dilluns, 27 de gener del 2014

Opinió: Ens la maten, a poc a poc, la nostra llengua. Paula Gramage.



Ens la maten, a poc a poc, la nostra llengua

Paula Gramage

S'ha mort. La mare porta uns dies intentant trobar-la, fa girar la rodeta i sols obté un estossec d'interferències. Ja no hi és, la 104.0 s'ha esfumat tan ràpid que no hem pogut ni adonar-nos-en de les conseqüències que això suposa.
Les emissions de la ràdio pública catalana es mantenien a través de la xarxa de repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, però divendres passat l'entitat va rebre un comunicat del govern espanyol perquè deixara d'emetre al nostre territori per falta d'autorització. A les vuit de la vesprada de dimarts, els valencians van haver de ser, de nou, testimonis del tancament d'un dels últims mitjans de comunicació en la nostra llengua. Em preocupa que Catalunya Ràdio i Catalunya Informació ja no siguen emeses al País Valencià però em sembla molt més preocupant el desmantellament tan exprés que hem sofert i també la passivitat a la qual ens hem decidit lliurar. 
Fa un parell d'anys es va deixar d'emetre TV3. Fa pocs mesos, RTTV, i dimarts, Catalunya Ràdio. És una ruïna evident, o hauria de ser-ho, per a qualsevol valencià. La situació de vulnerabilitat a què deixem exposada la nostra llengua i cultura és òbvia per a qualsevol persona que analitze la funció de cohesió que tots aquestos mitjans de comunicació exercien. Però no apel·le, únicament, al risc a què estem sotmetent la llengua pròpia per demanar una emissora en la nostra llengua. És que vull poder escoltar-la. És una qüestió, potser, un poc personal però que m'atrevisc a generalitzar. Vull veure pel·lícules en la meua llengua, vull escoltar què passa al món en la meua llengua, vull que em diguen que pugen la llum en la meua llengua, vull la meua llengua. I crec que tinc dret, almenys, a una emissora o cadena de televisió que puga informar-me en la meua llengua.
I m'estalvie fer comentaris sobre les persones que declaren que no val per a res. Ni renuncie a la resta de llengües per defensar la meua, ni ningú té dret a menysprear-la. Jo escric, parle, pense, somie i estime en valencià. I bàsicament per això pense que és extremadament injust que haja mort, que ens hagen matat, la 104.0, TV3 i RTTV.

2 comentaris:

  1. "Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense." Ovidi Montllor

    ResponElimina