dimecres, 4 de març del 2026

Un article sobre el turisme de tragèdia de Marc Pérez Penadés

Cuando visitas Pompeya, es normal sentir algo de miedo y lástima. Cuando ves esos cuerpos petrificados, simples cáscaras de los fallecidos en la erupción, es normal imaginar el dolor y el sufrimiento que padecieron los allí presentes. Pero, por otro lado, hay cierta distancia. Una distancia de miles de años. Así pues, no es lo mismo Pompeya que, sin ir más lejos, La Palma.

Muy a nuestro pesar, hoy en día vivimos en un mundo donde a cada instante ocurre alguna desgracia. Solamente en España padecimos una dana hace poco más de un año. Estos desastres han hecho evidentes la solidaridad de miles de ciudadanos corrientes, así como el papel de los medios en difundir información. Si bien la tragedia sucedió en Valencia, toda España fue testigo. Eso sin contar la muy probable difusión en otros medios de nuestros vecinos europeos. ¿Qué necesidad hay, digo yo, de ir a esos sitios a tomar fotos en vez de ayudar, si ya las redes estaban repletas de imágenes?

Puede que la dana no sea el mejor ejemplo, ya que la gran mayoría de la gente que fue colaboró, y estos están en su derecho de grabar, fotografiar y dar difusión a lo que deseen. Aun así, no podemos ignorar la existencia de esa minoría practicante del «turismo de tragedia», cuya presencia pudo ser mínima en las inundaciones de Valencia, pero que en otras zonas catastróficas son la mayoría de los asistentes. Recuerdo haber leído que, en un terremoto por el Sudeste Asiático, eran tantos que obstaculizaban la llegada de ayuda. Todos los seguidores supieron del seísmo, pero dudo que los locales agradeciesen su ardua tarea de difusión.

Toda ayuda es bienvenida en una hecatombe y la visibilidad es crucial en estos casos, pero tus selfis no sustituyen las ambulancias, ni tus vídeos reemplazan rescates. Si vas al punto cero de una catástrofe, que sea para ayudar y no para usar la destrucción como decorado de una publicación. A veces resulta increíble que la gente salga impune de estos actos. Que la tragedia de unos no sea el entretenimiento de otros.

dimarts, 3 de març del 2026

L’IES L’Estació celebra la 3a edició del seu Mercat Medieval

L’IES L’Estació ha acollit fa uns dies la 3a edició del seu ja tradicional Mercat Medieval. La festa, que va tindre lloc a l’entrada principal de l’aulari, es va iniciar amb una cerimònia d’inauguració a les 11.00 h. Fins a les 13.15 h, la comunitat educativa va gaudir d’una proposta festiva i cultural protagonitzada pels estudiants de 2n d’ESO, que es van transformar en autèntics personatges de l’Edat Mitjana.

Les persones assistents van poder recórrer una zona d’exposició amb les produccions manuals elaborades per l’estudiantat i van poder visitar una parada de bossetes d’herbes, sabons i crema labial artesanals, que es van oferir a preus populars. A més, es van organitzar diversos tallers participatius i es va habilitar un espai dedicat als joglars i als músics que van amenitzar l’ambient, contribuint a crear una experiència immersiva i molt enriquidora.

Aquesta iniciativa és fruit del treball desenvolupat des de principi de curs en l’Àmbit Sociolingüístic, dins de la situació d’aprenentatge “Oratores, bellatores et laboratores”. Mitjançant aquest projecte interdisciplinari, l’alumnat ha aprofundit en l’organització social medieval i ha posat en pràctica els seus coneixements a través de la preparació i posada en escena del mercat.


dijous, 26 de febrer del 2026

Taller de Transport i Logística per a l’IES Cotes Baixes

Dimecres passat, 18 de febrer, les professores Teresa Pla, Reme Domínguez i Marisa García es van desplaçar a Alcoi per a impartir un taller especialitzat sobre Transport i Logística a l’alumnat de Comerç Internacional de l’IES Cotes Baixes. La sessió va permetre aprofundir en aspectes clau del sector i donar a conéixer les oportunitats acadèmiques i professionals vinculades a aquests estudis.

La iniciativa, impulsada des de l’IES L’Estació, té com a objectiu publicitar la nostra oferta formativa en FP i atraure futur alumnat interessat a continuar la seua trajectòria acadèmica amb nosaltres, apropant-los noves oportunitats de formació i creixement professional.

No oblidem que si l’estudiant finalitza 1r i 2n de Comerç Internacional, podrà cursar directament 2n de Transport i Logística per a aconseguir les dues titulacions.

dimarts, 24 de febrer del 2026

Art i memòria a AFAO

De vegades, la inspiració no arriba des de les omnipresents pantalles electròniques, sinó des d'una tendra mirada que comunica un fum d’històries. Això va ser el que van viure els alumnes d'Expressió Artística de 4t d'ESO i de Cultura Audiovisual de 1r de Batxillerat de l'IES L'Estació durant la seua recent visita a AFAO, l’Associació local de Familiars de Malalts d'Alzheimer.

L’encontre tenia un objectiu molt concret: trobar idees i emocions reals per a dissenyar el cartell que anunciarà les jornades sobre aquesta malaltia, que se celebraran el proper mes de setembre. L'experiència va anar molt més enllà d'una simple font d'inspiració artística. El contacte directe amb els usuaris d'AFAO, sobretot amb les persones de més avançada edat, va donar lloc a una viva interacció intergeneracional carregada de sensibilitat, respecte i humanitat, ha comentat la nostra companya Reme Pérez.

Molts dels estudiants van reconéixer en els més majors d’AFAO gestos, mirades o somriures que els recordaven als seus avis, el que va provocar que participaren amb atenció i empatia, compartint converses i silencis que parlaven per si sols. No és estrany que la visita se'ls fera curta; tan curta que alguns joves no van poder contenir les llàgrimes per l'emotivitat del moment. Un gest sincer que posa de manifest la maduresa i la consciència social del nostre alumnat davant d'una malaltia que afecta tantes famílies.

Sens dubte, aquesta experiència deixarà empremta, no només en els futurs cartells, sinó també en la forma de mirar, crear i sentir dels nostres adolescents.

dijous, 19 de febrer del 2026

L’alumnat assisteix a la projecció de ‘La invasió dels bàrbars’ i participa en col·loquis enriquidors

L’alumnat de 3r i 4t d’ESO, així com de 1r i 2n de Batxillerat i del cicle d’SMX, ha tingut l’oportunitat d’assistir a tres sessions especials per a veure la pel·lícula La invasió dels bàrbars. Un total de 330 joves han pogut participar en aquesta activitat cultural que combina cinema i reflexió històrica.

Les projeccions van tenir lloc al Cineclub Utiye, on Joan Enric Valiente, president del club, va rebre els estudiants els dos dies, donant la benvinguda i presentant les sessions. Després de les projeccions, es van organitzar col·loquis molt enriquidors amb professionals del sector audiovisual. El primer dia va participar Jordi Sebastià, responsable de comunicació, que va explicar tot el procés de difusió i promoció de la pel·lícula, mentre que el segon estigué Ana Gozalbo, directora de producció, que va compartir les seues experiències de rodatge amb un pressupost reduït i va explicar les decisions ètiques que van haver de prendre, com simular la mort d’un cavall amb un ninot per a evitar maltractament animal.

Els col·loquis provocaren un gran impacte entre l’alumnat, que expressà les seues emocions lliurement, plorant, fent preguntes i reflexionant sobre la manipulació de la informació i les fake news.

L’activitat va ser molt enriquidora, perquè fusionava cultura, història i debat crític, i va permetre als estudiants connectar amb el cinema i repensar la memòria històrica d’una manera directa i emocionant.

Estrenada l’any 2025 i dirigida per Vicent Monsonís, la pel·lícula, rodada majoritàriament en valencià, mostra dues èpoques separades per vuitanta anys i vincula la repressió immediata després de la Guerra Civil amb la recerca actual de restes en fosses del franquisme.

Totalment recomanable.

dimarts, 17 de febrer del 2026

Eixida al teatre de l'absurd

Tres sombreros de copa: un clàssic de l'absurd que continua sorprenent

El passat 21 de gener, els estudiants de 2n de Batxillerat van assistir al Gran Teatre de Xàtiva a la representació de Tres sombreros de copa, la cèlebre comèdia de Miguel Mihura, en una posada en escena de la companyia Producciones Micomicona, dirigida per Pedro de la Horra. Aprofitant que es tracta d’una de les lectures obligatòries per a la PAU, la funció va acostar al públic jove un clàssic del teatre espanyol del segle XX, demostrant que l'humor absurd continua tenint molt a dir avui.

L'obra se situa en una habitació d'hotel on Dionisio, un jove a punt de casar-se, passa la seua última nit de solter. Allà coneix Paula, una artista de varietats que encarna la llibertat, la fantasia i la vida sense normes. A través de diàlegs disparats i situacions aparentment il·lògiques, la trama contraposa dues formes d'entendre la vida: la seguretat burgesa davant el desig d'escapar de l'establert.

Les interpretacions van resultar sòlides i molt ben coordinades, amb un repartiment que va saber manejar el ritme de l'humor i els silencis i les mirades tan característics de Mihura. La direcció va apostar per una lectura clara i dinàmica, amb una posada en escena que preserva la integritat del llibret original, facilitant la comprensió del text sense perdre la seua essència.

Quant al disseny escènic, la senzillesa va ser la seua major virtut: una il·luminació funcional, un vestuari encertat i una escenografia eficaç que va acompanyar l'acció sense distreure.

En conjunt, Tres sombreros de copa va deixar una impressió molt positiva entre el nostre alumnat: una comèdia divertida en aparença, on l’humor de l’absurd reviu en ple segle XXI, però profundament reflexiva, que convida a considerar les decisions vitals.

divendres, 13 de febrer del 2026

Continua la lluita per una educació pública de qualitat

L’Assemblea de l’IES L’Estació reprén les mobilitzacions davant la deixadesa de la Conselleria d’Educació en les negociacions després de la vaga de l’11 de desembre. Tot i que entenem que aquesta foto no té sentit si no és en el context d’un calendari més ampli de mobilitzacions, tenim clar que només un professorat actiu i organitzat pot pressionar les cúpules polítiques –i també les sindicals– perquè no dilaten la negociació dels nostres drets com a treballadores i treballadors del sistema educatiu públic valencià.