Alizon Karime Salvatierra, millor portada de l'agenda escolar de l'institut

Alizon Karime Salvatierra Herrera, una estudiant de 4t d'ESO de l’IES L’Estació, ha sigut la guanyadora del concurs de disseny convocat anualment pel Departament d’Arts Plàstiques i l’AFA per a triar la portada que il·lustra l'agenda escolar de tot l’alumnat del centre. La seua proposta, un simple dibuix a mà amb molta força visual, ha conquerit el jurat per la seua originalitat i per ressaltar els aspectes més musicals i artístics que tant estan arrelats a Ontinyent i al nostre institut. 

El disseny mostra en primer pla un llaüt de grans dimensions sobre un mosaic i un arbre de les branques del qual sorgeixen diverses notes musicals, una metàfora del llegat sonor a la ciutat. Un treball, sens dubte, que ompli d’orgull i estranyesa la seua autora. «No acostume a compartir ni a regalar els meus dibuixos», ens comenta Alizon, «així que veure el meu treball cada dia en la portada de les agendes escolars dels meus companys em resulta una mica insòlit».

Els organitzadors del concurs van rebre desenes de propostes d'alumnes de tots els nivells. El jurat, integrat per professors i diversos representants de la comunitat educativa, va destacar la qualitat dels aspirants i la creativitat de l'alumnat.

Com a reconeixement, la portada d’aquesta jove de Fontanars dels Alforins està lluint des del passat mes de setembre en totes les agendes escolars i així serà fins que finalitze el curs. Alizon també va rebre un xec per a poder comprar material escolar.

Premi a Érika Ilyés pel cartell sobre Alzheimer

Érika Ilyés Muñoz guanya un premi pel seu emotiu cartell sobre les jornades de l'Alzheimer

Érika Ilyés Muñoz, estudiant de 2n de Batxillerat a l'IES L’Estació, ha estat guardonada amb el primer premi del concurs de disseny convocat anualment per l’Associació de familiars, amics i malalts d’Alzheimer i altres demències d’Ontinyent, AFAO, per a anunciar les XXVIII Jornades sobre l'Alzheimer, amb motiu del dia mundial d’aquesta malaltia. «Estic molt agraïda d’aquest reconeixement que em dona l’oportunitat de donar visibilitat a una problemàtica tan actual i de transmetre un missatge d’esperança», ha reconegut l’artista.

El cartell, amb el lema "L’amor no s’oblida", va ser triat entre diverses propostes presentades per altres joves estudiants del Batxillerat Artístic del nostre centre. En ell, Érika representa una parella que simbolitza l'amor que, malgrat la malaltia de la dona, es tenen un per l'altre i que no desapareix. La mateixa autora ens explica el seu contingut: «Ella és qui pateix Alzheimer, és per això que si mirem el cartell de lluny la veurem un poc menys clara que a l’home, però el cor vermell que els connecta destaca sobretot per a ressaltar que els sentiments mutus són eterns».

El jurat d’AFAO, amb la col·laboració del Departament de Dibuix, que és qui promou tots els anys aquest concurs, va destacar la sensibilitat del missatge i la creativitat de la composició, subratllant que la malaltia esborra records, però l’amor no s’oblida. 

L'estudiant va rebre el premi en un acte celebrat a AFAO, on va agrair el reconeixement i va dedicar la seua obra a totes les famílies que, al costat dels seus estimats, lluiten cada dia contra l'oblit. El cartell ha sigut la imatge oficial de les jornades, que es van celebrar el passat mes de setembre.

Érika Ilyés Muñoz és una jove extravertida i simpàtica de 17 anys que enguany acaba de començar 2n de Batxillerat en la modalitat d’Arts Escèniques. «Soc un bitxo de teatre», comenta amb un somriure, «però també m’agraden la filosofia o l’anglés, així que m’agradaria estudiar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, sense descartar que en algun moment de la meua vida estudie alguna cosa relacionada amb les humanitats».

Siga com siga, el que es propose ho aconseguirà.

Interpretació sobre ‘El emigrante’, el relat més curt en llengua espanyola

- ¿Olvida usted algo?

- ¡Ojalá!

Escrit per un alumne de 1r de Batxillerat

Luis Felipe Lomelí, autor del microrelat

Cuando leí El emigrante, de Luis Felipe Lomelí, me quedé pensando en la frase más corta del mundo que, sin embargo, podría llenar el espacio de un camión de mudanzas. Porque ese “¡Ojalá!” no es solo una palabra; es una mochila invisible cargada de todo lo que quisiéramos dejar atrás.

Imagino al emigrante en un aeropuerto cualquiera, mirando de reojo su pasaporte y su maleta. Una voz burocrática le pregunta: “¿Olvida usted algo?”. Él suspira. Quisiera responder: “Sí, por favor, olvídenme a mí también”. Pero no lo dice. En cambio, escupe un “¡Ojalá!” que lleva el peso de todas las despedidas. Esa interjección suena como si intentara enterrar un pasado incómodo bajo una alfombra, pero al mismo tiempo resuena como una esperanza, una pequeña plegaria de que todo irá mejor.

El cuento, con su mínima extensión, tiene un efecto expansivo. ¿Quién no ha sentido alguna vez ese deseo de olvidar algo? Quizás un amor que fracasó, una discusión que dolió o, incluso, una versión de nosotros mismos que ya no reconocemos. El emigrante nos pone frente a ese espejo incómodo y universal: todos llevamos cosas que desearíamos dejar atrás, pero el olvido no se incluye en la tarifa de equipaje.

En un mundo actual donde las migraciones están marcadas por el desarraigo y la búsqueda de nuevas oportunidades, el cuento de Lomelí no solo es moderno, sino necesario. Habla de aquellos que cruzan fronteras físicas y emocionales con la esperanza de que el futuro sea tan liviano como este microcuento.

En lo personal, creo que este “¡Ojalá!” es más un grito que un susurro. Un grito corto pero eterno que nos recuerda que, al final, lo único que no podemos dejar atrás es a nosotros mismos.

'Los ecos rotos', un poema d'una alumna de 2n ESO A per al Dia de la Pau

Los Ecos Rotos

Per Pau B. P.

El alba despierta con un grito ahogado,
un sol tembloroso entre el polvo y el fuego.
Las calles vacías son sombras de un mundo
que ayer respiraba y hoy en recuerdo quedó convertido.

Los muros susurran nombres olvidados,
rostros que el viento se llevó sin piedad.
Cartas rasgadas y sueños rotos,
duermen en tierra que nunca hablará.

El niño que juega con restos de escombros
nunca ha sabido lo que es un hogar.
No entiende el estruendo, la furia del hombre,
pero su silencio ya es algo habitual.

Su padre marchó con la cabeza alta,
su hermano partió y no volvió jamás.
Él solo recoge cenizas y polvo,
buscando respuestas en un campo de sal.

Los hombres avanzan con rostros de piedra,
marchan sin alma, con armas en pie.
No ven las lágrimas, no oyen las súplicas,
tan solo obedecen, no pueden volver.

El suelo respira cenizas y miedo,
la lluvia es de plomo, el río es de sal.
Los árboles lloran, las flores se apagan,
la guerra consume hasta la verdad.

Pero en la distancia, en rincones ocultos,
aún quedan voces que quieren cantar.
Voces que piden, entre el estruendo,
una tregua, un respiro, un nuevo comenzar.

¿Qué es la paz sino el sueño quebrado
de aquellos que un día dejaron de hablar?
Un puente invisible, un hilo tan frágil
que en manos de pocos se puede romper.

No hay paz en banderas, en muros ni espadas,
no es un decreto ni un falso papel.
La paz es la risa de un niño sin miedo,
el sol sin cenizas, la tierra sin hiel.

Es tiempo de alzarla, de hacerla eterna,
de darle un nombre, de hacerla real.
Porque tras la guerra no quedan vencedores,
solo cicatrices que no sanarán.

Anelia Veselinova, autora de la portada de l’agenda escolar d’enguany

L’art de la jove Anelia Veselinova Mihaylova ha arribat enguany a les portades de totes les agendes escolars que l’AMPA de l’IES L’Estació proporciona al seu alumnat en començar un nou curs. Aquesta estudiant de 18 anys, resident a Albaida però d’origen búlgar, va aconseguir amb el seu disseny captivar el jurat del concurs que convoca anualment el Departament de Dibuix del centre.

Com que un dels requisits per a participar en el certamen consistia a crear una composició al voltant de la temàtica “Les nostres arrels”, l’artista va fusionar el llenguatge metafòric i literal per tal d’unir natura i ciutat. El dibuix, així, es va crear a partir de dues imatges superposades: la d’un enorme arbre amb les seues arrels intricades i la del campanar d’Ontinyent connectat als carrers amb les seues edificacions. «Vaig buscar el mapa de la ciutat en Google», explica Anelia, «i des d’una perspectiva zenital vaig contornejar una de les parts de la localitat per a transmetre la impressió d’una xarxa de rels».

El muntatge de la jove artista, per al qual va utilitzar la tècnica de l’aquarel·la amb una textura més grossa, inclou uns versos del gran Estellés que pertanyen al poema “Teoria i pràctica de la flor natural”. Després d’una lectura calmada i atenta, Anelia va elegir la seua estrofa preferida, la que millor s’ajustava al concepte que tenia en ment, per les paraules i els sentiments que anaven associats. «Llegir el poema em va ajudar molt a l'hora de concretar com volia transmetre la meua idea i va fer que pintara amb colors més vibrants i de tonalitat càlida», comenta l’autora.

Anelia, que encara no s’ha acostumat del tot al fet que el seu disseny aparega cada dia en totes les agendes de l’institut, té l’esperança de poder dedicar-se en un futur a l’animació. I aquest àmbit creatiu li dona l’oportunitat de combinar l’art tradicional amb la cinematografia, altra de les seues aficions. «A banda d'anar al cinema i veure pel·lícules i sèries», ens conta, «també m'agrada llegir. És una altra manera de contar històries i conèixer nous mons i punts de vista. Sempre estic oberta a explorar diferents formats de narració o a conèixer diferents cultures».

Tot i que va nàixer a Espanya i va viure a Ontinyent durant els seus dos primers anys de vida, tornà a Bulgària. Més tard, l’any 2016, la seua família i ella regressaren cap ací per a formar una vida. «Vaig aprendre l'espanyol per necessitat», assegura, «per a mi era vindre ací sense saber res sobre l'idioma, la cultura ni la gent. Així que vaig aprendre tant el valencià com el castellà al col·legi d'Albaida amb l'ajuda d'una professora particular i a través d'interaccions diàries».

Ara, totalment integrada, acabarà en uns mesos 2n de Batxillerat per a guanyar-se un bon futur com a artista emergent. Bona sort!

Milana Kosarieva, guanyadora del Cartell de l’Alzheimer

Un any més, l’Associació de familiars, amics i malalts d’Alzheimer i altres demències d’Ontinyent, AFAO, ha reconegut la labor artística d’una de les estudiants de l’IES L’Estació, que ha resultat premiada per haver dissenyat el millor cartell anunciador de les XXVII jornades amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer.

La jove guanyadora d’enguany ha estat Milana Kosarieva, una estudiant d’Ucraïna que va crear aquest treball en la classe de Cultura Audiovisual que imparteix la nostra companya Reme Pérez, el departament de la qual promou anualment aquest concurs amb la col·laboració de l’entitat AFAO. Amb aquesta composició, Milana ha volgut homenatjar totes aquelles persones fortes que lluiten en la vida i que es mantenen rodejades dels seus familiars més estimats. En el cartell, la figura en blanc representa la pèrdua de la identitat i dels records de la persona afectada per la malaltia. «Quan tot és desconegut i ha sigut esborrat», comenta l’artista, «l’única cosa que et manté en el present és la mà de la persona que està al teu costat i que sempre estarà ahí per a ajudar-te».

Per circumstàncies personals, Milana no està enguany estudiant al nostre centre i ha hagut de marxar d’Ontinyent cap a La Vila Joiosa. Però des del Departament de Dibuix de l’IES L’Estació ens asseguren que estem davant d’una «jove excel·lent amb una gran sensibilitat artística», a la qual, sens dubte, li augurem un futur prometedor.

Un conte de 3r d’ESO a l’estil de ‘El conde Lucanor’

El pequeño pez que quería ganar

Arnau e Iván eran dos amigos que iban juntos a judo. A pesar de tener la misma edad, Iván era más fuerte que Arnau y siempre le ganaba. Cansado de esta situación, Arnau tuvo que preguntar al maestro para solicitar ayuda.

—Maestro Marcos, necesito su consejo. ¿Cómo puedo vencer a Iván? Él siempre me gana, sin importar lo que haga… —dijo Arnau cabizbajo.

—Arnau, déjame contarte una historia —respondió el maestro mientras recogían.

Hace muchos años, en las lejanas tierras orientales, había una pequeña carpa que vivía en un río. La pequeña carpa solo conocía la parte del río donde ella vivía y nunca supo qué había río arriba.

Deseoso de descubrir los secretos que escondía la cima de la montaña, el pez empezó a subir río arriba. Nadó durante mucho tiempo, días y noches, pero no se movía del sitio. Siguió y siguió nadando hasta que, finalmente, un día empezó a avanzar por el curso.

El tiempo pasaba y cada vez el pez conseguía remontar más. Había lugares en los que la corriente era verdaderamente fuerte, pero la carpa seguía nadando y la superaba más fácilmente.

Después de mucho tiempo y esfuerzo, la carpa ya podía otear el río desde la cima de la montaña, y se dio cuenta de que había cambiado: la pequeña carpa que no había podido nadar río arriba ahora era un gran dragón que podía ascender hasta el cielo.

—Entonces, maestro, si sigo intentando nadar río arriba, ¿podré ganar a Iván? —preguntó Arnau emocionado, que había entendido la historia de su maestro.

—Así es, Arnau. Si sigues esforzándote mucho y practicando, ganarás a Iván —dijo el maestro satisfecho.

Durante las siguientes semanas se llevaron a cabo muchos torneos de judo y Arnau siempre perdía contra Iván. Pero cada vez a Arnau le costaba menos. Y cada vez menos. Y menos. Hasta que pocas semanas después, finalmente Arnau consiguió vencer a Iván. Y se percató de que había dejado de ser una carpa.

Aunque el destino sea muy lejano,

si lo intentas cada vez te será más liviano.

Un impactant microrelat de quatre joves de 1r de Batxillerat

Aitana, Candela, Roser i Silvia, coautores del microrelat "Nuevas oportunidades"

L’alumnat de Formació Professional construeix un semàfor d’aula

L’alumnat de 1r de Sistemes Microinformàtics i Xarxes del torn de vesprada ha dissenyat un semàfor d’aula com a pràctica de formació del mòdul Muntatge i manteniment d’equips informàtics. El projecte, que ha comptat amb la supervisió del professor Javi Ríos, s’ha pogut materialitzar gràcies a la col·laboració d’un jove de la classe propietari d’una impressora 3D. La iniciativa va sorgir de forma espontània mentre el docent explicava a l’aula els diferents constituents que integren els sistemes electrònics i després de comprovar el cost d’un semàfor a Amazon.

El muntatge d’aquest aparell lluminós de senyalització es va realitzar pas a pas, construint en primer lloc els elements necessaris que sustenten l’estructura bàsica del semàfor i acoblant, en posteriors fases, diversos components electrònics com ara microcontroladors, microprocessadors o sensors. «Gràcies a la construcció des de zero», explica la nostra companya Yolanda Monerris, «Javi ha pogut treballar de forma més pràctica la lògica de programació requerida per a fer funcionar tot aquest mecanisme».

Per tal que el semàfor acomplisca eficientment la seua funció i s’encenga de forma correcta, l’aparell es troba ara mateix en període de prova i revisió. Per aquest motiu, l’alumnat ha introduït mesures de recollida de dades cada tres segons.

Aquest projecte, en síntesi, no sols ha fet possible que es milloren notablement les destreses en el món de l’electrònica, sinó també que s’incremente la motivació cap al cicle cursat i que es potencie la coordinació i el treball en equip.

Neus Torres, guanyadora del cartell del Dia Mundial de l’Alzheimer

Un any més, l’Associació de familiars, amics i malalts d’Alzheimer i altres demències d’Ontinyent, AFAO, ha reconegut la labor artística d’una de les estudiants de l’IES L’Estació, Neus Torres, que el passat mes de setembre va dissenyar el cartell anunciador de les XXV Jornades sobre el Dia Mundial de l’Alzheimer, celebrades per aquesta associació en el marc del seu 25 aniversari. L’entitat ontinyentina, que col·labora anualment amb el Departament de Dibuix en l’organització d’un concurs de creació, ha sabut valorar la proposta de Neus, que, modesta com sembla ser, no confiava massa en la selecció del seu treball.

En el cartell premiat, on l’autora ha fet ús de la simbologia, es pot observar la silueta d’un cap, de l’interior del qual alcen el vol uns ocells que representen la pèrdua de la memòria i els records de les persones amb aquesta malaltia. «Volia fer un cartell senzill però cridaner», explica la jove, «i per això vaig emprar el negre i el gris, que també són els colors que encarnen l’Alzheimer». Per a aconseguir el resultat final, Neus va crear quatre esbossos a partir de la recerca feta per Internet. «Vaig trobar idees paregudes, com per exemple un arbre sense les fulles o un puzle que perdia les peces. Finalment vaig elegir un d'aquests, modificant-lo un poc fins a obtenir el que desitjava», comenta l’estudiant. 

Aquest no és el primer reconeixement de la guardonada d’AFAO. Enguany també va quedar finalista en la tercera edició del concurs de veu menCANTAgomis, promogut pel Conservatori Professional de Música de la ciutat per a donar visibilitat al millor talent musical. «Sempre he volgut dedicar-me al cant de major», confessa la jove.

Neus, que afronta 2n de Batxillerat Artístic amb responsabilitat, aspira a realitzar la carrera universitària d’Història de l’art per a poder dedicar-se a la docència. Però el curs és llarg, assegura, i els seus plans inicials podrien patir alguna modificació.

Siga com siga, amb esforç i tenacitat acabarà obtenint el que desitge.

Finalitza el rodatge de ‘Estem salvats!’

El blog de premsa L’Andana s’ha introduït en un rodatge molt especial. Divendres passat finalitzava a l’IES L’Estació la filmació del curtmetratge Estem salvats!, un projecte audiovisual de l’alumnat de 4t d’ESO que ha guanyat el Concurs de Guió Any Berlanga, organitzat per À Punt Mèdia i Escola Valenciana per tal de commemorar el centenari del cineasta valencià i apropar l’audiovisual a les aules. 

Durant dues jornades intenses, el dia a dia del nostre institut s’ha vist alterat per la gravació d’un guió que ha comptat amb el beneplàcit per unanimitat del jurat, que assegura que el text presenta diàlegs àgils i ben construïts, i que aborda la crítica social des de l’humor, captant a la perfecció l’essència de l’estètica berlanguiana.

Estem salvats!, projecte coordinat pel professor d’Història Darío Sancho Oltra i en el qual han col·laborat desenes de docents i alumnes, narra la visita a l’institut d’una comitiva de polítics que van a celebrar el 50 aniversari del centre. Però un inesperat incident modificarà el curs normal dels esdeveniments.

La materialització d’aquest rodatge ha sigut possible gràcies a un equip de professionals del sector, entre els quals es troba Joana Chilet, responsable de cinema en Escola Valenciana. Tots ells han impartit a l’alumnat classes de producció audiovisual i ens han acompanyat durant dos dies amb les seues claquetes, càmeres i micròfons per a adaptar a la gran pantalla el guió.

Perquè Estem salvats! s’estrenarà molt prompte a la Filmoteca de València. 

Un cant a la diversitat lingüística i cultural

L'IES L'Estació ha volgut celebrar el Dia Mundial de la Poesia amb el poema Música de l'ànima teixida amb paraules, de Rosa Fabregat, traduït a més de 30 llengües. Es tracta d'una iniciativa del Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes a la qual ens hem sumat per segon any consecutiu. 

Per això, el professorat de llengües, coordinat per la professora de Valencià Laura Barberà Borràs, ha participat amb el seu alumnat recitant i interpretant el poema en diversos idiomes. Perquè, com deia Joan Fuster, «Ni tots els versos estan escrits, ni tampoc explotades totes les maneres de recitar-los», i ací en tenim un bon exemple!

Cridem ben fort que la poesia és art, és ritme, és experiència i és cançó. Commemorem el DMP2022 amb aquests vídeos col·laboratius, donant suport a una iniciativa per a la promoció de la cultura catalana dins i fora del nostre àmbit lingüístic.

L’alumnat de 1r d’ESO ofereix un paquet turístic per a viatjar a Egipte

Vols viatjar a Egipte? T’apeteix conéixer els secrets del complex funerari més famós del país? T’animes a assaborir la seua gastronomia típica o a realitzar un meravellós creuer pel Nil? Amb l’agència turística de l’alumnat de 1r d’ESO de l’Àmbit Sociolingüístic segur que trobes l’excusa perfecta per a gaudir de les vacances de la teua vida. 

Com podem veure en les imatges que acompanyen aquesta entrada de L’Andana, els més menuts de l’IES L’Estació han dissenyat un tríptic informatiu amb què han intentat atraure els possibles clients de la seua particular Fira Internacional del Turisme. Impecablement mudats per a l’ocasió i proveïts de pancartes, rètols i pamflets publicitaris diversos, els estudiants van obrir un estand amb experiències captivadores per a viatjar fins al bressol de les piràmides. 

L’activitat, evidentment, forma part del ‘Projecte Fitur’, una iniciativa educativa del professorat de 1r d’ESO, emmarcada en l’Àmbit Sociolingüístic, que els ha permés treballar la civilització egípcia durant les últimes setmanes. Els escolars, convertits en professionals del turisme, han preparat amb molta estima una fira turística on han plasmat tots els coneixements adquirits durant la impartició de la unitat didàctica sobre Egipte. 

Sens dubte, podem afirmar que l’objectiu s’ha complit: comprendre la cultura, l’art, la societat, l’economia i la política d’aquest impressionant poble antic.

Alicia Castellet, autora del cartell de l’entrada exterior al centre

«L’educació i l’aprenentatge són molt importants per a obtenir uns valors i uns coneixements útils per al futur, i l’IES L’Estació ens regala la possibilitat d’aprendre de la mà dels seus professionals. Per aquest motiu, el cartell ens convida a deixar-nos guiar per aquests docents amb entusiasme i il·lusió. Perquè ells ens oferiran una ajuda extraordinària per a poder continuar per un camí que realment ens farà feliços».

Amb aquestes paraules ha volgut presentar Alicia Castellet la lona que decora l’entrada exterior al centre, un cartell de colors vius que contrasten amb el negre que ha sigut dissenyat per aquesta estudiant de 2n de Batxillerat Artístic. A pesar de la seua senzillesa i esquematisme, la simbologia està ben present en la imatge. La mateixa autora aclareix que les petjades de la part inferior representen els diferents itineraris acadèmics que es poden seguir a l’institut. Així, a la part esquerra trobem la rama cientificotècnica; per aquest motiu, s’ha dibuixat una lupa d’investigador, un teclat d’informàtic, un microscopi o un matràs. A la part superior dreta, la silueta obscura que llig sobre un volum encarna les lletres i les humanitats. Finalment, sota aquesta imatge apreciem diversos objectes que es relacionen amb la rama d’arts: un pinzell, una paleta de colors, un maniquí, un cavallet, un pot de pintura...

No obstant això, Alicia vol incidir en la idoneïtat de no entendre aquestes tres rames com si foren tres compartiments estancs. Per a l’autora totes elles estan vinculades i així ho ha volgut plasmar en el cartell. De fet, si ens fixem amb atenció, podrem constatar que del matràs brollen unes grafies i que la rama de lletres i la d’arts estan unides per un pinzell. «Un científic ha de ser creatiu com un artista o escriptor quan realitza experiments nous», explica Alicia, «a més, en qualsevol àmbit és fonamental saber dominar el llenguatge. També la tecnologia està cada vegada més present en la societat, i tant les humanitats com les arts han d’adaptar-se a aquesta realitat».

La imatge ve acompanyada d’unes paraules en vers del nostre company Pep Calero, amb les quals tanquem aquest article.

Evoquem velles essències...

tendres llavors que germinen:

D’arts, de lletres, de ciències,

noves andanes transiten.

Elena Torras, guanyadora del cartell del Dia Mundial de l’Alzheimer

L’alumna del Batxillerat Artístic Elena Torras, estudiant de l’IES L’Estació des de fa uns anys, ha estat la guanyadora del cartell anunciador de les XXIV Jornades sobre el Dia Mundial de l'Alzheimer, celebrades a Ontinyent el passat mes de setembre. La jove va rebre el seu merescut reconeixement al centre de dia AFAO, una entitat que col·labora anualment amb el Departament de Dibuix en la publicació d’un concurs de creació amb el qual es pretén incentivar la creativitat. «Obtenir aquest premi ha sigut un orgull», comenta Elena, «és emocionant saber que el teu treball i esforç es veuen reconeguts».

Tot i que participaven altres estudiants de la classe de la guardonada amb propostes molt originals i atractives, el disseny d’Elena és el que més va captar l’atenció del jurat. Si posem la nostra mirada en el cartell, descobrirem dos ancians contemplant la primera claror del dia sobre la mar. A través d’una metàfora visual, el sol queda substituït per un cervell del qual sorgeixen uns ocells que van dispersant-se per tot el cel. La mateixa autora ens explica la simbologia present en la imatge. Segons Elena, els ocells fan referència a la desaparició de la memòria i els records de les persones amb aquesta malaltia, representades pels dos octogenaris. En canvi, l’alba encarna l’esperança de poder aconseguir mètodes efectius que alentisquen l’avanç imparable dels efectes negatius d’aquest tipus de demència. 

Elena Torras, que actualment està cursant 2n de Batxillerat, contempla dues alternatives de futur. Per una part, té la intenció d’estudiar disseny de moda a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, però tampoc tanca les portes a un possible Grau en Belles Arts, encara que es decanta més per la primera de les opcions.

Molta sort, en qualsevol cas.

MICE 2021: ANEM A PEL PREMI DEL PÚBLIC!!!

Seleccionades 5 produccions audiovisuals de l'IES L'Estació per a participar en el concurs de cinema escolar MICE

Informa Laura Barberà Borràs, professora de Valencià

Booktràiler de Les cendres del cavaller

L'IES L'Estació ha estat seleccionat en el concurs de cinema escolar MICE 2021 (Mostra Internacional de Cinema Educatiu). Entre les diferents categories, el centre opta al PREMI del PÚBLIC, que consisteix a aconseguir el major nombre de visualitzacions a YouTube.

Els vídeos escolars seleccionats en la Mostra han estat realitzats per alumnat d'ESO i Batxillerat durant el curs escolar 2020-2021. Són curtmetratges de temàtica i gèneres digitals ben variats: dos videoclips  a ritme de rap, un booktràiler que ens recomana el llibre Les cendres del cavaller i dos videorelats emprant estils creatius diversos.

Aquests són els vídeos i els seus protagonistes.

El Rap de 3r ESO A

Video-Rap on parlem de l'angoixa que pateixen els adolescents, plantejant situacions límit, com el suïcidi, valorant la superació personal i el suport de l'entorn per eixir del pou. Hem creat la lletra, el guió i hem editat l'àudio i el vídeo.

Els videorelats de 3r ESO B : Neus Gil, Rubén Casanova i Natàlia Ribera

Aquella guerra podria haver passat en qualsevol lloc del món. Milo i Iaruza són uns adolescents com nosaltres amb una vida ben diferent a la nostra. Les seues paraules ens commouen i ens fan apreciar allò que tantes voltes no valorem: la vida, la pau, la llibertat.

Tràiler de la lectura d’Alicia Castellet Sais (Batxillerat)

Un cavaller, moltes gestes i un romanç. Endinsa't en una novel·la d'aventura, història i amor. T'ho perdràs?

Des de l'IES L'Estació us convidem a participar del concurs des de casa visualitzant els curts i per què no, aconseguir el desitjat guardó de la Mostra: el premi del públic.