«La comodidad frente al alma rural», un article d'un alumne de 1r BAT

«El hombre moderno vive ajeno a esas sensaciones inscritas en lo profundo de nuestra biología y que sustentan el placer de salir al campo». Esta fue la conclusión obtenida por el novelista vallisoletano Miguel Delibes tras reflexionar sobre la cuestión que hoy se nos plantea. El campo es la patria natural del hombre y, por ello, no existe mejor lugar donde vivir para él que este.

La ciudad no os hará libres, que no os engañen. La libertad no se consigue con estreses y agobios, sino con tranquilidad y calma. La ciudad es caos y el campo, cosmos, orden y vida. No existe mayor libertad que la que emana de la tierra.

Hay quien dice, y es cierto, no pretendemos negarlo, que la ciudad es más cómoda, en ella todo está más cerca, no hace falta hacer grandes compras ni coger el coche para ir a cualquier sitio.

Pero… ¿Qué me dicen de la calidad de vida? La contaminación, el ruido, el estrés, las prisas, los nervios, los atascos… Dejen atrás todos esos inconvenientes que acusan vilmente la vida diaria del hombre moderno, del hombre del falso progreso de la dorada apariencia.

¿Tienen hijos? Si es así, procúrenles una vida más digna, más natural, más saludable. Si no es así, háganlo por ustedes mismos.

La ciudad es probablemente más práctica, pero el alma rural permanece a pesar de esto. En nuestra opinión, la calma del campo y la calidad de vida que este proporciona compensan con creces sus molestias.

Guillem Cambra guanya per segon any consecutiu el Premi Sambori

La Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià ha fet públics els noms dels guardonats en cadascuna de les categories comarcals del Premi Sambori, que passaran a la fase final. I per segon any consecutiu, un alumne de l’IES L’Estació, Guillem Cambra Picado, ha sigut recompensat pel seu treball.

L’obra presentada en la convocatòria d’enguany, Soc Max, és una mena de diari on el protagonista, alter ego de l’autor, va relatant en primera persona una vida que també il·lustra amb fotografies. Guillem, que actualment està acabant 2n d’ESO, ja va captivar el jurat del 2020 amb el seu relat L’extraterrestre.

Els guardons de l’àmbit comarcal es van lliurar el 29 de maig a l’auditori municipal Paco Salvador de Benigànim, un municipi que havia d’haver acollit l’any passat la 33a Trobada d’Escoles en Valencià.

Enguany són més de 5.700 alumnes de la comarca els que han participat en el concurs literari. Tots ells pertanyen a 36 centres d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i d’Educació Permanent d’Adults.

«Sobre la lectura», un article de Blanca Alonso Casanova, alumna de 1r de BAT-B1

A menudo nos dicen lo importante que es la lectura, que si mejora nuestro vocabulario, que si elimina las faltas de ortografía… Pero la lectura es más que eso, la lectura puede ser una forma de huir de la realidad, o irónicamente conectarnos a esta.

A pesar de todo, a día de hoy no podemos decir que España es un país de grandes lectores; de hecho, la lectura está bastante desprestigiada. Si nos fijamos en las grandes dictaduras, todas censuran lo mismo: libros, periódicos, obras de arte plástico, canciones… Es decir, todo aquello que haga reflexionar al receptor.

La lectura (entre muchas otras cosas) nos hace reflexionar, pensar por nosotros mismos y, lo más importante…, cuestionar todo aquello que se nos ha dicho. Con esto no quiero decir que aquellos que no leen no se cuestionen el mundo que nos rodea, sino que la lectura nos incita a ello y nos da las herramientas necesarias para hacerlo.

Pero, claro, si la lectura es algo tan impresionante…, ¿por qué la gente no lee?, ¿por qué dicen que odian leer?, ¿qué estamos haciendo mal?

Desde pequeños se nos obliga a leer toda clase de libros en clase, y nunca se nos pregunta qué nos gusta leer, o qué es lo que buscamos en un libro, por lo que los niños acaban leyendo libros que no les gustan y viéndolos como una obligación más que como un placer. De esta manera, es imposible inculcar algo tan bueno y necesario como la lectura.

Preguntemos a los niños qué les gusta leer, qué les gusta escuchar, observemos qué es lo que necesitan para desarrollarse de manera individual y démosles la llave de su mente para que sean dueños de esta. 

La lectura, como cualquier arte, es un arma de guerra contra la ignorancia, contra la incultura y contra las ideologías de rebaño. La lectura nos permite no formar parte del rebaño y seguir nuestro propio camino.

«Las “heces” de la sociedad actual», un article de Blanca Alonso Casanova, de 1r de Bat-B1

A pesar de que nos encontramos en pleno siglo XXI y de que nos enorgullecemos de lo avanzados que estamos en ciertos aspectos, a mi parecer esto solo deja al descubierto nuestra ignorancia con respecto a lo que nos rodea.

Hemos creado una sociedad que perjudica su propio hábitat, somos una especie que destruye todo lo que toca, lo cual es sin duda alguna un signo de falta de evolución. Pero, claro, el ser humano no solo destroza el medio, sino que también se destruye a sí mismo. Día a día vemos cómo gente es acosada, cómo gente vive en la pobreza, cómo hay guerras… Y cada uno de estos asuntos no es más que otro fallo del sistema.

Vivimos en un mundo donde aguantamos pobreza, maltrato, violaciones, asesinatos, robos, delitos de prevaricación, toda clase de trampas para engañar al sistema (cometidas incluso por aquellos que son el sistema). Aguantamos guerras, posguerras, dictadores, la falta de oportunidades y el deseo de una vida mejor. Aguantamos día a día cánones inalcanzables y el dolor de superar todo lo vivido por aquello que esperamos que venga.

El ser humano se supone que es un ser inteligente; hagamos, pues, uso de esa inteligencia y dialoguemos, dialoguemos de verdad; creemos leyes justas, paremos el cambio climático… Seamos de una vez por todas una sociedad inteligente, una sociedad unida a nivel mundial donde las diferencias entre fronteras no refugien todo tipo de delincuentes, sean de la clase que sean o vengan del lugar de donde vengan.

Merecemos este tipo de sociedad, cuidemos de nosotros mismos, porque como solo pensamos en nosotros, por lo menos hagamos que sirva de algo.  

Graduacions 2n Batxillerat 20/21

 Adeu al Batxillerat de la pandèmia

L’AMPA ha col·laborat enguany patrocinant l’emissió de l’acte en streaming

Fotos: Departament de Dibuix

L’alumnat de 2n de Batxillerat s'ha acomiadat del que ha sigut el seu institut amb una modesta cerimònia de graduació que tanca una etapa de les seues vides. La gala, celebrada el passat divendres 21 de maig, tingué com a escenari el saló d'actes de l'IES L'Estació i va ser retransmesa en streaming per a tots els familiars i amics que no pogueren assistir a l'esdeveniment per la situació sanitària.

Imma Cambra, com a mestra de cerimònies, va donar pas, en primer lloc, a la intervenció de Cati Moral, que en un discurs gens convencional va fer partícips als graduats. «No oblideu mai que ja sou part de la família de l’IES L’Estació», assegurà la cap d’estudis. «Guardeu aquesta etapa en un raconet del vostre cor».

Com és habitual, els representants dels protagonistes de la vetlada pujaren a l'escenari per a evocar, entre bromes ocurrents, rialles i al·lusions simpàtiques a alguns professors, el seu pas pels diferents nivells i etapes educatives. A continuació, els tutors dels quatre Batxillerats (Artístic, Humanístic, Científic i Nocturn), així com el director i la cap d'estudis, feren entrega a cadascun dels graduats d'un obsequi i un diploma. Finalment, es va projectar un vídeo col·lectiu, muntat per Ricardo Torras, amb divertides imatges de tot l’estudiantat.

El responsable de la clausura de l'acte fou Fran Albero, que com a màxim representant pronuncià unes encertades paraules amb les quals va apel·lar al treball cooperatiu per a poder superar les adversitats futures. El director de l'IES L'Estació també aprofità el moment per a assenyalar que el nostre alumnat és tot un exemple de superació.

Finalitzada la cerimònia i fetes les fotos de rigor, els joves es desplaçaren a la Clariana per a acudir a un sopar organitzat per ells mateixos.

Nova entrevista a Marc Torres, alumne que realitza les seues pràctiques a Viena

El passat mes de març, la nostra companya Yolanda Monerris, professora d’Informàtica de l’IES L’Estació, entrevistava Marc Torres, un jove estudiant de 2n de DAW que es va desplaçar a Viena per a realitzar les pràctiques formatives gràcies al programa Erasmus+. Marc, que començà de forma telemàtica aquesta experiència, es va unir finalment a l’equip de treball de l’empresa MeetFox. Tres mesos després, Yolanda ha tornat a entrevistar-lo. Aquest és el resultat.

Què t'està aportant la teua estada a Viena, tant professionalment com personalment?

Professionalment, estic millorant el meu anglés i sobretot aprenent a afrontar situacions en l'empresa en les quals no puc rebre tanta ajuda com podia durant el curs. Personalment, he conegut molta gent, he anat de pícnic, he anat de turisme amb ells, etc. Han sigut experiències molt divertides que tornaria a repetir. També estic compartint pis amb dos persones més i encara que siguen un poc més majors que jo i solen tornar a les seues cases els caps de setmana, de tant en tant ens mengem algunes pizzes del restaurant d'ací baix i xarrem prou.

Quins diries que són els pros i contres d'aquesta experiència?

Els pros han sigut, principalment, poder viatjar a la capital d'Àustria, Viena, ja que és una ciutat molt elegant i encantadora on he pogut visitar molts llocs i monuments. També he conegut molta gent, amb qui he passat bons moments parlant molt en anglès. No veig cap contra en el viatge, a banda de la covid i les restriccions que hi ha ara mateix, tot i que personalment tampoc m'han afectat tant com pot haver afectat altres persones.

Recomanaries aquesta experiència a altres companys?

Moltíssim. Supose que tots els que han anat d'Erasmus tindran la mateixa opinió. També recomane clavar-se en algun grup de WhatsApp, Telegram o Facebook per a conèixer més gent, ja que he tingut setmanes en les quals eixia jo soles i altres amb més persones, i t'ho passes molt millor.

Compara aquesta experiència amb allò viscut i aprés en el cicle del centre. T'ha servit allò aprés al centre per a les pràctiques?

El nivell de l'empresa és més alt i exigent que en les classes, com era d'esperar; però per descomptat que el que he après durant el curs m'ha servit molt, i a més amb l'exigència i feina que posaven els meus mestres en els seus mòduls. Els continguts eren també molt actualitzats.

S'han acomplert les teues expectatives participant en Erasmus+ a Viena?

Sí, he après moltes més coses de les que esperava, sobretot a l'empresa. Van a fer tres mesos en breu, em queden ja només quatre setmanes i ja tinc ganes de tornar a veure la família i liar-la amb els amics, però està sent un bon viatge.

Quins encants té la ciutat?

És una ciutat increïble, hi ha monuments i palaus per a avorrir. Hi ha de tot. He vist cases molt boniques i visitat molts llocs que recomane, com ara el riu Danubi, el parc d'atraccions Prater, el palau Schönbrunn, l'Ajuntament en Rathaus... El centre de la ciutat sempre està petat de gent i tendes. Mil històries que pots fer a Viena...

TALLER DE RAP: UNA ACTIVITAT AMB MOLT DE FLOW

Escrit per: Júlia Mollà i Maria Ramos (3 ESO A)

El passat divendres 7 de maig l’alumnat de 3r d’ESO (A, B i PMAR) va assistir a un taller impressionant on els i les participants van poder desenvolupar les seues destreses per a fer rimes i poder demostrar les seues habilitats de rap i flow, tot açò amb ajuda de Fran, del grup valencià ATUPA.

Aquest taller del projecte Rapsodes va ser molt divertit i interessant; en aquest, Fran els va explicar breument en què consistia l’activitat, per tal que tingueren més temps per a pensar les rimes i poder assajar les lletres dels raps amb una base que va dur ell amb estil dels noranta, abans d’eixir a posar-ho en pràctica davant de totes i tots, alumnes i professorat assistent.

Mentre l’alumnat escrivia els seus raps, Fran anava resolent dubtes grup per grup, i així els alumnes podien aprendre truquets i entonacions per a poder fer els seus raps més únics i amb més flow. Cal  tindre en compte que cada grup podia triar el tema que volguera i això ho feia més misteriós a l’hora d’escoltar els diferents grups, ja que teníem molta curiositat per saber cada equip sobre què rapejaria; va hi haver molta variació de temes, per exemple; de la guerra a Colòmbia, sobre el sistema educatiu, sobre el suïcidi, les addicions, el futbol, la pandèmia i més… Per exemple, l’estrofa d’un rap va ser:

Una guerra a Colòmbia ha començat.

Tot açò és culpa de l’estat.

Els policies a la gent estan matant.

Nosaltres ací estem lluitant…

Una vegada finalitzats els versos de tots els raps dels grups, a la força i perquè tots tenien un poc de vergonyeta, Fran va elegir un grup i van començar a rapejar, quan aquests van acabar elegiren un altre grup i van tornar a rapejar, així fins que tots havien eixit a l'escenari. Però açò no s’acabà ací, perquè fins i tot algunes mestres es van animar a rapejar algunes de les nostres lletres amb molt bon ritme i, per descomptat, amb molt de flow.

Després de les actuacions i per acomiadar-se, Fran va rapejar dues cançons, les quals van deixar a tot l'alumnat bocabadat i al·lucinant amb la rapidesa i la fluïdesa amb què eixien les seues paraules de la boca. Una vegada acabat el taller, Fran va voler fer-se unes fotos amb els alumnes perquè tots recordem la bona estona que vam passar. Crec que tots tindrem en el cor aquest record tan bonic que ha deixat Fran per IES L’Estació.