El Consell Local de la Joventut convoca fins al 15 de juny el VII Concurs d’Escriptura Crítica Juvenil

Des del Consell Local de la Joventut d'Ontinyent s’ha presentat el VII Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil. En aquesta convocatòria les temàtiques són les següents:

·       1ª Categoria per a 3r i 4t d’ESO: I què serà de nosaltres el 2050?

·      2ª Categoria per a Batxillerat i CFGM: Es troba la nostra educació en joc?

·       3ª Categoria per a joves de 18 a 30 anys: Són objectius els mitjans de comunicació actuals?

Des de l'assemblea del Consell han assegurat que fomentar l'esperit crític i la capacitat de redacció és fonamental per al nostre jovent, per això porten endavant una sèrie d'activitats com el Projecte de Participació en els Centres de Secundària i el Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil. “Creiem que els i les joves tenen molt a dir, i és molt important que la seua veu siga escoltada i secundada”, expliquen des del CLJO.

Respecte als premis, enguany s’han afegit dos canons als guardons de la primera i la segona categoria, que es destinaran per al centre del guanyador o guanyadora.

·  1ª Categoria: e-book + publicació en el periòdic VilaWeb + 75€ + lot de llibres + 2 canons per al centre educatiu.

· 2ª Categoria: e-book + publicació en el periòdic Loclar + 100€ + lot de llibres + 2 canons per al centre educatiu.

·  3ª Categoria: e-book + publicació en El Periòdic d'Ontinyent + 125€ + lot de llibres.

A diferència d’altres anys, els escrits es podran lliurar en el següent formulari d'aquest enllaç i en funció de com evolucione la situació sanitària per la pandèmia de la COVID-19, s’habilitarà també l’entrega al Casal del CLJO.

Des del Consell creuen que amb l'actual situació sanitària és una bona oportunitat animar al jovent a dir la seua opinió i participar en aquestes iniciatives que poden suplir gran part del temps que estem obligats a passar a casa.

«La Guerra Civil a Ontinyent vista per un xiquet», per Alfred Bernabeu, professor emèrit de l’IES l’Estació

Plaça de Sant Domingo, il·lustració del xiquet Juan
Ezquerro Ruiz, resident a Ontinyent durant la Guerra Civil

La Guerra Civil va ser el primer enfrontament bèl·lic que va considerar objectiu militar a la població civil. A partir de finals d’octubre de 1936, l’exèrcit franquista va sotmetre a Madrid a un bombardeig incessant amb la subsegüent destrucció de béns i persones. El govern, evitant el perill, establí la capitalitat de la República a València. Al mateix temps, milers i milers de refugiats fugien a zones més segures, lluny dels perills del front de guerra.

Per tal de preservar les vides dels xiquets es va procedir a la seua evacuació de la capital i foren allotjats en colònies infantils. Gran part d’elles s’establiren en propietats requisades a Catalunya i, sobretot, a la nostra comunitat. En el cas d’Ontinyent, foren quatre colònies assentades a les finques de Santa Bárbara, El Alba, La Mayansa, Morera, Sant Vicent i el balneari de les Aigües on es va instal·lar el col·legi de cecs nacional.

Faig aquesta introducció històrica perquè en aquelles colònies es va utilitzar l’art pictòric com a teràpia per als xiquets traumatitzats pels desastres de la guerra. Els dibuixos foren enviats a exposicions a l’estranger i foren venuts per recaptar fons destinats a la causa republicana.  Doncs bé,  un d’ells —la il·lustració del xiquet Juan Ezquerro Ruiz, resident en la colònia de Santa Bárbara a Ontinyent— va formar part d’una mostra  exhibida públicament en un establiment de la Quinta Avinguda a Nova York en febrer de 1938 i va acabar en el fons Spanish Children’s Drawings de la Universitat de Columbia (consultable en internet).

El professor José Antonio Gallardo inclou en el llibre “La infancia en la guerra civil española. Cines y teatros dibujados por niños” esta interessant il·lustració, que retrata la vida quotidiana dels ontinyentins en aquells tristos moments i la compara amb fotografies d’aquella època, facilitades per la directora de Loclar, Maria Reig.

En la il·lustració —pintada amb plomí i tinta de tres colors, blau, groc i morat— representa en una sola escena la plaça de Sant Domingo. En ella apareix el teatre Echegaray amb detalls tan minuciosos com la taquilla, la cua de gent esperant a l’entrada i un cartell anunciador de la pel·lícula. Amb l’ajuda de Joan Torró Martínez, l’autor del llibre, en un treball detectivesc, identifica  l’obra projectada: es tracta del film soviètic “El Circo”. Al costat del teatre, es mostra també la seu del sindicat anarquista CNT-FAI.

Juan Ezquerro retrata elements existents a la plaça com el cafè-quiosc, en el qual dos persones estan assegudes junt a un taula mentre que altres dos estan de dempeus, davant la barra, prenent una consumició. Però, a ulls d’un infant, destaca un lloc ambulant de “xutxes” sobre dos cavallets i la “Patatera”, un senzilla instal·lació on es despatxava creïlles torrades en una estufa de carbó. A més, s’hi veu un artístic banquet encorbat i un templet hexagonal cobert  que resguardava els músics.

En definitiva, vuitanta anys més tard, un dibuix escolar ens permet reconèixer una de les places més emblemàtiques de la nostra ciutat. Sant Domingo, en aquells anys, era el centre neuràlgic de la població, un lloc escenari de mítings, jocs infantils i espai d’esbargiment per als ontinyentins.  En el seu subsòl, un refugi per a protegir-se del atacs de l’aviació franquista, ens recorda  que aquells anys foren difícils per als ontinyentins i també per als evacuats  que vam acollir.

L’IES L’Estació crea viseres protectores per a fer front al coronavirus

El Departament d’Informàtica de l’institut ha donat a l’Ajuntament aquests elements de protecció creats a partir d’impressores 3D

Diverses empreses i particulars estan donant a l’Ajuntament ontinyentí viseres de seguretat impreses en 3D i mascaretes tèxtils per a lluitar contra el COVID-19. Una d’aquestes entitats col·laboradores ha sigut l’IES L’Estació, que per mitjà del seu Departament Informàtica està dissenyant viseres protectores que s’estan entregant puntualment al consistori de la ciutat, que les està distribuint entre els diferents òrgans que ho sol·liciten.

“La  idea va sorgir quan vaig pensar que teníem les impressores 3D al taller i no les estàvem fent servir”, explica un membre del Departament d’Informàtica. “Mirant per Internet vaig comprovar que hi havia gent organitzada per a crear viseres protectores o màscares de seguretat. Aleshores vaig contactar amb Antoni Oviedo, gerent de l’empresa MicroOhm, i amb dos alumnes de l’institut, i ens vam posar a treballar”.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins del moviment ‘Coronavirus makers’, una xarxa ciutadana formada per milers de voluntaris de tot el país que estan dissenyant a casa aquest material de protecció personal de primera necessitat, per a distribuir-lo després entre els hospitals i serveis de salut de tota Espanya.

Sens dubte, tal com afirma el nostre company d’Informàtica, “actuar de forma totalment altruista és molt satisfactori, sobretot davant de la situació que estem vivint tots i que ens ha pillat amb el peu canviat”.

Xarrada formativa i de motivació a càrrec de quatre alumnes de 2nDAW als alumnes de 2nSMXD, al voltant de continuar els seus estudis al cicle DAW

Fa unes setmanes, abans de l’hecatombe del coronavirus, quatre alumnes de 2n de DAW, JuanLu, Guillermo, Àngel i Iván, explicaren als estudiants de 2nSMXD les possibilitats que els ofereix estudiar el cicle de Desenvolupament d’Aplicacions Web. Entre els avantatges que presenten aquests estudis figuren:

• Aprofundir en el desenvolupament d’aplicacions web. En aquest sentit, JuanLu, Guillermo, Àngel i Iván els mostraren les webs en procés de desenvolupament a classe.
• Millorar la seua inserció laboral en el món del desenvolupament web, d’alta demanda de professionals.
• Seguir estudiant el Grau en Enginyeria Informàtica, en el cas d’Iván i Àngel.
• Estar fitxats ja per empreses de FCTs, amb una alta exigència i rendiment, en diferents vessants, algunes d’investigació.
• Accedir al mercat laboral, amb l’adquisició ja d’experiència en el sector, en el cas d’Iván.

L’experiència d’Àngel i Iván, alumnes nostres del centre del cicle d’SMX, ha sigut molt enriquidora per als altres. JuanLu i Guillermo, amb experiència ja al món laboral, també han aportat interessants consells als seus companys del cicle inferior.