Leyre Tortosa recull a València el seu Premi Extraordinari d’ESO

El passat mes de juny, el Palau de la Música de València va acollir l’acte de lliurament dels Premis Extraordinaris d’Educació Secundària corresponents al curs 22-23 i allí va estar una de les nostres alumnes, Leyre Tortosa, que ha rebut aquesta distinció pels seus excel·lents resultats obtinguts en l’etapa de l’ESO.

Leyre ja va ser homenatjada, juntament amb altres 20 joves més de Primària i Secundària de la localitat, per l’Ajuntament d’Ontinyent amb el seu corresponent diploma. Però ara s’ha desplaçat fins a la capital del Túria per a recollir aquest guardó que atorga la Generalitat Valenciana a aquell estudiant que aconsegueix una mitjana de 10 en el seu expedient acadèmic.

Des de l’IES L’Estació felicitem Leyre, una jove disciplinada i discreta, amb una maduresa no habitual en l’adolescència, que acaba de cursar enguany 1r de Batxillerat Científic al nostre centre educatiu. També aprofitem per a donar l’enhorabona a tota la seua família i a tots aquells docents que l’han acompanyada en la seua etapa escolar, per desenvolupar amb ella un magnífic treball i transmetre-li els valors humans que són imprescindibles per a conviure en la societat del segle XXI.

La Celestina: así sí que apetece ver teatro

Crítica de Julia Palacios García, 3er ESO A

El 26 de marzo el alumnado de 3º de la ESO del IES L’Estació realizamos una actividad en el Teatro Echegaray, donde dos actores de la compañía Bambalina nos representaron una de las obras más famosas de Fernando de Rojas: La Celestina. Esta actividad fue organizada por el Departamento de Castellano de nuestro instituto.

La representación teatral estuvo protagonizada por Estela Domínguez y Pau Gregori, dos actores de la compañía Bambalina que hicieron un papel extraordinario, por no decir que la actriz Estela se aprendió su papel en una semana, ya que estaba cubriendo una baja y su actuación fue increíble. Además del éxito que tuvo la obra gracias a la profesionalidad y amabilidad de los actores y del director Jaume Policarpo.

La Celestina narra la historia de Calisto, un joven noble que se enamora de Melibea, la hija de un rico mercader, y que recurre a la alcahueta Celestina para conquistarla. A través de la manipulación y la seducción, Celestina logra que Calisto y Melibea se unan en una pasión desenfrenada que termina en tragedia. La obra es una crítica mordaz a la sociedad medieval española, en la que se exploran las tensiones entre pasión y la razón, la moral y la corrupción, y la vida y la muerte. A su vez, la trama, la actuación, la iluminación, el atrezo y el vestuario tenían mucha importancia. También era muy interesante ver cómo con unas cabezas que gastaban como máscaras representaban a cada uno de los personajes.

Al finalizar la obra, los alumnos hicimos preguntas a los actores, que respondieron con gratitud, y quien hiciera la mejor pregunta recibía uno de los libros adaptados de la obra original.

En conclusión, la obra tuvo momentos trágicos, pero fue muy entretenida y divertida. Superaron mis expectativas.

Jubilació Julio i Paqui

Aquest final de curs hem dit adeu a dos companys de l’IES L’Estació, Julio Juan García i Paqui Font Giner, que s’han jubilat després d’un bon grapat d’anys de dedicació a la docència i a l’administració, respectivament. Tots dos, amb un somriure on aflorava agraïment i nostàlgia a parts iguals, foren els protagonistes de la jornada del passat divendres, quan els seus companys de professió els van retre un merescut homenatge que posava punt final a dècades de servei públic.

Natural de Xàtiva, Julio Juan García, cap del Departament de Música (especialitat saxòfon), porta des del 2004 entre nosaltres, vint anys que s’han convertit en una etapa «molt bonica» en la qual ha gaudit sempre de la companyia impagable «d’un magnífic claustre de professionals», per als quals reserva paraules afectuoses de gratitud. «Els meus companys i companyes m’han ajudat a créixer com a docent i com a persona», assegura. «Realment estic molt content i em considere afortunat d’haver format part d’aquest grup tan fabulós».

Abans de ser professor a Pinós, Elda, Castelló de Rugat o Ontinyent i d’haver impartit matèries com ara Arts Escèniques, Història de la Música i la Dansa o Llenguatge i pràctica musical, la seua tasca ha estat desenvolupada en diverses societats musicals de la Comunitat Valenciana i s’ha centrat en la direcció d’orquestra i banda.

Com a bon amant de la lectura, la música i el teatre, ha procurat inculcar entre el seu alumnat l’amor per les arts escèniques, una tasca que li ha resultat relativament senzilla gràcies a uns escolars que li han facilitat la seua labor. «Pense que l’alumnat de l’IES L’Estació és el millor del centre», ens confessa. «He tingut el plaer de comptar amb alumnes brillants».

Preguntat pel món de la docència, destaca el gran compromís del professorat per a fer que el sistema funcione i que l’alumnat puga assolir els seus objectius.

I encara que resulte tot un tòpic, ara gaudirà com un vertader jubilat, amb més temps lliure que invertirà en amics, família i esport a l’aire lliure.

La mateixa qualitat humana que s’aprecia en Julio la trobem en l’altra de les jubilades, Paqui Font, que porta més de quaranta anys en l’emblemàtic edifici de l’IES L’Estació. La seua eficiència i el seu gran coneixement de les funcions administratives la precedeixen i així ho saben destacar els que han treballat colze amb colze amb ella. «Sempre aprens amb Paqui», assegura el seu company Jesús Peral. «És impressionant el control que té de tota la informació relacionada amb l’institut. És la wikipedia del centre».

En fi, dir adeu sempre costa, sobretot quan t'acomiades d'aquells companys amb qui has compartit tants bons moments.

Feliç jubilació, amic i amiga!

¿És el llenguatge sexista?

Per Leyre Tortosa García, 

alumna de 1r de BAT-D

La sociedad de hoy en día vive con la presunción de que nuestro sistema lingüístico es sexista. Como en toda lengua con una historia machista, quedan rasgos que podrían conllevar discriminación, pero no siempre es el caso. Las nuevas generaciones proponen un modelo de lengua con el que se pierden completamente nuestras bases y nuestro esqueleto.

En primer lugar, es necesario incluir en el diccionario palabras que antes no existían por el simple hecho de que no eran necesarias. Por ejemplo, en oficios como soldador, donde antes solo trabajaban hombres, se debe admitir soldadora, como también sargenta, jueza o pilota. De la misma manera, azafato o costurero, antiguas ocupaciones de las mujeres, son términos reconocidos. Así, hemos dejado huella y demostrado que queremos eliminar los prejuicios que han persistido hasta nuestros tiempos.

No obstante, aceptar soluciones como nosotres o todxs para referirse a un conjunto de personas es renunciar a las características de nuestra propia lengua. El castellano es un idioma culto, rico en todos los ámbitos, ampliamente desarrollado y con una inmensa cantidad de hablantes diarios. Ser considerado machista por no dirigirse específicamente en femenino es tan inmoral como obligar a un anciano a usar correctamente las nuevas tecnologías.

Avanza una corriente que ve falta de equidad por todas partes, incluso cuando no la hay. Los vínculos entre el latín y el castellano no son perfectos, y muchas veces los orígenes nos engañan. Conseguir un lenguaje inclusivo no es añadir nuevas formas gramaticales o fonéticas, sino trabajar en la modificación de nuestra cultivada lengua conservando nuestros principios, que de ninguna manera son precarios.

Erasmus a Sicília

Dos professores dels Cicles d’Administració del nostre centre, Mariola Garrido i Isabel Revert, han estat recentment a Sicília. Es tracta d’una mobilitat que ha fet possible que conegueren les instal·lacions de l'institut en Capo d’Orlando, un edifici dels anys 80 (que recorda el vell edifici de l’IES L’Estació) que és centre ambaixador del Parlament Europeu.

Durant diversos dies, les dues docents van poder observar la metodologia educativa emprada pel professorat gràcies a un itinerari per diferents classes organitzat per l’equip amfitrió.

Capo d'Orlando es troba sobre un promontori que s’endinsa en les cristal·lines aigües del mar Tirreno, a la província de Messina, des d’on es pot admirar l’esplèndid espectacle de les illes Eòlies, una de les atraccions turístiques més destacades de Sicília.

Una entrada morocristiana i la graduació de 4t marquen el final de curs

Fotos: Toni Ferrero

Per fi, ha arribat el gran dia i el final de curs ja està ací. Enguany ha vingut marcat per diverses activitats lúdiques (excursions a Aqualandia, jornades en la piscina municipal...), entre les quals cal destacar l’entrada morocristiana de l’alumnat de 2n d’ESO i l’acte de graduació dels joves que acaben una etapa educativa.

Per una part, diverses esquadres, liderades, com no, pel seu corresponent cap d’esquadra, van desfilar dijous passat amb elegància i estil a l’entrada de l’aulari prefabricat. Els festers van estar acompanyats per un públic que els va ovacionar mentre la música sonava majestuosament. La desfilada va comptar amb dos convidats que no van perdre detall de cap moment: el nostre company Julio Juan, professor de Música, i l’administrativa Paqui Font, que es jubilen després de dècades dedicades a la funció pública.

Un dia després, divendres 21 de juny, es va celebrar al Teatre Echegaray la cerimònia de graduació dels estudiants de 4t d’ESO del curs 23-24, que amb una barreja d’alegria i tristor s’acomiadaven dels seus companys i professors que els han acompanyat al llarg d’aquests quatre anys.

Ara ha aplegat el moment de començar una nova aventura. Tot i que alguns ja pensen a incorporar-se al món laboral, aquesta gala de graduació, plena d’orgull i emocions intenses, segurament suposarà un punt i seguit en la seua formació acadèmica, ja que una gran majoria continuarà ampliant coneixements en el Batxillerat o en la Formació Professional.

Vos deixem amb els seus somriures, els seus discursos i les seues mirades còmplices en aquest matí tan especial que, sens dubte, marcarà un abans i un després en les seues vides.

«Piezas oscuras», un article de Nuria Vidal Bellido (1r BAT-D)

A lo largo de nuestra vida experimentaremos situaciones dolorosas que nos dejarán una huella imborrable. Estas experiencias, para algunos, serán el fin del mundo y, para otros, una oportunidad para salir adelante con una lección de vida aprendida.

Las experiencias traumáticas no son únicamente un fenómeno actual, pues a lo largo de la historia el ser humano ha tenido que lidiar con problemas inimaginables. Un claro ejemplo son los afectados por el holocausto nazi, que tras una vivencia devastadora tuvieron que salir adelante de la mejor manera posible, y aunque no todos lo hicieron, muchos salieron de aquella experiencia traumática con la esperanza de una nueva vida próspera, sabiendo que nunca sanarían totalmente de esos recuerdos.

No obstante, la sociedad actual parece carecer de la valentía necesaria para afrontar los impedimentos de la vida humana, especialmente la llamada “generación de cristal”. Esta generación crece de la mano de las comodidades, la sobreprotección paternal, las pocas preocupaciones… Pero, sobre todo, sin la experimentación de fracaso, sentimiento clave que dota a los adolescentes en formación de unas aptitudes vitales para la vida adulta.

Cierto es que la vida es como el río de Heráclito, un cambio incesable, por lo que es imposible escapar del fracaso, el miedo o los traumas. Así pues, la mejor manera de afrontar la vida es aprender de cada paso hacia atrás que damos. Cada persona está constituida por un puzle de experiencias y aunque algunas piezas sean más oscuras, forjarán quienes somos, porque eso es la resiliencia.