L'Andana entrevista per primera vegada l'escriptor i docent Vicent Belda amb motiu de la publicació de la seua última novel•la

Vicent E. Belda: «El que compta al final és si has aconseguit o no una bona obra literària»

El conseller d'Educació Vicent Marzà fou un dels
assistents al lliurament del guardó a Vicent Enric Belda

Vicent Enric Belda (Agullent, 1962), un autor de narrativa infantil i juvenil amb una llarga i reconeguda trajectòria literària, acaba de publicar aquest mes d'abril la seua última novel·la, Unes veus a l'altra part del mur, un relat guanyador del 38é Premi Enric Valor amb el qual l'escriptor culmina de manera brillant la seua immersió en la literatura fantàstica.

Protagonitzada per Paula, Unes veus a l'altra part del mur és una novel·la de terror que ens presenta una adolescent amb una sensibilitat tan extraordinària que la fa capaç de comunicar-se des de ben petita amb els morts. A partir de la defunció de son pare, que provocarà un canvi radical en la seua vida, Paula descobrirà la vertadera història familiar, uns fets amb un rerefons terrible que arrossegaran la jove protagonista.

Aprofitant que el tenim ben a prop, hem entrevistat aquest docent que imparteix classes de Valencià a l'IES L'Estació des de fa més de vint-i-cinc anys.

Què representa per a tu haver guanyat el 38é Premi Enric Valor de narrativa juvenil?

Tots els premis són un motiu de felicitat. En el cas de la literatura, rebre un premi també comporta la publicació de l'obra amb la qual l'has guanyat. Per això la satisfacció ja és doble. Després, si és un premi amb el prestigi de l'Enric Valor de Literatura Juvenil, podeu bé imaginar el goig que produeix.

Portada de la novel·la

Com catalogaries Unes veus a l'altra part del mur?

La novel·la té com a element principal les aparicions de fantasmes o espectres, així que es pot catalogar com una ghost story (història de fantasmes), dins de la narrativa de terror, que és un dels subgèneres de la literatura fantàstica.

És la teua primera incursió en aquest subgènere?

No, no és la primera vegada. Sols cal recordar el títol de la meua primera obra: L'estirp de l'horror. En tota la resta de les meues novel·les, fins i tot en la ciència ficció, podem trobar igualment la presència de l'element fantàstic, generalment per parlar dels temes més humans i reals dels quals es pot parlar.

D'on va sorgir la història de Paula, protagonista de l'obra guardonada?

Va començar com un exercici d'estil a partir d'una excursió amb uns amics al Barranc de l'Infern, a la Vall de Laguar. Era un dia de desembre boirós, fred i obscur. Em vaig desfer els genolls baixant i pujant els seus interminables 6000 escalons. Supose que aquell va ser el germen de tot, i allí segurament vaig imaginar Pare, que és un mort que se li apareix a Paula. Després hi ha la lectura de Lovecraft, especialment del conte Beyond the Wall of Sleep, en el qual parla d'aquesta realitat màgica que sovint intuïm al nostre voltant en entrar en una casa abandonada o en quedar-nos sols de nit.

Ara, a l'abril, s'ha publicat la novel·la i suposem que hauràs signat exemplars. Com definiries la relació amb els lectors i les lectores de les teues històries?

Els lectors són la prova de foc. Així i tot, és un factor que cal relativitzar bastant, sobretot si la teua és una llengua minoritzada. Hi ha el màrqueting, les modes, les imposicions culturals... A pesar de tot, puc dir que sóc un autor bastant llegit en literatura juvenil i infantil, dins de l'àmbit valencià. Per exemple, ja s’han venut al voltant de 20.000 volums de La llegenda de l'amulet de jade. Però tot és relatiu. Realment, el que compta al final és si has aconseguit o no una bona obra literària.

Has pensat en un possible salt a la novel·la d'adults?

Sí, de fet vaig escriure Unes veus a l’altra part del mur en un descans que em vaig prendre enmig de l'escriptura d'una novel·la per a adults que duc entre mans ja fa alguns anys. Ja la tinc bastant avançada, però em costa trobar el temps i la concentració que em requereix.

Moment dels discursos d'agraïment

Premi Samaruc Juvenil, Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil en dues ocasions, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, finalista del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, Premi Tinet de narrativa curta, Premi de Narrativa Felipe Ramis i ara el Enric Valor. Sens dubte, eres un narrador amb una trajectòria literària consolidada, repleta de reconeixements significatius. Amb la perspectiva que dona el temps, quina valoració fas de tots aquests anys?

Sempre dic que compagine la meua tasca de docent amb la literatura. Fa més de trenta anys que sóc professor i ja fa quasi un quart de segle que vaig escriure la primera novel·la. Crec que la literatura forma part de la meua vida d'una manera definitiva. Ara, quasi amb cinquanta-set anys, tinc menys necessitat d'ensenyar i més d'escriure, però sóc un docent militant i no pense abaixar la guàrdia fins que em puga jubilar.

És encara prou prompte per a parlar de nous projectes?

Un escriptor sempre escriu, fins i tot quan està fent una altra cosa. Tinc una novel·la infantil ja acabada, navegant de premi en premi, i idees per a escriure deu anys seguits. Però bé, primum vivere..., com se sol dir. La realitat s'imposa.

Vicent, moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, pel teu valor humà com a persona i per transportar milers de joves al fantàstic i insubstituïble món de la literatura.