«Tot
allò que ens envolta
com a individus humans és política»
Davant de les pròximes eleccions autonòmiques i
municipals, convocades per a aquest diumenge 28 de maig, ens hem preguntat si
la política està generant recel i escepticisme en els joves. Sergi Sempere
Rodríguez, exalumne de l’IES L’Estació que acaba d’incorporar-se a la llista de
Compromís per Ontinyent, ho té clar. «Possiblement parlem d’un factor social de
desencís que va molt més enllà de l’edat», afirma, «ja que aquest fenomen de
passivitat l’observem en gran part de la societat». No és el seu cas,
afortunadament. Fa poques setmanes l’Assemblea Local de Compromís va aprovar
per unanimitat el seu nomenament en el lloc número 16 de la candidatura que
encapçala Nico Calabuig.
Amb 27 anys, Sergi Sempere Rodríguez és graduat en
Geografia i Medi Ambient per la Universitat de València, el que li ha permés un
primer contacte amb el món laboral com a director de projectes en l’àmbit de
les energies renovables. Després d’aquesta primera experiència, va decidir
centrar-se en la docència i cursar el Màster d’Educació Secundària, que, junt amb el títol del C2, ha fet possible que exercisca actualment de professor de
Valencià.
Com la majoria de les persones joves de la seua
generació, gran part del temps lliure el passa immers entre recursos
audiovisuals, com ara el cinema o les xarxes socials. No obstant això, ni
l’esport ni la contínua formació acadèmica cauen en l’oblit i aprofita el temps
per a organitzar escapades a qualsevol lloc que estiga al seu abast.
Per a ell és un orgull formar part del projecte de
Compromís i així ens ho va explicar durant el temps en què va atendre
gustosament aquest entrevistador que ha tingut la sort de ser el seu tutor i
professor.
Què t’ha portat cap a la política?
Des de ben jove m’ha interessat aquest món, ja a
la universitat hi vaig formar part del moviment sindical. Tot allò que ens envolta com a individus humans és
política i qualsevol ésser que conviu en societat comet un greu error en pensar
que aquesta no és important o no afectarà la seua vida.
I què t’ha dut a formar part de Compromís?
El projecte de Compromís per Ontinyent reflecteix
tot allò pel que sempre he lluitat en matèria de joventut, urbanisme, educació,
medi ambient, feminisme... Veient el gran projecte i equip humà encapçalat per
Nicolau Calabuig, vaig decidir posar en pràctica allò que deia Joan Fuster de
“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
Què és el que necessita Ontinyent com a ciutat?
Ontinyent és una ciutat amb un enorme potencial
per desenvolupar i cal escoltar la veu del poble per a aconseguir exprimir-lo
al màxim. Seguint aquest mantra, Ontinyent necessita
millorar i desenvolupar-se en matèries com ara l’oferta d’oci per a la joventut
o la restauració dels barris més perjudicats pel pas del temps. També s’hi necessita solucionar de forma urgent la
situació laboral d’un gran nombre de persones joves ontinyentines, que es veuen
forçades a marxar del seu poble en busca d’oportunitats laborals i possiblement
mai hi tornen. Tenim un potencial humà enorme que desitja desenvolupar la seua
vida a la ciutat i, per tant, cal buscar mesures perquè ho puguen fer sense
hipotecar el seu futur. Perquè no podem oblidar que les persones joves són la
base necessària per a construir la ciutat que volem.
Creus que els joves s’aparten de la política o tot
el contrari? O és la política la que ignora els joves?
No crec allò que escolte sobre que als joves no
els interessa res, que sols pensen en els telèfons mòbils i les xarxes socials.
Cal saber que vivim en una societat on s’hi necessiten estímuls constants i
immediats de resposta per als problemes. Desgraciadament, la política actual no
ho aconsegueix. Es necessita fer un esforç per a renovar-se, deixar de banda
les dinàmiques clàssiques que s’han presentat en els darrers temps i demostrar que
la política és útil per a les nostres vides. Sols amb aquests canvis s’hi aconseguirà que la
societat torne a creure-hi.
França, Itàlia, Suècia... també Espanya. Són molts
els països on les formacions d’ultradreta tenen prou suport i en molts casos
són peces clau per a la formació de governs. És preocupant aquest fenomen?
No hi ha cap dubte que l’augment dels fenòmens
socials i polítics d’ultradreta ens ha de preocupar, i molt. Històricament aquests
moviments sempre s’han nodrit dels problemes de la societat, i no està sent
diferent aquesta vegada. L’ultradreta utilitza diàriament l’odi i la
desinformació contra valors fonamentals de la societat, amb ferramentes com el
masclisme, la xenofòbia o el racisme. Per tant, per a preservar la salut
democràtica de la societat és fonamental no donar veu a aquests moviments i és
responsabilitat de tots i totes mantenir-los fora del nostre sistema.
Actualment treballes com a professor. Com veus ara
la docència des de l’altre costat, és a dir, no com a alumne? Quines són les
teues sensacions? Com qualificaries la teua experiència com a docent?
Treballe d’allò que estime, despertar cada dia i
acudir a l’institut on done classes em comporta una satisfacció que dubte que
puga aportar-me cap altra feina. Per tant, tinc la immensa sort d’afirmar que soc
feliç. Sincerament, és molt divertit veure l’aula
des de l’altra perspectiva, des d’on pots adonar-te de tot allò que ocorre
entre l’alumnat i que em recorda feliçment totes aquelles vivències de la meua
adolescència.
Quin tipus de docent creus que eres?
A la feina intente ser el professor que a mi m’haguera
agradat tenir en la meua etapa com a estudiant, una persona propera i que
treballa la confiança amb l‘alumnat en tots els sentits. En el meu dia a dia procure
formar persones, més enllà dels coneixements que l’alumnat aprèn a l’aula. Per
a mi, allò més important és saber que de les meues classes surten essers
socials amb sentiments i inquietuds, que entenen i comprenen el món que els
envolta.
Moltes gràcies, Sergi, per atendre’ns i molta sort
per al diumenge.
.png)
