divendres, 26 de febrer del 2021

Concurs literari i de dibuix sobre viure el confinament durant la pandèmia

Una bona part de la població mundial hem viscut vora un any d'una manera molt diferent de com solíem, per la pandèmia de la COVID-19: moltes morts pel virus, crisi econòmica i social, greus problemes en el sistema sanitari, confinaments i restriccions de contactes socials, canvis en les maneres de treballar i d'estudiar i en les maneres d'afrontar el problema a tot arreu del món, crítiques des de diversos angles a la gestió de la crisi, i una angoixa general derivada de la incertesa pel futur; això no ho teníem previst, i no sabem encara els efectes que causarà en les nostres societats a mitjà termini i a llarg.

El Consell Valencià de Cultura considera d'interés que es pronuncien els que segurament han tingut un paper poc protagonista en aquest trasbals general: els xics i les xiques que cursen estudis d'ESO, Batxillerat i FP. Per això, vol dedicar el concurs escolar literari i de dibuix de 2021 a escoltar les seues veus. «Viure en confinament durant la pandèmia» ho hem titulat. Com han viscut aquest temps, què pensen, com creuen que els i ens afecta i afectarà. Com han rebut les crítiques que els han acusats, indiscriminadament, de comportaments irresponsables.

Els seus plantejaments tenen interés justament perquè no responen cap urgència determinada, no protagonitzen cap demanda sectorial ni estan sotmesos, no tenen encara capacitat d'influència social, política ni econòmica. Però el que han viscut i pensen podria significar alguna cosa important per al futur; i per al Consell Valencià de Cultura és una antena preciosa cap a les noves generacions de ciutadans.

ACÍ trobaràs tota la informació.

dilluns, 22 de febrer del 2021

L’IES L’Estació fa entrega d’un xec solidari al Projecte Trèvol

Les accions petites i espontànies també poden produir un intens efecte en aquells que ho necessiten. Amb una d’aquestes accions, l’IES L’Estació va aconseguir recaptar el passat mes de desembre una modesta suma de diners. Parlem del tradicional Mercat solidari de Nadal, que tot i haver-se  vist afectat pel coronavirus s'ha pogut dur endavant amb relativa normalitat, cosa que no ha impedit repartir una mica d’il·lusió entre el Projecte Trèvol, entitat dedicada a la inserció i normalització sociolaboral dels joves amb diversitat funcional.

Divendres passat, Julia Gozálbez, tècnic d’aquest projecte, i Isa Picado, membre de la Junta directiva de l’Associació Trèvol, foren les convidades de l’IES L’Estació, que els va fer entrega d’un xec per valor de tots els euros reunits el 22 de desembre amb la venda d’una bosseta amb cordons per a tancar-la.

Les artífexs de la iniciativa solidària foren dos de les nostres companyes: Maite Conca, membre del Departament de Comerç, i Encarna Soriano, professora del Departament d’Administració. Les dues, amb l’ajuda del seu alumnat, distribuïren en diferents punts de l’institut les mencionades bossetes, que podien ser adquirides per qualsevol que desitjara col·laborar amb un euro.

Des de Trèvol han expressat el seu sincer agraïment al director del centre, Fran Albero, i a la vicedirectora, Imma Cambra, per un gest tan menut però enormement significatiu. 

divendres, 19 de febrer del 2021

Una reflexió sobre l’art, per l’alumna Blanca Alonso Casanova

¿Puede un producto de diseño industrial (automóvil, motocicleta, ordenador, mueble, sofá, montura para bicicleta, lámpara, casco protector para ciclistas, etc.) ser considerado un objeto artístico? 

Para contestar esta pregunta, antes deberíamos comprender correctamente (o por lo menos intentar definir) aquello que consideramos arte. Según la RAE, el arte es textualmente: “La manifestación de la actividad humana mediante la cual se interpreta lo real o se plasma lo imaginado con recursos plásticos, lingüísticos o sonoros”. Después de leer esta triste definición, a mí se me ocurre una pregunta: ¿cómo puede ser algo tan bello definido de una manera tan simple? El arte es más que eso, es expresión, pero también interpretación; es sentimiento (desde el placer hasta el dolor), es pura contradicción y, por tanto, la esencia del ser humano.

Arte es todo aquello que expresa, ya sea una situación cotidiana o un recuerdo que ha viajado desde el recoveco más profundo de nuestra alma, por lo que si al artista un objeto cotidiano le resulta el elemento perfecto para expresar lo que siente, o recuerda, ¿por qué deberíamos dejar de considerarlo arte? A mi parecer, el hecho de que estemos habituados a ver estos objetos no los hace menos especiales. Aunque está claro que no tiene la misma complejidad, a la hora de ser elaborado, pintar un “Picasso” que plasmar el elemento cotidiano. Pero… ¿Es que acaso solo es arte aquello que necesita un largo proceso de elaboración?

Ante estos elementos cotidianos que de repente llevan la etiqueta de arte colgando, nos encontramos con una situación completamente diferente a la usual, ya que aquí ya no se juzga la capacidad del artista de crear, sino que es el receptor el que tiene que esforzarse por comprender lo que se intenta representar y poder comprenderlo o no dependerá de su sensibilidad en ese momento. 

El arte no debería ser visto con ojos mundanos, porque en el caso de intentar hacerlo, simplemente no veremos nada, estaremos desencantados por aquello que vemos e incluso diremos en voz alta: “eso yo también lo puedo hacer”. El arte nos puede ayudar a quitarnos esa venda de los ojos, esa que nos hace verlo todo aburrido o maravilloso, esa que nos hace ver la vida en tonos blancos y negros, sin contrastes y aburrida.

Dejemos que el arte nos llene los ojos de color, y si somos un poco más atrevidos… ¿Por qué no mancharnos también las manos?

dimarts, 16 de febrer del 2021

Celebrant el Dia de la Pau amb una llegenda japonesa

Segons una llegenda japonesa, els nostres desitjos es poden fer realitat si aconseguim unir amb fil mil grues de paper. Aquestes aus terrestres es van fer molt populars com a símbol de la pau en finalitzar la Segona Guerra Mundial gràcies a la historia de Sadako Sasaki, víctima de la bomba atòmica d’Hiroshima. La jove Sadako, que va emmalaltir de leucèmia a conseqüència de l’exposició a la radiació, va ser ingressada a l’hospital, on la seua família i els seus amics la van ajudar a doblegar més de mil grues.

Amb aquesta tendra història, la professora de Filosofia Ana Gramage ha volgut commemorar el Dia Escolar de la No Violència i de la Pau, celebrat el passat 30 de gener. Per això, el seu alumnat ha construït un mural amb grues multicolors confeccionades amb la tècnica de la papiroflèxia.

dijous, 11 de febrer del 2021

El nou equip directiu del centre (segona part)

És la incorporació més recent del nou equip directiu de l’IES L’Estació. Mentre que la resta de membres s’ha mantingut en el càrrec o ha modificat les seues responsabilitats i obligacions, ella acaba d’aterrar pràcticament en la Direcció del centre. Parlem, com no, de la nostra companya Sara Ureña Eiras, a qui hui dediquem aquesta entrada per a traure-la de l’anonimat en què vivia.

Diplomada en Magisteri (especialitat Educació Especial), Sara, natural d’Ontinyent, ja porta setze anys com a professional del món de l’ensenyament, si bé la seua trajectòria està més vinculada als col·legis que als instituts. De fet, els inicis de la nova cap d’estudis de l’ESO es remunten a l’any 2004, moment en què va començar a treballar com a interina al CEIP Sant Josep de Calassanç d’Aielo de Malferit, en una plaça de Pedagogia Terapèutica. Des que es convertí en funcionària de carrera l’any 2005, ha exercit, fonamentalment, de mestra de primària al CEIP Rico Sapena de Castalla, durant dos cursos, i al CEIP Elías Tormo d’Albaida, on va romandre set anys.

No serà fins al 2017 quan, en el corresponent concurs, li adjudiquen una plaça a l’IES L’Estació, on du treballant com a PT els últims quatre anys i com a cap d’estudis des de juliol, tot un repte personal i laboral no exempt de gran responsabilitat. «L’oportunitat de poder conèixer l’estructura interna i l’organització tan complexa d’un centre com el nostre, de vora 900 alumnes, suposa un compromís i una implicació constant de treball, diàleg i coordinació entre l’equip directiu i el professorat», assegura Sara. «Des que vaig començar, m’he sentit molt recolzada i animada pels companys, i treballar així et dona molta seguretat i confiança». Però aquest no ha sigut l’únic càrrec que ha ocupat la nostra companya, ja que també ha format part d’un equip directiu en dues ocasions: com a cap d’estudis al Centre Rural Agrupat Mariola-Benicadell i com a secretària al CEIP Elías Tormo.

Ara, amb la nova LOMLOE i l’últim decret autonòmic sobre inclusió en el sistema educatiu valencià, és plenament conscient que la seua comesa dins de l’equip directiu de l’IES L’Estació és més important que mai. «El fet de pertànyer al Departament d’Orientació», aclareix, «pot ajudar a donar una major visibilitat a l’educació inclusiva i a impulsar la millora de l’atenció d’aquell alumnat amb diversitat funcional».

Un alumnat amb diversitat a qui ha atés al llarg d’aquests anys amb metodologies variades, en funció de l’etapa educativa de referència. En aquest sentit, Sara ens explica que la forma de treballar i conviure a les escoles és diametralment diferent del que podem trobar en un institut de Secundària. La nostra companya contraposa, per exemple, l’ambient més familiar i íntim dels col·legis d’Educació Infantil i Primària a l’entorn més individualista dels instituts. «El fet d'haver sigut tutora de primària tants anys et fa tenir una relació molt més afectuosa i estreta amb els teus alumnes, i tenint en compte que es tractava d'alumnes menuts, el tractament amb les famílies era pràcticament diari».

Afortunadament, amb el nou decret d’inclusió es pretén que les metodologies canvien també en Secundària i que la coordinació entre el professorat i entre aquest i la família siga paulatinament una realitat. «Ser un claustre tan nombrós», afirma, «fa que les relacions entre companys no siguen tan estretes i properes com les de les escoles. Malgrat això, he de reconèixer que els vincles al nostre institut són excel·lents. Hi ha un tracte cordial, dinàmic i positiu entre la major part dels membres del claustre, i sobretot a l'equip directiu hi ha un diàleg fluid i permanent. I això facilita molt més la tasca i et motiva cada dia a continuar avançant».

Nosaltres, de moment, no la molestem més i la deixem avançar (i somrient, com sempre que parles amb ella).

dilluns, 8 de febrer del 2021

Xarrada formativa i de motivació de tres alumnes de 2n de DAW

Tres alumnes de 2n de Desenvolupament d’Aplicacions Web, Vicent Coll, Joel i Vicent Andani, han oferit una xarrada informativa als seus companys de 2n de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, una activitat que el Departament d’Informàtica de l’IES L’Estació realitza anualment per a animar els estudiants d’SMX, un cicle formatiu de grau mitjà, a continuar els seus estudis en el CFGS de DAW. Segons ens explica la nostra companya Yolanda Monerris, «és molt important que els mateixos alumnes relaten la seua experiència i que conten, sobretot, com els canvia la vida en tindre moltes sortides laborals o la possibilitat de continuar formant-se amb el Grau en Enginyeria Informàtica».

Els tres ponents, que han sigut alumnes de l’IES L’Estació, explicaren als joves de 2n d’SMXD les possibilitats de futur laboral que els ofereix el cicle de DAW. Entre els avantatges podem destacar els següents aspectes:

·         Aprofundir en el desenvolupament d’aplicacions web. En aquest sentit, Vicent Coll, Joel i Vicent Andani els mostraren les webs en procés de desenvolupament a classe.

·         Millorar la seua inserció laboral en el món del desenvolupament web, un sector amb alta demanda de professionals.

.·         Ampliar la formació estudiant el Grau en Enginyeria Informàtica, com és el cas de Joel.

·    Formar part de la plantilla de les empreses de Formació en Centres de Treball, moltes de les quals es decanten per la investigació.

·         Accedir directament al mercat laboral, amb la corresponent adquisició d’experiència en el sector.

En fi, comptar amb l’experiència dels tres ha sigut vital i enriquidor per als destinataris de la xarrada.  

dijous, 4 de febrer del 2021

Webinar a càrrec de l’empresa Everis

Everis, una empresa de consultoria espanyola amb seu a Madrid, va oferir la setmana passada una webinar als alumnes de 1r i 2n curs de Desenvolupament d’Aplicacions Web. El seminari virtual va consistir a exposar d’una manera clara la filosofia d’aquesta empresa especialitzada en aplicacions tecnològiques, i entre els principals continguts que van rebre els estudiants podem destacar una xarrada sobre diversos aspectes: les tecnologies que gasten, les empreses per a les quals treballen, els projectes que han implementat recentment o la manera que tenen d’organitzar-se quan es treballa en equip. «La visió, perspectiva i experiència del sector del desenvolupament web, així com les reflexions que ens han presentat els ponents d’Everis, poden resultar molt útils en la formació integral dels nostres alumnes», assegura la nostra companya d’Informàtica Yolanda Monerris.

Everis, empresa que col·labora amb el centre en la realització de les pràctiques formatives dels estudiants, ha facturat en l’últim exercici fiscal prop d'1,43 milions d’euros i està formada per 24.500 professionals distribuïts per Europa, EE.UU. i Amèrica del Sud. L’any 2014 aquesta companyia es va unir al grup NTT DATA, la sisena empresa de serveis IT del món, amb 100.000 treballadors i presència a Àsia-Pacífic, Orient Mitjà, Europa i les dues Amèriques.

En Everis no sols aposten fermament pel talent i el desenvolupament integral de les persones, sinó que també procuren millorar la sortida laboral de la gent que busca el seu espai dins d’aquest sector, cosa que agraeix enormement l’IES L’Estació. De fet, l’empresa acollirà aquest curs dos alumnes de 2n de DAW que desenvoluparan allí les seues pràctiques formatives. A més, alguns joves de 1r del mateix Cicle Formatiu ja han manifestat interés per ampliar la seua formació en l’empresa el curs vinent.

Everis, consultora multinacional, és una companyia amb nombroses seus. En concret, la d’Alacant compta amb uns mil treballadors.


dilluns, 1 de febrer del 2021

«Reírse por no llorar de algo que no tiene ni pizca de gracia», per Pau Montés Magdalena, de 4t A

Todos conocemos las bochornosas escenas que se vivieron hace unas semanas en el Capitolio de los Estados Unidos de América, pues han sido noticia tanto en los medios convencionales como en las redes; pero aprecio que para la mayoría de la gente se ha quedado en eso, una noticia.

Pese a haberse hecho eco del asunto, la mayoría de medios tradicionales se limitaron a relatar los hechos como una más de las locuras de Trump y sus seguidores y nada más allá de eso, cosa que claramente se ve reflejada en la opinión y conversación públicas y recientes. Y es que al no dársele la debida importancia a un suceso que cerca estuvo de ser un golpe de estado en la democracia más significativa del mundo, automáticamente la gente decidió tratar el tema como uno más, y tras haberse reído de cuatro memes lo olvidó por completo. Y no digo que el humor y quitarles peso a las cosas no estén bien, todo lo contrario; son la forma más acertada de reaccionar en tiempos difíciles, bajo mi punto de vista. Pero lo que vimos en Washington fueron enfermos y radicales campando a sus anchas e izando sus banderas en una de las instituciones más importantes para la salud de la democracia en Occidente, algo que llevaba sin suceder (con éxito) desde los tiempos de Hitler.

Con esto quiero decir que tenemos que ser conscientes de lo que ocurre en nuestra sociedad y prestarles muchísima atención a los movimientos políticos que hoy amenazan nuestra forma de vida. Citaré una de las frases más usadas y reusadas por los grandes líderes e intelectuales a lo largo de los siglos: quien no conoce su historia está condenado a repetirla.

Carta al director escrita per Pau Montés Magdalena (15 anys)