 |
| Juvenil de llagostí |
Text, Alfred Bernabeu, cronista d'Ontinyent i professor de Valencià
Fotografies, Salvador Argente, professor de Biologia
La primera vegada que
vaig tindre coneixement sobre les plagues de
la llagosta (en castellà “saltamontes”) va ser per boca de Don Roberto
Tormo, mestre del “Patronato”, quan un divendres de vesprada explicava la lliçó
d’Història Sagrada a una nombrosa aula de 4t de Primària amb 52 alumnes. També
en les vespertines sessions cinematogràfiques dominicals vaig poder visionar “Moisés”
—la gran producció cinematogràfica de Cecile B. DeMille— que presentava, en technicolor, un Charlton
Heston amenaçant el faraó (Yul Brynner) amb una plaga de llagosta si no
permetia al poble jueu partir d’Egipte.
 |
| Calliptamus sp |
El capítol 10, versicle
15 del llibre de l’Èxode descriu els estralls que produeix una invasió d’aquest
insecte ortòpter: “Cubrieron toda la
superficie del país hasta oscurecer la tierra; devoraron toda la hierba y todos
los frutos de los árboles que el granizo había dejado; no quedó nada verde...”. Exageració bíblica? No, en absolut. La
llagosta en determinades circumstàncies és capaç de migrar i de reproduir-se
molt ràpidament formant devastadors eixams capaços de devorar la vegetació de
grans extensions de terrenys. Cada exemplar menja diàriament l’equivalent del seu
propi pes.
Les nostres terres han patit en diverses
ocasions els efectes calamitosos d’aquests insectes ortòpters. Unes plagues que
devastaven les collites: la font d’ingressos més important d’una economia
basada en l’agricultura. En aquest article tractarem de la invasió, el 15 de
juliol de 1756, d’un núvol de llagostes procedents de Villena que va devorar els
conreus dels Alforins. L’endemà, el vent de ponent va traslladar la plaga cap a
Ontinyent. La visió que ofereix la documentació de l’època és molt semblant a
la descrita a l’Egipte de Moisés: “caía
como una espesa niebla que obscurecía el Sol”. Les conseqüències foren catastròfiques; quan va arribar la nit no
quedaven plantes de panís en les hortes del Llombo i del Pla, “devoraron hasta las raizes”.
 |
| Chortippus sp |
El 17 de juliol les llagostes atacaven vinyes,
moreres i altres arbres; fins i tot les hortalisses com els naps, xirivies, cebes “y muchas cosas bajo tierra solo quedaban los
huecos o vacios de ellas”. L’espècie invasora va respectar pocs vegetals “y solo quedaron intactas las fresoleras y tomateras con sus frutos”.
Van consumir totes les herbes que pasturaven els animals i les aigües dels
abeuradors, en caure els insectes, es van fer malbé, “por lo que padecieron mucho los ganados”.
La corporació municipal decidí actuar contra
la plaga com en altres ocasions encomanant al clergat, que conjurarà l’insecte
amb aigua beneïda. A tal efecte es distribuïren les distintes partides rurals
del terme a cada comunitat conventual (dominics, franciscans, descalços i
caputxins), excepte les terres dels Alforins que van quedar a càrrec dels
sacerdots de Santa Maria. Les autoritats municipals també ordenaren combatre la
llagosta mitjançant mètodes més efectius. Uns treballs d’exterminació que van
ser sufragats per tots els veïns en funció de la seua riquesa.
En febrer de 1757,
l’ajuntament ordenava llaurar els camps infestats d’ous per tal d’eliminar-los.
Els insectes, pel fred de l’hivern, havien desaparegut; però en les primeres
calors nasqueren cries dels nius que no havien estat destruïts i, de nou, amenaçaren els cultius: “Pero aunque pasaba la langosta hacia el Levante como hiba fermentando
por todas partes especialmente en los terrenos firmes haciendo como un
cañoncito como el dedo el qual quedava lleno de huevecitos de su simiente y,
por lo tanto, permaneció en este termino durante dos años”.
 |
| Exemplar de grill |
En l’actualitat les plagues de
llagosta continuen produint fortes pèrdues econòmiques i greus problemes alimentaris en certes zones
d’Àfrica i d’Àsia. La persistència de la llagosta en determinades regions del
planeta mostra que és un problema
endèmic, tot i que ara disposem de mitjans efectius per a combatre-la. Les
plagues han desaparegut a Espanya i han deixat de ser un problema greu per a la
nostra agricultura gràcies a l’adopció de mesures preventives. Però no oblidem
que encara en 1992 a Extremadura van causar danys per valor de 900 milions de pessetes i van afectar
a 50.000 hectàrees. També al novembre de 2004 les illes de Lanzarote i Fuerteventura
es van vore afectades per un núvol de llagostes de l’espècie Schistocerca
gregaria procedent de
les costes africanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada