Torna la màgia del Nadal a l'IES L'Estació

Fotos: Toni Ferrero Belda

Lliurament dels premis de El Justícia

La màgia del Nadal ha tornat a l’IES L’Estació amb el seu tradicional festival. Aquest 22 de desembre, últim dia de classes i del trimestre, la comunitat educativa ha sigut l’encarregada de portar l’esperit nadalenc a tots els racons de l’institut, que havia preparat una jornada ludicofestiva des de primeres hores del matí.

La diada arrancava amb els típics esmorzars grupals, que han donat pas a les diferents activitats organitzades pels departaments didàctics: competicions esportives de futbol i voleibol, jocs de taula i amb ordinador, el sempre popular Just dance, el muntatge de forns solars, el multitudinari mercat solidari, rutes per a conèixer l’entorn i el patrimoni de Bocairent...

Actuació de l'orquestra Big Bang i de Neus Torres

A les 12:30 h, l’orquestra Big Bang, formada majoritàriament per estudiants de l’institut, ens va delectar al saló d’actes amb diverses peces musicals, algunes de les quals eren acompanyades de la dolça veu de Neus Torres, alumna de 2n de Batxillerat que va interpretar, entre altres temes, la coneguda nadala de Mariah Carey, All I want for Christmas is you.

Per la seua part, el director del centre, Fran Albero, i el regidor d’Educació, Óscar Borrell, foren els responsables de comunicar sobre l’escenari del saló d’actes que la Generalitat ha fet efectiva la redelegació de la construcció del nou IES pel total de l’import sol·licitat, més de 17 milions d’euros. D’aquesta manera, el consistori passarà a tindre uns recursos econòmics que li permetran poder traure el plec de condicions de construcció.

Compres al Mercat Solidari

El moment més emotiu el tinguérem quan els presentadors de la gala, la vicedirectora Imma Cambra i els joves estudiants Neus Gil i Pau Montés, entregaren a l’associació El somni de Laia els diners recaptats durant la inauguració de la cinquena edició del Mercat Solidari, 427 euros que aniran destinats a aquesta organització vinculada a FAST, una fundació que lluita per la cura de la síndrome d’Angelman.

Molt bon NADAL!

Vos deixem amb els guanyadors i guanyadores de dos dels nostres concursos amb més tradició:

• Concurs fotogràfic El Justícia, organitzat pel Departament de Valencià amb la col·laboració d’Alfred Bernabeu i el patrocini de l’Ajuntament d’Ontinyent.

Primer premi: Néstor Bernabeu.

Segon premi: Irene Cambra.

Tercer premi: David Andani.

• Concurs de Postals de Nadal, organitzat pel Departament de Dibuix.

Postal guanyadora: Marina Valls.

Millor Postal de l’ESO: Unai Albert.

Millor Postal de Cicles i Batxillerat: Pere Bravo.

Competicions de voleibol

Jocs de pilota

Competicions de futbet

El nostre particular rei mag d'Orient ens va desitjar bon Nadal

Cicle AFI per Bocairent

Cicle DAW per Bocairent

Professorat del nocturn i de cicles formatius

Escoltant les explicacions del nostre company Pep Pascual I

Escoltant les explicacions del nostre company Pep Pascual II

Escoltant les explicacions del nostre company Pep Pascual III

Recorregut literari per la Vila d’Ontinyent

Els passats 23 i 24 de novembre vam fer un passeig de la mà d’Alfred Bernabeu pels carrers i voltants de La Vila

Irene Cambra Picado - Ontinyent (València)

Els alumnes de 4t d’ESO de l’IES L’Estació van gaudir d’una ruta pels llocs on transcorria la major part de la història d’El Justícia, llibre de lectura de Valencià del primer trimestre escrit per Joan Torró.

L’itinerari el va guiar el cronista oficial d’Ontinyent i antic professor de Valencià del centre, Alfred Bernabeu.

Cap a les 9:00 h va començar la ruta al costat del pont Vell; a cada lloc que els alumnes van visitar, Alfred els feia un breu recordatori del que ocorregué a aquell lloc en el llibre i els contava un poc de la historia d’aquell monument, edifici o carrer. No és interessant?

Els alumnes estaven atents al que deia Alfred. Aquest sempre contava dades interessantíssimes que molts d’ells no havien sentit mai. També contava llegendes, com la de la posició de les mans del monument de la Verge que està a la porta de l’església de Santa Maria.

En la visita al Palau de La Vila van visitar les campanes i un antic mapa de la Vila pintat a una paret; els alumnes feien fotografies inspirats pel que els deia l’antic professor.

A les 12:00 h va ser l’hora de l’adeu, els alumnes es van acomiadar d’Alfred i van tornar cap a l’institut, però ara amb moltes coses apreses sobre la història del nostre poble.

L’exalumna Andrea Mataix ens conta la seua experiència amb el Pràcticum

Si ahir parlàvem de Lucia Tortosa Nieto, hui ho farem d’Andrea Mataix Valiente, exalumna de l’IES L’Estació que ha realitzat el Màster de Secundària en l’especialitat d’Orientació Educativa. El curs passat tornava al que va ser el seu institut per a ser tutoritzada per Maria Ángeles Sanchis Torró, una de les dues orientadores del centre. «La meua vocació per l’educació ha estat present des que era menuda», ens conta Andrea. «A mesura que vaig anar creixent m’apassionava el fet d’estar en contacte amb els xiquets i les xiquetes». 

Després d’haver barallat diferents graus universitaris, va descartar definitivament Magisteri, ja que el seu desig era acompanyar personal i professionalment l’alumnat i donar el suport necessari per a aconseguir la seua inclusió total al centre educatiu, un reflex de la societat. És per això que es va graduar en Pedagogia, la ciència de l’educació. «Durant la carrera vaig descobrir el camí que havia de seguir per tal d’exercir d’orientadora educativa. Vaig poder estudiar diferents eixides professionals i la formació a les empreses va ser altra opció per la qual volia apostar. Finalment, em vaig guiar per la meua vocació inicial, estar amb els xiquets».

La valoració de les tasques realitzades junt amb la seua tutora és molt positiva. Com a antiga alumna, estava convençuda que l’acolliment i el tracte cap a la seua persona anaven a ser excel·lents. Tot i que gran part de les comeses executades al centre han sigut burocràtiques, també ha participat en la detecció de necessitats educatives, la creació d’horaris organitzatius o la preparació de tècniques d’estudi.

Andrea considera que el Pràcticum és un complement ideal del màster, on transmeten una visió més teòrica de la realitat educativa. En canvi, en el període de pràctiques ha tingut l’oportunitat d’observar el dia a dia d’un institut. «Estem formant-se com a futures persones que treballarem als centres educatius», explica Andrea, «per la qual cosa és molt important absorbir tots els coneixements possibles i aprendre d’experiències que estem vivint per a col·laborar en la construcció d’una educació inclusiva i de qualitat».

Opina que l’escola «no deuria limitar-se a compartir amb els alumnes un currículum teòric i rígid». Al contrari, hauria de ser «un espai d’acollida segur on impartir educació per a la tolerància, la inclusió, la interculturalitat o la pau. Tenim la capacitat d’inculcar valors que frenen conflictes com els que estem patint a dia de hui».

Amb la vista posada en el futur, Andrea pensa preparar-se unes oposicions per a afrontar l’examen de l’any 2023. També li agradaria complementar la seua formació amb alguns coneixements de Psicologia, «un àmbit que podria donar-me una visió més àmplia i m’ajudaria a exercir la meua professió».

Moltíssima sort!

L’exalumna Lucia Tortosa ens conta la seua experiència amb el Pràcticum

El curs passat, Lucia Tortosa Nieto, que va ser alumna del centre fa uns poquets anys, va tornar a l’IES L’Estació per a realitzar les pràctiques associades al Màster en Professor/a d’Educació Secundària. Durant vuit setmanes es va convertir en l’acompanyant de la professora Pepa Llorca, que va fer el seguiment de Lucia i del seu treball com a futura docent. «Des de sempre havia dit que no m’agradaria ser professora», reconeix la nostra exalumna, «però com se sol dir: “nunca digas nunca”. Amb el pas del temps vaig descobrir que sí podia veure’m davant d’una classe i vaig decidir començar la meua trajectòria amb aquest màster, que ha sigut una experiència molt satisfactòria».

Tot i que es va graduar en turisme i ha treballat en el sector, a Lucia també li haguera agradat estudiar alguna filologia, sobretot anglesa o espanyola. Finalment, va optar per un grau on els idiomes són fonamentals i on ha adquirit coneixements d’un camp tan beneficiós per al nostre país.

Pel que fa a les tasques que ha executat amb la seua tutora, assegura que han sigut «molt enriquidores i completes» i que, gràcies a les classes impartides en 1r de Gestió Administrativa, ha aprés a assimilar conceptes relacionats amb el món de la hisenda i de l’economia. Com a anècdota especial, destaca el fet d’haver atès alumnat que pertany pràcticament a la seua generació.

Lucia es mostra especialment crítica amb el màster cursat, ja que «no t’ensenya realment a donar classe, sinó que et proporciona tècniques i recursos sobre com impartir-les. Fins que no arribes a un centre i tens l’oportunitat de posar-ho tot en pràctica, no pots saber què és ser professor de veritat». Les seues crítiques també s’estenen a un sistema educatiu inestable que ha d’avançar moltíssim per a assolir les competències dels altres països. «A banda de renovar el sistema», comenta, «deuria estabilitzar-se, donat que les modificacions contínues de les lleis sols aconsegueixen confondre tant als docents com a l’alumnat».

En relació amb els projectes en ment, Lucia ha pensat realitzar un curs d’espanyol per a estrangers i així poder trobar feina fora. «Durant la carrera no vaig tindre la sort de fer Erasmus i m’agradaria molt poder tindre eixa experiència de viure en un altre país», ens comenta.

Com a tots els nostres alumnes, li desitgem el millor dels futurs.

El contacontes Vicent Cortés presenta el seu espectacle ‘Festín de palabras’

Festín de palabras ha arribat a l’IES L’Estació de la mà del gran contacontes valencià Vicent Cortés, un narrador oral amb 38 anys d’experiència que ha participat en múltiples festivals nacionals i internacionals. Vicent ens ha presentat un divertit i variat espectacle de contes, cançons, manipulació d’objectes i altres oralitats ludicofestives que ha servit per a recordar-nos que el ser humà no només se sustenta d’aliments, sinó també d’emocions.

Relats amb temàtica LGTBI+, escenificacions del conte tradicional de la Caputxeta Vermella o la declamació cantada del conegut Romance de Gerineldo, entre d’altres, han sigut algunes de les narracions incloses en l’espectacle Festín de palabras.

Cortés, creador de nombrosos esdeveniments de narració, ha apropat a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO una funció amb una posada en escena senzilla però efectiva, que ha afavorit la sociabilitat i aproximat la literatura d’una forma més lúdica.

Vicent, que viu al calor de las palabras, com ell mateix afirma, ha pogut complir un somni en aquesta vida: viure del conte amb emprenedoria, esforç, passió i interés, actuant amb emoció i sensibilitat en qualsevol espai que ha requerit la seua presència.

L’alumnat de Batxillerat relata la seua experiència Erasmus a França

Hola a tots i a totes!

Onze alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES L’Estació hem realitzat un viatge de cinc dies (del 15 al 19 de novembre de 2022) a Valenciennes (Hauts-de-France, França) en el marc del projecte Erasmus+, gràcies al qual hem descobert el patrimoni de Valenciennes i de la seua regió. És la primera vegada que el nostre centre, l’IES L’Estació, realitza una mobilitat Erasmus+ en el sector escolar. És a dir, som els primers alumnes de Batxillerat que formem part del programa Erasmus. Anem a contar-vos la nostra experiència!

El nostre viatge va començar a Ontinyent, quan vam agafar un autobús fins a l'aeroport de València. Era la primera vegada que alguns de nosaltres pujàvem en avió i els nervis estaven a flor de pell. Amb un bon aterratge a l’aeroport de Charleroi, a Bèlgica, vam agafar, tot seguit, un autobús per arribar fins a Valenciennes, la ciutat francesa on es troba el Lycée de l’Escaut, l’institut amb qui compartim aquest projecte. Els nostres companys francesos ens van rebre amb una petita festa de benvinguda, on vam poder conéixer l’alumnat, les famílies i l’equip directiu del centre. Tots i totes teníem un poc de vergonya al principi, però prompte vam descobrir que érem capaços d’entendre’ls i de comunicar-nos amb ells i elles. Encara molt nerviosos, ens vam acomiadar dels nostres companys i companyes per anar a casa de les nostres famílies d’acollida. Però de seguida ens vam calmar quan vam veure que ens havien obert la casa per a nosaltres. “Mi casa, tu casa” ens deien, i no podia ser més cert perquè ens vam sentir súper ben acollits des del primer minut.

Així, després d’instal·lar-nos i de passar la nostra primera nit fora, va començar el segon dia. Vam anar a l’institut, on en xicotets grups amb l’alumnat francés, vam fer un recorregut amb una sèrie de reptes. Vam descobrir com funcionen els centres educatius francesos, els seus horaris, les seues classes i unes instal·lacions d’última generació. A més a més, molts professors i professores ens van explicar les seues matèries, i fins i tot vam poder fer un experiment científic! Després de la visita, vam dinar al menjador com autèntics alumnes de batxillerat francesos. A les 13.30h (allí, de vesprada), vam realitzar un petit recorregut per la ciutat i vam veure alguns monuments molt interessants metre descobríem el patrimoni històric, cultural i social de la ciutat. Al mateix moment, alguns alumnes vam tindre l’oportunitat de fer una classe de teatre amb companys francesos al teatre nacional Le Phénix, que forma part del patrimoni cultural de la ciutat de Valenciennes. Va ser una experiència única, on vam aprendre moltíssim, vam posar en pràctica tècniques d’oratòria i d’expressió corporal i vam descobrir que som capaços d’entendre més francés del que pensàvem.

El tercer dia vam anar amb autobús a un poblet per a visitar el jaciment miner de Wallers-Arenberg, declarat patrimoni mundial de la UNESCO. Una guia local ens va explicar la història de la mina i ens vam poder posar en la pell de les persones que hi treballaven. Després, vam menjar carbonnade flamande en un restaurant, un plat molt típic de la regió. Très bon! De vesprada, vam fer un passeig per la Mare à Goriaux, un espai natural amb terra de carbó, i vam veure l'estany. Els paisatges eren de pel·lícula, igual que el que ens va succeir aquell dia. No sabem cert què va ocórrer, però en aquell moment va sorgir la màgia i ja no hi havia diferència entre l’alumnat de Valenciennes i el d’Ontinyent, tots érem un grup ben unit.

La  pluie de France rencontre le soleil d'Espagne
et ils forment un arc-en-ciel aussi beau que cet Erasmus

El quart dia vam anar a l’institut amb els nostres companys i companyes per a observar les seues classes. Va ser una experiència increïble poder participar en assignatures tan diferents. Alguns van fer art, altres matemàtiques o francés, i fins i tot alguns van haver de fer una petita exposició en classe de geografia. Tot un somni sentir-se part d’aquelles classes! Després de dinar al menjador, ens vam reunir amb els companys d’espanyol del projecte de les cartes, en el qual participa l’alumnat de francés de Júlia i el d’espanyol d’Amandine, i, per fi, molts de nosaltres vam poder conéixer els nostres corresponsals. Més tard, vam fer una dinàmica de grup molt emotiva per explicar la nostra experiència fins al moment en el viatge. Tot seguit, vam anar a una petita festa que els francesos ens havien preparat i també vam presentar els treballs que havíem fet. Vam menjar, ballar, cantar, vam fer fotos i també vam realitzar un concurs fotogràfic. Una vetllada molt especial i plena de records on vam poder descobrir una altra part de la cultura francesa.

L'últim dia, les famílies ens havien preparat un esmorzar de comiat. Va ser una hora plena d'emocions, llàgrimes, abraçades, adeus i molt d'amor. Ningú no volia tornar-se’n! Tristament, el viatge va acabar quan vam agafar un autobús per anar a l'aeroport, amb les famílies acomiadant-nos des del carrer. Una sensació realment inexplicable que quedarà guardada per a tots i totes.

Totes les llàgrimes i totes les emocions es devien al fet que ningú mai s’esperava que arribàrem a crear tant de vincle entre nosaltres. Van ser sols cinc dies, però vam aprofitar cada segon com si fora l’últim. Ho vam viure tot molt intensament i, encara que estàvem molt cansats al final de la jornada, plens del centenar de coses noves que hi apreníem, cada dia semblava una festa. Aquest viatge no sols ens ha permés descobrir una altra cultura, sinó que també ens ha unit a nosaltres, l’alumnat de l’IES L’Estació. Sempre hem estat connectats per la passió pel francés, però ara, amb totes les experiències que hem viscut junts, podem dir que som una xicoteta família, que va creixent amb l’alumnat francés i el professorat que ens han acompanyat en aquesta aventura.

El projecte ha estat una experiència inoblidable, hem pogut conéixer gent extraordinària a qui ara podem dir amics. Ha estat una oportunitat perfecta per a descobrir la cultura francesa i per a utilitzar i millorar el nostre francés, un Erasmus que unirà per sempre les dues cultures, i que romandrà a la memòria, dins dels nostres millors records.

Tenim moltes ganes de rebre l’estudiantat francés al nostre centre i d’aprofitar al màxim els moments que ens queden per viure junts. Contem els dies per tornar-los a veure!

À bientôt!

Juan Ramón Barat visita de nou l’IES L’Estació

Per segon any consecutiu, el narrador, poeta i dramaturg valencià Juan Ramón Barat, una de les veus contemporànies més prolífiques, ha visitat el nostre centre per a retrobar-se amb l’alumnat de 3r d’ESO, que ha llegit durant el primer trimestre Deja en paz a los muertos, el primer volum de les aventures de Daniel Villena, protagonista de cinc de les seues novel·les i un dels personatges preferits dels adolescents espanyols. 

Amb la bonhomia natural que caracteritza la seua persona, J.R. Barat, forma amb què subscriu les seues obres, va conversar de tu a tu amb l’estudiantat, que va descobrir algunes curiositats sobre aquest llibre (premi Hache a la millor novel·la juvenil espanyola de 2013), va expressar el seu desig de seguir coneixent les peripècies del protagonista i va poder acostar-se després a l’autor per a rebre una dedicatòria, que l’escriptor va estampar en els exemplars dels xics i les xiques.

Juan Ramón Barat, retirat del món de l’ensenyament, és llicenciat en Filologia Clàssica i catedràtic de Llengua castellana i Literatura. Com a escriptor, ha conreat tots els gèneres literaris, tant per a joves com per a adults. Dotat d’una gran vitalitat cultural, participa contínuament en diverses activitats relacionades amb la literatura, com per exemple encontres d’autor, conferències, xarrades en clubs de lectura, presentacions de llibres, recitals o tallers literaris.

El sindicat Stepv reforça la seua presència en les eleccions sindicals d’Educació

Segons els resultats provisionals de Conselleria, el sindicat Stepv ha tornat a obtenir la majoria absoluta que va aconseguir en les eleccions sindicals d'Educació de l'any 2018. De fet, aquest sindicat ha sigut el més votat pels electors de l’IES L’Estació, amb un total de 38 vots.

Ahir dijous quasi 67 000 docents universitaris i no universitaris tenien una cita amb les urnes per a elegir 185 representants sindicals, 75 d’ells a la província de València.

A l’IES L’Estació, la jornada va transcórrer amb absoluta normalitat. La mesa electoral, integrada per cinc professors del centre, va comptabilitzar durant l’escrutini 76 vots.

Lectura del Manifest 25-N

L’alumnat de l’IES L’Estació ha llegit aquest dimarts el manifest de rebuig a la violència masclista. El text, escrit per un jove de 2n de Batxillerat, ja va ser difós el passat divendres a la Plaça de l’Ajuntament pels estudiants de 1r d’ESO, coincidint amb el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

Si vols més informació sobre els actes celebrats per l’institut, pots consultar aquesta entrada anterior.

25-N: NI UNA LLÀGRIMA MÉS

Cada 25 de novembre l’IES L’Estació se suma a un crit ben fort: NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. És per això que el centre ha organitzat, a través de la Comissió de Convivència, diverses activitats educatives per a sensibilitzar-nos de la necessitat de lluitar contra aquest problema estructural de la societat. 

Enguany una de les accions principals ha consistit a idear lemes contra la violència masclista per a escriure’ls dins d’unes llàgrimes (prèviament retallades amb cartolina) que brollen d’uns ulls també elaborats amb el mateix material. Tots els eslògans i totes aquestes manualitats han sigut treballats en les tutories i durant les classes de Religió, Valors i Atenció educativa. La mostra del projecte Ni una llàgrima més estarà exposada aquests dies al corredor de consergeria.

Al  llarg d'aquesta setmana, i al mateix corredor, l’alumnat de 1r de Batxillerat A ens ha presentat una proposta artística consistent en el muntatge d’una instal·lació  sobre allò que es veu i s'oculta en la violència de gènere. Per la seua part, l’estudiantat de 2n d'ESO ha organitzat una exposició de retrats amb les dues expressions de la violència contra les dones. La tercera proposta estètica també ha sigut preparada pels joves de 2n, que al corredor del bar han instal·lat una exposició al voltant de la figura de Rosa Bonheur, una de les pintores més influents del segle XIX. L’última de les actuacions vinculades amb el món de l’art la trobem en els estudiants de 1r de Batxillerat, que han exposat al passadís que accedeix al bar un mapa mundial d’activistes feministes.

Finalment, la marea violeta, encapçalada pels grups de 1r de Batxillerat, acudirà el proper dilluns 28 de novembre al Teatre Echegaray per a assistir de 8 a 11 del matí al teatre-fòrum Fes-te sentir. I durant la jornada del 29, al primer esplai, els joves estudiants del Conservatori interpretaran un miniconcert, que es completarà amb la lectura del manifest del centre, escrit per un alumne de 2n de Batxillerat. Aquest manifest, que reproduïm a continuació, també s’ha llegit aquest divendres a la Plaça de l’Ajuntament, on s’han acostat les classes de 1r d’ESO per a expressar el seu rebuig a la violència masclista.

Tant de bo aquesta fora l’última vegada que hi haguérem de parlar. Tant de bo no fora menester emprar més recursos ni fer més esforços. Tant de bo no ens haguérem de preocupar per coses tan trivials com poder caminar tranquil·lament pel carrer, eixir de festa o relacionar-nos amb qui vulguem. Tant de bo estiguera tot, com diuen alguns, en el nostre cap.

Podran dir que exagerem, que no és per a tant, que tota la vida les coses han estat així i ningú no s’ha queixat… Sabeu quina cosa no cal que ens imaginem? Els nombres. Parlen per si mateix: la nostra ciutat atén, almenys, una denúncia per violència de gènere al dia, segons reportava fa uns dies Levante. 82 casos oberts només en el segon trimestre de 2022, un 15% més que l’últim registre. I tan sols comptant els casos reportats, tingueu per segur que no són els únics. Si a algú li sembla normal, a ser possible, que s’ho faça mirar.

A menor o major escala, és un fet que diàriament les dones són víctimes d’una exorbitant quantitat de discriminacions, assetjaments i menyspreaments. L’incrèdul pot parar-se a xerrar amb qualsevulla per a adonar-se de la situació real. Moltes es veuen envoltades en manca de seguretat i de confiança, sabent millor que ningú que viuen en un món que els posa més obstacles a elles. A nivell personal, social, professional… les dones es troben sempre un pas darrer respecte als homes quant als avantatges.

Tot i això, hi ha esperança. Cada vegada són més les que han plantat cara a les adversitats i han ajudat a progressar tot el possible pel bé i la dignitat de totes les persones. És cert que les mesures preses per a arribar a un millor punt són cada vegada més comuns i contundents, però això no lleva que hàgem de deixar de fer pressió i lluitar pel canvi més important de tots: el canvi cultural i social. Perquè per moltes lleis que s’imposen o moltes campanyes que es promoguen, el poder més gran el té la voluntat. I això s’aconsegueix des de l’educació. Nosaltres, els estudiants, més que ningú, tenim la responsabilitat i el deure de fer força per a canviar els hàbits i costums que consoliden la base dels problemes del present i del futur.

Hem de lluitar per allò que tenim més a mà, fer introspecció i adonar-nos de quins comportaments no són adequats. El canvi comença per les petites coses, i construir una base de valors correctes serà el salvavides per a moltes a mesura que passa el temps. Cridem per les que no han arribat a poder veure un món millor i batallem perquè ni una més se l’haja de perdre.

Manifest de l'IES L'Estació 

El particular Museu de la Prehistòria de l’alumnat de 1r d’ESO

Com vivien els nostres avantpassats més primitius? Què es representava en les pintures rupestres? Quantes espècies humanes ens han precedit? Quines són les etapes de la Prehistòria? A aquestes i moltes altres preguntes ha donat resposta l’alumnat de 1r d’ESO de l’Àmbit Sociolingüístic, que amb la professionalitat i experiència dels millors arqueòlegs i historiadors ha preparat un museu de la Prehistòria que recorre els tres trams d’aquest període: el Paleolític, el Neolític i l’Edat dels Metalls. 

Durant dues jornades, els estudiants, convertits en guies de museu, han atès a tot aquell que s’ha acostat a aquesta exposició, compartint tots els sabers que han adquirit des de l’inici de curs i resolvent tots els dubtes que els plantejaven els visitants.

Aquesta situació d’aprenentatge, dissenyada pel professorat que imparteix l’Àmbit Sociolingüístic (Ana Añón, Manel Aparicio, Vanessa Escrivà i Imma Pérez), s’emmarca dins d’un projecte col·laboratiu per a viure la Prehistòria en primera persona.