dijous, 31 d’octubre del 2019

Halloween: Jordi Úbeda crea un original minirelat a partir d'una microficció

Sabíeu que un dels relats de terror més breus tan sols té dos enunciats?

Jordi Úbeda, un dels organitzadors
el passat desembre del campionat
de futbet celebrat a l'institut
El último hombre sobre la Tierra estaba sentado a solas en una habitación. De repente, llamaron a la puerta.
Aquesta microficció, titulada Knock, la va escriure Fredic Brown (1906-1972), un escriptor nord-americà de ciència ficció i misteri, l'any 1948. El microconte, com podeu apreciar, s'allunya intencionadament dels motius freqüents en les típiques històries del gènere i, per contra, provoca cert malestar inexplicable sense necessitat de recórrer a les tombes, els fantasmes o les calaveres.
Respectant l'esperit angoixós del minitext original, Jordi Úbeda Gandia, un alumne que està cursant enguany segon de Batxillerat Científic, ha escrit un microrelat a partir de les línies creades per Brown. El resultat, un bell text literari que no et deixarà indiferent.

El último hombre sobre la Tierra estaba sentado a solas en una habitación. De repente, llamaron a la puerta. El hombre se irguió al momento. Notó cómo una sensación de frío le recorría la columna. Empezó a sudar. ¿Acaso era miedo lo que sentía? Quizá se trataba, más bien, de curiosidad. De esa misma que mató al gato. Sin embargo, bajo sus circunstancias la muerte dejaba de ser un cruel castigo de la vida, pues la vida era el cruel castigo y la muerte tan solo una opción liberadora. Aun así, la pena que cumplía no le daba suficiente empuje para apretar el gatillo, por lo que seguía atrapado en ese círculo vicioso de soledad al que tenía la mala suerte de llamar rutina. El hombre se puso de pie. Todavía frío como el hielo, todavía sudoroso, todavía temblando. Se giró despacio y clavó sus dilatadas pupilas en el pomo de la puerta. Un paso tras otro, apoyaba los pies en el suelo de forma delicada. Quizás por miedo, quizás por cautela. Cuando al fin alcanzó su destino, posó su mano sobre el redondo y dorado pomo, y lo giró. A medida que lo hacía, un crujido de madera resonaba por toda la habitación. Al otro lado tan solo había otra puerta, exactamente igual a la que acababa de abrir. Su instinto le impulsó a llamar. Tras ella, el último hombre sobre la Tierra estaba sentado a solas en una habitación. De repente, llamaron a la puerta.

dilluns, 28 d’octubre del 2019

Entrevista a Cecilia Silvestre, alumna del Pràcticum del curs passat

Cecilia, a  Cangas de Morrazo (Galícia)
L'IES L'Estació ha tingut el plaer de comptar amb la col·laboració d'un dels moltíssims estudiants universitaris que, després de graduar-se, decideixen ampliar la seua formació cursant el Màster en Professor d'Educació Secundària, uns estudis que habiliten per a l'exercici de la docència en els nivells secundaris del sistema educatiu espanyol. Parlem de Cecilia Silvestre, una jove ontinyentina llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València que ha conviscut amb els professors i amb l'alumnat del centre durant dos mesos, període de temps en el qual ha realitzat les pràctiques que estan incloses en el màster.
Com a bona amant del medi ambient i de l'entorn natural que la rodeja, Ceci sol practicar senderisme i barranquisme, dos esports que li permeten estar en permanent contacte amb la natura i descobrir uns paisatges que "a sovint tenim molt a prop sense quasi adonar-nos-en ni valorar-los com cal". El seu interés per l'educació ambiental ha sigut determinant en la formació d'aquesta aficionada a l'esport i al cicloturisme. De fet, ha obtingut el títol de Monitora de Temps Lliure i l'any 2014 va presentar un Treball de Fi de Màster sobre Tecnologia Energètica per al Desenvolupament Sostenible, la qual cosa ha possibilitat que tinga una formació més especialitzada en diversos camps, com ara l'eficiència energètica, les energies renovables o les auditories energètiques. A més, gràcies al Col·legi d'Ambientòlegs de la Comunitat Valenciana ha anat formant-se en altres àmbits relacionats sempre amb el medi ambient.
Els qui la coneixen bé des de la infància asseguren que les seues virtuts no són poques: extravertida, apassionada del saber, compromesa amb el seu entorn, viatgera... Són només algunes de les grans qualitats d'aquesta jugadora de bàsquet que, de moment, no participa en cap lliga.
Nosaltres hem volgut conéixer-la un poc més. Per això, li hem demanat que compartisca amb els lectors i les lectores de L'Andana la seua experiència al nostre institut.
Pujant al Mondúver
Què et va impulsar a llicenciar-te en Ciències Ambientals?
Era aleshores una carrera relativament nova que es va crear per a dotar el sector de professionals formats específicament. A més, el seu pla d'estudis era molt atractiu per a mi: el nostre entorn i la natura, el seu funcionament a nivell científic, l'ecologia i l'impacte de l'ésser humà...
Per quin motiu vas decidir cursar el Màster de Secundària?
Després de treballar en diferents empreses relacionades amb el medi ambient, vaig decidir realitzar el màster per a aprendre a transmetre els meus coneixements i capacitar-me com a futura professora. Em resulta interessant l'educació ambiental en àmbits no formals, a qualsevol edat,  i de la manera més rigorosa possible.
Com valores la teua estada a l'IES L'Estació?
L'experiència ha resultat molt positiva per a constatar la realitat que es viu a les aules i conéixer l'aplicació pràctica dels continguts teòrics estudiats al màster. Lamentablement, és un període que es fa curt i hi ha poc temps per a posar en pràctica la labor del docent. No obstant això, s’agraeix l'orientació de professionals experts amb anys d'experiència que no van dubtar a obrir les portes de les seues aules per a poder aprendre observant.
Per terres finlandeses 
Alguna anècdota que vulgues compartir?
Les relacionades amb els grups de 1r d'ESO, per exemple, els quals reaccionaven amb sorpresa i emoció en veure diferents preparacions sota la lupa o sota el microscopi. Alguns dels seus comentaris a classe els guardaré de segur en el record, ja que són les primeres experiències viscudes com a docent.
Has vist molta diferència entre la teoria del Màster i la pràctica o dia a dia d'un institut?
En termes generals, la teoria dona una base i algunes idees per a desenvolupar les tasques a l'aula, però en la pràctica la labor del docent es complica molt més del que podria imaginar-se a priori. És relativament senzill aprendre teories, continguts i activitats que podrien aplicar-se, però la cosa es complica quan l'alumnat no s'involucra com havíem pensat, per la qual cosa cal que el docent tinga la ment oberta per a ser capaç de virar en una o altra direcció segons les necessitats de l'alumnat.
Com a futur docent, quina opinió tens sobre el sistema educatiu actual?
El sistema educatiu deu renovar-se, però sobretot estabilitzar-se. Resulta farragós tant per als docents com per a l'alumnat estar contínuament canviant les normes de funcionament mitjançant noves lleis, el nom de certes matèries amb continguts semblants, els continguts d'altres, les formes d'avaluació i d'atenció a la diversitat...
Com es perfila el futur?
Amb unes pròximes oposicions a la vista el proper estiu, he decidit continuar per aquest camí i preparar-les de la millor manera possible, combinant l'estudi, sempre que puga, amb tasques d'educació ambiental i altres tasques o treballs en què tinga oportunitat.
Algun consell per a l'alumnat al qual has impartit classe?
Cangas de Morrazo
Que aprofiten el temps a l'institut, que escolten els docents que s'esforcen per ensenyar-los una matèria que els apassiona i que tinguen en compte la seua predisposició a ajudar-los en aquest trànsit a la vida adulta. Que disfruten cada moment d'aquesta etapa; encara que de vegades semble difícil i avorrida, al temps agrairan l'esforç dedicat a l'aprenentatge, i haver-lo compartit amb companys i companyes.
Ceci, moltes gràcies per aquesta entrevista. Moltíssima sort.

dijous, 24 d’octubre del 2019

II Concurs de microrelats de l'aigua. Termini fins al 8 de novembre

Sota el lema Aigua per a beure, aigua per a viure, l'Ajuntament d'Ontinyent i l'empresa pública EGEVASA han convocat el II Concurs de microrelats de l'aigua amb l'objectiu de contribuir a la difusió de la cultura de l'aigua en la societat, així com de fomentar la participació activa de la gent més jove mitjançant la literatura i la creació audiovisual.
Si estàs interessat o interessada en aquest certamen, pots consultar les bases ací mateix.

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Com aprendre a rentar-se bé les mans

Amb motiu de la celebració, cada 15 d'octubre, del Dia Mundial del Rentat de Mans, els joves de 3r i 4t d'ESO han aprés amb Salva Argente, professor de Biologia, deu passos senzills per a netejar adequadament aquesta part del cos humà, una de les principals portadores dels gèrmens causants de nombroses malalties (només cal recordar la listeriosi d'aquest estiu en la carn entatxonada).
Per mitjà d'un experiment, els estudiants han pogut comprovar com amb les mans netes a penes queden microorganismes en aquesta part que està unida a l'extremitat de l'avantbraç. "La prova pràctica", explica Salva, "es va fer a partir de dos cultius. Un d'ells el van manipular amb les mans netes, mentre que l'altre va ser toquejat amb les mans sense llavar".
Els estudis mèdics confirmen que netejar-se bé les mans amb sabó és una de les formes més efectives d'evitar i previndre la transmissió de bacteris, virus, paràsits o agents patògens a l'interior del nostre organisme.
En el següent vídeo podreu aprendre a rentar-se bé les mans d'una manera senzilla i segura. 

divendres, 18 d’octubre del 2019

Una història gràfica sobre l'Alzheimer, elaborada per l'exalumne Wan Bang Zhang

L'IES L'Estació i AFAO col·laboren en la realització d'un còmic sobre l'Alzheimer
La historieta, dibuixada per un exalumne del centre educatiu, pren com a base un relat de la jove autora ontinyentina Llúcia Sanchis i Tolsà
Petit fragment del còmic publicat per AFAO
L'IES L'Estació i AFAO, entitat comarcal que dona suport als malalts d'Alzheimer i als seus familiars, han col·laborat en la realització d'un còmic que ens apropa a la dramàtica realitat d'aquesta malaltia neurodegenerativa. La historieta il·lustrada, dissenyada per Wan Bang Zhang, un jove que aspira a ser il·lustrador professional, està basada en la narració Memòria a dues veus, un treball de Llúcia Sanchis i Tolsà que va obtindre un guardó en els Premis Sambori del 2017.   
Segons ens ha explicat la professora Reme Pérez, del Departament de Dibuix de l'IES L'Estació, el còmic, realitzat completament a mà i sense emprar cap tècnica informàtica, recrea una història molt tendra sobre la vida d'una parella que es veu afectada per la malaltia. "Es tracta d'un conte molt trist però a la vegada molt encisador", opina Reme. "Wan Bang ha fet un ús genial del dibuix i de la tècnica, aconseguint un resultat impactant".
Wan Bang, també conegut amb el pseudònim de Blasskill, és un jove de divuit anys que ha cursat tota la Secundària i el Batxillerat Artístic a l'IES L'Estació i que actualment està estudiant Il·lustració a l'Escola d'Art d'Alcoi. Amb la publicació d'aquest treball, els membres de la junta directiva d'AFAO han reconegut, sens dubte, l'enginy i la creativitat d'un jove autor a qui de segur li espera un gran futur professional."La realització d'aquest encàrrec", ens conta Wan Bang, "m'ha permés connectar amb aquests personatges ficticis, que són, en realitat, universals: tots podem experimentar el seu dolor i la seua felicitat. Treballs com aquest paguen la pena pels sentiments que podem despertar a través de la il·lustració". 
La historieta gràfica es pot trobar publicada en MagazineAfao, una revista que edita aquesta organització amb l'objectiu d'oferir als seus socis i a tota la societat en general diversos continguts relacionats amb l'Alzheimer.

dimecres, 16 d’octubre del 2019

Tres alumnes de l'IES L'Estació assisteixen al congrés de ciberseguretat 'Navaja Negra'

Raül Ojeda, Iván Pérez i Jordi Llopis, tres estudiants de 2n de DAW, han estat aquest mes d'octubre a Albacete participant en l'octau congrés de seguretat informàtica Navaja Negra, cosa que els ha permés assistir a diverses ponències, tallers, demostracions i activitats vàries relacionades amb el món de la tecnologia. "Al principi vam poder seguir les conferències per Internet", expliquen els joves, "ja que la majoria d'elles s'estaven retransmetent per Youtube. El primer dia vam assistir a les xerrades de grans professionals de la ciberseguretat com ara Ricardo Narvaja, Ruth Sala i Carmen Torrano".
Una de les activitats programades més populars entre els assistents foren les anomenades Noches de Navaja, un encontre molt més informal que sol prolongar-s'hi fins a altes hores de la matinada i on l'organització proposa als participants múltiples reptes de seguretat informàtica.
Raül, Iván i Jordi també assistiren a altres ponències relacionades amb l'aplicació de la intel·ligència artificial o amb aquelles companyies que atempten contra la privacitat dels seus usuaris. "Aquestes xerrades", comenten, "estigueren a càrrec d'Amador Aparicio i Santiago Hernández, respectivament, i van ser molt interessants. L'última xerrada fou la de Raúl Siles, organitzador del Cybercamp, que va tancar l'acte promocionant el Hackathon que es farà al Cybercamp aquest 2019".
Navaja Negra, que va comptar amb quasi 900 assistents, està convertint Albacete en  l'epicentre de la ciberseguretat. De fet, des de l'organització destaquen l'alta qualitat de les ponències. "He felicitat un per un a tots els ponents perquè m'he quedat sorprés del poder i del pes que han tingut", ha expressat Rubén Ródenas, president de l'Associació Navaja Negra. 

dilluns, 14 d’octubre del 2019

VI Concurs d'Escriptura Juvenil. Termini fins al 31 d'octubre

El Consell Local de la Joventut d'Ontinyent ha convocat el VI Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil, una activitat que té com a objectiu instar els joves de la localitat a realitzar una reflexió crítica i argumentada sobre la seua realitat més propera.
El concurs, com ve sent habitual, s'organitza en tres categories. La primera, per a alumnes de 3r i 4t d'ESO, té com a tema proposat ‘Estem les joves orgulloses de la nostra diversitat?’; la segona categoria, adreçada a alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà i Batxillerat, planteja la temàtica ‘Canvi climàtic: actua Ontinyent a l'altura de les circumstàncies?’; i la tercera, que està destinada a joves de 18 a 30 anys, ens proposa el contingut ‘I dels i les joves, qui se'n preocupa?’
El termini per a presentar els originals s'allargarà fins al 31 d'aquest mateix mes. Els guanyadors rebran un e-book, un lot de llibres i una quantitat econòmica (75 euros per a la primera categoria, 100 per a la segona i 125 per a la tercera). Tres mitjans de comunicació locals publicaran els textos guardonats: VilaWeb difondrà l'article guanyador de la primera categoria; en el cas de la segona, el text premiat serà publicat pel periòdic LoclarEl Periòdic d'Ontinyent es reserva el dret de publicació del millor text de la tercera categoria.
Els escrits s'han de presentar als centres educatius on s'estudia, a excepció dels corresponents a la tercera categoria, que s'han de dur a la seu del Consell Local de la Joventut d'Ontinyent. 

divendres, 11 d’octubre del 2019

Una alumna de l'IES L'Estació guanya el premi al millor cartell que commemora el Dia Mundial de l'Alzheimer

María Martínez Guerrero, una jove estudiant de l'IES L'Estació que enguany està cursant 2n de Batxillerat Artístic, acaba d'obtindre el reconeixement de l'entitat AFAO d'Ontinyent per dissenyar el cartell anunciador de les XXIII Jornades sobre el Dia Mundial de l'Alzheimer, organitzades anualment per aquesta associació sense ànim de lucre i d'àmbit comarcal que pretén reivindicar davant de les institucions les necessitats reals que presenta el col·lectiu d'afectats per aquesta malaltia.
AFAO i l'IES L'Estació, per mitjà del seu Departament de Dibuix, col·laboren des de fa més d'una dècada en l'elaboració d'un cartell que té per objectiu incentivar la creativitat entre l'alumnat del centre matriculat en les assignatures artístiques. "Es tracta d'una gran oportunitat de participar en la creació d'una imatge que representa el dany gradual i irreparable del cervell, i que posteriorment s'utilitzarà per a il·lustrar les Jornades", assenyala la professora Reme Pérez, del departament esmentat.
Amb el cartell guanyador d'enguany, María ha volgut plasmar d'una manera senzilla però efectiva com els joves estenen la mà per a ajudar uns majors que, després de tindre cura d'ells, ara necessiten el seu afecte. Entre els elements que figuren en la composició destaquen un rellotge com a marca d'aigua, que simbolitza el pas del temps, i unes flors de color violeta, que fan evident el missatge de vida i esperança davant d'aquest tipus de demència.

dimarts, 8 d’octubre del 2019

L'IES L'Estació, cap a Romania

Un alumne de l'IES L'Estació representarà Espanya en el European Cyber Security Challenge
Jordi Llopis García formarà part de l'equip nacional que competirà aquesta setmana a Romania contra 20 països europeus
La sisena edició del certamen European Cyber Security Challenge, que tindrà lloc del 9 a l'11 d'octubre a la ciutat romanesa de Bucarest, ja està ací. Durant tres jornades, els millors talents europeus en matèria de ciberseguretat competiran entre si en busca de la victòria i del reconeixement internacional. Jordi Llopis García, que actualment està cursant 2n de Desenvolupament d'Aplicacions Web, és una d'aquestes joves promeses que ha estat seleccionada per a incorporar-se a l'equip nacional que defensarà els interessos espanyols.
L'alumne de l'IES L'Estació, junt amb set companys més, ja va quedar subcampió el curs passat a Màlaga en la IV edició de CyberOlympics la competició més important a escala nacional sobre seguretat informàtica, motiu pel qual va ser preseleccionat per al campionat europeu d'aquesta setmana. Després de superar diverses proves tècniques i entrevistes, Jordi fou finalment seleccionat per a formar part d'un equip d'alt rendiment que lluitarà contra els estudiants més dotats d'altres estats.
L'equip que representarà Espanya està constituït per 15 joves entre 18 i 25 anys, tot i que 10 d'ells participen com a titulars i 5 ho fan en qualitat de reserves. Tots han pogut preparar la competició europea gràcies a INCIBE, l'Institut Nacional de Ciberseguretat, que els ha format en les habilitats necessàries per a l'afrontament del certamen. "Aquest campionat està adquirint gran visibilitat internacional", expliquen des d'INCIBE, "i cada any els països estan més preparats i inverteixen més temps i recursos en la formació dels seus equips".  
La competició European Cyber Security Challenge és una iniciativa de l'Agència de la Unió Europea per a la Seguretat de les Xarxes i la Informació. L'objectiu de l'esdeveniment, el major campionat tècnic a escala europea en matèria de ciberseguretat, és identificar els millors talents a fi de reduir l'escassesa de professionals en el sector.
Molta sort, Jordi!

dilluns, 7 d’octubre del 2019

L'IES L'Estació, en el VIII Fòrum I+T d'Ontinyent

L'alumnat i el professorat dels cicles formatius d'Administració i Finances, Comerç Internacional i Desenvolupament d'Aplicacions Web van assistir el passat dijous 26 de setembre al fòrum I+T promogut pel consistori ontinyentí i el clúster Innovall. L'eix vertebrador de la cita d'enguany, que va tindre lloc al Centre Cultural Caixa Ontinyent, va ser la importància de la intel·ligència artificial com a nou motor econòmic i professional. 
Entre les diverses activitats que figuraven en la programació, hem de destacar una taula rodona sobre el potencial de la Formació Professional en la qual participaren Manolo Gomicia, Director General d'FP de la Conselleria d'Educació, així com diversos representants de l'alumnat i del professorat, com per exemple el nostre company Enrique Minguet, cap d'estudis de l'IES L'Estació.
A més, durant la jornada es presentaren els projectes elaborats pels alumnes dels cicles formatius de grau superior dels tres centres educatius del poble. En representació de l'IES L'Estació, pujaren a l'escenari la professora Amparo Asensio i la seua alumna Cristina Egea Pascual, matriculada en Administració i Finances. 

divendres, 4 d’octubre del 2019

Fridays for future: recollida de deixalles

Els estudiants de Batxillerat recullen residus de l'institut i dels seus voltants
La plataforma de sostenibilitat creada recentment al centre és l'encarregada de proposar accions diverses per a donar exemple a la comunitat educativa
El comité ambiental fundat a l'IES L'Estació la setmana passada ja ha posat fil a l'agulla. Amb motiu de la lluita estudiantil promoguda pels Fridays for future, ha convocat d'una manera immediata l'alumnat de 2n de Batxillerat per a realitzar una enretirada de deixalles de tot el trajecte que va des del poble fins a les instal·lacions de l'institut. "Aquest any molta gent s'ha adherit a la plataforma", explica orgullós un dels seus integrants, Blai Ferrero, "el que ens ha permés crear una assemblea setmanal en condicions i un compte d'Instagram per a informar els alumnes de les accions que decidim regularment".
Llandes, puntes de cigarretes, tetrabrics, envasos de plàstic o boles de paper d'alumini foren alguns dels escombralls arreplegats durant la batuda, la qual cosa demostra la falta de conscienciació d'altres individus. "No és fàcil mobilitzar la joventut de hui en dia", assegura Blai, "però confiem que aquesta bola de neu continue girant i cada vegada més joves es consciencien de la importància d'actuar per salvar el nostre planeta".
Segons ha explicat la nova plataforma creada a l'institut, les seues actuacions seran setmanals o bisetmanals i s'executaran, en la mesura del possible, els divendres. A més, mensualment es manifestaran amb la col·laboració d'associacions locals com ara 'Ontinyent en bici'. "Estic segur que durant aquest curs aconseguirem sensibilitzar la gent i tinc l'esperança que farà efecte i assolirem els nostres objectius", conclou Blai.

Moltes gràcies per donar aquest pas.


dijous, 3 d’octubre del 2019

«1884, l'any del Diluvi», per Alfred Bernabeu, professor emèrit de l'IES L'Estació

La tardor al nostre territori pot deparar episodis de pluges torrencials. Diversos factors es conjunten per provocar quantioses precipitacions: un flux de vent de llevant o de gregal  provinent d'un mar rescalfat per l'estiu i carregat d'humitat,  juntament amb una depressió aïllada en altura (DANA), és la combinació perfecta per assegurar que les assedegades terres reben una ingent dosi d'aigua. Esta circumstància atmosfèrica la vam patir els ontinyentins el dijous 12 de setembre quan en el transcurs de 24 hores va ploure, segons dades de l'observatori meteorològic de la Concepció,  298,8 litres.  
Estos episodis de pluges, al llarg de la nostra història, han produït danys catastròfics per l'elevada precipitació concentrada en poc temps. Tots recordem el temporal que va patir Ontinyent el 18 i 19 de desembre de 2016 quan es registraren 232 litres. Els efectes de la tromba d'aigua provocaren inundacions en les zones de l'Almaig i Cantereria, l'enderrocament de  murs, cases i de part de la històrica muralla, camins destrossats... Ningú no s'ho imaginava, però s'havia superat l'anterior registre de precipitacions caigudes els dies 31 d'octubre i 1 de novembre de 1982 amb 216 litres.
No era la primera vegada que els ontinyentins patíem el desbordament d'aigües torrencials causades per una gota freda. La història guarda en els seus arxius memòria d'estes grans inundacions: 9 de setembre de 1597; 21 de desembre de 1689 —que va destruir el pantà, situat amunt del Pou Clar—; 11 d'octubre de 1797 —de la qual el músic Melcior Gomis, un xiquet de sis anys, va ser testimoni directe— i l'ocorreguda els dies 4 i 5 de novembre de 1884, que va marcar tant als nostres avantpassats que eixe any va ser conegut com “el del diluvi”. En tots els casos, el pont Vell va resistir...
Aquella tempesta es va iniciar a les sis de la vesprada i va prosseguir  fins a les set del matí del dia següent. La nit va ser horrorosa. A les 12 h. un riu embravit sobrepassava per damunt el pont Vell; a la una, atemorits, els veïns del carrer San Jaume, plaça de Baix i Cantereria evacuaven les cases. Les impetuoses aigües inundaren les tendes de la plaça Major emportant-se per davant totes les mercaderies. El cabal del Clariano era de tal magnitud que impedia desembocar les aigües que baixaven per la barbacana, de tal manera que va rebentar totalment deixant un immens reguer d'entre dos i tres metres de fondària i deu d'amplària  que va afectar a la plaça de Baix i Major deixant al descobert els fonaments dels habitatges.
La documentació municipal mostra les grans destrosses materials que causà l'avinguda d'aigües. Sèquies, camins i ponts foren destruïts; cavalleries i altres animals domèstics aparegueren morts. Les pèrdues econòmiques foren quantioses; noranta cases patiren greus desperfectes. El riu s'emportà per davant una casa al Carril; les set persones que hi vivien foren arrossegades i sols es pogué recuperar el cadàver d'una dona.
Les aigües arribaren a una alçada de 2,80 metres en l'anomenat carreró del Marqués (de Vellisca). El ric mobiliari del palau va ser arrasat i 700 arroves d'oli (8.400 litres) perduts. Els cellers, que guardaven el vi acabat de veremar, arruïnats. Els molins i altres artefactes moguts per la força hidràulica quedaren inservibles. Els jornalers es quedaren sense treball pels greus desperfectes ocasionats pel temporal en les terres de conreu.
L'acta consistorial manifestava que els danys havien afectat el cementeri, que estava situat en els solars que ara ocupa la parròquia de Sant Rafael: “Finalmente, para que la conmoción fuese general, y se estendiese a todo, hasta el recinto del campo santo, había sufrido los efectos de la catástrofe que tenía consternada a esta villa, derribando las aguas parte de la tapia que mira al sur, dejando al descubierto algunas cajas que guardan los restos mortales de los que pasaron a mejor vida”.
L'ajuntament gestionà tota classe d'ajudes a institucions públiques i privades. L'Ateneu Mercantil de València aportà 13.450 pessetes —una suma considerable— per auxiliar els damnificats. En canvi, el govern presidit pel conservador Antonio Cánovas va menysprear els valencians afectats per la catàstrofe —principalment, la comarca de la Ribera— amb una modesta contribució de dos mil duros. En canvi, havia subvencionat al teatre Apolo de Madrid amb 14.000 duros.
La premsa valenciana, en concret, el Mercantil era molt crítica: “¿No hay blanca en las castigadas provincias de Levante...? pues... ¡música! Cantemos, valencianos, al compás de la orquesta del teatro Apolo de Madrid; es lo mejor que podemos hacer. Porque si en vez de cantar, gritamos y nos quejamos, no nos oirán en la Corte, apagados nuestros lamentos por ruidosos y alegres aires de zarzuela…”.
Hi ha fets que no canvien en el temps, els greuges del govern de Madrid continuen: els valencians estem infravalorats financerament per a les arques estatals.  Esperem que davant esta  nova catàstrofe meteorològica,  el govern autonòmic i el nacional ens tinga en compte!