La dansa i el ball, un art que, normalment
combinat amb la música, fa ús del moviment del cos amb una intenció plenament
comunicativa, han estat presents des de l’antiga Grècia. És més, des de la Prehistòria
l’ésser humà ha experimentat l’impuls d’expressar-se corporalment. Eixa mateixa
energia rítmica és la que sent Vicent Ribera Sanchis a través de cada porus de
la seua pell.
Amb 22 anys, aquest alforiner de naixement, estudiant de 4t d’Infermeria,
ha aconseguit convertir una simple afició en una rutina integrada en la seua
vida. «Sempre m’ha agradat la música des de
menut», evoca el nostre exalumne. «Recorde estar hores i hores a la meua
habitació aprenent les coreografies de la Superbowl o de l’MTV o assajant els balls de fi de curs, dels típics
festivals del meu poble o de la gimnastrada que fèiem a l’institut amb
Paloma Tortosa».
El fort sentiment amb què vivia tots aquests shows
li va donar l’espenta necessària per a, primer, estudiar llenguatge musical
i clarinet fins als 16 anys i, després, formar-se professionalment en dansa
comercial i jazz a l’acadèmia Home Dance Studio, de València, i a
altra escola anomenada Magic Dance, on rep una instrucció que ha sabut
combinar amb els seus estudis i pràctiques clíniques a l’Hospital Universitari
Doctor Peset.
En els últims anys ha incrementat notòriament la seua
entrega, passant de les 2-4 hores setmanals a unes classes regulars que
imparteix el ballarí i coreògraf Rodry Santos, que també li està transmetent
nocions d’altres estils musicals com ara els llatins. «Vaig començar ballant
dansa urbana», ens comenta, «però actualment el que més m’encisa és la dansa
comercial i el jazzfunk, que seria una mescla entre l’urbà i el jazz.
Més enllà, et diria que el house és un estil que m’agrada molt, el
qual es balla amb música electrònica i es caracteritza pel treball dels peus o footwork
i per un tipus de moviment característic del cos que anomenem jacking».
El seu ritme de vida és intens i ha sabut compaginar
els estudis d’Infermeria amb altres ocupacions que exerceix amb el mateix
orgull i satisfacció. De fet, ha treballat de cambrer, de monitor d’animacions
infantils, de professor de repàs i dansa urbana i, actualment, de ballarí en
una companyia de musicals a València. A més, de tant en tant organitza amb
companys de classe algunes coreografies grupals que acaben gravant per a
penjar-les en les xarxes socials, on solen tindre bona acollida. I aquest estiu
li espera una gira per la Comunitat amb un musical que van estrenar el passat
mes d’abril a la capital del Túria.
Amb tot, considera que encara li queda molt per a
aprendre i que la música i la dansa sempre van a estar presents en el seu dia a
dia, però tot dependrà de com evolucione la seua situació en ambdós camps, el
de la Infermeria i el ball. «Són dos mons molt diferents l’un de l’altre»,
reconeix, «però fins ara he aconseguit combinar ambdues carreres, encara que no
ha sigut gens fàcil».
Mentrestant, recorda amb enyorança la seua estada a
l’IES L’Estació i manté intactes en el seu record les classes, els professors,
els companys, els patis, la graduació, els nervis dels exàmens i la quantitat
de tasques escolars que va realitzar en tots aquests anys.
Moltíssima sort en la vida. Uno, due, tre, quattro...
¡a ballar!
Qualsevol persona pot salvar
una vida. Amb aquesta filosofia tres docents de l’IES L’Estació
han oferit un curset de formació en primers auxilis adreçat als
joves de 2n d’ESO. Christian Calatayud, Pablo Ferrer i Cristina
Giménez, professors que imparteixen les matèries de Geografia i
Història i Tecnologia, van concentrar els seus esforços per a
sensibilitzar els nostres escolars de la importància d’adquirir
una formació bàsica que ajude a detectar situacions d’emergència
relacionades amb el dia a dia. 
El taller, que combinava
teoria i pràctica, va proporcionar uns conceptes elementals al
voltant dels primers auxilis, com ara el PAS, acrònim de Protegir,
Avisar i
Socórrer,
tres accions que s’han d’assumir en cas d’accident. Els
participants, amb l’ajuda de maniquins de reanimació, també
aprengueren a realitzar una PLS (posició lateral de seguretat) o una
RCP (reanimació cardiopulmonar). Finalment, el curset va fer
possible que l’alumnat es familiaritzara amb l’ús del DEA, és a
dir, el desfibril·lador extern automàtic.
.png)
.png)
