Un Erasmus de llarga durada: Ontinyent-Perpinyà
Aquest any hem arrancat una nova experiència. Per primera vegada i fruit
del «job shadowing» de l’any passat, se’ns va plantejar la oportunitat d’enviar
un xicotet grup d’alumnes a viure una experiència diferent. Un Erasmus de
llarga durada.
En aquest cas, les nostres alumnes rebrien als seus
corresponsals a casa seua durant 3 setmanes, i seguidament es faria
l’experiència a la inversa.
No oblidem que no és habitual viure amb una família que
no és la teua, amb altres costums, normes i de vegades maneres de pensar. Però
tot açò ens enriqueix com a persones i ens dona una apertura de mirada que no
seria possible fer-la d’una altra manera. Una experiència d’aquest tipus és un
viatge ple d’incerteses, de dubtes i inclús de pors, de no saber què passarà i
de com et sentiràs fora del teu entorn habitual. Al final aquelles pors acaben
desapareixent i descobrint un món ple de sorpreses, que apareixen just quan
passes la porta de ta casa i deixes enrere la teua zona de confort.
Perquè aquests viatges no sols són convivència, són una
porta oberta a aprendre, a respectar i a viure experiències que d’altra manera
no hagueres viscut. Al final no som diferents, i és en aquest moment quan
observes que les preocupacions i les alegries de les persones són molt
paregudes quan et mous a 600 kilòmetres de distància.
Als següents texts, les nostres alumnes ens expliquen com van viure en
primera persona l’intercanvi, quina va ser la dinàmica del viatge així com les
experiències d’oci. Moltes coses que han aprés acabaran donant fruit d’ací a
uns anys. D’això n’estem segurs.
Acollida a Ontinyent
Les perpinyaneses van arribar a València un diumenge de
febrer per a incorporar-se a les nostres vides durant tres setmanes. Durant la
primera setmana va ser l’aniversari d'una de les corresponsals, i el vam
celebrar tots junts a casa nostra. Anaven passant els dies i les nostres
companyes de l'intercanvi anaven perdent la vergonya. A classe venien amb
nosaltres i així es van integrar poc a poc al nostre ambient habitual. Quan
havíem d'acudir a l'assignatura optativa, elles se separaven de nosaltres per a
assistir a l'optativa de francès, ja que els feia curiositat com donaven la
llengua a la nostra terra. Segons ens van contar, també van passar una molt
bona estona amb els nostres companys. El primer cap de setmana vam organitzar
una eixida a València ciutat, però feia molt de vent i estàvem en alerta groga,
de manera que vam organitzar un dinar valencià de paella i "picaeta",
amb la paella feta per una de les nostres companyes. I així van poder tastar un
dels menjars més típics de la comunitat. El segon cap de setmana va ser molt
complet. Divendres vam anar a la inauguració de la fireta medieval i vam sopar
tots junts a una pizzeria. Al dia següent vam passar el matí i part de la
vesprada a València capital. A més a més, aquell dissabte hi va haver una festa
per la nit a un poble a prop, i ens va parèixer bona idea que també conegueren
un poc de la cultura valenciana durant les festes dels pobles.
Durant la nostra estança en Perpinyà vam estar a un Liceu, un edifici on es troben els alumnes que cursen 1r/2n batxillerat i Terminal. Vam assistir a diferents classes de diferents nivells. Cursàrem les classes de Català, Espanyol, Geografia i Història, Educació Física i Valors Ètics. A més a més, vam fer un xicotet curs de FLE (Francés Llengua Estrangera) per a ensenyar-nos un poc de francés. A les assignatures de Català i Espanyol fèiem diferents nivells. Anàvem a les classes de Terminal (2n de batxillerat) i també a les de 1r de batxillerat. Pel que fa a l’horari, variava en funció a cada dia. Però generalment solíem anar a classe de 8:00 h fins a les 18:00 h, amb l’excepció del dimecres que entràvem a les 8:00 h i acabàvem a les 12:00 h. A França, els horaris són una mica diferents i dinàvem a les 12:00 a la cantina de l’institut i solíem sopar al voltant de les 19:00, ja a les cases dels nostres corresponsals. Durant les tres setmanes d’intercanvi a Perpinyà, les activitats fora de l’escola també van ser molt importants. Entre setmana no eixíem molt de casa, ja que les classes acabaven prou tard, així que normalment ens quedàvem amb les famílies d’acollida, encara que alguna vegada sí que quedàvem amb els amics dels nostres corresponsals. El primer cap de setmana vam anar a veure un partit de rugbi de l’equip USAP de Perpinyà, que va ser una experiència molt emocionant. El diumenge, cadascuna de nosaltres va fer activitats diferents: algunes van anar a Figueres, altres van visitar un aquari i una altra va quedar amb amics. El segon cap de setmana vam anar de compres a un centre comercial prop de la ciutat. Com que era Pasqua, el diumenge el vam passar amb les famílies en dinars tradicionals, mentre que algunes també van aprofitar per a anar a veure la neu o quedar amb amics. El dilluns de Pasqua, que era festiu, vam fer una recerca d’ous de Pasqua amb les famílies i després vam gaudir d’un dinar típic. Finalment, l’última setmana vam visitar el centre de Perpinyà i vam comprar alguns records d’aquesta experiència tan especial.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada