Resum de l'Erasmus a Perpinyà de quatre joves de 1r de Batxillerat

Un Erasmus de llarga durada: Ontinyent-Perpinyà

Aquest any hem arrancat una nova experiència. Per primera vegada i fruit del «job shadowing» de l’any passat, se’ns va plantejar la oportunitat d’enviar un xicotet grup d’alumnes a viure una experiència diferent. Un Erasmus de llarga durada.

En aquest cas, les nostres alumnes rebrien als seus corresponsals a casa seua durant 3 setmanes, i seguidament es faria l’experiència a la inversa.

No oblidem que no és habitual viure amb una família que no és la teua, amb altres costums, normes i de vegades maneres de pensar. Però tot açò ens enriqueix com a persones i ens dona una apertura de mirada que no seria possible fer-la d’una altra manera. Una experiència d’aquest tipus és un viatge ple d’incerteses, de dubtes i inclús de pors, de no saber què passarà i de com et sentiràs fora del teu entorn habitual. Al final aquelles pors acaben desapareixent i descobrint un món ple de sorpreses, que apareixen just quan passes la porta de ta casa i deixes enrere la teua zona de confort.

Perquè aquests viatges no sols són convivència, són una porta oberta a aprendre, a respectar i a viure experiències que d’altra manera no hagueres viscut. Al final no som diferents, i és en aquest moment quan observes que les preocupacions i les alegries de les persones són molt paregudes quan et mous a 600 kilòmetres de distància.

Als següents texts, les nostres alumnes ens expliquen com van viure en primera persona l’intercanvi, quina va ser la dinàmica del viatge així com les experiències d’oci. Moltes coses que han aprés acabaran donant fruit d’ací a uns anys. D’això n’estem segurs.

Acollida a Ontinyent

Les perpinyaneses van arribar a València un diumenge de febrer per a incorporar-se a les nostres vides durant tres setmanes. Durant la primera setmana va ser l’aniversari d'una de les corresponsals, i el vam celebrar tots junts a casa nostra. Anaven passant els dies i les nostres companyes de l'intercanvi anaven perdent la vergonya. A classe venien amb nosaltres i així es van integrar poc a poc al nostre ambient habitual. Quan havíem d'acudir a l'assignatura optativa, elles se separaven de nosaltres per a assistir a l'optativa de francès, ja que els feia curiositat com donaven la llengua a la nostra terra. Segons ens van contar, també van passar una molt bona estona amb els nostres companys. El primer cap de setmana vam organitzar una eixida a València ciutat, però feia molt de vent i estàvem en alerta groga, de manera que vam organitzar un dinar valencià de paella i "picaeta", amb la paella feta per una de les nostres companyes. I així van poder tastar un dels menjars més típics de la comunitat. El segon cap de setmana va ser molt complet. Divendres vam anar a la inauguració de la fireta medieval i vam sopar tots junts a una pizzeria. Al dia següent vam passar el matí i part de la vesprada a València capital. A més a més, aquell dissabte hi va haver una festa per la nit a un poble a prop, i ens va parèixer bona idea que també conegueren un poc de la cultura valenciana durant les festes dels pobles.

Viatge a Perpinyà

Durant la nostra estança en Perpinyà vam estar a un Liceu, un edifici on es troben els alumnes que cursen 1r/2n batxillerat i Terminal. Vam assistir a diferents classes de diferents nivells. Cursàrem  les classes de Català, Espanyol, Geografia i Història, Educació Física i Valors Ètics. A més a més, vam fer un xicotet curs de FLE (Francés Llengua Estrangera) per a ensenyar-nos un poc de francés. A les assignatures de Català i Espanyol fèiem diferents nivells. Anàvem a les classes de Terminal (2n de batxillerat) i també a les de 1r de batxillerat. Pel que fa a l’horari, variava en funció a cada dia. Però generalment solíem anar a classe de 8:00 h fins a les 18:00 h, amb l’excepció del dimecres que entràvem a les 8:00 h i acabàvem a les 12:00 h. A França, els horaris són una mica diferents i dinàvem a les 12:00 a la cantina de l’institut i solíem sopar al voltant de les 19:00, ja a les cases dels nostres corresponsals. Durant les tres setmanes d’intercanvi a Perpinyà, les activitats fora de l’escola també van ser molt importants. Entre setmana no eixíem molt de casa, ja que les classes acabaven prou tard, així que normalment ens quedàvem amb les famílies d’acollida, encara que alguna vegada sí que quedàvem amb els amics dels nostres corresponsals. El primer cap de setmana vam anar a veure un partit de rugbi de l’equip USAP de Perpinyà, que va ser una experiència molt emocionant. El diumenge, cadascuna de nosaltres va fer activitats diferents: algunes van anar a Figueres, altres van visitar un aquari i una altra va quedar amb amics. El segon cap de setmana vam anar de compres a un centre comercial prop de la ciutat. Com que era Pasqua, el diumenge el vam passar amb les famílies en dinars tradicionals, mentre que algunes també van aprofitar per a anar a veure la neu o quedar amb amics. El dilluns de Pasqua, que era festiu, vam fer una recerca d’ous de Pasqua amb les famílies i després vam gaudir d’un dinar típic. Finalment, l’última setmana vam visitar el centre de Perpinyà i vam comprar alguns records d’aquesta experiència tan especial.

Profes, teniu el nostre suport

L'alumnat de Batxillerat de l'IES L'Estació d'Ontinyent, com molts altres companys i companyes del País Valencià, donem suport a les reivindicacions del nostre professorat.

Ara l’alumnat més que mai hem de donar suport als docents, aquelles persones que des de ben prompte ens han cuidat i educat. De fet, hui en dia estic segura que no seria qui soc si no haguera passat per un ensenyament públic. Des de les mestres d'infantil fins el professorat de segon de batxillerat o de formació professional, s'han esforçat per guiar-nos cap al nostre futur. I no sols han fet un paper merament de professors, moltes més voltes ens han donat suport emocional en temporada d’exàmens o han escoltat els nostres problemes d’adolescents.

Evidentment, si no fora pels docents cap científic haguera pogut desenvolupar la seua invenció;  cap escriptora haguera pogut formar la seua vocació. En definitiva, l'educació és un dret fonamental en una societat democràtica; en conseqüència, sense una educació per a tots i totes estem condemnats a la tirania política, perquè és la ignorància a partir de la qual es mouen les masses d'odi i es creen els conflictes entre la ciutadania. 

Dit açò, cal insistir que els professors no fan vaga per "fer la mà" com s'ha pogut escoltar a les aules, fan la vaga per poder millorar la nostra educació i la dels que vindran, germans, cosins, nebots, fills..., de qualsevol persona en edat educativa. Cada volta més, amb l'avanç de la cultura tecnològica, la concentració i l’aprenentatge es dificulta, raó per la qual sense una baixada de ràtios malauradament molts alumnes no podran rebre l’atenció necessària que es mereixen. També cal insistir en l'educació en valencià, la nostra llengua mereix ser tractada dignament en el sistema, la llengua forma part de la nostra identitat, del nostre present i del nostre futur.

Per una educació pública, de qualitat i en valencià hem d’alçar-nos totes i tots, és una qüestió social.

Coneixent Marc Pérez, guanyador de les Olimpíades de Clàssiques

Marc Pérez Penadés guanya el primer premi de les Olimpíades de Clàssiques de la Universitat de València

Marc Pérez Penadés, alumne de 2n de Batxillerat de l'IES L'Estació, s'ha proclamat recentment guanyador de les Olimpíades de Clàssiques organitzades per la Universitat de València, en una competició en la qual van participar, aproximadament, prop d’un centenars d’estudiants de diversos centres de la Comunitat Valenciana. El propi Marc reconeix que no esperava aquest resultat. «Vaig anar només per a passar-m'ho bé, a veure com eixia l’experiència», admet. «Tenia la idea que guanyar seria impossible, ja que les Olimpíades solen ser molt complicades». El guardó, per tant, el va agafar per sorpresa. «De fet, continua sent surrealista», somriu. 

Pel que fa a la prova en si, Marc la descriu com a exigent, però assequible en comparació amb els models preparatoris disponibles. Les preguntes, tant de llengua com de cultura clàssica, abraçaven un temari vastíssim i davant de la impossibilitat de dominar-ho tot, el jove va optar per respondre totes les qüestions, fins i tot quan no estava segur de la resposta. «No pense enganyar a ningú: és impossible saber tot el que apareix en la prova i, inevitablement, caus en la temptació d'emprar l'ancestral tècnica del triple», confessa amb humor. Tot i els seus dubtes, la decisió li va resultar encertada.

Més enllà de l'examen, Marc guarda un record molt positiu de l'experiència a la capital del Túria. La visita a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València va reforçar la seua vocació: «Si abans ja tenia ganes d'entrar en aquella carrera, ara estic desesperat per anar a aquelles aules». La jornada es va completar amb un recorregut per paratges emblemàtics de la ciutat i un dinar en companyia dels seus companys, convertint-se, en paraules seues, en «un dia amè en un curs que no sol permetre'ls».

Però Marc no oblida qui està darrere del seu èxit: el seu professor de Clàssiques, Jordi Micó Torró. «Jordi mereix definitivament un reconeixement», ens comenta. «Va ser pels seus ànims que vaig cursar Grec en primer, gràcies a ell vam anar a les Olimpíades i la seua influència i passió m'han dut a descobrir el fascinant món de la Filologia Clàssica. Crec que, sense ell, res d'açò haguera passat». L'alumne fa extensiu el seu agraïment als companys que el van acompanyar, sense els quals, assegura, l'experiència no hauria estat tan memorable.

Aquest premi tan merescut no ha fet sinó ratificar la vocació d'un jove que ara mira amb més convicció que mai cap al seu futur acadèmic: estudiar Filologia Clàssica. «Obtenir el guardó de les Olimpíades m’ha confirmat que, efectivament, estic fet per a aquesta branca del coneixement», assenyala per a concloure aquesta entrevista.

Enhorabona, Marc!

Visita a les instal·lacions d’Ale-Hop a Bellreguard

Rodejant l’emblema d’Ale-Hop, la coneguda vaca de taques blanques i negres, l’alumnat de l’IES L’Estació va poder veure de prop com naix i creix una marca amb identitat pròpia.

El passat divendres 24 d’abril, els grups de 1r d’Activitats Comercials i de 1r de Comerç Internacional van visitar les instal·lacions d’aquesta empresa alacantina a Bellreguard. Durant la jornada, l’equip els va explicar els orígens de la marca, així com la seua manera de treballar i entendre el comerç, basada en la innovació i el contacte directe amb el client.

Un dels moments més destacats de la visita va ser la trobada amb el fundador, Vicent Grimalt, que va compartir amb l’alumnat la seua experiència personal i la filosofia que ha impulsat el creixement d’Ale-Hop. Amb un discurs pròxim i inspirador, va transmetre els valors que defineixen l’empresa i el seu esperit emprenedor.

Aquesta eixida va permetre a l’estudiantat connectar els continguts treballats a l’aula amb la realitat del món empresarial, tot reforçant la seua formació d’una manera pràctica i motivadora.

L'alumnat de Literatura dramàtica visita la Fira del Llibre de València

L'alumnat de Literatura dramàtica de l'IES L'Estació va aprofitar el matí del passat dijous per a participar en la Fira del Llibre de València, que va obrir les seues portes el 30 d'abril. Durant la visita, els estudiants van passejar pels diferents stands per a descobrir les novetats editorials de la temporada i van tenir l'oportunitat de conèixer alguns autors i les seues últimes obres publicades.

A més, foren testimonis de les activitats de foment lector que la Fira organitza especialment per a l'estudiantat, una experiència que reforça el vincle entre la literatura i les noves generacions de lectors. Com no podia ser d'una altra manera, la jornada va incloure la compra d'alguns dels títols que van cridar l'atenció del nostre alumnat i professorat.

La visita es va tancar amb un bon dinar en companyia, que va donar pas a una estona d'oci i compres pel centre de la capital, posant el punt final a una jornada completa i enriquidora.

Estada a Valenciennes – Jornades 5-6: el comiat

El divendres, jornada cinquena, va ser un dia en famílies, on cada corresponsal es va quedar amb cada company francés i la seua família. Alguns van anar a Bèlgica, altres al parc, a fer esport i també a veure un mercat famós als afores de la ciutat. Totes aquestes activitats es van fer en família per a aprendre la cultura francesa i crear un gran vincle familiar. Vam dinar cadascú amb la família francesa fins a les 18 h que ens vam reunir tots junts a casa d’una companya francesa per a fer una soirée, és a dir, una gran festa amb música. Aquesta festa va ser increïble i molt divertida. Quan es va acabar, vam anar tots a descansar a les nostres respectives cases i així agafar energia per a l’últim dia.

Dissabte ens vam alçar més tard i posteriorment preparàrem la maleta i arreplegàrem tot el que teníem per casa. A les 11 h vam quedar tots junts en un parc de Valenciennes per a fer un pícnic i compartir els últims moments tots junts. A les 15 h va arribar el moment que ningú esperàvem, el comiat. Ens vam acomiadar tots amb tristesa i emoció per tot el que havíem viscut. Ha sigut una experiència inoblidable que ens ha servit per a créixer nosaltres mateixos i veure amb claredat com és la cultura francesa i fer una immersió lingüística des de dins de les cases.

Estada a Valenciennes – Jornada 4: Conca Minera de Lewarde

Text de Salma i Hugo

El quart dia del nostre Erasmus va començar al liceu, on vam participar en diferents activitats amb els estudiants francesos. Va ser una bona oportunitat per a continuar millorant la comunicació i compartir experiències.

Després, vam agafar l’autobús per a visitar La Conca Minera de Lewarde. Allí vam conéixer més sobre la història de la mineria a la regió i les condicions de vida dels miners. La visita va ser molt interessant i educativa.

Més tard, vam anar a un restaurant on vam dinar tots junts. Va ser un moment agradable per a relaxar-nos i comentar tot el que havíem vist durant el matí.

A la vesprada, vam dedicar temps a la preparació del treball i al balanç final del dia, reflexionant sobre les activitats realitzades i el que havíem aprés.

Finalment, a la nit, vam tornar amb les famílies d’acollida, amb qui vam compartir el final del dia en un ambient familiar.