diumenge, 31 de març del 2013

opinió

Feliç Pasqua

Paula Gramage

Foto: Antoni Llopis i Rafa Porta, 2n Batx. Artístic


El llibrell sobre el banc, la farina i el rent.  La flaire dolça que inundava la cuina mentre la mona es coïa al forn. Fora, a la pèrgola, s’escoltava el ressò de la corda. ‘Oli, sal, sucre i vinagre, agre, agre, agre, agre’ I reia la mare, i reia la tia i reien tots.  Uns metres més enllà, sota el sol candent de primavera, es perdia la milotxa. La trompa girava dòcilment sobre el terra, les pedres rebotaven sobre els quadres del sambori.  L’avi m’agafava dolçament per la cintura i m’asseia a les seues cames.  A cau d’orella em xiuxiuejava  ‘Ací em pica, ací em cou i ací em trenque l’ou!’ I estavellem, rient,  els ous de colors contra els nostres fronts...
    El tacte esponjós i suau de la mona encara no ha canviat. La coberta de sucre que sempre devore abans que qualsevol altra part. Però, quan trenque l’ou contra el meu front, em fa més mal. Potser és perquè ja no està l’avi que esmorteïa el colp. Ara assec les cosines a les meues faldes i els xiuxiuege les mateixes paraules a cau d’orella. Semblen ser tan felices com ho era jo i això em fa feliç a mi, tant feliç com devia ser-ho l’avi. 
   

dijous, 28 de març del 2013

FINAL DE LA SEGONA AVALUACIÓ

     Dimecres 27, L'IES l'Estació ha donat per acabada la segona avaluació amb activitats ja tradicionals com són l'excursió a peu a la "Font Maciana" i el repartiment de mones de Pasqua i xocolate per part de l'AMPA. A més, hem tingut una exposició amb els millors treballs realitzats per l'alumnat del Batxillerat Artístic, un mercadet pro viatge de quart d'ESO; també competicions esportives, un taller de ball "sumba", etc. De tot això, us deixem unes quantes fotografies del professor Antoni Ferrero. 

Competicions alumnat i professorat

Mones de Pasqua, activitat AMPA
Mercadet 

Exposició

Ball "sumba"



FOTOS EXCURSIÓ A LA FONT MACIANA















Fotografies de Reme Pérez




EXPOSICIÓ DEL BATXILLERAT ARTÍSTIC























Fotos: Reme Pérez

dimecres, 27 de març del 2013

2013, ANY ESTELLÉS

L’IES L’ESTACIÓ COMMEMORA L’ANY ESTELLÉS


 L’IES l’Estació s’adhereix a l’Any Estellés, en honor del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4-9-1924 - València, 27-3-1993), mort avui fa vint anys.  El nostre centre s’afegeix així als actes estellesians de transcendència local, com són la declaració d’Ontinyent com a “poble del mural” realitzat per L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en al·lusió a la inclusió del poema “Ontinyent” d'Estellés en l’obra magna Mural del País Valencià del gran poeta de Burjassot.
Mural del País Valencià és un llibre de llibres, un conjunt de poemaris dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians. Aquesta obra, deixada inacabada per l'autor i editada pòstumament el 1996, es configura com un ambiciós retaule, una mena de pintura mural a la manera dels pintors mexicans Siqueiros o Rivera, amb un poderós alè èpic semblant al del Canto General de Neruda, que representa la gran epopeia de les terres americanes, i en el qual és possible també resseguir l’influx de Rubén Dario.
    En relació al poema “Ontinyent”, que reproduïm, l’alumnat del primer i segon curs del Batxillerat Artístic, amb la professora Reme Pérez, han realitzat un seguit de fotografies inspirades en els seus versos. També els altres batxillerats han participat en la recitació i la confecció d'un petit muntatge audiovisual on es combinen les imatges i les veus.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ

ONTINYENT
Ullal, anell de claredat perfecta,
matins que aprenen passes de l’alosa,
arbres amb grans de les fulles petites,
síl·labes d'aigua, remoroses noces,
com per indrets, com per amples fondàries,
floreixen fonts en braons poderosos.
Activitats d'afanyosos telers,
camí profund, de casta netedat,
els murs de calç com davantals, com teles,
els matrimonis de l’agricultura,
el patrimoni potent de la indústria,
les matinades de puntetes cautes,
les nits rodones de l’extensa lluna.
Et mire, et veig, gose temptar-te a penes
els murs d'estancs, lligams impenetrables,
dia florit, llaurades pedres, lluna.
T’endevinava el capitell secret,
t’endevinava el matrimoni d'aigua,
tot salpassant, amb sedassos, el dia
que et ve amb les mans reblertes de floretes,
perdudes flors per la muntanya amunt,
pel precipici remorós, arrels,
per vastitud i claredat, principi,
anell, ullal de claredat perfecta,
matiners àlbers de l’oberta vida!
Un llaç de llum per a la novençana.
Cabells d'estels endevinen la joia.


Cartell de l'Ajuntament d'Ontinyent




dimarts, 26 de març del 2013


El 2n PQPI visita el Museu d'informàtica de la Universitat Politècnica de València  

Els alumnes a la UPV
25 de març de 2013
L'alumnat de 2n de PQPI ha visitat, a la Facultat d'Informàtica de la UPV, el Museu d'Informàtica, on han pogut veure ordinadors que formen part de la història i de l'evolució continuada de la tecnologia.
Vam fer el viatge a València amb el tren, per arribar a hora triàrem el tren de les 6:45, amb una puntualitat britànica.
Una vegada a l'estació del Nord, vam decidir fer el trajecte a la UPV a peu. Pel camí passàrem per la Plaça de l'Ajuntament, pel carrer de les Barques, Parterre, Porta del Mar, Pont de les Flors, Estadi Lluís Casanova, parada tècnica en la facultat de Filologia, i per fi, la Universitat Politècnica de València.
Després de la visita, en què vam poder veure un IBM PC i el primer Mac amb ratolí, tornàrem al centre de la ciutat per fer una volta pel barri del Carme. Primer, pujàrem al Micalet per gaudir d'una vista de la ciutat i de la impressionant mar; després, la Plaça Redona, el Mercat Central, Carrer Bosseria, Plaça Sant Jaume i Carrer Cavallers; i per fi, a dinar.
Per rematar el dia, visitàrem també la tenda Apple del Carrer Colom. Tot plegat, una jornada inoblidable ;-)

Enrique Minguet, professor d’Informàtica


Dalt del Micalet


DISSENY D'APARADORS DE L'ALUMNAT DE COMERÇ

Carlos Pardo i Tina de Mircouzuin



L’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Comerç, amb el professor Carlos Pardo, han realitzat una activitat d'aparadorisme dins del mòdul d'Animació de punt de venda. La idea central de l'aparador era el disseny d'un aparador d'una sabateria de cara a la campanya d'estiu. Els i les alumnes han dissenyat i realitzat els aparadors a partir de diferents materials, també han decorat amb diferents objectes d'acord amb la idea, han col·locat els preus, han dissenyat el cartell de la botiga i també la il·luminació. Per a la il·luminació han fet servir diferents tècniques: zenital, nadir, etc.; tot incloent l'última tecnologia LED.



Per a l'avaluació dels aparadors, es va comptar amb Tina, de la sabateria MIRCOZUIN d'Ontinyent, també exalumna de l'IES l'Estació, qui gustosament i de forma totalment desinteressada, va emprar el seu temps per venir a avaluar els resultats. Com a professional, Tina es va sorprendre gratament del treball realitzat per l’alumnat, ja que havien estat capaços de captar les idees teòriques i traslladar-les després a l'aparador.





dilluns, 25 de març del 2013

2a EDICIÓ DEL CONCURS DE MICRORELATS

Els departaments de Valencià i de Castellà han organitzat també enguany la segona edició del "Concurs de Microrelats". La primera edició, de 2012, va ser guanyada per Ioan Bogdam Prutean i per Paula Gramage Sanchis, en ESO, i per Paula Ribelles i Inés Cambra, en les categories de Batxillerat i Cicles formatius. Des de L'ANDANA, us animem a participar-hi i a col·laborar amb els vostres escrits. Ànim!

BASES DEL CONCURS 
1. Has de ser alumne o alumna de l’IES l’Estació, de qualsevol nivell, curs o estudi. Hi haurà dues categories: a) ESO,  b) Batxillerat i Cicles formatius. 
2. Pots presentar el teu treball en valencià i també en castellà.
3. La temàtica del microrelat és lliure. No obstant això, tots el microrelats hauran d'acabar amb la frase següent: “.... quan vaig obrir els ulls, ja no estava.”. O en castellà: “... cuando abrí los ojos, ya no estaba.”.
4. L’extensió no ha de sobrepassar les deu línies (entre 100 i 130 paraules).
5. Ha de lliurar-se, en document adjunt, en format word o PDF, al següent correu: landanadelestacio@gmail.com . El nom de l’autor o de l’autora sols apareixerà en l’assumpte del missatge, amb el nom del relat.
Exemple:

Per a

Assumpte
Autor: Joanot Martorell – Relat: “El somni de Tirant”
Adjunta fitxer

6. La data límit de lliurament: abans de les 24 h de dilluns 21 d'abril de 2013.
7. Hi haurà premi en metàl·lic per als dos millors microrelats de cada categoria.

 ORIENTACIONS PER ESCRIURE UN MICRORELAT
  1. Un microrelat és una història breu; només necessita unes poques línies per ser explicada.
  2. Un microrelat, com tots els relats, té plantejament, nus i desenllaç, i el seu objectiu és resoldre el conflicte que s'ha plantejat en les primeres línies.
  3. Cal evitar la proliferació de personatges. Per a un microrelat, tres personatges ja són multitud. Tanmateix, l'elecció depèn de tu.
  4. El microrelat té normalment un sol escenari, dos com a molt. Són rars els microrelats amb escenaris múltiples.
  5. Un microrelat és, sobretot, un exercici de precisió; per això, és recomanable seleccionar bé els detalls amb què descriuràs espais i personatges.
  6. El títol és essencial. No ha de ser superflu, sinó que ha d'estar estretament vinculat amb la història que es contarà.
  7. Encara que l’extensió és reduïda, els microrelats transmeten habitualment molt de significat; és a dir, narren una història breu però de gran abast.
  8. És recomanable fugir dels tòpics. No s'escriu un microrelat per explicar alguna cosa que ja s'ha dit mil vegades. Per tant, cal ser el més original possible.
  9. Si no se t'ocorre alguna història, t'aconsellem el següent: imagina un personatge davant d'un conflicte determinat (robatori al museu, accident de cotxe, naufragi a alta mar, persecució a la selva ...). A continuació, recrea mentalment la història fins que, al imaginar-la, la pugues viure com una cosa real, interessant i emocionant.
  10. Molt important: no s'ha de començar a escriure sense tenir la història creada. Aquest és un error que es comet molt sovint i és la causa d'històries esfilagarsades, fluixes, faltes d'interès i previsibles. Molts escriptors expliquen que passen tant o més temps imaginant la història com escrivint-la.
  11. Un cop la història ha estat creada en la teua ment i és interessant i rica en detalls (imatges, sorolls, diàlegs i sensacions), arriba el moment d'escriure.

GUANYADORS DE LA PRIMERA EDICIÓ:






dijous, 21 de març del 2013

L'IES l'Estació, en la prova "Cangur 2013"


Avui, a les 11 hores s'han reunit més de mil alumnes de segon cicle d’ESO i de Batxillerat a l'Escola Superior Politècnica d'Alcoi, per participar en la prova “Cangur" de matemàtiques.
La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzada per  les respectives comissions balear, valenciana i catalana és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de trenta reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats els prepara, en una reunió internacional, que enguany s'ha celebrat a Xipre, l'associació Le Kangourou sans Frontières. Els participants i les participants d'arreu d'Europa i d'altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d'una hora i un quart per intentar resoldre'ls.
Del nostre centre, aquest curs, hi han participat onze alumnes de tercer d’ESO i dèsset de quart, a més de deu alumnes de primer i segon de Batxillerat. Pròximament es coneixeran els resultats. En qualsevol cas, el professorat destaca molt positivament l’activitat, ja que mostra una vessant lúdica molt diferent de l'àmbit, de vegades adust, de les matemàtiques.

dimarts, 19 de març del 2013

EXALUMNES DE L'IES L'ESTACIÓ

Laura Cambra, exalumna: "Em passava moltes vesprades jugant a ser mestra a l'IES l'Estació, amb la meua germana, esperant que arribara l’hora que ma mare, Joana, ens portara a casa"

Laura Cambra, a la porta de la seua casa a Londres

Laura Cambra Rufino és una brillant exalumna de l'IES l’Estació. Va arribar-hi el setembre de 2001, en tercer d'ESO,  i va acabar quatre anys més tard, amb la distinció de matrícula d'honor en segon de Batxillerat. Que era una alumna molt exigent amb ella mateixa, va quedar prompte clar; es conta que, quan un professor li va mostrar el 9,5 de la nota del seu primer examen a l’institut, lluny d’alegrar-se’n, va alçar-se del seu pupitre, va anar directe cap a la taula del professor amb l’examen en mà i, tota contrariada, li va preguntar: “Però, què és el que he fet mal?”. Ara Laura Cambra és arquitecta, treballa a Londres per a una important multinacional, després de passar un complicat procés de selecció a nivell mundial. Des de la capital anglesa, per correu electrònic, hem mantingut amb ella aquesta agradable entrevista.
Quins records conserves del teu pas per l’IES l’Estació?
Laura: El meu pas per l’institut va ser prou peculiar.  Principalment pel fet de ser la filla de Joana Rufino Valor, qui ha estat directora del centre durant molts anys. Coneixia l’edifici temps abans de començar a estudiar-hi, perquè havia passat moltes vesprades jugant a ser mestra amb la meua germana, esperant que arribara l’hora que ma mare ens portara a casa.
En setembre de 2001 vaig arribar com a estudiant. Va ser una etapa complicada, pròpia de l’adolescència, amb les seues rebel·lies i la impaciència de fer-se gran. Recorde amb especial estima les classes de Física amb Abelardo Múñoz. També recorde el laboratori de biologia, i les reflexions de filosofia, i les històries per a Castellà i per a Valencià. També em vénen al cap les amistats que vaig fer i que encara conserve, tot i que, amb la distància, resulta complicat mantindre el contacte.
On vas continuar la teua formació?
Laura: Després de l’Institut em vaig mudar a València amb dues amigues. Vaig estudiar Arquitectura a la Universitat Politècnica de València.  El cinquè any vaig gaudir de la beca Sèneca per a la mobilitat dels estudiants i vaig estudiar a la Universitat Politècnica de Madrid.  Va ser una experiència molt enriquidora. Considere molt important fer qualsevol tipus d'intercanvi per a conèixer millor la teua disciplina.  A més a més, vaig fer molt bons contactes i vaig descobrir una ciutat apassionant amb molt bona companyia.  L’any següent vaig tornar a València per acabar la carrera i lliurar el Projecte Final de Carrera.  Durant l’últim any vaig treballar amb una beca de col·laboració al “Centre de Cooperació al Desenvolupament” de la UPV. De la Universitat, m’he emportat moltes bones amistats, molts bons mestres i la meua primera experiència laboral.  Crec que ha estat una formació molt àmplia que m’ha oferit una bona base per a continuar aprenent.
Què fas ara?
Laura: Estic vivint a Londres des de setembre passat. Vaig aconseguir un lloc de treball a Arup.  Es tracta d'una empresa multinacional de consultors, enginyers i dissenyadors amb més de 10.000 professionals en 35 països arreu del món. Tot i que de moment no estic treballant com arquitecta, el nou rol m’està oferint moltes oportunitats de desenvolupament professional i personal. M’agrada molt treballar en un lloc intel·lectualment tan estimulant i en un ambient de diversitat cultural.
Com valores la teua experiència a l’estranger?
Laura: Personalment, sent que és el meu moment per viure una temporada a l’estranger, dominar l’anglès, cosa que considere tan important com tindre una carrera, i aprofitar al màxim aquesta oportunitat de treballar en aquesta empresa. Sent que estic a l’esplendor de la meua vida i que tinc tots els mitjans per a seguir construint una trajectòria d'èxit  També estic molt satisfeta de la bona relació amb la família, de les bones amistats, de tenir un bon company de viatge, de tenir un cap ben moblat i una existència feliç, malgrat la distància que em separa de casa.

Acabem ací la nostra entrevista. Laura Cambra Rufino és un brillant model del nostre alumnat, un més entre tants i tantes altres alumnes, acollits amb els braços oberts en tot el món per la seua acurada formació intel·lectual i professional; una mostra massa evident que no és precisament el nostre sistema educatiu qui necessita tanta reforma.

Amb aquesta entrevista, des de L'ANDANA volem convidar a antics i antigues alumnes de l'IES l'Estació a contar les seues experiències professionals, que serviran segur de model per al nostre alumnat actual.




divendres, 15 de març del 2013

Un dia d'esquí a Javalambre


Després de diferents intents, ja que les adverses condicions climàtiques hivernals ho impedien, per fi s'ha pogut realitzar el desitjat viatge a l'estació d'esquí de Javalambre, on el nostre alumnat va poder gaudir a pleret d'un extraordinari dia d'esquí. Ací us deixem algunes fotografies, com a testimoniatge d'un dia lectiu molt feliç i divertit.