dijous, 28 de gener del 2021

Entrevista amb l’alumna Blanca Alonso, Premi extraordinari al rendiment acadèmic

«Confie que entre tots puguem fer d’aquest món caòtic un lloc més pacífic i millor»

El passat desembre de 2020 l’Ajuntament d’Ontinyent va homenatjar un bon grapat d’estudiants de Primària i Secundària reconeguts per la Conselleria d’Educació amb els Premis extraordinaris al rendiment acadèmic, un reconeixement oficial concedit a aquells escolars amb un brillant expedient. Blanca Alonso Casanova, una jove que està cursant amb nosaltres 1r de Batxillerat Humanístic/Social, és una de les guardonades.

Molts serien els adjectius que podríem atribuir a Blanca: educada, simpàtica, molt voluntariosa, noble i amb una enorme capacitat d’organització, però també somniadora i amant de la improvisació, segons percepció de la mateixa jove. «Cada dia desperte amb un somni més», confessa, «i sincerament hauria de veure quin de tots és més desgavellat i més difícil».

Reconfortada per considerar sempre la vessant més positiva de les coses, anima la seua generació a no decaure i a fer realitat totes les seues il·lusions, ja que «no hi ha res impossible».

L’Andana ha volgut conéixer-la un poc més i ella, tan atenta i sol·lícita com sempre, ens ha atés gustosament.

Què suposa per a tu haver estat reconeguda amb el Premi extraordinari al rendiment acadèmic?

Quan al col·legi em van dir que era candidata a aquest guardó, no m’ho esperava i em va fer molta il·lusió. El premi no sols suposa una recompensa per l’esforç realitzat al llarg dels anys, sinó també una mostra de la meua evolució en el temps. Si es vol, es pot.

Quin és el secret per a obtenir tan bones qualificacions?

Secret? No hi ha cap secret, la veritat. Ja sabem tots el que cal fer si el teu objectiu és aconseguir puntuacions màximes: estudiar. El vertader repte no és seure a estudiar, sinó saber organitzar-se i conéixer el que pots exigir de tu en cada moment i en les circumstàncies on et trobes.

Tu no has cursat l’ESO amb nosaltres, sinó al Pureza de María. Què t’ha impulsat a elegir el nostre centre per a acabar la teua formació secundària?

La varietat d’assignatures optatives és molt bona, la veritat. De fet, una de les raons per les quals vaig decidir canviar fou per la possibilitat d’escollir assignatures del Batxiller Artístic, una modalitat que, en un principi, formava part dels meus plans.

I ara, després d’estar cinc mesos amb nosaltres, què et sembla l’IES L’Estació i la seua comunitat educativa?

A pesar de ser un ambient completament diferent del meu anterior col·legi, ha sigut un canvi molt positiu que m’ha ajudat a evolucionar. El professorat és excel·lent i els meus companys de classe han sigut una grata sorpresa. L’entorn i l’aprenentatge són immillorables.

En què inverteixes el teu temps d’oci? Els estudis t’ho permeten?

Com he dit abans, saber organitzar-se és la clau, encara que també és el més complicat de tot. Tot i que l’estudi és fonamental, també és necessari el coneixement personal, i açò s’aconsegueix mitjançant el temps lliure, que en el meu cas el dedique a pintar, llegir, escriure, ballar i fer surf.

Quina valoració fas de la joventut, de la teua generació o dels que són un poc més majors que tu?

Em sembla que som una generació fantàstica i que realment aspira a fer canvis en l’entorn, tot i que també ens queda un llarg camí per recórrer. No obstant això, de vegades tinc la sensació que som grans incompresos, ja que habitualment se’ns compara amb altres generacions. Només confie que entre tots puguem fer d’aquest món caòtic un lloc més pacífic i millor.

Com veus el teu futur?

Si diguera que tinc les idees completament clares, estaria mentint. Les nostres vides són molt mutables, però afortunadament dispose de tota una vida per a equivocar-me i tornar a començar, de manera que no tinc por del futur i confie a aconseguir les meues metes.

Amb aquest pensament tan positiu i optimista acomiadem Blanca. Moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista.

dilluns, 25 de gener del 2021

Conferència sobre espais educatius innovadors a càrrec de l’arquitecte Josu Iriarte

Com ajuda l’espai a millorar l’aprenentatge? És necessari crear espais específics que propicien l’adquisició de coneixements i destreses? Com són els espais més idonis dins de l’àmbit de l’educació?

Són qüestions que en els últims mesos han interessat i preocupat els docents de l’IES L’Estació, sabedors de la construcció en un futur relativament proper d’un nou edifici modern que albergarà les noves instal·lacions del centre. És per això que el claustre de professors ha pogut assistir a una videoconferència sobre espais educatius innovadors impartida per l’arquitecte basc Josu Iriarte.

La xarrada, un exemple de com l’arquitectura ha d’estar sota l’autoritat de l’aprenentatge, va permetre al professorat entendre com el futur s’ha de buscar en els espais col·laboratius, on la versatilitat, la creativitat i el confort tècnic i emocional siguen conceptes prioritaris. «Les aules d’ara són pràcticament iguals a les d’abans», comenta Josu, «però les necessitats actuals no són les de principis de segle. No té sentit, per tant, construir edificis amb el mateix patró».

Conscients de la importància de l’entorn on es desenvolupen les nostres tasques educatives, ara els professors del centre tenim una oportunitat de decidir (o almenys opinar) com hauria de ser l’espai que compartim amb la resta de la comunitat. «Hem d'aprofitar l'ocasió per a reflexionar sobre l'escola que volem», ha manifestat el director, Fran Albero, «i en aquest sentit hem d'estar preparats per si ens pregunten quines són les propostes i necessitats que tenim».

Aquesta jornada virtual, a més d’haver donat peu a interessants aportacions i debats per part del professorat, ens ha proporcionat unes clares nocions sobre l’espai com a element fonamental en l’àmbit educatiu; unes idees que, per què no, podrien fer-se realitat en el nou IES L’Estació.

Soci fundador de l’Estudi d’Arquitectura ‘Iriarte i Salvador’, Josu Iriarte, ponent d’aquesta videoconferència, no sols és un reconegut arquitecte, sinó també el professor responsable del mòdul Espais educatius per a crear i innovar, que s’imparteix en un màster postgrau.

Des del centre li agraïm sincerament la seua intervenció de la setmana passada.

Josu Iriarte durant un moment de la seua ponència el passat dimecres

dijous, 21 de gener del 2021

«La responsabilidad de artistas e intelectuales en una dictadura», per l'alumne Ricardo Torras

Desde el siglo pasado ha habido dictaduras más crueles de lo que pudiese haber sido visto. Ahí tenemos el ejemplo de Franco y la fuga de cerebros que hubo sobre todo en el ámbito literario.

Aun así, si un artista permanece en una dictadura será por decisión propia y no tendría por qué afectar a su carrera. Casos como el de Bigote Arrocet, que era cercano a Pinochet, o el de Mario Alberto Kempes, que participó en el Mundial del 78 por Argentina en un momento en el que gobernaba el dictador Jorge Rafael Videla, nos lo confirman.

No tiene que afectar, básicamente, porque no se ha apoyado ningún crimen. En el supuesto de que Dalí, defensor del franquismo, hubiese fusilado a alguien, ya sería cómplice del régimen, pero no ha sido el caso. Y Dalí ahora es un artista bastante reconocido en este país.

No es el caso de la cineasta Leni Riefenstahl, quien participó en el sistema propagandístico nazi. Si bien sus trabajos son reconocidos, fue condenada por los artistas y su obra está prohibida en algunos sitios.

En síntesis, un artista puede vivir en una sociedad en plena dictadura sin participar en esta, simplemente haciendo su trabajo sin que la censura se lo impida.

dimarts, 19 de gener del 2021

El nou equip directiu de l’IES L’Estació (primera part)

L’IES L’Estació va encetar fa cinc mesos un nou curs escolar marcat per una pandèmia mundial, el que ha suposat tot un repte per a l’equip directiu entrant. Fran, Cati, Enrique, José Miguel, Sara i Imma, que des de setembre estan assumint tasques gens senzilles, no han dubtat a rebre el llegat dels membres de la directiva anterior, que el passat mes de juliol s’acomiadava de la direcció d’un centre que ha estat timonejat per Pere Vañó durant huit anys. A pesar del canvi, la il·lusió i el treball conjunt es mantenen intactes.

Durant les properes setmanes anem a conèixer-los un poquet més. Hui és el torn del màxim representant del centre, que ens comenta a grans trets quines van a ser les seues línies estratègiques per als pròxims quatre anys.

Llicenciat en Física Teòrica per la Universitat de València, Francesc Albero Devesa és el nou director provisional. La sobrevinguda d’una inesperada pandèmia i l’ulterior confinament van impossibilitar l’avaluació del seu projecte de direcció a finals del curs passat, per la qual cosa va ser nomenat provisionalment fins que aquest mes de gener es reprenga tot el procés d’elecció.

Fran, tenaç defensor de l’educació per a la sostenibilitat, no lamenta haver deixat la Direcció d’Estudis (tres anys a l’ESO i quatre al Batxillerat) per a convertir-se en el màxim representant del que ha sigut el seu institut com a alumne i com a docent des de fa més de deu anys. «La idea és continuar amb els treballs que estava realitzant amb Pere i l’antic equip directiu», ha declarat en una recent entrevista a la premsa. Però ara, degut a l’excepcionalitat de la situació, la seua prioritat és altra: gestionar de la millor manera possible una crisi sanitària que també està afectant els centres educatius.

Per descomptat, no serà l’únic objectiu que s’ha marcat per a la seua etapa com a director. Altre dels seus afanys és fer realitat el somni de tota la comunitat educativa: la construcció del nou IES L’Estació, «un edifici del segle XXI, sostenible, vinculat a Ontinyent i adaptat a les necessitats dels nous temps», assegura el nostre company.

Per últim, tampoc renuncia a liderar un claustre de professors que defense l’educació pública de qualitat i prioritze la vessant innovadora de l’ensenyament, amb la incorporació de les noves metodologies actives i el treball basat en projectes. Només així, continuant amb la tasca encetada per l’anterior equip directiu, es podrà «parlar d’un centre que conserve el millor del que tenim, incorporant simultàniament el millor del coneixement, l’urbanisme i la cultura actuals, tot per a esdevindre un símbol a la nostra ciutat», conclou Francesc.