OPINIÓ: 

Escultura del recordat professor de l'IES l'Estació, Joan Martí

1 DE NOVEMBRE

Paula Gramage

És complicat pensar qui som i reflexionar sobre el nostre escepticisme o sobre la nostra fe espontània. Ningú pot afirmar ni negar res en aquesta qüestió tan desmesuradament desconeguda per tots nosaltres. Per alguna remota circumstància venim i ens n'anem  deixant un sabor agredolç en les persones que ens acomiaden en la nostra partida. I és en dies com ahir, Tots Sants, que ens armem de valor per recordar els nostres estimats companys que ja han arribat al final del seu camí. Netegem els gèlids marbres i els cobrim de flors que converteixen el cementeri en una explosió de colors. Seiem a la vora de les làpides per observar amb deteniment les fotografies i ens n'adonem que allà darrere no sols hi ha una pila d'ossos que algun dia poguérem abraçar. D’alguna manera obrim la porta, i deixem fluir els records. Milers d'imatges que mantenen viva cada persona que algun dia vàrem perdre però que el nostre cor mai ha deixat de tindre present.