«La feina del director va més enllà de ‘ballar’
damunt de la tarima»
La Societat Musical Nueva Artística d’Anna,
a la Canal de Navarrés, té nou director titular des de fa pocs mesos. Es tracta
de l’ontinyentí Rubén Penadés Silvestre, un jove de 26 anys que va cursar la
Secundària Obligatòria i el Batxillerat a l’IES L’Estació, i que actualment és
també el subdirector de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent. El passat mes d’octubre, la Nueva
Artística, una societat centenària plena d’història i excel·lents músics,
el va presentar a la resta de membres com al seu nou director d'orquestra. Un
instant que va quedar immortalitzat en la retina de Rubén. «Estic
molt content de l’acollida que he tingut des del primer moment», ha
manifestat el nostre exalumne a través de les xarxes socials, «però sobretot estic contentíssim de poder tindre
l’oportunitat de treballar amb uns músics i unes persones d’aquest nivell».
Músics que formen part d’una banda amb una activitat que es remunta al
segle XIX i amb un significatiu historial de guardons. Potser per això la
responsabilitat que està assumint Rubén aquestes setmanes no pot defallir. Tot,
assajos, concerts o revisió de partitures, ha d’estar planificat si l’objectiu
és fer créixer els integrants de la banda. «Per cada projecte», comenta Rubén,
«has d’inculcar des de zero unes idees i unes directrius que culminen en la presentació al públic de la
feina feta. La meua tasca, per tant, va més enllà de les dues hores d’assajos
de cara als músics».
Per a arribar a aquest punt, la seua educació
musical ha sigut primordial. El seus inicis els trobem a l’escola José María
Ferrero Pastor, d’Ontinyent, on es va deixar seduir per la percussió, tot i que
finalment al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá, d'Alacant, es va decantar per l’especialitat de
composició. «Sempre
m’havia cridat l’atenció», ens
conta. «Saber escriure música
amb sentit havia de ser una passada...». Aquesta formació l’ha completada amb màsters, cursos i conferències
variades, i s’estén fins a l’actualitat amb els estudis de Direcció
de Cor i Orquestra al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, de
València. «Aquesta
segona carrera m’ha obert encara més la ment: la feina del director va més
enllà de “ballar” damunt de la tarima. El director és l’encarregat de crear uns
hàbits a l’agrupació i “educar” els músics». El seu currículum s’amplia amb les
classes que imparteix al Centre Professional de Música Ciutat Ducal, de Gandia,
en les especialitats d'Harmonia, Anàlisi i Fonaments de Composició.
Com a
compositor, una faceta de la seua vida que va iniciar l’any 2012, el seu
catàleg de peces ronda la cinquantena. En aquest sentit, ha escrit algunes obres i arranjaments per a la
Banda Municipal d’Alacant i per a alguns concursos, a més de les que va composar
durant la carrera. Assegura que per qüestions sentimentals destacaria dues: el Preludi als Greixets,
dedicada a la seua amiga Beatriu, i Reflexions sobre un territori, per
ser l’obra amb què va acabar la carrera de composició, on utilitza melodies
populars d’Ontinyent, Bocairent i Santa Pola. Dues peces que es poden escoltar
en Youtube, interpretades per l’anteriorment citada Banda Municipal d’Alacant. Entre
els seus últims treballs com a compositor figuren unes obres per a flauta i
arpa, encàrrec d’una antiga companya.
Preguntat pel seu pas per l’IES L’Estació, recorda
amb nostàlgia uns meravellosos anys que li deixen un bon sabor de boca. «La meua estada a l’institut em va marcar
per a bé», afirma. «Sempre se’m dibuixa algun somriure a la
cara quan veig algun dels meus professors pel carrer i encara ens saludem. O
quan vaig a tocar a les festes de Bocairent i veig a qui va ser el meu
professor d’Educació Física, Pere Vañó». Als estudiants matriculats ara mateix al centre els anima a concloure els
seus estudis musicals, «una
opció de futur viable i real», reconeix. Per això, desitja que, com a societat, adoptem els costums dels
països més desenvolupats, els quals «no dubten del pes que té la música, l’art i la cultura en l’educació».
Quant a les previsions de futur, Rubén confessa que
té en ment alguns projectes. A curt termini, afrontarà els seus primers
concerts com a nou director de la banda d’Anna, uns concerts que requereixen un
treball previ ingent. «Quan
comença l’assaig», ens
conta, «vaig treballant les obres
o fragments que m’he proposat per a eixe dia i faig als músics les oportunes
indicacions perquè se les anoten en la partitura. Prèviament, jo ja m’he
estudiat totes les partitures del concert i m’he plantejat com encarar les
dificultats per a fer-les més fàcilment assimilables».
A llarg termini, li ronda escriure un
concert per a flauta i orquestra per a una molt bona amiga de la carrera. També
li agradaria ocupar-se de l’edició crítica de distintes obres escèniques del
mestre Rafael Martínez Valls, així com de l’estudi i recopilació de més peces
del seu catàleg. «Per a
mi seria un honor que es pogués representar alguna de les seues sarsueles en
versió escenificada al seu poble, i intentaré aconseguir-ho pels mitjans que tinga
a l’abast», assegura emocionat.
Com podem comprovar, Rubén és un gran defensor de
l’herència musical i de la música festera d’Ontinyent, i sense perdre el sentit
de l’humor bromeja en acabar l’entrevista que L’Andana li ha realitzat. «Quan estiga el nou institut construït
haurem de fer algun concert d’exalumnes, no? Que en som un bon grapat!».
Doncs sí, seria una bona forma de celebrar-ho.
Prenem nota!
Molta sort, Rubén.
