Cuina ràpida saludable per a futurs universitaris: l’altre ‘fast food’

Text: Paloma Tortosa, professora d’Educació Física

El passat divendres 25 de febrer ens visitava Maria José Penadès Pérez, experta en Nutrició intel·ligent. Va realitzar un taller teoricopràctic amb l’alumnat de 2n de Batxillerat de l’assignatura optativa Educació fisicoesportiva i salut. Aquest alumnat farà el bot imminent a la vida universitària… Però estan preparats per a guisar de forma autònoma i no caure en el menjar precuinat?

La primera part del taller va ser teòrica i exposava aspectes tant importants com l’etiquetatge dels productes, els ingredients que contenen, el valor nutricional i com s’aconsegueix el plat saludable segons les circumstàncies. A més a més, els presentà apps recomanables en matèria de qualitat dels productes a l’hora de fer la compra i els explicà la ferramenta de moda, el “Nutriscore”, amb els seus avantatges i inconvenients.

Dotar d’esperit crític en allò que consumim i perdre la por a cuinar de forma saludable fugint dels ultraprocessats foren alguns dels objectius. En la segona part del taller, ens vàrem posar mans a l’obra i cuinàrem cinc receptes amb l’única ajuda del microones i valorant la senzillesa i mancança de temps pròpia dels joves estudiants.

L’alumnat va poder comprovar com amb una mica d’idea es poden aconseguir plats saborosos al temps que saludables… I no varen deixar ni les molles.

Som un institut que aposta per la inclusió educativa

L’IES L’Estació incorpora a la seua plantilla la figura del Professional d’Assistència Terapèutica Infantil

L’IES L’Estació ha implantat aquest curs la figura del Professional d’Assistència Terapèutica Infantil (PATI), un nou recurs adreçat a aquells menors de 18 anys que es troben en situació de dependència. Es tracta d’un especialista molt necessari que afavoreix l’autonomia de la persona amb diversitat funcional, assistint-la en les diverses situacions del dia a dia i donant un suport personal i familiar de qualitat. A l’IES L’Estació, aquesta figura, reconeguda en el Decret de Dependència de la Generalitat Valenciana, ha recaigut sobre l’educadora Alba Casanova Soler, una jove amb experiència en el sector que ha treballat a Barcelona amb alumnat que patia trastorns de conducta i amb persones amb diversitat funcional d’un pis tutelat. 

Graduada en Psicologia, Alba presta la seua ajuda a Violeta, una alumna que s’ha incorporat enguany a l’institut amb dificultats en l’atenció, en la memòria, en el control del temps i en el processament de la informació. Altra de les àrees on presenta més trastorns és el llenguatge expressiu, cosa que repercuteix en la seua vida acadèmica i social. Per aquest motiu, la PATI recalca «la importància de simplificar les instruccions, de focalitzar els conceptes clau, així com de donar suport i connectors per a accedir i recuperar informació».

És important destacar, per altra banda, que aquest assistent personal no assumeix les tasques d’un cuidador o cuidadora, sinó que s’assegura de la comprensió dels continguts en l’àmbit acadèmic i potencia la integració social, fent de la menor una persona el més autònoma i independent possible. Per a assolir aquests objectius, el treball amb la xiqueta és pràcticament diari. Violeta, explica Alba, compta amb una ajuda permanent a l'aula en aquelles matèries on presenta més dificultats acadèmiques. En canvi, fora del context escolar la intervenció se centra d’una forma minoritària en l'oci i en aspectes socials i familiars.

Laura Mora, la mare de Violeta, valora el recolzament de la PATI d’una manera molt positiva, ja que la vertadera finalitat d’aquest recurs és facilitar a l’alumna la plena incorporació en la societat. «Parlar d'inclusió sense la dotació dels recursos més adequats», comenta Laura, «és una utopia, per la qual cosa aquesta opció és un gran avanç per a poder aconseguir un model inclusiu real a les escoles».

Però l’Administració i els seus mitjans no són les úniques peces clau per a l’èxit de l’empresa. La mateixa Violeta, una jove treballadora, constant i amb força de voluntat, també és un factor decisiu. Ser conscient de les seues dificultats i limitacions en l’aprenentatge fa que la menuda invertisca més temps que la resta dels seus companys i companyes per a poder seguir el ritme de la classe. En aquest sentit, «el suport d’Alba és meravellós», conclou Laura Mora, «i no sols en l’aspecte acadèmic. Alba també li proporciona una major confiança i seguretat en si mateixa».

És evident que alumna i educadora constitueixen un bon equip. Només cal observar el somriure que es dibuixa en les seues cares.

'Las reformas educativas', una reflexió de Roser Abad (4t D)

Soy una adolescente y, por lo tanto, se supone que tengo un gran interés en la educación, sus leyes y los cambios, pero ¿hasta qué punto nuestra generación realmente está influyendo en eso? Supongo que muchos dirán que nosotros, los jóvenes y estudiantes, somos el pilar de todas esas leyes, o al menos la vena para hacer cambios en la educación, pero yo personalmente no lo creo así. Nuestra formación es importante, sí; por consiguiente, no creo que se deba dejar en manos de unos cuantos adultos, personas que ya han terminado sus estudios, a las que esto no les afecta prácticamente y que posiblemente no miren al 100% por nuestro beneficio.

Todo esto lo explico porque, hace unos días, comentábamos en clase la nueva reforma educativa, y más del 80% ni lo sabía; eso nos hace ver la indiferencia que hay ante un cambio en la educación, un tema tan importante.

Algunos no decían nada, otros se mantenían neutrales, unos pocos estaban a favor y el resto, en desacuerdo, diciendo que, por ejemplo, el cambio en las recuperaciones y las nuevas asignaturas no les ayudaban para nada. Y claro, obviando el hecho de si tienen razón o no, siempre está la cuestión: ¿alguien nos ha preguntado? A nosotros, los que estamos en primera línea en relación con esto, no.

Es difícil, está claro, que los adultos, los políticos, pongan algo tan importante como la educación en manos de unos adolescentes, pero espero que en algún momento se recapacite sobre esto, porque, aunque es evidente que aún somos niños y que no podemos establecer nosotros una cosa tan crucial como la formación, algo podremos influir y, como consecuencia, mejorarlo, o eso espero.

Cinc estudiants de l’IES L’Estació participen demà en la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat

Hugo Bataller, Pau Montés, Lluís Navarro, Berta Santamaria, Ana Soler i Víctor Llopis (reserva), estudiants de 1r de Batxillerat, participaran a partir de demà en la Lliga de Debat, una competició d’oratòria on diversos equips d’escolars de diferents centres docents debaten sobre un tema polèmic i d’actualitat amb l’objectiu de fomentar l’ús respectuós de la paraula i del valencià com a llengua vehicular.

El concurs, impulsat per la institució sense ànim de lucre Xarxa Vives, s’iniciarà aquest dijous amb les fases locals classificatòries, que es disputen entre els equips inscrits en una mateixa universitat. En concret, el nostre alumnat s’enfrontarà dialècticament contra tres instituts més a la Universitat Politècnica de València. Un dia després, el divendres 11 de febrer, competiran entre ells altres quatre centres, de manera que els guanyadors de cada jornada passaran a la semifinal i final de la fase local, que se celebrarà el dissabte dia 12. L’equip que supere aquesta etapa tindrà dret com a recompensa a participar en la gran final en representació de la universitat de referència, amb les despeses del viatge i de l’allotjament cobertes.

El debat de la present edició versarà sobre la ciència i els seus límits, un tema complex per al qual han comptat amb l’ajuda dels seus professors Vicent Ferrero, Aloma Martínez i Darío Oltra, que els han guiat en la recerca d’arguments i contraarguments. «Hem treballat mitjançant el Drive, compartint notícies d'actualitat, articles científics o ressenyes, i construint entre totes i tots els al·legats, les refutacions i les conclusions», ha explicat Aloma a L’Andana.

La Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat s’adreça a l’alumnat de 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius d’entre 15 i 18 anys, de la Franja de Ponent, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord i Sardenya. Organitzada per la Xarxa Vives d’Universitats, i Escola Valenciana en el cas del País Valencià, la Lliga de Debat compta també amb el suport de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de València hi col·laboren, a més de diversos ajuntaments: el de Castelló de la Plana, Guadassuar, Mataró, Olot, Roses, Salt, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Vic.

L’IES L’Estació participa en el programa COEDUCACENTRES

La Conselleria d’Educació ha impulsat un projecte pilot, en el qual estem col·laborant setanta centres de tota la Comunitat Valenciana, que contribuirà a donar-nos les eines teòriques i pràctiques adequades per a millorar la convivència entre tota la comunitat educativa, la igualtat efectiva de xiquetes i xiquets i la cultura de centre basada en el diàleg i la pau. L’objectiu del projecte està ben definit: avançar cap a una societat més justa i igualitària, lliure d’estereotips sexistes, on l’educació afectiva i sexual ajude a prevenir problemes tan greus com la violència de gènere.

Per a la posada en pràctica del programa COEDUCACENTRES, la participació de tota la comunitat escolar s’està produint en diferents nivells. D’entrada, un grup motor està rebent una formació en la qual participen diferents membres de la comunitat: famílies (Marisa Ruiz, presidenta de l'AMPA), professorat, alumnat i personal d'administració. També comptem amb la col·laboració de diversos agents externs, com per exemple el Consell Local de la Joventut (Tècnica de Joventut, Maria Navarro), la Regidoria de Joventut (Tècnica de Joventut, Lucía García) i el Gabinet Psicopedagògic Municipal (José Luis Gandia).

En aquestes formacions, pretenem analitzar com és el nostre centre educatiu, contribuir a l'erradicació de la desigualtat i dur a terme accions conjuntes en matèria d'igualtat. També hi ha un equip format per professorat que, paral·lelament, s'està encarregant de portar endavant una anàlisi dels documents del centre per a actualitzar-los des d'una perspectiva coeducativa. 

Aquest projecte pilot serà presentat en una jornada on tots els centres educatius compartiran les seues experiències i reptes assolits. Serà divulgat en la jornada de difusió dins del centre i en la jornada intercentres el 28 de juny del 2022. Aquesta difusió serà molt important perquè donarà a conèixer la proposta d’actualització del Projecte Educatiu amb visió coeducativa consensuada entre tota la comunitat escolar.

Vos deixem amb el vídeo explicatiu que ha elaborat la nostra companya Laura Barberà Borràs.

Reportatge sobre l’exalumne Rubén Penadés Silvestre, nou director de la Societat Musical ‘Nueva Artística’ d’Anna

«La feina del director va més enllà de ‘ballar’ damunt de la tarima»

La Societat Musical Nueva Artística d’Anna, a la Canal de Navarrés, té nou director titular des de fa pocs mesos. Es tracta de l’ontinyentí Rubén Penadés Silvestre, un jove de 26 anys que va cursar la Secundària Obligatòria i el Batxillerat a l’IES L’Estació, i que actualment és també el subdirector de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent. El passat mes d’octubre, la Nueva Artística, una societat centenària plena d’història i excel·lents músics, el va presentar a la resta de membres com al seu nou director d'orquestra. Un instant que va quedar immortalitzat en la retina de Rubén. «Estic molt content de l’acollida que he tingut des del primer moment», ha manifestat el nostre exalumne a través de les xarxes socials, «però sobretot estic contentíssim de poder tindre l’oportunitat de treballar amb uns músics i unes persones d’aquest nivell». 

Músics que formen part d’una banda amb una activitat que es remunta al segle XIX i amb un significatiu historial de guardons. Potser per això la responsabilitat que està assumint Rubén aquestes setmanes no pot defallir. Tot, assajos, concerts o revisió de partitures, ha d’estar planificat si l’objectiu és fer créixer els integrants de la banda. «Per cada projecte», comenta Rubén, «has d’inculcar des de zero unes idees i unes directrius que culminen en la presentació al públic de la feina feta. La meua tasca, per tant, va més enllà de les dues hores d’assajos de cara als músics».

Per a arribar a aquest punt, la seua educació musical ha sigut primordial. El seus inicis els trobem a l’escola José María Ferrero Pastor, d’Ontinyent, on es va deixar seduir per la percussió, tot i que finalment al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá, d'Alacant, es va decantar per l’especialitat de composició. «Sempre m’havia cridat l’atenció», ens conta. «Saber escriure música amb sentit havia de ser una passada...». Aquesta formació l’ha completada amb màsters, cursos i conferències variades, i s’estén fins a l’actualitat amb els estudis de Direcció de Cor i Orquestra al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, de València. «Aquesta segona carrera m’ha obert encara més la ment: la feina del director va més enllà de “ballar” damunt de la tarima. El director és l’encarregat de crear uns hàbits a l’agrupació i “educar” els músics». El seu currículum s’amplia amb les classes que imparteix al Centre Professional de Música Ciutat Ducal, de Gandia, en les especialitats d'Harmonia, Anàlisi i Fonaments de Composició.

Com a compositor, una faceta de la seua vida que va iniciar l’any 2012, el seu catàleg de peces ronda la cinquantena. En aquest sentit, ha escrit algunes obres i arranjaments per a la Banda Municipal d’Alacant i per a alguns concursos, a més de les que va composar durant la carrera. Assegura que per qüestions sentimentals destacaria dues: el Preludi als Greixets, dedicada a la seua amiga Beatriu, i Reflexions sobre un territori, per ser l’obra amb què va acabar la carrera de composició, on utilitza melodies populars d’Ontinyent, Bocairent i Santa Pola. Dues peces que es poden escoltar en Youtube, interpretades per l’anteriorment citada Banda Municipal d’Alacant. Entre els seus últims treballs com a compositor figuren unes obres per a flauta i arpa, encàrrec d’una antiga companya.

Preguntat pel seu pas per l’IES L’Estació, recorda amb nostàlgia uns meravellosos anys que li deixen un bon sabor de boca. «La meua estada a l’institut em va marcar per a bé», afirma. «Sempre se’m dibuixa algun somriure a la cara quan veig algun dels meus professors pel carrer i encara ens saludem. O quan vaig a tocar a les festes de Bocairent i veig a qui va ser el meu professor d’Educació Física, Pere Vañó». Als estudiants matriculats ara mateix al centre els anima a concloure els seus estudis musicals, «una opció de futur viable i real», reconeix. Per això, desitja que, com a societat, adoptem els costums dels països més desenvolupats, els quals «no dubten del pes que té la música, l’art i la cultura en l’educació».

Quant a les previsions de futur, Rubén confessa que té en ment alguns projectes. A curt termini, afrontarà els seus primers concerts com a nou director de la banda d’Anna, uns concerts que requereixen un treball previ ingent. «Quan comença l’assaig», ens conta, «vaig treballant les obres o fragments que m’he proposat per a eixe dia i faig als músics les oportunes indicacions perquè se les anoten en la partitura. Prèviament, jo ja m’he estudiat totes les partitures del concert i m’he plantejat com encarar les dificultats per a fer-les més fàcilment assimilables». 

A llarg termini, li ronda escriure un concert per a flauta i orquestra per a una molt bona amiga de la carrera. També li agradaria ocupar-se de l’edició crítica de distintes obres escèniques del mestre Rafael Martínez Valls, així com de l’estudi i recopilació de més peces del seu catàleg. «Per a mi seria un honor que es pogués representar alguna de les seues sarsueles en versió escenificada al seu poble, i intentaré aconseguir-ho pels mitjans que tinga a l’abast», assegura emocionat. 

Com podem comprovar, Rubén és un gran defensor de l’herència musical i de la música festera d’Ontinyent, i sense perdre el sentit de l’humor bromeja en acabar l’entrevista que L’Andana li ha realitzat. «Quan estiga el nou institut construït haurem de fer algun concert d’exalumnes, no? Que en som un bon grapat!».

Doncs sí, seria una bona forma de celebrar-ho. 

Prenem nota!

Molta sort, Rubén.

Encontre amb la recentment jubilada Encarna Soriano

«En temps d’aprenentatge tan complicats cal transmetre calma a l’alumnat»

El passat 22 de desembre, última jornada lectiva del primer trimestre, vam acomiadar amb el cor en la mà la nostra companya Encarna Soriano. Amb trenta-sis anys d’experiència docent, quinze d’ells al nostre centre, és un dels rostres més visibles de l’IES L’Estació, potser per la seua naturalitat i proximitat cap a les persones. «M’agrada sentir-me bé i retrobar-me amb la gent. Gaudir de la família i els amics, així com dels companys, és tot un plaer», reconeix aquesta professora enormement activa i participativa, amant de la lectura, els idiomes, l’art i l’esport. «Procure mantenir una ment clara i positiva, per això estic fent ioga durant els darrers 20 anys i practique la natació i el senderisme habitualment».

Llicenciada en Ciències empresarials per la Universitat de València, ha tingut bona estrela en la seua trajectòria professional. De fet, des de 1986, any en què va obtenir el títol universitari, ha sigut professora de Formació Professional. Els seus inicis es remunten al centre San Juan Bosco, on va començar a adquirir experiència docent com a interina. Un any després, ja funcionària, li van assignar com a destinació definitiva l’IES Navarro Santafe, de Villena, on va romandre dos cursos acadèmics abans de poder concursar cap a la seua població d’origen, Ontinyent, i cap al centre que la va acollir per primera vegada, el San Juan Bosco. Ahí es va quedar fins a l’any 2005, quan la van traslladar a l’IES L’Estació.

Durant tots aquests anys ha considerat la docència una bona eixida professional. «Les dones no ocupàvem càrrecs organitzatius de directius professionals d'empresa i no es reconeixia la nostra tasca, per tant era una opció que podia explorar i descobrir», ens conta. En més de tres dècades ha desenvolupat tota mena de tasques: professora dels mòduls de la família d’administració d’empreses, tutora en totes les seues vessants, cap de departament, secretària de centre, membre del Consell Escolar...

Tampoc ha renunciat a la seua permanent actualització. «Jo soc de l’etapa on no hi havia ordinadors», comenta, «així que he participat en cursos de formació de diversa índole: de Valencià, d'Anglés, d’Informàtica, d'actualització de les matèries que he impartit, de convivència, de Projecte Educatiu de Centre, de programacions, de seguretat en xarxes... I moltes vegades amb dificultats per la manca de temps i la pressió de les classes». Amb tot, no s’ha deixat acovardir i s’ha bolcat en qualsevol iniciativa que ha caigut en les seues mans, des de l’organització de conferències o de jornades formatives i culturals per als alumnes fins a les visites a les empreses, l’edició de vídeos per a promocionar l’FP, la participació en projectes de formació o la implicació en la Fira de l’Estudiant, cosa que demostra la seua alta capacitat per al treball i el compromís.

De tota manera, també ha necessitat moments de desconnexió «per a retrobar-me amb el meu sentir i reflexionar en les coses que m’importen», confessa. «Hui en dia van tots accelerats i de vegades amb menys esforç aconsegueixes el mateix i no t’esgotes tant. Cal pensar en la pausa a fi de transmetre calma a l’alumnat, sobretot en temps d’aprenentatge tan complicats com els que marca la pandèmia de la covid-19».

Preguntada sobre el seu pas per l’IES L’Estació, Encarna ha destacat el treball ben fet del professorat, l’esforç diari que emana de les aules i l’excel·lent relació entre companys. «És un gran centre públic», reconeix, «replet de persones que col·laboren en la millora dels resultats dels estudiants». Entre les seues parets ha conegut companys de la ciutat i professorat d’altres comarques, però també ha iniciat bones amistats. En aquest sentit, recorda amb emoció l’acomiadament per jubilació de Mª Carmen Martí, «amiga, companya i secretària del centre durant dos legislatures, una dona participativa, amb caràcter, dedicació i bon saber, però sobretot amb vocació per l’ensenyament».

Com a professora de Formació Professional, està ben orgullosa de l’avanç que han experimentat aquests estudis i de la Formació Dual en els cicles formatius. «Hui tenim una FP més interactiva i activa, amb fusió i integració de les àrees i amb més capacitats i competències, així com més tecnològica i amb més comunicació i responsabilitats», explica. No obstant això, opina que cal donar més valor al treball docent i més pes als elements transversals.

Tot i que trobarà a faltar la rutina diària del centre, assegura que procurarà compensar-ho duent una vida tranquil·la, on tinguen cabuda els viatges, els passejos per la natura i les seues ocupacions habituals com ara l’esport, el dibuix o la pintura. «Ha estat una gran satisfacció haver desenvolupat la tasca de docent», admet, «però ara toca relaxar-me i gaudir sense límit de temps. Espere que tingueu un bon record de la meua dedicació i esforç. Us trobaré a faltar».

Li demanem, per a concloure aquest reportatge, un desig final, que fem extensiu a tots els qui integrem aquesta gran família: «que es faça el nou IES L'Estació el més prompte possible i que tinga un bon projecte educatiu i un gran equip».