![]() |
Ens la maten, a poc a poc, la nostra llengua
Paula Gramage

Fa un parell
d'anys es va deixar d'emetre TV3. Fa pocs mesos, RTTV, i dimarts, Catalunya
Ràdio. És una ruïna evident, o hauria de ser-ho, per a qualsevol valencià. La
situació de vulnerabilitat a què deixem exposada la nostra llengua i cultura és òbvia per a qualsevol persona que analitze la funció de cohesió que tots
aquestos mitjans de comunicació exercien. Però no apel·le, únicament, al risc a
què estem sotmetent la llengua pròpia per demanar una emissora en la nostra llengua. És que vull poder escoltar-la. És una qüestió, potser, un poc
personal però que m'atrevisc a generalitzar. Vull veure pel·lícules en la
meua llengua, vull escoltar què passa al món en la meua llengua, vull que em
diguen que pugen la llum en la meua llengua, vull la meua llengua. I crec que
tinc dret, almenys, a una emissora o cadena de televisió que puga informar-me
en la meua llengua.
I m'estalvie fer comentaris sobre les persones que declaren que no val per a res. Ni renuncie
a la resta de llengües per defensar la meua, ni ningú té dret a menysprear-la.
Jo escric, parle, pense, somie i estime en valencià. I bàsicament per això
pense que és extremadament injust que haja mort, que ens hagen matat, la 104.0, TV3 i RTTV.
Més que indiscutible.
ResponElimina"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense." Ovidi Montllor
ResponElimina