Entrevista al poeta Pep Calero amb motiu de la publicació de «Hitchcock al sofà»

«El moment més bonic i encoratjador és quan algú et diu que ha llegit el teu llibre»

L'escriptor i professor de l'IES L'Estació Josep Calero acaba de publicar el recull de relats Hitchcock al sofà, la primera incursió significativa del poeta de Benigànim en el gènere narratiu. L'obra, un homenatge en tota regla al genial cineasta anglés, va rebre el passat mes d'octubre el premi de narrativa del XXXIV Certamen Literari Vila de Puçol. Aquest reconeixement és l'excusa perfecta per conversar amb ell sobre la seua trajectòria i el seu procés de creació literària.

Què representa per a tu haver guanyat aquest certamen?

Representa, en realitat, un canvi de perspectiva literària notable. D'una banda, el fet d'haver rebut un premi d'una certa rellevància; d'una altra, que el llibre pot tenir una major difusió editorial; i també, òbviament, el canvi d'enfocament que suposa el pas de la poesia a la narrativa. A més, és un incentiu per continuar treballant diversificant temàtiques i gèneres.

Quina és l'essència dels relats guardonats a Puçol?

Es tracta d'un conjunt d'onze històries que fixen la seua mirada en onze pel·lícules del magnífic director anglés. Cadascun dels relats explica una trama encapçalada pel títol del film, encara que pel que fa al contingut alguns pretenen mantenir una certa fidelitat als models originals, d'altres només en conserven l'essència i poc més. El que és comú a tots els contes és la presència de Hitchcock i d'elements recurrents en la seua filmografia, com ara la intriga, els colps d'efecte, les psicologies turmentades o l'humor negre.

Portada de l'obra guardonada

Com ha decidit un apassionat de la poesia com tu donar el pas necessari que t'ha permés aquesta immersió en la narrativa breu?

Ja havia escrit algun relat breu en més d'una ocasió i, fins i tot, dos d'aquests relats havien estat premiats en dues convocatòries literàries a les comarques de Tarragona, però sempre m'ha costat donar-li continuïtat a la narrativa perquè necessita una major planificació i també un temps que moltes vegades no tenim.

Pel que dius, sembla complicat tot el procés de creació literària.

L'escriptura és un acte individual i solitari, almenys en el meu cas. És un treball d'absoluta concentració i, també, d'introspecció, de treball de documentació i de revisió. Té poc a veure amb teories d'inspiracions màgiques. No soc un gran defensor de la inspiració, al contrari, tot parteix de dos elements essencials: la formació i el treball, encara que sempre va bé tenir certes dosis de talent, que ben administrades són un complement ideal per a aquests dos elements esmentats.

Però a pesar de les dificultats, sempre compensarà.

Sempre existeix un moment fantàstic, i aquest és precisament el de la trobada amb els lectors i les lectores: els silencis respectuosos de les presentacions literàries que desemboquen en felicitacions posteriors i en l'amable i necessari contacte de les signatures i dedicatòries, que jo mire de personalitzar tant com puc. Tanmateix, el moment més bonic i encoratjador és quan algú et diu que ha llegit el teu llibre i te'n comenta alguns aspectes, perquè és, en definitiva, l'objectiu primordial d'allò que has escrit, que el lector o la lectora el faça seu. Ací resideix l'ànima màgica de la lectura.

En una entrevista concedida a L'Andana afirmares que "escriure una novel·la és un mur insalvable". Continues sostenint aquesta afirmació?

Tinc un bon amic, professor, com jo, de l'IES L’Estació, que és un excel·lent novel·lista. És metòdic, rigorós i constant. A mi em falten aquestes qualitats, i crec que són del tot necessàries per elaborar una novel·la que siga suficientment atractiva i que complisca les exigències de lectors i lectores. Supose que tinc altres virtuts, però no confie en excés en les meues aptituds com a escriptor de narrativa llarga, i prou que ho lamente.

Què et proporciona la poesia enfront de la narrativa?

En general, la poesia em permet verbalitzar tot allò que em preocupa del meu entorn, però també allò més íntim que en el dia a dia roman més ocult. Vivim en societat, i m'interrogue sobre les desigualtats, sobre el patiment, sobre la identitat, sobre el valor de la cultura, sobre les contradiccions de l'ésser humà. El més extraordinari de tot açò és que el que faig em permet ser conscient de les meues evidents contradiccions i m'ajuda, i ho dic amb tota la humilitat del món, a conviure amb les meues febleses.

Com a docent, quin consell donaries als joves que comencen a escriure?

Crec que en alguna altra ocasió vaig comentar que no soc molt bo aconsellant, però si he de dir alguna cosa útil, sense ser massa original, considere que la feina, la decisió, el coneixement, la passió i la perseverança han de formar part de l'inventari ineludible de qualsevol persona que tinga coses a dir fent servir la paraula escrita.

Ja estàs planificant nous projectes?

Fa poc temps que he deixat enllestits un poemari i un altre conjunt d'històries breus. Tant l'un com l'altre busquen encara el seu lloc com a publicació. El cap sempre bull, però no sempre troba el punt idoni de cocció. De tota manera, ara tinc el cap en altres projectes personals i pense que això anirà en detriment de l'escriptura. O potser no, perquè els camins de l'escriptura, almenys en el meu cas, són inescrutables i, tal vegada, aquest nou camí que inicie em permeta retrobar-me amb el jo poètic o amb el jo narrador. Del que estic convençut és que la meua vida personal i professional està lligada a la paraula.

Doncs, tot queda dit. Moltes gràcies, com sempre, per la teua disponibilitat i proximitat. I molta sort amb el nou projecte que encetes ara.