Encontre amb la recentment jubilada Encarna Soriano

«En temps d’aprenentatge tan complicats cal transmetre calma a l’alumnat»

El passat 22 de desembre, última jornada lectiva del primer trimestre, vam acomiadar amb el cor en la mà la nostra companya Encarna Soriano. Amb trenta-sis anys d’experiència docent, quinze d’ells al nostre centre, és un dels rostres més visibles de l’IES L’Estació, potser per la seua naturalitat i proximitat cap a les persones. «M’agrada sentir-me bé i retrobar-me amb la gent. Gaudir de la família i els amics, així com dels companys, és tot un plaer», reconeix aquesta professora enormement activa i participativa, amant de la lectura, els idiomes, l’art i l’esport. «Procure mantenir una ment clara i positiva, per això estic fent ioga durant els darrers 20 anys i practique la natació i el senderisme habitualment».

Llicenciada en Ciències empresarials per la Universitat de València, ha tingut bona estrela en la seua trajectòria professional. De fet, des de 1986, any en què va obtenir el títol universitari, ha sigut professora de Formació Professional. Els seus inicis es remunten al centre San Juan Bosco, on va començar a adquirir experiència docent com a interina. Un any després, ja funcionària, li van assignar com a destinació definitiva l’IES Navarro Santafe, de Villena, on va romandre dos cursos acadèmics abans de poder concursar cap a la seua població d’origen, Ontinyent, i cap al centre que la va acollir per primera vegada, el San Juan Bosco. Ahí es va quedar fins a l’any 2005, quan la van traslladar a l’IES L’Estació.

Durant tots aquests anys ha considerat la docència una bona eixida professional. «Les dones no ocupàvem càrrecs organitzatius de directius professionals d'empresa i no es reconeixia la nostra tasca, per tant era una opció que podia explorar i descobrir», ens conta. En més de tres dècades ha desenvolupat tota mena de tasques: professora dels mòduls de la família d’administració d’empreses, tutora en totes les seues vessants, cap de departament, secretària de centre, membre del Consell Escolar...

Tampoc ha renunciat a la seua permanent actualització. «Jo soc de l’etapa on no hi havia ordinadors», comenta, «així que he participat en cursos de formació de diversa índole: de Valencià, d'Anglés, d’Informàtica, d'actualització de les matèries que he impartit, de convivència, de Projecte Educatiu de Centre, de programacions, de seguretat en xarxes... I moltes vegades amb dificultats per la manca de temps i la pressió de les classes». Amb tot, no s’ha deixat acovardir i s’ha bolcat en qualsevol iniciativa que ha caigut en les seues mans, des de l’organització de conferències o de jornades formatives i culturals per als alumnes fins a les visites a les empreses, l’edició de vídeos per a promocionar l’FP, la participació en projectes de formació o la implicació en la Fira de l’Estudiant, cosa que demostra la seua alta capacitat per al treball i el compromís.

De tota manera, també ha necessitat moments de desconnexió «per a retrobar-me amb el meu sentir i reflexionar en les coses que m’importen», confessa. «Hui en dia van tots accelerats i de vegades amb menys esforç aconsegueixes el mateix i no t’esgotes tant. Cal pensar en la pausa a fi de transmetre calma a l’alumnat, sobretot en temps d’aprenentatge tan complicats com els que marca la pandèmia de la covid-19».

Preguntada sobre el seu pas per l’IES L’Estació, Encarna ha destacat el treball ben fet del professorat, l’esforç diari que emana de les aules i l’excel·lent relació entre companys. «És un gran centre públic», reconeix, «replet de persones que col·laboren en la millora dels resultats dels estudiants». Entre les seues parets ha conegut companys de la ciutat i professorat d’altres comarques, però també ha iniciat bones amistats. En aquest sentit, recorda amb emoció l’acomiadament per jubilació de Mª Carmen Martí, «amiga, companya i secretària del centre durant dos legislatures, una dona participativa, amb caràcter, dedicació i bon saber, però sobretot amb vocació per l’ensenyament».

Com a professora de Formació Professional, està ben orgullosa de l’avanç que han experimentat aquests estudis i de la Formació Dual en els cicles formatius. «Hui tenim una FP més interactiva i activa, amb fusió i integració de les àrees i amb més capacitats i competències, així com més tecnològica i amb més comunicació i responsabilitats», explica. No obstant això, opina que cal donar més valor al treball docent i més pes als elements transversals.

Tot i que trobarà a faltar la rutina diària del centre, assegura que procurarà compensar-ho duent una vida tranquil·la, on tinguen cabuda els viatges, els passejos per la natura i les seues ocupacions habituals com ara l’esport, el dibuix o la pintura. «Ha estat una gran satisfacció haver desenvolupat la tasca de docent», admet, «però ara toca relaxar-me i gaudir sense límit de temps. Espere que tingueu un bon record de la meua dedicació i esforç. Us trobaré a faltar».

Li demanem, per a concloure aquest reportatge, un desig final, que fem extensiu a tots els qui integrem aquesta gran família: «que es faça el nou IES L'Estació el més prompte possible i que tinga un bon projecte educatiu i un gran equip».