«Aquesta és l’espenta que
necessitava per a atrevir-me a mostrar els meus textos»
 |
Pau, amb Sara Ureña,
cap d'estudis de l'IES L'Estació
|
Com ja informàrem en L’Andana fa setmanes, Pau Bas
Penadés, una jove estudiant de 2n d’ESO de l’IES L’Estació, ha sigut
recompensada amb el Premi Sambori de la Vall d’Albaida en la categoria de 1r
cicle de Secundària. Pau, amb només 14 anys, va presentar un relat titulat Per
sempre és massa temps, que fou seleccionat entre moltes altres obres per la
seua creativitat i sensibilitat. «La idea principal del conte era fer veure
als lectors que la vida és efímera i conscienciar de la importància de gaudir
cada moment», ens explica aquesta amant de l’escriptura, la lectura, l’esport i el
dibuix que ha acceptat la nostra petició de ser entrevistada.
Aquesta feta, sens dubte, ha omplit d’orgull la
família, el professorat i, com no, la mateixa autora, que desitja continuar desenvolupant
el seu talent literari. «La meua aspiració seria escriure més en el futur»,
comenta, «crec que si ho treballe puc millorar molt, sobretot la poesia i la novel·la
negra, els dos gèneres que m’agradaria conrear més endavant».
Pau és, ningú ho dubta, tot un exemple de passió
per l’escriptura i amor per la llengua. Per aquest motiu, volem conèixer què ha
suposat per a ella guanyar aquest certamen literari.
Què t'ha inspirat a escriure aquesta història?
La vaig escriure per dos motius: volia transmetre
un sentiment de tristesa i, a la vegada, una reflexió al voltant del Carpe diem. El conte, com a tal, està
inspirat en una sèrie que els meus pares veien quan jo tindria 7 o 8 anys, Després de tu, que tracta sobre una dona
que perd la vida i el seu home no supera eixa mort, així que desenvolupa el
“poder” de veure-la com a fantasma. En aquell moment, jo estava començant a
descobrir el que significa la mort i, per això, eixa sèrie va suposar un canvi
per a mi.
Com va ser el procés d’escriptura?
La veritat, molt costós. Vaig haver de redactar el
relat en menys d’una setmana i això va suposar una mica d’angoixa. Encara que
he de dir que em va agradar molt el repte d’haver d’esforçar-me per escriure en
tan poc de temps.
Ha modificat aquest guardó la teua perspectiva sobre
l’escriptura?
Definitivament, perquè m’ha il·lusionat molt saber
que he aconseguit fer sentir emocions i que una persona se senta dins de la
història. Aquesta és l’espenta que necessitava per a atrevir-me a mostrar els
meus poemes i relats.
Quins són els teus referents literaris?
Literàriament, tinc uns gustos molt extensos, des
de novel·les policíaques a fantàstiques, passant per poètiques i de misteri.
Alguns autors que m’agraden molt són Eloy Moreno, Javier Castillo, Federico
García Lorca, Juan Gómez-Jurado o Edgar Allan Poe, entre molts altres.
Eres encara molt jove, però com et veus en uns anyets?
De major voldria continuar aprenent d’allò que
disfrute i no deixar mai de fer les activitats que em fan feliç. Quant a ocupació
laboral, sempre he volgut ser escriptora, encara que a dia d’avui també
m’agradaria ser traductora i intèrpret per a conèixer món i cultures diverses.
Moltíssimes gràcies, Pau, continua escrivint amb
el cor i amb la mateixa dedicació i passió que fins ara. El teu talent donarà fruits.
