diferents. Alguns van fer art,
altres matemàtiques o francés, i fins i tot alguns van haver de fer una petita
exposició en classe de geografia. Tot un somni sentir-se part d’aquelles
classes! Després de dinar al menjador, ens vam reunir amb els companys
d’espanyol del projecte de les cartes, en el qual participa l’alumnat de
francés de Júlia i el d’espanyol d’Amandine, i, per fi, molts de nosaltres vam
poder conéixer els nostres corresponsals. Més tard, vam fer una dinàmica de
grup molt emotiva per explicar la nostra experiència fins al moment en el viatge.
Tot seguit, vam anar a una petita festa que els francesos ens havien preparat i
també vam presentar els treballs que havíem fet. Vam menjar, ballar, cantar,
vam fer fotos i també vam realitzar un concurs fotogràfic. Una vetllada molt
especial i plena de records on vam poder descobrir una altra part de la cultura
francesa.
L'últim dia, les famílies ens havien preparat un
esmorzar de comiat. Va ser una hora plena d'emocions, llàgrimes, abraçades,
adeus i molt d'amor. Ningú no volia tornar-se’n! Tristament, el viatge va
acabar quan vam agafar un autobús per anar a l'aeroport, amb les famílies
acomiadant-nos des del carrer. Una sensació realment inexplicable que quedarà
guardada per a tots i totes.
Totes les llàgrimes i totes les emocions
es devien al fet que ningú mai s’esperava que arribàrem a crear tant
de vincle entre nosaltres. Van ser sols cinc dies, però vam aprofitar cada
segon com si fora l’últim. Ho vam viure tot molt intensament i, encara que
estàvem molt cansats al final de la jornada, plens del centenar de coses noves
que hi apreníem, cada dia semblava una festa. Aquest viatge no sols ens ha permés descobrir una altra cultura, sinó que també
ens ha unit a nosaltres, l’alumnat de l’IES L’Estació. Sempre hem estat
connectats per la passió pel francés, però ara, amb totes les experiències que
hem viscut junts, podem dir que som una xicoteta família, que va creixent amb l’alumnat
francés i el professorat que ens han acompanyat en aquesta aventura.
El projecte ha estat una experiència inoblidable,
hem pogut conéixer gent extraordinària a qui ara podem dir amics. Ha estat una
oportunitat perfecta per a descobrir la cultura francesa i per a utilitzar i
millorar el nostre francés, un Erasmus que unirà per sempre les dues
cultures, i que romandrà a la memòria, dins dels nostres millors records.
Tenim moltes ganes de rebre l’estudiantat francés
al nostre centre i d’aprofitar al màxim els moments que ens queden per viure
junts. Contem els dies per tornar-los a veure!
À bientôt!