Estada a Valenciennes – Jornades 5-6: el comiat

El divendres, jornada cinquena, va ser un dia en famílies, on cada corresponsal es va quedar amb cada company francés i la seua família. Alguns van anar a Bèlgica, altres al parc, a fer esport i també a veure un mercat famós als afores de la ciutat. Totes aquestes activitats es van fer en família per a aprendre la cultura francesa i crear un gran vincle familiar. Vam dinar cadascú amb la família francesa fins a les 18 h que ens vam reunir tots junts a casa d’una companya francesa per a fer una soirée, és a dir, una gran festa amb música. Aquesta festa va ser increïble i molt divertida. Quan es va acabar, vam anar tots a descansar a les nostres respectives cases i així agafar energia per a l’últim dia.

Dissabte ens vam alçar més tard i posteriorment preparàrem la maleta i arreplegàrem tot el que teníem per casa. A les 11 h vam quedar tots junts en un parc de Valenciennes per a fer un pícnic i compartir els últims moments tots junts. A les 15 h va arribar el moment que ningú esperàvem, el comiat. Ens vam acomiadar tots amb tristesa i emoció per tot el que havíem viscut. Ha sigut una experiència inoblidable que ens ha servit per a créixer nosaltres mateixos i veure amb claredat com és la cultura francesa i fer una immersió lingüística des de dins de les cases.

Estada a Valenciennes – Jornada 4: Conca Minera de Lewarde

Text de Salma i Hugo

El quart dia del nostre Erasmus va començar al liceu, on vam participar en diferents activitats amb els estudiants francesos. Va ser una bona oportunitat per a continuar millorant la comunicació i compartir experiències.

Després, vam agafar l’autobús per a visitar La Conca Minera de Lewarde. Allí vam conéixer més sobre la història de la mineria a la regió i les condicions de vida dels miners. La visita va ser molt interessant i educativa.

Més tard, vam anar a un restaurant on vam dinar tots junts. Va ser un moment agradable per a relaxar-nos i comentar tot el que havíem vist durant el matí.

A la vesprada, vam dedicar temps a la preparació del treball i al balanç final del dia, reflexionant sobre les activitats realitzades i el que havíem aprés.

Finalment, a la nit, vam tornar amb les famílies d’acollida, amb qui vam compartir el final del dia en un ambient familiar.

Estada a Valenciennes de 1r de Batxillerat – Jornada 3: Lille

Text de Loreto i Sofia

Pel matí, vam quedar a les 9 h a l’estació de Valenciennes i vam agafar el tren per a anar a la ciutat de Lille, on vam passar un dia molt bonic. Primer vam arribar a la Grand Place de Lille, que és la plaça principal de la ciutat. Estava plena de vida, amb gent passejant, terrasses obertes i edificis preciosos al voltant, un lloc perfecte per a començar la visita i notar l’ambient de la ciutat.

Després ens vam endinsar en el barri de Vieux Lille, la part més antiga i amb més encant. Vam caminar pels seus carrers estrets i empedrats, envoltats de cases de colors i botigues menudes. L’ambient era molt acollidor i agradable, ideal per a passejar sense pressa i descobrir racons bonics.

Després vam visitar la catedral de Notre-Dame de la Treille. Ens va sorprendre molt perquè combina elements antics amb una façana més moderna. Al cap d’una estona vam dinar asseguts en un parc mentre descansàvem després de la caminada. També vam anar a un dels centres comercials més grans de la zona i vam poder comparar la diferència de preus entre Espanya i França. Amb el poc temps que quedava, vam decidir comprar records per a la família i després vam tornar a Valenciennes en tren.

Una vegada a Valenciennes, cadascú va passar una estona amb la seua família de correspondència, comprant, jugant amb la família, xarrant... I finalment, el millor moment del dia: vam anar tots junts a un Laser Game. Una experiència inoblidable, divertida i graciosa que vam poder comentar al McDonald’s mentre sopàvem.

Estada a Valenciennes de 1r de Batxillerat – Jornada 2

Text de Jaume i Soraya

Hui ha sigut un dia molt interessant. Hem entrat a classe a les 9 del matí i, després, hem visitat la ciutat de Valenciennes. Hem començat el recorregut pel Teatre Fènix, on hem pogut observar la seua arquitectura i hem observat  un poc més la seua història.

A continuació, hem fet una volta per la ciutat mentre els alumnes francesos ens explicaven els diferents monuments i museus. Alguns estaven en obres, però tot i això hem pogut aprendre molt sobre ells. També hem visitat un parc amb un riu (el riu l'Escaut) que era molt bonic i tranquil.

Més tard, hem anat a dinar a la cantina de l'institut (menjador), on hem menjat peix i carn a elegir. Després de dinar, hem tingut un descans i per la vesprada, hem tingut l’oportunitat d’assistir a diverses classes, com ara informàtica, espanyol, anglés, història, geopolítica i física i química. Hem fet activitats amb els professors i ha sigut una experiència molt interessant.

Finalment, hem acabat el dia al centre comercial. 

Estada a Valenciennes de 1r de Batxillerat – Jornada 1

Text de Leire i Marc

Dilluns va ser un dia molt esperat per a tots, anàvem a França. Vam quedar a les 6:15 h del matí al pàrquing de la fira per trobar-se tots junts i agafar els taxis que ens portarien fins a l’aeroport d’Alacant. Una vegada allí, vam passar el control de duanes i la facturació de maletes, per a embarcar i agafar el vol cap a Bruxelles-Charleroi. Va ser un vol relativament ràpid i tranquil, i molts de nosaltres ens adormirem tot el trajecte.

Després d’eixir de l’aeroport, vam agafar un bus de 1h30min fins a la ciutat de Valenciennes. Allí, ens va rebre l’alumnat francés amb un detall i un dinar.

A les 15:30 h, ens van ensenyar l'institut, lloc que ens va sorprendre a tots per les grans diferències que hi havia respecte al nostre.

Finalment, a les 17:30 h cadascú se'n va anar amb les seues famílies a casa per a conèixer-les, jugar, sopar i descansar, i així, agafar forces per a l'endemà.

Entrevista a Maria Cabanes, primer premi en les Olimpíades d’Història de l’Art

L’esforç, la constància i la passió per l’art tenen recompensa. Així ho demostra Maria Cabanes, alumna de 2n de Batxillerat Artístic del nostre institut, que ha aconseguit el primer lloc en les Olimpíades d’Història organitzades per la Universitat de València. Aquest reconeixement no sols posa en valor el seu treball, sinó també l’interès per una disciplina fonamental per a entendre la nostra cultura. Parlem amb ella sobre la seua experiència i el seu futur acadèmic.

Què et va impulsar a participar?

Va ser la meua professora, Laia, qui em va parlar de les olimpíades i em va animar a presentar-me. Em va semblar una bona oportunitat per a posar a prova els meus coneixements i optar a una ajuda econòmica.

Quin grau de dificultat vas trobar i quin tipus de preguntes hi havia?

El nivell era mitjà: algunes preguntes eren assequibles amb coneixements bàsics, però altres requerien haver estudiat bé. Era un test de 30 preguntes sobre obres, autors i moviments artístics.

Quina valoració fas de l’experiència?

Ha sigut molt enriquidora, encara que exigent si vols obtenir un bon resultat. Requereix preparació i els nervis també hi juguen un paper important.

Saps quants alumnes participàveu aproximadament?

En la meua modalitat, Fonaments Artístics, érem pocs participants, però en Història de l’Art n’hi havia més de quaranta.

Tens més clar ara el teu futur acadèmic o professional?

Sí, encara que ja ho tenia clar: vull estudiar Història de l’Art a la Universitat de València i aquesta experiència m’ha reafirmat en la decisió.

Vols afegir alguna cosa més?

M’agradaria agrair el suport de les meues professores i dels meus companys, que han fet possible aquesta experiència. També voldria destacar la importància d’aquest tipus d’iniciatives, ja que no sols reconeixen l’esforç de l’alumnat, sinó que també fomenten l’interès per l’art, el patrimoni i la cultura, àmbits que sovint queden en segon pla en la societat actual.

La dramaturga valenciana Paula Llorens visita l'IES L'Estació

Quan la literatura s'abraça a la vida

De vegades, la literatura no sols conta històries: ajuda a compartir-les, a sanar i a crear llaços tan forts com els de l'amistat o la família. Això és exactament el que va passar el 21 d'abril a la biblioteca de l'IES L'Estació, quan l'actriu i dramaturga valenciana Paula Llorens va visitar el centre en el marc del programa Encuentros literarios, del Ministeri d'Educació, per a parlar de la seua obra L'abraçada dels cucs amb l'alumnat de Literatura dramàtica, de 2n de Batxillerat, i de Literatura universal, de 1r de Batxillerat.

Llorens, que va optar encertadament per una clara interacció amb els estudiants i no per un monòleg unidireccional, va explicar que el títol d’aquesta peça dramàtica va nàixer d'una imatge que li va impactar profundament: dos cucs intentant abraçar-se amb poca destresa en un documental. Aquella escena li va suggerir una idea que travessa tota l'obra: ningú ens ensenya a expressar les emocions. A partir d'ací, va construir una tragicomèdia que reivindica el dret de mostrar les nostres ferides emocionals i que utilitza l'humor no com a evasió, sinó com a mecanisme de sanació.

L'autora, durant l’encontre, va destacar un fet curiós: tot i estar escrita abans de la pandèmia, el públic ha acabat resignificant la presència de l'abraçada en l'obra, donant-li una nova capa de sentit que ella no havia previst. La seua tesi és clara i valenta: desestigmatitzar o visibilitzar el suïcidi i fer prevenció, tant per a qui ho viu en primera persona com per a qui ho observa al seu voltant.

L'alumnat no va quedar indiferent. De fet, la conversa va derivar cap a temes actuals com ara l'eutanàsia o l'impacte de les xarxes socials en la salut mental, i la maduresa de les reflexions dels joves va emocionar visiblement l'autora, que va tindre l’oportunitat de signar exemplars i de llegir alguns dels textos que l’alumnat de Literatura universal havia escrit al llarg del curs. També va mostrar interés per l’adaptació de L’abraçada dels cucs que estaven preparant els estudiants de Literatura dramàtica i els va demanar que compartiren amb ella alguna escena, encara que fora en vídeo.

Paula Llorens és dramaturga i actriu de Canals. El 2018 va fundar Cactus Teatre, companyia amb la qual va estrenar l'adaptació de Historia de una maestra, de Josefina Aldecoa. L'abraçada dels cucs és un dels seus muntatges més valorats, guardonat com a Millor Espectacle d'Adults en la XXX Mostra de Teatre d'Alcoi 2021 i candidat a quatre Premis Max 2022: Espectacle, Autoria, Llums i Actriu.

La millor manera d'entendre per què aquesta obra figura com a lectura obligatòria en nombrosos instituts és considerar que, realment, no parla de la mort: amb humor i tendresa, reivindica mil raons per a quedar-se.