Setmana contra la violència masclista

La pandèmia de la covid no ha impedit que l’IES L’Estació celebrara, com cada 25 de novembre, el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Això sí, s’ha commemorat de forma diferent, sense actes multitudinaris i treballant els valors associats a aquesta data a través de les tutories. 

Segons ens ha contat la nostra companya Júlia Sanchis Tolsà, coordinadora d’igualtat i convivència, l’alumnat de 1r d’ESO ha pogut tractar el tema de la violència de gènere amb el professorat de l’Àmbit Sociolingüístic. Cada classe elegia una frase representativa que després era plasmada en un mural ubicat als corredors del centre, on tot l’alumnat deixava la seua empremta dibuixant una papallona morada amb els dits. 

Per la seua part, els joves de 3r i 4t d’ESO així com de Batxillerat i Cicles Formatius han reflexionat sobre el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones amb l’ajuda d’uns vídeos que han pogut visionar durant les classes de tutoria. A més, els professors de Filosofia Ana Gramage i Xavi Roig han realitzat en 1r de Batxillerat un taller sobre prevenció de violència de gènere, una activitat suggerida per l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent. 

Des de les assignatures de Plàstica i Volum, Celia Vidal i els seus estudiants han decorat el centre amb papallones, penjades davant de la consergeria o adherides sobre les fletxes del terra que van marcant la direcció que cal seguir pels corredors de l’institut.

Per últim, durant aquesta setmana hem pogut escoltar en els canvis de classe cançons de temàtica feminista, algunes de les quals eren interpretades per dones, com no podia ser d’altra manera.

Som el que publiquem en les xarxes? Un article d’Ignacio Doménech (2n Bat-B) reflexiona sobre el tema

Felicidad permanente, fiesta continua, viajes constantes, grandes amigos que de pronto se desvanecen y de cuya pasada existencia ya no hay rastro, apasionados romances, riquísimas comidas… ¡Ah, y cumpleaños, muchísimos cumpleaños! Pero ¿es eso en verdad la vida de quienes nos rodean? ¿Son en verdad así?

Si nos fijamos en las publicaciones de Instagram o Facebook de aquellos que nos rodean, observaremos una vida idílica, pues nadie sube a sus redes sociales los suspensos, suben las imágenes de la graduación; nadie sube las decepciones amorosas, suben imágenes con su pareja, aparentemente muy enamorados, hasta que dejan de estarlo y estas desaparecen mágicamente; nadie sube las tristezas, las decepciones, los fracasos… Aunque también somos esa parte negativa de nuestras vidas. 

Al ser preguntado el premio Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, sobre su posible entrada en las redes sociales, el autor de La ciudad y los perros concluyó que sería un tiempo que perdería de leer. Quienes se pasan la vida en las redes, tal vez, delaten una vida vacía, libre de un enriquecimiento cultural que podría ser mucho mejor para ellos.

Estos mismos son los que popularizan expresiones como: «Si no estás en las redes, no eres nadie». Como dijo la actriz Carmen Maura: «Pues qué suerte no ser nadie». No ser nadie se va convirtiendo poco a poco en sinónimo de serlo todo.

En conclusión, es posible afirmar que somos mucho más que lo publicado en redes, pues si hay algo que verdaderamente no somos son esos 140 caracteres de Twitter o las publicaciones de Instagram. Esto son proyecciones ilusorias de nosotros mismos para el lucimiento ante la comunidad.

Concurs escolar ‘Acció pel clima’

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València ha organitzat el concurs escolar Acció pel clima amb la finalitat d’advertir els estudiants d’una realitat que ja no es pot negar: el canvi climàtic, un dels principals reptes ambientals al qual ha d’enfrontar-se la humanitat. El certamen, que suposa una nova aproximació a la comunitat educativa, està adreçat als centres públics, privats i concertats de tot el país i en ell podran participar tots aquells joves que estiguen cursant estudis de Primària, Secundària o Formació Professional Bàsica. 

El concurs està estructurat en dues fases: una online, que finalitza el 8 de febrer de 2021, i altra presencial, que tindrà lloc el 26 de març al Museu de les Ciències. En la primera fase, l’equip participant, que haurà d’estar tutelat per un professor responsable, deurà presentar un vídeo on s’explique un projecte que, en el cas de Secundària i FP Bàsica, s’anomenarà Classificació eficient de residus i energies renovables. Els projectes seleccionats pel jurat en la fase online passaran a la fase presencial.

Tots els equips rebran un diploma de participació. A més, els guanyadors tindran altre document que acredite la seua posició dins de la competició. L’organització ha anunciat que pròximament publicarà els diferents premis i quanties per a cadascuna de les categories.

Amb aquest concurs, la Ciutat de les Arts i les Ciències no sols pretén implicar tota la comunitat educativa, sinó també conscienciar els estudiants de la necessitat de proposar canvis actitudinals que ajuden a mitigar les conseqüències d’aquest gran problema.

Ací pots consultar totes les BASES.

SESSIÓ DE CONTACONTES AMB ALMUDENA FRANCÉS

La contacontes Almudena Francés visita l’IES L’Estació amb el seu espectacle Amort

Muro d’Alcoi, Massanassa, La Pobla de Farnals, Castellar-L’Oliveral, Palma de Mallorca o Petrer són algunes de les parades on s’ha representat aquesta funció

La narradora valenciana Almudena Francés, exalumna de l’IES L’Estació, va visitar el passat 6 de novembre el seu antic institut per a oferir a l’alumnat de 1r d’ESO dues sessions de contacontes. L’espectacle, titulat Amort, fusionava versions molt particulars de relats de Guy de Maupassant i de Jairo Aníbal Niño amb altres narracions populars i de collita pròpia. «En aquesta sessió», explica l’autora, «reinvente l'Almudena adolescent, com a personatge de conte, utilitzant els llocs on va viure. I torne a l'IES l'Estació d'Ontinyent, on apreníem les qüestions més importants, al cementeri que quedava ben a prop. A les emocions més fortament viscudes, a la visceralitat...».

Almudena Francés es dedica professionalment al món de la literatura oral des de l’any 2004. Ha recorregut col·legis, instituts, biblioteques, carrers i places portant la seua veu als més menuts i a un públic familiar. Interessada des de menuda a conéixer el perquè de les coses, assegura que els contes li han proporcionat les respostes més sorprenents. «Els contes», diu, «són el resultat de totes aquelles respostes que m’han donat a un conjunt de preguntes que tenia. Explicacions, anècdotes, veritats, mentides... Tot el que arriba als meus oïts es transforma en narració».

Aquesta activitat escolar, cancel·lada el curs passat per la suspensió de les classes a causa de la pandèmia, ha sigut possible gràcies al Programa per a la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura de la Conselleria d’Educació, mitjançant el qual es concedeixen subvencions que s’han de destinar a la promoció dels hàbits lectors de manera atractiva.

Pablo Mira Ávila, de 2n de BAT, aconsegueix el prestigiós premi ‘Eustory’

.

Un estudiant de l’IES L’Estació aconsegueix el prestigiós premi ‘Eustory’

Aquest concurs d’Història, adreçat a alumnes preuniversitaris, té com a objectiu fomentar l’aprenentatge a través de la investigació

Pablo Mira Ávila, un jove de 2n de Batxillerat, ha obtingut el tercer premi del prestigiós certamen d’història Eustory 2020 per un treball d’investigació sobre el període de la Transició a Ontinyent. «Vam elegir aquesta temàtica perquè volíem saber el que havia passat al nostre poble en aquests anys convulsos de tants canvis polítics», aclareix el nostre alumne, que sempre s’ha decantat per la Història i pels treballs de recerca.

El guardó és compartit, ja que Pablo va realitzar aquesta tasca amb dos joves més de l’IES Jaume I, Sergio Soriano Fuentes i Ángel Muñoz Aleixandre, que foren dirigits per Raül Mollà Vidal, un estudiant de la Universitat d’Alacant. «Els companys han sigut magnífics i unes grans persones», reconeix Pablo. «Durant tot el treball hi ha hagut molt bon rotllo i crec que he trobat uns grans amics en els tres. Però l’activitat ha sigut possible no sols gràcies a ells, sinó també a totes eixes persones que ens han ajudat».

Una ajuda que finalment ha donat els seus fruits a pesar que la investigació es va dur a terme durant l’alerta sanitària. «És molt gratificant veure com és reconeguda una tasca a la qual li hem dedicat tantes hores i esforços. Hem rebut felicitacions no sols del concurs, sinó també dels amics i familiars».

Quant a les perspectives de futur, Pablo ens comenta que, en acabar 2n de Batxillerat, cursarà el Grau en Història i ampliarà la seua formació amb un màster, possiblement relacionat amb l’Arqueologia. «Segons avance l'any ja aniré veient a quina universitat intentaré accedir», conclou, «però el que sí tinc clar és que el meu futur té escrita amb lletres majúscules la paraula HISTÒRIA».

Dos estudiants de l’IES L’Estació, guanyadors del Sambori 2020 (categoria Primer Cicle ESO)

Maria G. T., amb el relat L’encobridora, i Guillem C. P., autor de L’extraterrestre, han estat els dos alumnes guanyadors de l’edició número 22 del Premi Literari Sambori 2020 de la Vall d’Albaida, un certamen adreçat a totes les etapes educatives amb què es busca promoure i difondre l’ús literari del valencià dins de l’àmbit escolar.

En la present convocatòria han participat més de 6 000 alumnes de la comarca així com 43 centres d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Educació Permanent d’Adults. El lliurament dels guardons estava previst per al passat 4 d’abril, però els actes es van ajornar per la situació d’alerta sanitària.

Aquest concurs de creació literària consta de dues fases. La primera és d’àmbit comarcal, en la qual un jurat de les diferents comarques del País Valencià valora els diferents textos literaris seleccionats pels centres educatius; i en la segona fase, cada comarca presenta els seus finalistes per tal de lliurar els guardons finals.

Col·laboració de l'institut en la Mostra Internacional de Cinema Educatiu

L'alumnat de l'IES L'Estació participa com a jurat escolar en la 8a edició dels Premis MICE

Entre els dies 19 i 23 d’octubre prop de 150 alumnes de l’IES L’Estació de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han participat com a jurats populars en la 8a edició dels premis MICE

Text: Laura Barberà Borràs i Dario Sancho Oltra

La Mostra Internacional de Cinema Educatiu no s'atura. En aquesta 8a edició, s'ha oferit als centres escolars la possibilitat de poder veure curts educatius a l'escola i votar les produccions audiovisuals seleccionades en la secció oficial del certamen. Inicialment, la proposta fou més ambiciosa i la participació com a jurats escolars s'havia de realitzar als Cines Lys de València. Donades les circumstàncies actuals, l'organització de la MICE va optar per fer arribar els curtmetratges a les escoles i instituts del País Valencià.

Des de l'IES L'Estació s'ha dut endavant aquesta iniciativa, podríem dir, experimental, en què l’alumnat del nostre institut ha exercit de crítics cinematogràfics des de les seues aules. Durant cinc dies, les i els alumnes han visionat els audiovisuals seleccionats i ens han deixat algunes valoracions molt interessants de les pel·lícules que formaven part d’aquesta 8a Mostra Internacional de Cinema Educatiu.

La producció millor valorada pel nostre estudiantat i finalment la guanyadora de la MICE ha estat el curtmetratge “IRony”. Aquest captivador curtmetratge d'animació l'ha realitzat Radheya Jegatheva, un director canadenc de 18 anys que ha estat capaç de transmetre en poc més de cinc minuts el gran impacte de la tecnologia i les xarxes socials a les nostres vides. “IRony” ha guanyat 74 premis i ha estat seleccionat per a 168 festivals de cinema. Podem dir, doncs, que el nostre jurat escolar ha fet una tria perfecta d'un curtmetratge molt ben valorat arreu del món.

L'accèssit en aquesta 8a MICE ha estat atorgat a l'obra “Manuel”, també una de les millors valorades entre els i les nostres alumnes. El jove director alacantí Javier Robles Álvarez, estudiant del Grau de Comunicació Audiovisual de la UHM d'Elx, debuta amb aquest curt intimista que pretén acostar el públic adolescent al món de l'Alzèimer. “Manuel”, també ha estat seleccionat i finalista en més d’una trentena de festivals a nivell nacional i internacional.

Com a professorat encarregat de les projeccions, només ens queda dir que l’experiència de portar a les escoles i els instituts unes produccions de cinema educatiu de gran qualitat ha tingut unes reaccions meravelloses. Silencis, ulls oberts com a plats, mans al cap, llavis apretats, algun crit d’emoció, murmuris, comentaris... En definitiva, la màgia del cinema ha estat present per uns dies a les nostres aules.

Jubilació del professor de Matemàtiques Pepe Sampío

Fotos: Toni Ferrero Belda

Després de 33 anys com a docent definitiu a l’IES L’Estació, el professor de Matemàtiques Pepe Sampío s’ha jubilat en mig d’una pandèmia mundial que —siguem sincers— ha deslluït l’acte d’acomiadament que el passat divendres li vam organitzar els seus companys amb tot el calor humà de què vam ser capaços. Una vegada més, el saló d’actes del nostre institut es va convertir en l’escenari ideal per a retre un merescut homenatge a qui ha fet d’una professió una forma de vida. Aquest és el particular reconeixement que ha volgut fer-li L’Andana. 

Nascut a València el 3 d’octubre de 1960, José Francisco Sampío Giner es va llicenciar en Ciències Exactes amb un clar objectiu: superar unes oposicions a la docència que va aprovar finalment l’any 85. «Eren les segones que se celebraven a la Comunitat Valenciana», ens conta. «Des d’aleshores he estat tota la meua vida com a professor a l’IES L’Estació, encara que també he exercit com a cap d’estudis durant 4 anys, mentre era director Ignacio Gironés». Tampoc s’oblida de Marisol Cardona, amb qui va coincidir un breu període de temps dins de l’equip directiu, abans de dimitir per una baixa de llarga durada.

Franc i directe en les relacions amb els altres, ha deixat ben clar a aquest redactor que evita definir-se a si mateix. Afortunadament, tenim la seua col·lega de departament Victoria Gutiérrez, que sense mitges tintes ha dit d’ell —amb la tristor de qui acomiada un ser estimat—  que ens trobem davant d’un bon company i una molt bona persona. Sobren paraules.

Del seu pas per l’IES L’Estació recorda amb enyorança com va accedir a la direcció d’estudis sense experiència prèvia i com ha anat evolucionant el nostre centre. «De ser l’únic on s’impartia Batxillerat, va anar acollint a poc a poc els diferents cicles formatius. Pocs anys després rebérem els alumnes de 1r i 2n d’ESO i amb ells s’incorporaren els mestres, que fins aleshores estaven adscrits als col·legis».

Pel que fa al sistema educatiu i a l’evolució dels diferents plans d’estudis, es mostra molt crític, ja que considera que amb el pas del temps s’han anat rebaixant les exigències perquè els alumnes puguen titular. «La meua assignatura, per exemple, és obligatòria en tots els cursos de l’ESO i hi ha alumnes als quals se’ls fa una muntanya des de l’inici de curs. Aleshores ens veiem obligats a fer tot el possible perquè progressen adequadament».

L’excessiu treball burocràtic i l’escassa autoritat reconeguda del professorat són, assegura, dos aspectes que cal millorar. En contrapartida, creu que «l’ambient relaxat» del claustre de professors i la poca conflictivitat en relació amb l’alumnat fan de l’IES L’Estació un bon centre educatiu.

Un centre en el qual, després de tres dècades, s’oculten algunes anècdotes. «Com a cap d’estudis, la meua relació amb els inspectors d’educació ha sigut curiosa. Un d’ells arribà a comentar-me pels corredors que li devia tres milions de pessetes. “Per què?”, li vaig dir jo. “Perquè se m’han colat en el llençol dos grups que no hauria d’haver-te concedit, i això és el que valdran els professors que vindran de més”, em va dir».

Tot i que lamenta no tindre a partir d’ara planificat el quefer diari, sens dubte podrà dedicar més temps de l’habitual a completar el seu arbre genealògic i a gaudir dels seus entreteniments favorits, entre els quals ressaltem la caça o la recol·lecció de bolets, així com diversos jocs d’habilitat o d’estratègia matemàtica i lingüística (sudokus, encreuats i trencacaps, fonamentalment).

El seu desig final se l’apropiem tots: que la pandèmia finalitze prompte i que tot torne a la normalitat. Només així podrà complir altre anhel: viatjar amb la seua parella quan aquesta es jubile.

Que siga així, company.