4t d’ESO visita la casa museu de Miguel Hernández

L'alumnat de 4t d’ESO de l’IES L’Estació ha estat aquest mes d’abril en dos dels emplaçaments més visitats de la capital de la comarca del Baix Segura: la casa museu de Miguel Hernández i la Catedral de la localitat. 

La nostra primera parada fou la casa on va viure el poeta oriolà amb els seus pares i germans. Ubicada en el número 73 del popularment conegut com a carrer d'Arriba, es tracta d'una vivenda amb explotació ramadera, similar a altres existents al mateix carrer a principis del segle XX. L'habitatge conserva el mobiliari i l'aixovar domèstic típics de les cases oriolanes de l'època, junt amb fotografies dels distints moments de la vida del poeta republicà.

Mentre que una part del nostre alumnat visitava l’interior de la casa, l’altra va poder entrar primer al centre de recepció, on va escoltar l’única gravació que es conserva de Miguel Hernández, un àudio que recull la veu del poeta recitant l’any 1937 la Canción del esposo soldado, un poema dedicat a la seua dona Josefina Manresa.

El recorregut, guiat per dos professionals de l'Oficina de Turisme d'Oriola, va finalitzar amb la visita a la Santa Església Catedral del Salvador y Santa María. Construïda sobre restes visigodes, hispanoàrabs i mudèjars, la Catedral va començar a edificar-se a principis del segle XIV, i sense ser un edifici de grans dimensions, té bellíssimes proporcions. 

Eixida per l’Ontinyent industrial

L’alumnat de 3r d’ESO de l’IES L’Estació ha tingut l’oportunitat de conéixer la crònica industrial d’Ontinyent gràcies a una eixida organitzada pel Departament de Geografia i Història. Acompanyats pels professors Paloma Díaz i Vicent Ferrero, els joves seguiren un itinerari pels fumerals de les fàbriques, ja desaparegudes, de la localitat.

Des de la Plaça Pere IV fins a l’antiga seu del gremi dels peraires, al carrer del Tirador, els estudiants comptaren amb les explicacions de l’historiador Àngel Cambra, que anava relatant la història industrial del poble.

Aquesta activitat complementària ha fet possible que els escolars aprenguen nous conceptes relacionats amb la indústria i, de manera més general, amb el sector secundari.

Bambalina Teatre representa ‘La Celestina’ a la Sala Gomis

Águeda, Jaume i Pau

La companyia valenciana Bambalina Teatre Practicable ha representat La Celestina per a l’alumnat de 3r d’ESO i 1r de Batxillerat de l’IES L’Estació. La funció, una adaptació de Jaume Policarpo, va comptar amb la interpretació de dos actors, Pau Gregori i Águeda Llorca, que es van desdoblar en l’escenari per a donar vida amb les seues titelles a tots els personatges de la tragicomèdia de Fernando de Rojas, peça fonamental de la literatura espanyola amb un notable influx en el teatre europeu.

Tot i que la representació està pensada per a un públic adult, la companyia teatral ens va oferir una versió divertida i accessible a tots els escolars, amb gestos de complicitat cap a aquest auditori més jove i un col·loqui posterior. Bambalina Teatre havia pensat en aquesta obra no sols perquè es troba inclosa en la programació docent, sinó perquè també es tracta d'un espectacle que ha funcionat molt bé amb el públic jove amb el qual ja han treballat. A més, el seu muntatge de La Celestina va ser guardonat en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2018 amb quatre reconeixements: millor direcció escènica, millor adaptació a text, millor actriu i millor espectacle de teatre.

Bambalina Teatre ha anat alternant al llarg dels anys obres d’autors clàssics, una línia de treball que s’ha convertit en la senya d’identitat d’una companyia amb una extensa trajectòria on destaquen funcions sobre el Quixot, Cyrano de Bergerac o El jorobado de Notre Dame.

Manifest V contra la guerra d'Ucraïna

Blanca Alonso Casanova,
alumna de 2n de BAT-B

No nos vamos a engañar, el ser humano ha desarrollado una obsesión casi patológica de poder, una obsesión insaciable y que en el caso de los grandes mandatarios lleva al sufrimiento. El sufrimiento del que al final lo único que quiere es vivir, ser feliz, seguir con su vida, con sus sueños y pequeñas ilusiones. El sufrimiento de gente que poco tiene que ver con las fronteras.

Hoy se pone en duda la capacidad de evolución del ser humano, un ser que se suele definir como alguien empático y racional, pero que sin embargo se queda quieto frente a las injusticias y que actúa de manera irracional, por impulso, por deseo. Parece que no aprendemos, que somos esclavos de una cadena de errores, que siempre son los mismos.

El poder ciega, o eso dicen. Ahora lo vemos claro, las ansias de poder de un hombre y su séquito elitista tienen como consecuencia niños llorando, separados de sus padres, arrancados de lo que hasta el instante en el que empezó la guerra había sido todo su mundo. Bombas y soldados los persiguen, los separan de su familia, rutina, amigos y hogar, los dejan con un futuro incierto que depende del resto de países, que depende de mandatarios para los que solo son un número. Dependen de la caridad, del buen samaritano.

¿Acaso hay algo que justifique el fin de la paz? ¿La sangre derramada por una batalla que nadie llega a comprender?

Nada, absolutamente nada, justifica que las ciudades vuelvan a ser como en las fotografías antiguas, que tratamos como meras curiosidades y que nos ilustran un poco. Las ciudades se han teñido de blanco y negro, los soldados recorren las calles, o lo que alguna vez lo fueron y que ahora son simplemente montones de escombros de lo que en algún momento fueron hogares.

Al otro lado de la frontera no todo son verdugos, también están los críticos, los rebeldes, aquellos que a pesar de las consecuencias se manifiestan por la paz, y que acaban entre rejas.

Día tras día vemos imágenes desoladoras.Solo queda el dolor del recuerdo en la memoria de aquellos que ahora sufren este conflicto. Nada justifica una guerra, porque nadie vence, porque todos pierden, todos mueren. Porque hasta el soldado más vivo de las trincheras quedará marcado por el resto de sus días. Que pare el fuego, aunque para ello se tenga que detener el tiempo. Devolvamos a las ciudades sus colores, y dejemos de vivir en blanco y negro.

Digamos basta a la guerra.

Quatre alumnes d’SMX comencen les seues pràctiques a Irlanda

Kiko Gilabert Mañó, Joan Jiménez Simón, Joana Soriano Masià i Marta Vallés Terol, estudiants de l’IES L’Estació que estan cursant 2n de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, han començat aquesta setmana les seues pràctiques formatives a Galway, una ciutat ubicada en la costa oest d’Irlanda. Allí romandran tres mesos aprenent anglés gràcies a un curset i formant-se en diverses empreses relacionades amb el sector de la informàtica. Aquestes pràctiques s'emmarquen en un projecte Erasmus+ d’un consorci d’instituts liderats per ATEVAL, l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana.

Els quatre estudiants han estat acompanyats per dues professores del centre, María José Micó Torres i Silvia Sancho Silvestre, que han aprofitat el viatge per a practicar job shadowing, una tècnica de formació que consisteix a observar un treballador en el seu entorn professional per tal de tindre una visió completa de la seua trajectòria i les seues ocupacions. Aplicat al món empresarial, el job shadowing s’ha convertit en una pràctica innovadora mitjançant la qual l’observador va assimilant els coneixements de la persona més experta o veterana.  

A gaudir de l’experiència, xics i xiques!

Després de dos anys, torna la jornada de portes obertes

El passat divendres 1 d’abril, l'IES L'Estació va realitzar una jornada de portes obertes per a rebre l'alumnat dels col·legis adscrits Carmelo Ripoll, Lluís Vives i Comte de Salvatierra, de Fontanars dels Alforins.

Les activitats, interrompudes els dos últims anys a causa de la pandèmia, s'iniciaren ben matí amb les paraules de benvinguda de l’equip directiu i van incloure diferents tallers de Tecnologia, Ciències de la Natura, Manualitats, Informàtica o Tir amb arc, com podem apreciar en la fotografia del costat.

Sens dubte, una jornada extraordinària per a fer bons amics i conéixer l’entorn on s’estudiarà el proper curs.

Ací teniu unes poques fotos.

Manifest IV contra la guerra d'Ucraïna

Estela, de 2n de BAT-A

2022 i la guerra continua sent una ferramenta d'interès polític que vulnera i viola els drets humans. A més de ser destrucció sense contemplacions ètiques i morals, és un detonant de l'empitjorament de les desigualtats socials.

Les dones es veuen abocades a la prostitució, a la mercantilització del seu cos, la guerra no fa més que multiplicar els abusos, la violència sexual, el matrimoni infantil forçat o qualsevol tipus de violència masclista. Les persones més pobres es tornen cada vegada més pobres mentre les grans potències i corporacions de la indústria bèl·lica, a més de governs negligents i corruptes, discuteixen i es reparteixen el poder al tauler geopolític internacional. La violència i la conflictivitat creix baix l’exemple autoritari i dictatorial dels dirigents polítics, i les paraules “mort” i “pobresa” es transmeten tan ràpid com el foc es propaga, fins que desapareix la raó, la humanitat i l’esperança.

Res no ens ha de portar a justificar una guerra, cap guerra, siga en Europa o en qualsevol altre continent; afecten a persones blanques o negres, a rics o pobres. Les guerres no són imparcials però nosaltres com a ciutadans i ciutadanes i, per damunt de tot, éssers humans empàtics i crítics hem de ser-ho. Hem de trobar l’enemic no en qui sosté un arma sinó en qui perpetua l’odi i la violència sabent que existeixen més opcions, opcions que no contempla perquè en elles no troba suficients beneficis econòmics i/o polítics.

Nosaltres, els ciutadans que conservem els drets humans fins ara aconseguits, hem de ser conscients del paper que ocupa el periodisme i els mitjans de comunicació, que moguts per també interessos polítics i econòmics de cada país, fan ús de la propaganda emocional i sensacionalista, convertint el patiment i la injustícia en una mena de show on qui més plora és qui més aporta. Tanmateix, no hem de cedir a paraules que impulsen l’odi i la distancia entre uns i altres, hem de saber que una guerra no és un “post”, un “tweet” o una tertúlia televisiva, ni que totes les guerres semblen assolir les condicions per ser mediàtiques o ni tan sols conegudes per la ciutadania, una prova més de que segueix vigent el racisme i la discriminació per classes en societats que en l’actualitat ens semblen avançades.

També en temps de guerra la natura es veu greument afectada. La contaminació de l’aigua, l'enverinament del sol, la desforestació i la contaminació de l’aire són alguns dels impactes que pateix el medi ambient durant una guerra, impactes que moltes vegades són irreversibles.

Des d’ací fem ús de la nostra veu per defensar a aquells que perden la seva davant la guerra o davant qualsevol discriminació o desigualtat social. I continuem lluitant per a resoldre les injustícies que ens separen i que posen en perill els drets humans.

Diguem NO a la guerra, diguem NO a l’odi.

Encontre telemàtic amb l’escriptor Eloy Moreno

Amb forts aplaudiments i enorme expectació va ser rebut l’escriptor Eloy Moreno per l’alumnat de 2n d’ESO de l’IES L’Estació, que el passat 31 de març va mantenir una videoconferència amb l’autor castellonenc. Els joves, que han llegit aquest trimestre la seua novel·la Invisible, van tindre l’oportunitat de conversar amb ell sobre aquesta obra que ja ha rebut nombrosos guardons, com per exemple el prestigiós Premi Hache.

L’encontre va començar amb una breu introducció del novel·lista, que va comentar algunes curiositats sobre el llibre, cosa que estimulà la participació dels estudiants. Quasi sense descans, els escolars, ansiosos per conéixer qualsevol detall, li preguntaren sobre la creació dels personatges o el procés d’escriptura, entre molts altres aspectes.

L’exitós escriptor espanyol aprofità la videoconferència per a revelar al nostre alumnat que Invisible serà adaptada a la gran pantalla i que podrem veure la pel·lícula cap a finals de 2022. Eloy Moreno també va contar que Tierra, la seua penúltima novel·la, es podria convertir en una sèrie de televisió.

Emotiva, commovedora, diferent... Són només alguns dels molts qualificatius que ha rebut Invisible, tot un èxit literari publicat l’any 2018. Amb més de 100 000 exemplars venuts i traduït a diversos idiomes, el llibre és ja tot un fenomen editorial que ha captivat milers de lectors joves i adults.

Informàtic de professió, la vida d’Eloy Moreno va començar a canviar fa una dècada, quan decidí autoeditar la seua primera novel·la, El bolígrafo de gel verde.

Foto: elperiòdic.com

Dos estudiants de l’IES L’Estació participen en el campionat ‘SpainSkills 2022’

Antoni Tormo i Pablo Conejero, dos alumnes de 2n de DAW que van obtenir el passat mes de novembre la medalla d’or en les especialitats de Desenvolupament Web i d’Administració de Sistemes en Xarxa, respectivament, han participat del 22 al 26 de març al recinte IFEMA de Madrid en la competició nacional SpainSkills 2022. Els dos han format part d’un equip de 30 estudiants i recent titulats que han representat la Formació Professional valenciana durant aquest concurs organitzat pel Ministeri d’Educació. 

El campionat per excel·lència de l’FP va reunir més de 450 participants procedents de totes les comunitats i ciutats autònomes, els quals es van classificar després de vèncer en els certàmens regionals. Durant les tres jornades a IFEMA, els concursants demostraren les seues habilitats en les 27 modalitats de la competició oficial. Ara els guanyadors de la cita nacional defendran Espanya en les properes rondes europea i internacional.

La participació en el campionat suposa, per tant, una grandíssima oportunitat de resoldre reptes relacionats directament amb els estudis professionals. Però no només implica un repte tècnic, ja que els alumnes també obtenen una meravellosa vivència, coneixent companys d’altres comunitats autònomes i veient diverses formes de treballar, cosa que fa que millore substancialment tant el seu creixement professional com personal.

El primer Concurs Nacional de la Formació Professional va tindre lloc a Madrid l’any 1947 i va comptar amb la participació de prop de 4.000 joves d’una dotzena d’oficis mecànics. Aquest fou l’origen de les competicions internacionals que se celebren actualment, impulsades pel nostre país durant la dècada dels 50.