«Estic enamorada d’una de les
professions més boniques i enriquidores que es poden tenir»
Impossible no aborronar-se per l’emotiu acomiadament
d’Imma Pérez després d’haver compartit vint-i-tres anys de la seua trajectòria
professional amb la comunitat educativa de l’IES L’Estació. La professora de
Valencià, que va aterrar al nostre centre quan estava a punt de finalitzar el
segon mil·lenni, va rebre fa uns dies un
merescut aplaudiment per uns eterns passadissos que van ser testimonis de les
seues llàgrimes d’agraïment i del respecte i l’admiració que ha despertat al
llarg d’aquests anys. Quan una docent ha marcat la vida dels seus companys i del seu alumnat, les mostres de gratitud es queden curtes, però són necessàries
per a revitalitzar una professió vocacional no sempre ben valorada per la
societat.
Nascuda a Canals un 6 de març, Imma Pérez Peiró va
iniciar el seu periple pel món de l’educació pocs mesos després de llicenciar-se
l’any 86 a la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Disposada a
aprendre de la seua interinitat a
Alacant i convençuda de poder trobar la seua senda de vida, amb el transcurs
del temps ha sabut descobrir una vocació que ha conservat amb fermesa. «La
filologia no deixa moltes oportunitats per a buscar treball fora de la tasca de
docent», reconeix la professora, «però malgrat la inèrcia inicial, m’he anat
enamorant a poc a poc d’una de les professions més boniques, interesants i enriquidores
que es poden tenir».
Tanta ha sigut la seua predisposició cap al món de
l’ensenyament que ha anat ocupant al llarg dels anys diversos càrrecs: primer,
com a assessora didàctica de Llengües Primeres de Secundària als antics cefires;
després, com a directora de l’IES Porçons a Aielo de Malferit, on va romandre
durant dos anys abans d’incorporar-se a la plantilla del nostre institut. Ací
ha exercit diligentment de vicedirectora i cap d’estudis de Batxillerat fins al
2016, moment en què va determinar cedir el pas a altres membres del claustre.
Però la seua implicació amb la formació no ha minvat per a res, ja que aquests
últims anys s’ha integrat plenament en «un equip magnífic de professorat que ha impartit l’Àmbit sociolingüístic a 1r
ESO, una aventura pedagògica molt engrescadora per a mi».
Haver treballat durant més de dues dècades al
mateix centre ha sigut molt significatiu per a ella i li ha permés fer un
seguiment més personalitzat del seu alumnat. També valora molt positivament el
fet d’haver compartit professió amb la seua parella, l’escriptor Vicent Enric
Belda, que la va encoratjar a sol·licitar el trasllat a l’IES L’Estació, on ja
impartia classes. «Per a mi, ser col·lega de Vicent no m’ha resultat
gens estrany», comenta Imma, «perquè nosaltres ens vam conèixer a la
facultat en 2n de carrera i hem sigut companys de classe i d’estudi des que ens
vam conèixer. A més, tindre a Vicent com a company de departament ha sigut un
luxe perquè ell representa el meu model
de professor rigorós, compromès i honest que jo més admire». Potser aquest siga el
motiu pel qual sempre han col·laborat en la feina, tant dins com fora de
l’institut. De fet, és la responsable de preparar les propostes didàctiques que
acompanyen les novel·les infantils i juvenils de l’autor agullentí.
Assegura ara que s’emporta l’estima d’un claustre que,
«malgrat les diferents sensibilitats i maneres d’entendre l’educació»,
sempre ha estat unificat. Amb aquest record indeleble afronta una nova etapa repleta
d’interessants activitats vinculades amb les expressions culturals que tant omplin
el seu esperit. En breu la imaginem a Lisboa, on residirà els pròxims dos mesos
per motius relacionats amb la faceta d’escriptor de la seua parella. En tornar,
amics i família —especialment el seu netet—, així com alguna
col·laboració amb Vicent, ompliran el seu temps.
Doncs, a gaudir! Ja saps que sempre tindràs reservat un racó en tots els nostres cors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada