25-N: NI UNA LLÀGRIMA MÉS

Cada 25 de novembre l’IES L’Estació se suma a un crit ben fort: NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. És per això que el centre ha organitzat, a través de la Comissió de Convivència, diverses activitats educatives per a sensibilitzar-nos de la necessitat de lluitar contra aquest problema estructural de la societat. 

Enguany una de les accions principals ha consistit a idear lemes contra la violència masclista per a escriure’ls dins d’unes llàgrimes (prèviament retallades amb cartolina) que brollen d’uns ulls també elaborats amb el mateix material. Tots els eslògans i totes aquestes manualitats han sigut treballats en les tutories i durant les classes de Religió, Valors i Atenció educativa. La mostra del projecte Ni una llàgrima més estarà exposada aquests dies al corredor de consergeria.

Al  llarg d'aquesta setmana, i al mateix corredor, l’alumnat de 1r de Batxillerat A ens ha presentat una proposta artística consistent en el muntatge d’una instal·lació  sobre allò que es veu i s'oculta en la violència de gènere. Per la seua part, l’estudiantat de 2n d'ESO ha organitzat una exposició de retrats amb les dues expressions de la violència contra les dones. La tercera proposta estètica també ha sigut preparada pels joves de 2n, que al corredor del bar han instal·lat una exposició al voltant de la figura de Rosa Bonheur, una de les pintores més influents del segle XIX. L’última de les actuacions vinculades amb el món de l’art la trobem en els estudiants de 1r de Batxillerat, que han exposat al passadís que accedeix al bar un mapa mundial d’activistes feministes.

Finalment, la marea violeta, encapçalada pels grups de 1r de Batxillerat, acudirà el proper dilluns 28 de novembre al Teatre Echegaray per a assistir de 8 a 11 del matí al teatre-fòrum Fes-te sentir. I durant la jornada del 29, al primer esplai, els joves estudiants del Conservatori interpretaran un miniconcert, que es completarà amb la lectura del manifest del centre, escrit per un alumne de 2n de Batxillerat. Aquest manifest, que reproduïm a continuació, també s’ha llegit aquest divendres a la Plaça de l’Ajuntament, on s’han acostat les classes de 1r d’ESO per a expressar el seu rebuig a la violència masclista.

Tant de bo aquesta fora l’última vegada que hi haguérem de parlar. Tant de bo no fora menester emprar més recursos ni fer més esforços. Tant de bo no ens haguérem de preocupar per coses tan trivials com poder caminar tranquil·lament pel carrer, eixir de festa o relacionar-nos amb qui vulguem. Tant de bo estiguera tot, com diuen alguns, en el nostre cap.

Podran dir que exagerem, que no és per a tant, que tota la vida les coses han estat així i ningú no s’ha queixat… Sabeu quina cosa no cal que ens imaginem? Els nombres. Parlen per si mateix: la nostra ciutat atén, almenys, una denúncia per violència de gènere al dia, segons reportava fa uns dies Levante. 82 casos oberts només en el segon trimestre de 2022, un 15% més que l’últim registre. I tan sols comptant els casos reportats, tingueu per segur que no són els únics. Si a algú li sembla normal, a ser possible, que s’ho faça mirar.

A menor o major escala, és un fet que diàriament les dones són víctimes d’una exorbitant quantitat de discriminacions, assetjaments i menyspreaments. L’incrèdul pot parar-se a xerrar amb qualsevulla per a adonar-se de la situació real. Moltes es veuen envoltades en manca de seguretat i de confiança, sabent millor que ningú que viuen en un món que els posa més obstacles a elles. A nivell personal, social, professional… les dones es troben sempre un pas darrer respecte als homes quant als avantatges.

Tot i això, hi ha esperança. Cada vegada són més les que han plantat cara a les adversitats i han ajudat a progressar tot el possible pel bé i la dignitat de totes les persones. És cert que les mesures preses per a arribar a un millor punt són cada vegada més comuns i contundents, però això no lleva que hàgem de deixar de fer pressió i lluitar pel canvi més important de tots: el canvi cultural i social. Perquè per moltes lleis que s’imposen o moltes campanyes que es promoguen, el poder més gran el té la voluntat. I això s’aconsegueix des de l’educació. Nosaltres, els estudiants, més que ningú, tenim la responsabilitat i el deure de fer força per a canviar els hàbits i costums que consoliden la base dels problemes del present i del futur.

Hem de lluitar per allò que tenim més a mà, fer introspecció i adonar-nos de quins comportaments no són adequats. El canvi comença per les petites coses, i construir una base de valors correctes serà el salvavides per a moltes a mesura que passa el temps. Cridem per les que no han arribat a poder veure un món millor i batallem perquè ni una més se l’haja de perdre.

Manifest de l'IES L'Estació