L’IES
L’ESTACIÓ COMMEMORA L’ANY ESTELLÉS
L’IES l’Estació s’adhereix a l’Any Estellés, en
honor del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4-9-1924 - València, 27-3-1993), mort avui fa vint anys. El nostre centre s’afegeix així als actes
estellesians de transcendència local, com són la declaració d’Ontinyent com a
“poble del mural” realitzat per L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en
al·lusió a la inclusió del poema “Ontinyent” d'Estellés en l’obra magna Mural
del País Valencià del gran poeta de Burjassot.
Mural del País Valencià és un llibre
de llibres, un conjunt de poemaris dedicats a exalçar la geografia i la
història dels pobles valencians. Aquesta obra, deixada inacabada per l'autor i
editada pòstumament el 1996, es configura com un ambiciós retaule, una mena de
pintura mural a la manera dels pintors mexicans Siqueiros o Rivera, amb un
poderós alè èpic semblant al del Canto General de Neruda, que representa
la gran epopeia de les terres americanes, i en el qual és possible també
resseguir l’influx de Rubén Dario.
En
relació al poema “Ontinyent”, que reproduïm, l’alumnat del primer i segon curs
del Batxillerat Artístic, amb la professora Reme Pérez, han realitzat un seguit
de fotografies inspirades en els seus versos. També els altres batxillerats han
participat en la recitació i la confecció d'un petit muntatge audiovisual on es combinen les
imatges i les veus.
VICENT
ANDRÉS ESTELLÉS
MURAL
DEL PAÍS VALENCIÀ
ONTINYENT
Ullal,
anell de claredat perfecta,
matins
que aprenen passes de l’alosa,
arbres
amb grans de les fulles petites,
síl·labes d'aigua, remoroses noces,
com
per indrets, com per amples fondàries,
floreixen
fonts en braons poderosos.
Activitats d'afanyosos telers,
camí
profund, de casta netedat,
els
murs de calç com davantals, com teles,
els
matrimonis de l’agricultura,
el
patrimoni potent de la indústria,
les
matinades de puntetes cautes,
les
nits rodones de l’extensa lluna.
Et
mire, et veig, gose temptar-te a penes
els
murs d'estancs, lligams impenetrables,
dia
florit, llaurades pedres, lluna.
T’endevinava
el capitell secret,
t’endevinava
el matrimoni d'aigua,
tot
salpassant, amb sedassos, el dia
que
et ve amb les mans reblertes de floretes,
perdudes
flors per la muntanya amunt,
pel
precipici remorós, arrels,
per
vastitud i claredat, principi,
anell,
ullal de claredat perfecta,
matiners
àlbers de l’oberta vida!
Un
llaç de llum per a la novençana.
Cabells
d'estels endevinen la joia.
|
Cartell de l'Ajuntament d'Ontinyent |