Reportatge sobre l’exalumne Rubén Penadés Silvestre, nou director de la Societat Musical ‘Nueva Artística’ d’Anna

«La feina del director va més enllà de ‘ballar’ damunt de la tarima»

La Societat Musical Nueva Artística d’Anna, a la Canal de Navarrés, té nou director titular des de fa pocs mesos. Es tracta de l’ontinyentí Rubén Penadés Silvestre, un jove de 26 anys que va cursar la Secundària Obligatòria i el Batxillerat a l’IES L’Estació, i que actualment és també el subdirector de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent. El passat mes d’octubre, la Nueva Artística, una societat centenària plena d’història i excel·lents músics, el va presentar a la resta de membres com al seu nou director d'orquestra. Un instant que va quedar immortalitzat en la retina de Rubén. «Estic molt content de l’acollida que he tingut des del primer moment», ha manifestat el nostre exalumne a través de les xarxes socials, «però sobretot estic contentíssim de poder tindre l’oportunitat de treballar amb uns músics i unes persones d’aquest nivell». 

Músics que formen part d’una banda amb una activitat que es remunta al segle XIX i amb un significatiu historial de guardons. Potser per això la responsabilitat que està assumint Rubén aquestes setmanes no pot defallir. Tot, assajos, concerts o revisió de partitures, ha d’estar planificat si l’objectiu és fer créixer els integrants de la banda. «Per cada projecte», comenta Rubén, «has d’inculcar des de zero unes idees i unes directrius que culminen en la presentació al públic de la feina feta. La meua tasca, per tant, va més enllà de les dues hores d’assajos de cara als músics».

Per a arribar a aquest punt, la seua educació musical ha sigut primordial. El seus inicis els trobem a l’escola José María Ferrero Pastor, d’Ontinyent, on es va deixar seduir per la percussió, tot i que finalment al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá, d'Alacant, es va decantar per l’especialitat de composició. «Sempre m’havia cridat l’atenció», ens conta. «Saber escriure música amb sentit havia de ser una passada...». Aquesta formació l’ha completada amb màsters, cursos i conferències variades, i s’estén fins a l’actualitat amb els estudis de Direcció de Cor i Orquestra al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, de València. «Aquesta segona carrera m’ha obert encara més la ment: la feina del director va més enllà de “ballar” damunt de la tarima. El director és l’encarregat de crear uns hàbits a l’agrupació i “educar” els músics». El seu currículum s’amplia amb les classes que imparteix al Centre Professional de Música Ciutat Ducal, de Gandia, en les especialitats d'Harmonia, Anàlisi i Fonaments de Composició.

Com a compositor, una faceta de la seua vida que va iniciar l’any 2012, el seu catàleg de peces ronda la cinquantena. En aquest sentit, ha escrit algunes obres i arranjaments per a la Banda Municipal d’Alacant i per a alguns concursos, a més de les que va composar durant la carrera. Assegura que per qüestions sentimentals destacaria dues: el Preludi als Greixets, dedicada a la seua amiga Beatriu, i Reflexions sobre un territori, per ser l’obra amb què va acabar la carrera de composició, on utilitza melodies populars d’Ontinyent, Bocairent i Santa Pola. Dues peces que es poden escoltar en Youtube, interpretades per l’anteriorment citada Banda Municipal d’Alacant. Entre els seus últims treballs com a compositor figuren unes obres per a flauta i arpa, encàrrec d’una antiga companya.

Preguntat pel seu pas per l’IES L’Estació, recorda amb nostàlgia uns meravellosos anys que li deixen un bon sabor de boca. «La meua estada a l’institut em va marcar per a bé», afirma. «Sempre se’m dibuixa algun somriure a la cara quan veig algun dels meus professors pel carrer i encara ens saludem. O quan vaig a tocar a les festes de Bocairent i veig a qui va ser el meu professor d’Educació Física, Pere Vañó». Als estudiants matriculats ara mateix al centre els anima a concloure els seus estudis musicals, «una opció de futur viable i real», reconeix. Per això, desitja que, com a societat, adoptem els costums dels països més desenvolupats, els quals «no dubten del pes que té la música, l’art i la cultura en l’educació».

Quant a les previsions de futur, Rubén confessa que té en ment alguns projectes. A curt termini, afrontarà els seus primers concerts com a nou director de la banda d’Anna, uns concerts que requereixen un treball previ ingent. «Quan comença l’assaig», ens conta, «vaig treballant les obres o fragments que m’he proposat per a eixe dia i faig als músics les oportunes indicacions perquè se les anoten en la partitura. Prèviament, jo ja m’he estudiat totes les partitures del concert i m’he plantejat com encarar les dificultats per a fer-les més fàcilment assimilables». 

A llarg termini, li ronda escriure un concert per a flauta i orquestra per a una molt bona amiga de la carrera. També li agradaria ocupar-se de l’edició crítica de distintes obres escèniques del mestre Rafael Martínez Valls, així com de l’estudi i recopilació de més peces del seu catàleg. «Per a mi seria un honor que es pogués representar alguna de les seues sarsueles en versió escenificada al seu poble, i intentaré aconseguir-ho pels mitjans que tinga a l’abast», assegura emocionat. 

Com podem comprovar, Rubén és un gran defensor de l’herència musical i de la música festera d’Ontinyent, i sense perdre el sentit de l’humor bromeja en acabar l’entrevista que L’Andana li ha realitzat. «Quan estiga el nou institut construït haurem de fer algun concert d’exalumnes, no? Que en som un bon grapat!».

Doncs sí, seria una bona forma de celebrar-ho. 

Prenem nota!

Molta sort, Rubén.

Encontre amb la recentment jubilada Encarna Soriano

«En temps d’aprenentatge tan complicats cal transmetre calma a l’alumnat»

El passat 22 de desembre, última jornada lectiva del primer trimestre, vam acomiadar amb el cor en la mà la nostra companya Encarna Soriano. Amb trenta-sis anys d’experiència docent, quinze d’ells al nostre centre, és un dels rostres més visibles de l’IES L’Estació, potser per la seua naturalitat i proximitat cap a les persones. «M’agrada sentir-me bé i retrobar-me amb la gent. Gaudir de la família i els amics, així com dels companys, és tot un plaer», reconeix aquesta professora enormement activa i participativa, amant de la lectura, els idiomes, l’art i l’esport. «Procure mantenir una ment clara i positiva, per això estic fent ioga durant els darrers 20 anys i practique la natació i el senderisme habitualment».

Llicenciada en Ciències empresarials per la Universitat de València, ha tingut bona estrela en la seua trajectòria professional. De fet, des de 1986, any en què va obtenir el títol universitari, ha sigut professora de Formació Professional. Els seus inicis es remunten al centre San Juan Bosco, on va començar a adquirir experiència docent com a interina. Un any després, ja funcionària, li van assignar com a destinació definitiva l’IES Navarro Santafe, de Villena, on va romandre dos cursos acadèmics abans de poder concursar cap a la seua població d’origen, Ontinyent, i cap al centre que la va acollir per primera vegada, el San Juan Bosco. Ahí es va quedar fins a l’any 2005, quan la van traslladar a l’IES L’Estació.

Durant tots aquests anys ha considerat la docència una bona eixida professional. «Les dones no ocupàvem càrrecs organitzatius de directius professionals d'empresa i no es reconeixia la nostra tasca, per tant era una opció que podia explorar i descobrir», ens conta. En més de tres dècades ha desenvolupat tota mena de tasques: professora dels mòduls de la família d’administració d’empreses, tutora en totes les seues vessants, cap de departament, secretària de centre, membre del Consell Escolar...

Tampoc ha renunciat a la seua permanent actualització. «Jo soc de l’etapa on no hi havia ordinadors», comenta, «així que he participat en cursos de formació de diversa índole: de Valencià, d'Anglés, d’Informàtica, d'actualització de les matèries que he impartit, de convivència, de Projecte Educatiu de Centre, de programacions, de seguretat en xarxes... I moltes vegades amb dificultats per la manca de temps i la pressió de les classes». Amb tot, no s’ha deixat acovardir i s’ha bolcat en qualsevol iniciativa que ha caigut en les seues mans, des de l’organització de conferències o de jornades formatives i culturals per als alumnes fins a les visites a les empreses, l’edició de vídeos per a promocionar l’FP, la participació en projectes de formació o la implicació en la Fira de l’Estudiant, cosa que demostra la seua alta capacitat per al treball i el compromís.

De tota manera, també ha necessitat moments de desconnexió «per a retrobar-me amb el meu sentir i reflexionar en les coses que m’importen», confessa. «Hui en dia van tots accelerats i de vegades amb menys esforç aconsegueixes el mateix i no t’esgotes tant. Cal pensar en la pausa a fi de transmetre calma a l’alumnat, sobretot en temps d’aprenentatge tan complicats com els que marca la pandèmia de la covid-19».

Preguntada sobre el seu pas per l’IES L’Estació, Encarna ha destacat el treball ben fet del professorat, l’esforç diari que emana de les aules i l’excel·lent relació entre companys. «És un gran centre públic», reconeix, «replet de persones que col·laboren en la millora dels resultats dels estudiants». Entre les seues parets ha conegut companys de la ciutat i professorat d’altres comarques, però també ha iniciat bones amistats. En aquest sentit, recorda amb emoció l’acomiadament per jubilació de Mª Carmen Martí, «amiga, companya i secretària del centre durant dos legislatures, una dona participativa, amb caràcter, dedicació i bon saber, però sobretot amb vocació per l’ensenyament».

Com a professora de Formació Professional, està ben orgullosa de l’avanç que han experimentat aquests estudis i de la Formació Dual en els cicles formatius. «Hui tenim una FP més interactiva i activa, amb fusió i integració de les àrees i amb més capacitats i competències, així com més tecnològica i amb més comunicació i responsabilitats», explica. No obstant això, opina que cal donar més valor al treball docent i més pes als elements transversals.

Tot i que trobarà a faltar la rutina diària del centre, assegura que procurarà compensar-ho duent una vida tranquil·la, on tinguen cabuda els viatges, els passejos per la natura i les seues ocupacions habituals com ara l’esport, el dibuix o la pintura. «Ha estat una gran satisfacció haver desenvolupat la tasca de docent», admet, «però ara toca relaxar-me i gaudir sense límit de temps. Espere que tingueu un bon record de la meua dedicació i esforç. Us trobaré a faltar».

Li demanem, per a concloure aquest reportatge, un desig final, que fem extensiu a tots els qui integrem aquesta gran família: «que es faça el nou IES L'Estació el més prompte possible i que tinga un bon projecte educatiu i un gran equip».