Resum de l'Erasmus a Perpinyà de quatre joves de 1r de Batxillerat

Un Erasmus de llarga durada: Ontinyent-Perpinyà

Aquest any hem arrancat una nova experiència. Per primera vegada i fruit del «job shadowing» de l’any passat, se’ns va plantejar la oportunitat d’enviar un xicotet grup d’alumnes a viure una experiència diferent. Un Erasmus de llarga durada.

En aquest cas, les nostres alumnes rebrien als seus corresponsals a casa seua durant 3 setmanes, i seguidament es faria l’experiència a la inversa.

No oblidem que no és habitual viure amb una família que no és la teua, amb altres costums, normes i de vegades maneres de pensar. Però tot açò ens enriqueix com a persones i ens dona una apertura de mirada que no seria possible fer-la d’una altra manera. Una experiència d’aquest tipus és un viatge ple d’incerteses, de dubtes i inclús de pors, de no saber què passarà i de com et sentiràs fora del teu entorn habitual. Al final aquelles pors acaben desapareixent i descobrint un món ple de sorpreses, que apareixen just quan passes la porta de ta casa i deixes enrere la teua zona de confort.

Perquè aquests viatges no sols són convivència, són una porta oberta a aprendre, a respectar i a viure experiències que d’altra manera no hagueres viscut. Al final no som diferents, i és en aquest moment quan observes que les preocupacions i les alegries de les persones són molt paregudes quan et mous a 600 kilòmetres de distància.

Als següents texts, les nostres alumnes ens expliquen com van viure en primera persona l’intercanvi, quina va ser la dinàmica del viatge així com les experiències d’oci. Moltes coses que han aprés acabaran donant fruit d’ací a uns anys. D’això n’estem segurs.

Acollida a Ontinyent

Les perpinyaneses van arribar a València un diumenge de febrer per a incorporar-se a les nostres vides durant tres setmanes. Durant la primera setmana va ser l’aniversari d'una de les corresponsals, i el vam celebrar tots junts a casa nostra. Anaven passant els dies i les nostres companyes de l'intercanvi anaven perdent la vergonya. A classe venien amb nosaltres i així es van integrar poc a poc al nostre ambient habitual. Quan havíem d'acudir a l'assignatura optativa, elles se separaven de nosaltres per a assistir a l'optativa de francès, ja que els feia curiositat com donaven la llengua a la nostra terra. Segons ens van contar, també van passar una molt bona estona amb els nostres companys. El primer cap de setmana vam organitzar una eixida a València ciutat, però feia molt de vent i estàvem en alerta groga, de manera que vam organitzar un dinar valencià de paella i "picaeta", amb la paella feta per una de les nostres companyes. I així van poder tastar un dels menjars més típics de la comunitat. El segon cap de setmana va ser molt complet. Divendres vam anar a la inauguració de la fireta medieval i vam sopar tots junts a una pizzeria. Al dia següent vam passar el matí i part de la vesprada a València capital. A més a més, aquell dissabte hi va haver una festa per la nit a un poble a prop, i ens va parèixer bona idea que també conegueren un poc de la cultura valenciana durant les festes dels pobles.

Viatge a Perpinyà

Durant la nostra estança en Perpinyà vam estar a un Liceu, un edifici on es troben els alumnes que cursen 1r/2n batxillerat i Terminal. Vam assistir a diferents classes de diferents nivells. Cursàrem  les classes de Català, Espanyol, Geografia i Història, Educació Física i Valors Ètics. A més a més, vam fer un xicotet curs de FLE (Francés Llengua Estrangera) per a ensenyar-nos un poc de francés. A les assignatures de Català i Espanyol fèiem diferents nivells. Anàvem a les classes de Terminal (2n de batxillerat) i també a les de 1r de batxillerat. Pel que fa a l’horari, variava en funció a cada dia. Però generalment solíem anar a classe de 8:00 h fins a les 18:00 h, amb l’excepció del dimecres que entràvem a les 8:00 h i acabàvem a les 12:00 h. A França, els horaris són una mica diferents i dinàvem a les 12:00 a la cantina de l’institut i solíem sopar al voltant de les 19:00, ja a les cases dels nostres corresponsals. Durant les tres setmanes d’intercanvi a Perpinyà, les activitats fora de l’escola també van ser molt importants. Entre setmana no eixíem molt de casa, ja que les classes acabaven prou tard, així que normalment ens quedàvem amb les famílies d’acollida, encara que alguna vegada sí que quedàvem amb els amics dels nostres corresponsals. El primer cap de setmana vam anar a veure un partit de rugbi de l’equip USAP de Perpinyà, que va ser una experiència molt emocionant. El diumenge, cadascuna de nosaltres va fer activitats diferents: algunes van anar a Figueres, altres van visitar un aquari i una altra va quedar amb amics. El segon cap de setmana vam anar de compres a un centre comercial prop de la ciutat. Com que era Pasqua, el diumenge el vam passar amb les famílies en dinars tradicionals, mentre que algunes també van aprofitar per a anar a veure la neu o quedar amb amics. El dilluns de Pasqua, que era festiu, vam fer una recerca d’ous de Pasqua amb les famílies i després vam gaudir d’un dinar típic. Finalment, l’última setmana vam visitar el centre de Perpinyà i vam comprar alguns records d’aquesta experiència tan especial.

Crònica de la primera estada de l'alumnat de 3r d'ESO a Perpinyà

Escrit per Nuria Montesinos, Isabela Revert i Pau Bas

La setmana del 22 al 26 de març va tindre lloc el primer Erasmus+ a Perpinyà per part del projecte COR E+. Onze alumnes de 3r d’ESO vam poder gaudir d’aquesta experiència tan enriquidora. La finalitat del projecte consistia a compartir tant la llengua com la cultura i música valenciana i rossellonesa. Durant l’estada, realitzàrem des de caminades descobrint el centre històric de la ciutat fins a dies de convivència amb els companys del col·legi La Garrigola, gaudint dels voltants de Perpinyà.

En el dia d’anada vam quedar tots a l’Estació d’Autobusos de València. Mentre esperàvem el bus, ens vam acomiadar de les famílies. Una vegada en el bus, vam començar el trajecte cap a Perpinyà i vam arribar vora les dues de la matinada, després de parar a sopar i descansar. En arribar, vam anar a l’alberg per instal·lar-nos i dormir.

El primer dia a Perpinyà vam esmorzar a l’alberg i després vam anar a un parc per conéixer els companys rossellonesos. Allí vam fer una dinàmica de presentació i, més tard, vam visitar la ciutat, on ens explicaven els llocs emblemàtics mentre fèiem diferents reptes.

A l’hora de dinar, vam menjar entrepans en un parc, on vam començar a conèixer-los millor. Després vam fer un torneig de bàsquet i, en acabar, vam estar una estona més per Perpinyà fins que va arribar l’hora de tornar a l’alberg. Allí vam assajar les danses, vam fer el sopar i ens vam anar a dormir.

En el segon dia d’aquest fantàstic viatge visitàrem tots junts Cotlliure per conèixer-nos millor i gaudir de la platja i el seu Castell Reial.

Primer de tot, vam caminar entre les parets de l’espectacular Castell Reial mentre fèiem unes activitats per parelles, barrejant-nos entre tots i totes. A continuació, férem una gimcana per conèixer alguns llocs de Cotlliure, en la qual havíem de fer-nos fotos divertides; ho passàrem genial fent torres humanes i carasses!

Després de dinar vam estar una estona a la platja on ho vam passar super bé llançant pedres a la mar i meravellant-nos de les vistes que teníem.

Per últim, compràrem alguns souvenirs i tornàrem de nou cap a l’alberg.

Al dia següent, ja ens trobàvem més a prop de la nostra tornada a Ontinyent, però no podíem fer-ho sense que ells conegueren les nostres meravelloses danses.

Vam anar a l’escola, on primer de tot, esmorzàrem conjuntament i després els vam ensenyar com es ballen les danses, com és un vestit de dansera i els instruments tradicionals. Vam portar fins i tot indumentària, postisses, dolçaina i tabal! A més i més, ells i elles també ballaren amb nosaltres!

Però no s’acaba ací, perquè fins i tot vam ballar al ritme d’una música folk divertida i entretinguda tots i totes junts. Així mateix, els companys i companyes ens cantaren unes cançonetes molt xules.

Per a dinar, vam anar a un restaurant, però aquesta vegada sols els companys de l’Estació. Més tard, vam fer un sopar de comiat tots i totes al Casal de Perpinyà, on ho vam passar genial ballant i divertint-nos!

I per acabar, l’últim dia vam anar a l’escola per recollir als companys de La Garrigola i després ens van fer una visita guiada pel seu barri, mostrant-nos els seus llocs més destacats. Més tard, ens acompanyaren a l’estació d’autobusos, on ens acomiadàrem d’ells per marxar de tornada. D’allí agafàrem el bus fins a Ontinyent i arribàrem al voltant de la mitjanit.

Sens dubte, una setmana molt recomanable, divertida i plena d'activitats. Ens emportem un trosset de Perpinyà, un bon grapat d'amics i molt bons records. 

"Ahora mismitos" conquista l’alumnat de l’IES L’Estació

Rialles, aplaudiments i una energia contagiosa van omplir el gimnàs prefabricat de l’IES L’Estació durant la representació de Ahora mismitos, l’espectacle d’Antonio Blanco que apropa la mitologia clàssica als estudiants de Secundària i Batxillerat d’una manera fresca i divertida. Organitzat pel Departament de Castellà, l’esdeveniment va comptar amb la participació de l’alumnat de 1r d’ESO, que no només va gaudir de la funció, sinó que va tenir l’oportunitat de pujar a l’escenari i formar part activa de l’obra.

Els mites clàssics van cobrar vida davant dels espectadors: Faetont i el seu destí solar, Afrodita sortint de l’escuma del mar, així com les nimfes i els sàtirs van fer les delícies del públic mentre l’actor, amb gran domini escènic, transitava amb agilitat entre tots els personatges. L’obra, amb un marcat caràcter didàctic, va aconseguir despertar la curiositat dels joves pel món mític, combinant humor i participació.

Tot i que la posada en escena era senzilla i l’espectacle estava suportat per un sol actor durant prop d’una hora i quaranta minuts, Antonio Blanco va captivar l’auditori amb el seu sentit del ritme, les expressions facials i la comicitat, aconseguint que cada gest i cada frase provocaren rialles i ovacions contínues.

L’activitat es va tancar amb un moment especialment motivador: una de les alumnes va ser obsequiada amb un llibre de mitologia clàssica, La Odisea, per respondre correctament una pregunta sobre els mites interpretats. Sens dubte, una experiència memorable que deixarà una empremta duradora entre els nostres estudiants.

Diari Erasmus – Dies 5-6: Acomiadament

El passat divendres vam viure una jornada molt especial amb l’alumnat francés. El matí va començar a classe, des de les 8:00 h fins a les 10:50 h, treballant en equips formats per estudiants francesos i espanyols. Cada grup tenia assignat un dia de les activitats realitzades durant la setmana i vam preparar una presentació en Canva per a explicar-les. 

Després, vam eixir al pati a esmorzar tots junts, aprofitant el bon oratge i el solet que feia. A les 11:00 h vam tornar a classe per a presentar els projectes i va ser molt interessant veure el treball de cada grup. Més tard, de 12:00 h a 14:00 h, cada alumne espanyol va assistir a les seues classes habituals (economia, anglés, dibuix, filosofia, grec…), mentre que els estudiants francesos podien triar a quines assignatures volien anar. Això els va permetre conéixer millor el nostre sistema educatiu.

A les 14:00 h, cadascú va tornar a casa per a dinar amb les famílies i descansar un poc abans de continuar la vesprada. Per la vesprada, ens vam reunir alguns a la falla del col·legi Carmelo Ripoll, on els alumnes francesos van poder provar els xurros i bunyols. Vam passar la vesprada entre música, balls i molt bon ambient, fins arribar al moment més esperat: la cremà de la falla, cap a les 20:00 h, acompanyats també per les professores espanyoles i franceses. 

Després, ens vam dirigir a la Casa del Delme, on vam celebrar la cloenda amb un gran sopar. Va ser un moment molt especial per a tots. Finalment, vam tornar a casa per a descansar.

Seguidament, el dissabte va començar amb activitats més tranquil·les organitzades per les famílies: alguns van eixir a esmorzar, altres van passejar pels pobles, visitar museus o passejar per la muntanya. Però, inevitablement, va arribar el moment dels acomiadaments. A les 13:30 h ens vam reunir a la parada d’autobusos de la Fira per a dir-los adeu.

En conclusió, hem conegut persones increïbles i simpàtiques i hem compartit moments únics que ens emportarem sempre amb nosaltres. Sens dubte, una experiència que ens ha unit molt i que recordarem amb un somriure. A més a més, encara ens queda anar!

Innovadora posada en escena de "La Celestina" al Teatre Echegaray

La companyia Bambalina Teatre Practicable va portar als escenaris del Teatre Echegaray d’Ontinyent una adaptació de La Celestina el passat dijous 26 de març. Aquesta proposta escènica, inspirada en l’obra clàssica de Fernando de Rojas i sota la direcció de Jaume Policarpo, es caracteritzà per una posada en escena singular: només dos actors donaven vida a tots els personatges mitjançant l’ús de titelles. El resultat fou un espectacle proper, cuidat i ple de matisos que oferia una nova mirada a aquest text fonamental de la literatura de finals de l’Edat Mitjana.

Els intèrprets van saber sostenir amb solvència el ritme narratiu i la intensitat dramàtica, captant l’atenció del nostre alumnat gràcies a una hàbil combinació de registres vocals, expressivitat gestual, manipulació escènica i intervencions metateatrals que trencaven la quarta paret. Va destacar especialment la fluïdesa amb què transitaven d’un personatge a un altre, així com la riquesa i varietat de les veus. La coordinació entre ambdós actors es feu evident, sobretot, en aquelles escenes compartides en què arribaven a representar simultàniament diversos personatges.

Pel que fa als aspectes tècnics, cal remarcar el treball acurat de la il·luminació, basada en tonalitats suaus i transicions delicades entre escenes. L’acompanyament musical, subtil però efectiu, contribuí a reforçar els moments de major càrrega emocional, com per exemple el conjur de Celestina. 

En definitiva, una proposta teatral que evidencia que els clàssics poden arribar al públic jove d’una manera atractiva i innovadora, sense necessitat de grans recursos, sinó amb creativitat i ofici.

Després de la representació, la companyia —que va elogiar l’actitud del nostre alumnat— va compartir amb els assistents un interessant col·loqui al voltant del muntatge i del procés de creació.

Diari Erasmus - Dia 4: València i l'Albufera

Text: Hugo Beneyto i Roser Revert

El dijous va ser un dia molt bonic, ja que vam passar el dia tots junts. 

En primer lloc, ens vam trobar a les 8 del matí en l’institut. D’ahí vam agafar l’autobús cap a València. Una vegada vam arribar a València vam començar el dia fent un xicotet “tour” per les Torres de Serrans i el centre de la ciutat. Aquesta part del matí la vam aprofitar també per a esmorzar i veure botigues per a comprar “souvenirs”.

Abans de dinar vam passejar pel Museu de les Arts i les Ciències. El que més els va agradar als francesos van ser les palmeres!

A l’hora de dinar vam agafar l’autobús per a anar a la platja del Cabanyal, on vam fer un pícnic compartit per a dinar. Després vam tindre temps lliure fins a les 17:00 h i durant aquest temps alguns van anar cap a la platja i altres van aprofitar per a berenar. Alguns dels francesos fins i tot es van banyar! 

Per últim, vam anar a l’Albufera, on vam gaudir d’un passeig en barca durant el qual vam veure la posta del sol.

Finalment, vam donar per finalitzat el dia amb la tornada a casa a les 20:00 h i el sopar amb les famílies. Ha estat un dia molt complet!

Diari Erasmus - Dia 3: Bocairent i Pou Clar

Text : Soraya Debdi i Salma Debdi

El tercer dia va ser un dels més complets i divertits. Pel matí vam anar a Bocairent, on vam començar visitant la Plaça de Bous, una plaça molt especial excavada directament en la roca i una de les més antigues de la Comunitat Valenciana.

Després vam anar cap a la zona del barranc, un paratge natural amb camins i molt bones vistes de la muntanya, on vam poder passejar i gaudir del paisatge. A continuació vam anar a una zona amb jardins i espais verds, ideal per a descansar un poc i continuar coneixent l’entorn.

Més tard vam anar a esmorzar a un parc, on vam aprofitar per a relaxar-nos. Després vam visitar les Covetes dels Moros, unes coves excavades en la roca que antigament s’utilitzaven com a graners i que ens van semblar molt curioses.

Després vam agafar l’autobús per a anar al Pou Clar, on vam dinar, prendre el sol i alguns dels més valents es van banyar en l’aigua.

En acabar, vam tornar caminant a casa i a les 19:30 h, vam quedar tots per a sopar en 100 Montaditos, on vam passar una estona molt divertida. Finalment, a les 21:00 h, vam tornar a casa per a descansar després d’un dia tan complet.

Diari Erasmus - Dia 2: Ontinyent

Text: Ainhoa Montesinos i Jaume Revert

El dimarts 24 de març d’aquesta setmana vam quedar a les 9 h del matí al Museu Tèxtil, on ens van fer una xarrada sobre la indústria tèxtil ontinyentina. A continuació, vam gaudir d’un passeig pel carrer major fins a arribar al Palau de la Vila, on ens van explicar un poc més sobre la cultura d’Ontinyent i, a més, ens van donar a conéixer algunes llegendes i els tradicionals gegants i cabets.

Després, vam esmorzar i vam pujar al campanar d’Ontinyent, des d’on vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars. Per a finalitzar el matí, vam anar al mirador de Sant Rafel per a contemplar una panoràmica de tota la ciutat.

Tot seguit, vam anar al Borinot a dinar tots junts. Allí, els estudiants francesos van tindre l’oportunitat de provar la paella valenciana i alguns embotits típics d’Ontinyent. A la vesprada, vam visitar el Museu Fester, on ens van explicar en què consisteixen les festes de Moros i Cristians, la seua història i tradició, i també ens van mostrar alguns dels vestits típics.

Més tard, vam anar a veure el Pont Vell i vam fer un passeig al voltant del riu fins a arribar de nou a la plaça de la Concepció, on va finalitzar el nostre dia turístic.

Per acabar el dia, vam decidir anar a prendre un gelat tots junts i, després, vam sopar al Domino’s Pizza.

Finalment, cadascú se’n va anar amb el seu corresponsal a casa per a descansar, ja que havia sigut un dia molt complet, divertit i intens.

Diari Erasmus - Dia 1: Benvinguda a l’alumnat francés de Valenciennes

Text: Leire López i Marc Vanyó

El dilluns va ser un dia molt esperat per a tots, ja que arribaven els estudiants francesos de Valenciennes. Vam passar tot el matí a l’institut, fent classes com un dia normal, perquè a les 17 h arribava el gran moment.

Vam quedar tots els estudiants espanyols per a pujar a l’institut amb un gran berenar per a rebre’ls, com per exemple dònuts, coca de tomaca, galetes…

Després d’estar esperant uns 30 minuts, vam eixir fora per a fer-los la benvinguda. Al principi estàvem tímids, però a poc a poc vam anar trencant el gel gràcies als jocs que vam organitzar per a fer una bona presentació.

Seguidament, vam berenar fins a les 19 h, quan ja van començar a arribar els pares i ens van acompanyar fins a casa, on van conéixer la resta de la família. Cadascú els va ensenyar la casa on viuran els pròxims dies i, ràpidament, vam anar al supermercat per a comprar aquells aliments que els agradaren als francesos.

Finalment, tots vam sopar a casa i vam anar a dormir per a agafar forces per als següents dies.

Crònica humorística de la vaga en educació d’ahir dijous

Pedagogia des del bancal

Per Vicente Vicent*

Aprofitant que estic ací parat a la cua de la Cooperativa per dur les olives d’enguany, i com que la DKV només em sintonitza la SER i no emissores com Déu mana, estic escoltant que els professors del País Valencià són els pitjor pagats de tot l’estat i que hui fan vaga. El meu net, que fa 2n d’ESO a l’IES L’Estació i s’entera de tot, diu que una trentena de mestres no han anat a treballar.

Al principi, anava a cagar-me en tot; però, clar, la cua no avança i la senyora periodista de la SER no para de donar dades —que si van tindre congelat el jornal durant no sé quants anys; que si les ràtios estan molt altes (que jo em pensava que això de la ràtio eren la COPE i Onda Cero, però es veu que significa que hi ha massa xiquets a classe); que si no cobreixen les baixes; que si volen fotre una optativa de caça (sí, sí, de perdius i conills); que si les retallades amunt; que si el valencià avall; que em pregunte jo quin mal els haurà fet a esta gent el valencià, redéu...; que si massa burocràcia, que si pocs mestres...— que al final penses: “Xe, si és que no es pot treballar en eixes condicions per anar fregint i anar menjant”.  

Tinc un amic, mestre jubilat, molt sabut ell  —el tinc en la cua dos llocs per davant del meu amb quatre olivetes mortetes de por, les pobres—, que diu que si ara els professors  —i professores— cobren sexennis és perquè algú va fer vaga en el seu dia; i que si els interins poden “desactivar-se” —com si foren robots— és perquè algú ho va haver de lluitar en el seu dia; o que si van retornar a les 18h lectives és per les vagues de fa uns anys... En fi, que al final acabes dient: “Xe, si és que ja n’hi ha un fart; n’haurien de fer més de vagues. I això pareix que passarà de cara al fi de curs”.

I mira, jo vos dic una cosa, només perquè no tornen els d’abans —ja m’enteneu, els del “manguito rotador” i el braç en alt que prou de mal van fer—: els hauríem de plantar cara tots, docents, famílies i iaios si fa falta. Au, vos deixe, que la filera ja corre i encara he d’anar a arreplegar al net, que els pares treballen fins les set.

*Vicente Vicent és el pseudònim que utilitza el professor Franjo Tejedor per interpretar la realitat de manera irònica i humorística des del punt de vista de Vicente Vicent, un home “dels de tota la vida”.

Intercanvi Erasmus amb Coláiste Pobail Setanta – Post 6 (i final)

Hui 12 de setembre ha sigut l'últim dia i, encara que teníem ganes de veure els nostres pares, ens ha donat molta pena deixar enrere les nostres famílies irlandeses.

De bon matí ens hem alçat com qualsevol altre dia i hem anat a l'institut. Allí, els estudiants de l'assignatura "Home economics" ens han sorprès amb un esmorzar irlandès que estava riquíssim. 

Després hem anat al gimnàs i un professor de cultura irlandesa ens ha ensenyat tres balls típics, que hem ballat al ritme de la música tradicional acompanyats pels nostres companys irlandesos i altres alumnes que ens han ajudat.

A la vesprada ens hem trobat tots a l'aeroport i ha sigut un acomiadament molt emotiu, ja que el vincle que hem creat ha sigut increïble. Tot i això, estem molt contents de saber que en gener ens tornarem a trobar. 

Hem pogut gaudir d'un vol tranquil i ja a l'autobús hem aprofitat per a xarrar del viatge i hem arribat a la conclusió que el temps passa molt ràpid i que estem satisfets de l'aprofitament del nostre temps a Irlanda. 

En gener estarem tots junts de nou per a poder gaudir dels costums valencians. Estem desitjosos de rebre'ls.

I ací acaba el relat de les nostres activitats a Irlanda. Ens sentim molt afortunats d'haver pogut participar en aquest inoblidable intercanvi cultural i lingüístic. 

Intercanvi Erasmus amb Coláiste Pobail Setanta – Post 5

Hui, 11 de setembre, és el nostre penúltim dia a Irlanda i per a tancar bé aquest viatge hem visitat Dublín.

Al començament del dia ens hem trobat tots a l'institut. Des d'ahí hem agafat l'autobús que ens ha portat a la gran ciutat. Una vegada allí, hem conegut el Trinity College, on hem pogut gaudir de "The Book of Kells Experience", un llibre ple d'història i ilustracions, amb moltíssims detalls, fet a mà pels monjos al començament del segle IX. Per a tancar la visita hem anat a una biblioteca immensa tota feta de fusta amb detalls increïbles i plena d'història.

Abans de tornar, hem tingut unes hores per a visitar lliurement Dublín amb els nostres companys d'intercanvi.

Com els altres dies, a la vesprada cadascú de nosaltres hem gaudit amb els nostres companys d'intercanvi corresponents.

Intercanvi Erasmus amb Coláiste Pobail Setanta – Post 4

Hui 10 de setembre s’ha hagut de cancel·lar l’activitat que teníem planejada a causa de l’oratge. En lloc d’això, cadascú de nosaltres va fer una activitat diferent depenent del company amb qui li tocava estar. Alguns van tindre l’oportunitat d’anar a visitar una universitat i van fer diferents tasques tecnològiques, mentre que la resta ens vam quedar a classe fent un dia normal. En aquest context ens vam trobar molt còmodes, ja que vam coincidir diversos espanyols en la mateixa classe i vam connectar molt bé amb la resta d’estudiants irlandesos. 

Va ser un gran dia!