dimecres, 28 de maig del 2014

Sopar d'acomiadament de l'alumnat de Batxillerat i Cicles


Professorat i alumnat d'Administració i Finances

Au revoir les enfants!

Divendres 23 de maig, en un sopar festiu celebrat a Bamboo, el professorat que impartim classe en els darrers cursos dels Cicles formatius i de Batxillerat, vam assistir a l'acte d'acomiadament del nostre estimat alumnat. Si els natalicis tenen quelcom pervers, perquè ens recorden com de ràpid passa el temps, el professorat, que comptem el temps per cursos, sentim a més la sensació que deixem anar coneixences i afectes sincers que potser ja mai no tornaran. 
La premiada alumna audiovisual Maria Pla ens ha adjuntat algunes fotos i un vídeo de l'acte, i també el professor Joan Cogollos ha participat amb algunes simpàtiques instantànies de la nit. Per la seua banda, la nostra estimada alumna i col·laboradora, Paula Gramage, ha realitzat el seu personal comiat en un emotiu  article, que tot seguit us adjuntem.

  
 

Humanistes, artistes i científics


Paula Doria, José Luis Abad i Paula Gramage

Un difícil adéu

Paula Gramage

Dimecres passat seia inquieta en una butaca del saló d’actes. Em costava sostindre el bolígraf sense que la mà em tremolara. Quan vaig escriure l’últim punt de l’examen, vaig ser conscient que acabava d’escriure l’últim punt d’una llarga etapa de sis anys a l’institut. I com és habitual en aquestes coses, divendres ens vam reunir gran part de la comunitat educativa, professors i alumnes, per celebrar junts la cloenda del curs.
Quan parlem de finals sempre és inevitable recórrer al terme agredolç, a la relació complementària entre els tendres records de tota una etapa i els durs finals als quals hem de sotmetre-la. És cert que quan estàs submergida en la rutina, a un ritme còmode i constant, se t’oblida que l’escenari en què vius no sempre serà el mateix i que les persones que protagonitzen els fotogrames dels teus dies tampoc ho faran per sempre. Arriba, sempre arriba el punt que et fa aturar-te per canviar de paràgraf.
Divendres en tancàrem un i, avui em trobe entre el goig per haver-lo escrit i l’enyor per haver de deixar-lo enrere a fi d’encetar-ne un altre completament nou, amb altres escenaris, altres protagonistes i altre argument. Ens queden setmanes complicades, dies on sentim la càrrega de sis anys a l’esquena i el pes d’un futur incert a les mans. Però les parets que ens han vist créixer, des d’on ha eixit el nostre esperit insaciable per aprendre i avançar, ens imprimeixen la presència invisible de l’esforç que en les aules mateixa hem realitzat, exempt d’uns límits que durant anys hem ignorat...
Deixar enrere no és oblidar, hi ha petjades que queden esculpides a l’ànima. Jo, acabades les classes, encara sent la calor irrespirable de maig, l’olor de les tronades al Torrater i la veu de tot l’institut que em tremola a la pell. Un matí de primavera qualsevol, igual de màgic i intens que aquell matí de setembre de l’any 2008. Gràcies a tots i fins sempre!










  

  

 

dimarts, 27 de maig del 2014

Exposició pictòrica de 2n de Batxillerat Artístic

L'ANDANA es complau a mostrar als sus lectors i lectores les imatges de l'exposició de l'assignatura de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, de Segon de Batxillerat Artístic. Com cada any, els alumnes i les alumnes d'aquest grup de joves artistes ens tornen a sorpredre amb obres impactants i de notable qualitat. Per tot açò, cal felicitar els seus autors i autores, però també el seu professorat del Departament de Dibuix, pel seu bon treball.
Lorena Tormo



Esther Blázquez




Ainoa Penadés




Kevin Muñoz



Alba Ferrero



Alba Vicedo


Blanca Ruiz

Blanca Ruiz



Guiomar Ibáñez



Sara Cambra





Celia Valls

Natàlia Belda


 Maria Morió


dilluns, 26 de maig del 2014

Segon de Batxillerat Artístic. Animacions en vídeo

Les alumnes de Segon de Batxillerat Artístic ens mostren les seues animacions en vídeo, que tenen com a motiu central el logo del nostre centre. El resultat, com podreu comprovar, és molt professional; una mostra de saber fer i de creativitat. Enhorabona!

Quina us agrada més?


Alba Ferrero

Guiomar Ibáñez

Lorena Tormo

Blanca Ruiz

Natàlia Belda

Sara Cambra

divendres, 23 de maig del 2014

Desafiament robot 2014

Els robots de l'IES l'Estació, novament a l'avantguarda

Quarts en Categoria lliure i vuitens en Categoria Lego

Pere Crespo, a la dreta, amb el seu alumnat, rebent el  tercer premi
 entre un autèntic caos organitzatiu
Desafiament robot és organitzat per La Ciutat de les Arts i les Ciències. L'emblemàtic edifici Príncep Felip ha estat testimoni, divendres 16 de maig, de la sisena edició de 'Desafiament robot', una experiència en la qual s'han implicat professorat i alumnat de nombrosos centres per desenrotllar diferents projectes tecnològics relacionats amb la robòtica. En la categoria lliure, el robot de l'IES l'Estació quedà quart entre 43 participants, i vam ser-hi vuitens en la categoria "lego", d'un total de 79.

Minicrònica del Desafiament robot 2014

Per Pere Crespo, professor


Hem quedat tercers en la categoria lliure, bé, quarts al final, en descendir una posició després d'una revisió intensa dels temps de les proves i les bonificacions. M'heu de creure si us dic que ha sigut el millor escenari possible segons les possibilitats dels nostres robots.
També podem estar contents amb el lego, va ser el més ràpid en el seguiment de línia, junt a un altre robot, i, si jo haguera estat algú amb la mínima implicació per dedicar-li les hores necessàries per ajustar-lo per a la prova de centralbot, segur que hauríem estat al pòdium.
El robot que va quedar 1r, 2n i 4t era un robot impressionant, elegant, lleuger, ràpid, etc. El xassís i la placa PCB era tot un, amb precisió mil·limètrica estava foradada per posar els motors, sensors i la resta d'elements sense cap marge d'error. De disseny propi però fabricació industrial. Una passada. Eren de l'IES n. 1 de Torrevella. A més, van vindre a la competició amb 3 robots idèntics, clons. Des del primer moment que el vaig veure, i coneixent a Javi des de fa anys, sabia que era clar favorit al 1r, 2n i 3r lloc. Poc o res hi teníem a fer. Afortunadament per nosaltres, un del seus tres robots se'n va eixir 2 o tres vegades en un revolt i vam poder fer una volta més que ells a la prova de velocitat. Gràcies a aquesta errada vam poder quedar tercers.
La prova de centralbot ells la van resoldre magistralment  amb tots els 3 robots en uns impressionants 16 segons versus els nostres 20 que ja pensàvem que eren molt bons. Malgrat no ser determinant aquesta diferència de 4 segons en aquesta prova, ja que tots dos després de bonificacions de manera efectiva havíem resolt la prova en 0 segons. Això és, 2 segons per pot  -8 pots i 10 segons per haver finalitzat la prova. Això fa que nosaltres tinguérem -6 segons i ells -10. Però com que la puntuació no podia ser negativa els dos teníem 0 segons. Per tant, ens jugàvem tot a la prova de velocitat, i en cas d'empat en aquesta prova, sí que farien valdre aquests 4 segons de diferència.
Malauradament en la prova de velocitat ens treien 1,5 segons per volta, i això que nosaltres anàvem prou al límit però amb un robot el doble de pesat i els mateixos motors que ells, així era impossible guanyar-los.
El lliurament de premis va ser un desastre. Vam acudir-hi amb la quasi seguretat que havíem quedat tercers o quarts, si se'ns havia despistat algun rival. Crèiem que no, perquè a la prova de centralbot el robot que anava després de nosaltres en la classificació havia fet 28 segons i la resta molts més segons.  La nostra ingrata sorpresa va ser quan van cridar els 3rs classificats i no érem nosaltres. Ens vam estranyar, no els teníem controlats. No obstant això van cridar els segons i primers i aquestos, i tampoc no  eren els del IES de Javi, que nosaltres sabíem segur que eren els guanyadors.  Vam anar a reclamar i la cosa és que els organitzadors s'havien fet un cacau de por amb el sistema informàtic. A tot açò, als tercers ja els havien donat els premis i els van haver de confiscar després d'assabentar-se de l'errada.
Tota la gent ja havia desaparegut de l'auditori i sols restàvem els afectats per la greu errada i l'organització. Aquells van intentar minimitzar el greu error i van dir que en 3 o 4 dies ho resoldrien. Tots els afectats, indignats vam insistir en una resolució al mateix moment.  Després d'una hora de caos i no saber on amagar-se, els organitzadors van entregar els premis com pertocava.
Va ser un dia molt intens i divertit per mi; espere que per als alumnes també. Ja sabeu on està el llistó posat, molt alt! L'any vinent esperem que puguem estar a l'alçada per poder aconseguir per fi un primer lloc, que se'ns resisteix.







divendres, 16 de maig del 2014

L'alumnat de 1r de Batxillerat participa en el Simposi de Joves Filòsofs

Un vídeo sobre els pensaments de Sartre, Nietzsche, Benjamin i Pessoa són l'aportació dels joves de l'IES l'Estació 



Alumnat de Primer de Batxillerat de l'IES l'Estació ha participat en el II Simposi de joves filòsofs i humanistes celebrat el 14 de maig a Almussafes. El nostre alumnat, acompanyat pel professor José Félix Baselga i per l'estudiant del màster de professorat, Jordi Pla, ha aportat un vídeo amb diferents reflexions filosòfiques al voltant dels pensaments de Jean-Paul Sartre (conferència L'existencialisme es un humanisme), Friedrich Nietzsche (L'Anticrist), Walter Benjamin (L'àngel de la història) i Fernando Pessoa (Llibre del desassossec). Carlos Ribera, Yael Godoy, Sílvia Llin, Elena Cruz, Gonzalo Lombardo, Sergio Revert, Sergi Garcia, David Mateu i Jesús Sanz, són els autors de les quatre parts en què es presenta aquest commovedor vídeo.

Prop de 200 estudiants de secundària i batxillerat i una trentena de professors de filosofia d'un total de 15 instituts públics i privats de les tres províncies es van donar cita en aquest II Simposi de Joves Filòsofs, promogut pel Club UNESCO per a la Protecció del Patrimoni Immaterial, amb la intenció de donar una major rellevància a la filosofia i les humanitats en el sistema educatiu actual, com a fonts de coneixement essencials per a la formació i el desenrotllament de les persones. Aquest Simposi compta amb l'auspici de la UNESCO-heritatge, el patrocini de l'Ajuntament d'Almussafes, de l'Editorial Boreal i del col·lectiu de docents Mussol Paideia 2.0. La Primavera Valenciana, el paper de la Filosofia, la crisi i la pèrdua de l'estat del benestar, són altres sels suggeridors temes tractats pels joves pensadors i pensadores.


dimecres, 14 de maig del 2014

L'experiència Erasmus

L'experiència Erasmus de dos alumnes de Desenvolupament d'Aplicacions Web de l'IES l'Estació

Kevin Casanova i Ignacio Ribera ens conten en una entrevista com els va per Holanda


Ignacio en plena jornada laboral
Tal i com informàvem en aquest mateix bloc en data de tres d'abril, Ignacio Ribera i Kevin Casanova es troben a Amsterdam gaudint d'una beca Erasmus, realitzant les pràctiques formatives FCTs a Yume/Hikable, empresa dedicada al desenvolupament de websites.  L'empresa ha regalat a cadascun dels dos alumnes una bici per a desplaçar-se al lloc de feina i per a gaudir d'Amsterdam, i els ofereixen també, els dies laborables, el dinar a l'empresa juntament amb tots els companys, com a dos treballadors més.

En la pràctica, què us està aportant l'experiència?

Kevin com un holandès més
Ignacio: Aquesta experiència professionalment m'està aportant molts coneixements que no es poden adquirir al centre per falta de temps, també conéixer noves i diferents dinàmiques de treball i la diferent mentalitat del treball seguit, ja que ací sols paren una mitja horeta per a dinar en tota la jornada i mengen qualsevol cosa per a matar la fam. Personalment m'ha aportat el fet de saber com es viu en un país que no és el teu, conéixer la seua cultura.
Kevin: Professionalment és una experiència única. La gent va a treballar amb un somriure en la cara, i almenys a l'edifici on està situada l'empresa (A-Lab de Shell) hi ha molt bon rotllo, tant quan s'està treballant, com quan cal fer-se una cervesa abans d'acabar el dia.

Quins diríeu que en són els avantatges i els inconvenients?  

Kevin amb el seu tutor, Jan.
Kevin: Els pros: millorar l'anglès; en un mes ací t'ensenyes més anglès que tota la teua vida estudiant-lo. També l'holandès l'aprenem ràpid només escoltant-lo, encara que no és un idioma fàcil. També aprenem una altra mentalitat, una altra cultura, uns horaris de feina diferents... Només parem mitja hora per dinar; encara que parega més dur, és tot el contrari, es torna a la faena sense perdre el fil d'allò que estaves fent. Acabes la jornada laboral bastant prompte i encara tens tota una vesprada per a tu.  En més difícil és estar tan lluny de casa, en un lloc on pràcticament tot va d'una altra manera i vas més perdut encara.

Ignacio: Com a contra també hi ha el fet que no són suficients els diners que ens donen, que no cobreixen ni molt menys les despeses. També és complicat buscar l'empresa, l'allotjament...
  
Recomanaríeu l'experiència a altres companys?

Ignacio: Sí que la recomanaria a altres companys perquè és una experiència molt bona per conéixer món i a la vegada fer les pràctiques del mòdul i aprendre l'idioma. Són unes pràctiques diferents, estàs fora de casa, has de fer-t'ho tu tot, quan vas a fer la compra saber el que estàs comprant, perquè per exemple ací tots els noms dels aliments estan en holandès.
Kevin: A pesar que hi he trobat un munt de dificultats, doncs sí, la recomanaria: pot ser complicat i car poder arribar estar ací, però ara mateix no voldria estar a cap altre lloc fent les meues FCT's. És una experiència que m'aporta moltíssim.

S'han acomplit les vostres expectatives a Amsterdam?

Timo i Jan, tutors de pràctiques
Kevin: Es podria dir que inclús s'han superat, Amsterdam és una ciutat fantàstica on molts moments no pareix ni que siga una ciutat i pareix més un poblet del nostre voltant, on la gent és increïblement considerada amb tots (hi ha excepcions com a tots els llocs), inclús veus moltes vegades als veïns netejant els parcs que hi ha al voltant de les seues cases simplement per gust. I el més important, l'empresa, la veritat és que vam acabar ací quasi que de rebot, a través d'un amic d'un amic del nostre professor, Pere Crespo, i la veritat que les expectatives sobre el que anàvem a fer a l'empresa no eren molt altes, però ara mateix no canviaria el bon "rotllo" i tot el que estic aprenent ací per cap altre lloc.
Ignacio:  Per a mi també s'han acomplit: he millorat el meu nivell d'anglès, he conegut altres formes de treballar i de viure, he fet les pràctiques del mòdul superior. Ja sols falta que ens diguen de quedar-se a treballar, però segons ens diuen és prou complicat perquè demanen l'holandès.
  
Alguna anècdota?

Kevin i Ignacio: El primer dia que vam entrar al nostre pis, tornàvem de la feina un poc tard, ja que encara no teníem bicis i caminant es tarda uns 45 minuts. Ens vam relaxar una mica, amb la idea d'anar a comprar alguna cosa, ja que acabàvem d'arribar i no teníem res ni per a sopar aquell dia. A les 19:50 vam eixir cap al supermercat, que és a cinc minuts del nostre pis. La sorpresa va ser que ja era tancat a les vuit de la vesprada. Amsterdam, en un pis amb la nevera buida i una fam... Encara com que vam veure la gran M del McDonalds i després d'una bona estona caminant seguint la seua estela vam poder enganyar la fam.