Entrevista a Neus Torrent, gimnasta infantil campiona d’Espanya

Neus Torrent, alumna de l’IES L’Estació i gimnasta d’elit, es va proclamar a finals del mes d’abril campiona d’Espanya en la categoria infantil. Aquest resultat ha sigut celebrat tant per la jove, que estudia 1r d’ESO, com pel Club Esportiu d’Ontinyent, que ha qualificat «d’històrica» la participació de Neus al pavelló Segle XXI de Saragossa. 

Més de 1 400 gimnastes intervingueren en un campionat, el Nacional Base, que ha tornat a deixar metalls per a les esportistes representants de la Federació de Gimnàstica de la Comunitat Valenciana. 15 medalles, cinc d’elles d’or, posaren de manifest el gran nivell actual de la rítmica al nostre territori.

Una d’aquestes medalles anà a parar a les mans de Neus, una estudiant constant, perfeccionista, insistent i, sobretot, molt lluitadora. En aquesta entrevista per a L’Andana ens parla d’aquesta meravellosa experiència que podria ser l’inici d’un futur prometedor.

Què suposa per a tu aquest títol de campiona d’Espanya?

Per a mi és molt important i ha sigut un somni complit que no esperava. He concursat en quatre competicions nacionals, però només a Saragossa he aconseguit el millor resultat.

Has obtingut altres reconeixements en els últims temps?

Sí, quan vaig començar en Interclubs érem tres companyes que vam ser campiones provincials i subcampiones autonòmiques en mans lliures. En federació també vaig ser campiona provincial en mans lliures i en federació en conjunt vam resultar campiones provincials i subcampiones autonòmiques. Quan vaig pujar a nivell base, vaig obtenir la medalla d’or en corda en el campionat provincial. I enguany, en un amistós, vaig quedar primera.

Aquestes recompenses suposaran molt de sacrifici, ¿veritat?

Sí, perquè els entrenaments han de ser constants. Entrene cinc dies a la setmana al voltant de quatre o cinc hores. Tot i que el dia a dia sembla dur, l’esport m’agrada, el que fa que aquest sacrifici siga menor.

I no interfereix en els teus estudis?

No, de moment. De fet, les meues qualificacions oscil·len entre el notable i l’excel·lent, i en el primer trimestre l’institut em va enviar una carta donant-me l’enhorabona pel meu rendiment escolar després d’haver fet el canvi de la Primària a la Secundària.

En tot aquest procés, quin paper ocupa el suport de la família en el teu cas?

Un paper primordial. Jo tinc tot el suport necessari per a seguir avant. La gimnàstica no és precisament un esport barat, ja que s’han de pagar els aparells, els mallots, les inscripcions a les competicions, etc. No sé què faria sense el suport de la meua família i, sobretot, dels meus pares.

Com i quan t’introduïres en el món de la gimnàstica rítmica?

Vaig entrar a fer gimnàstica a les escoles municipals i sols anàvem dimarts i dijous dues hores, però després em van preguntar si volia formar part d’un grup de competició, i ara seguisc ací. Abans, al nivell base, practicava un exercici sol, però en quedar campiona he de pujar al nivell absolut i disputar tres exercicis en una competició.

Quines metes, objectius i il·lusions t’has proposat per al futur?

La meua meta era quedar entre les huit primeres en un campionat d’Espanya per a obtenir un diploma, així que mai haguera imaginat que aconseguiria pujar al pòdium. Ara mateix no tinc cap objectiu proposat, no sé si més avant en tindre algun. 

Tens referents del món de l’esport?

Sí, clar, algunes gimnastes internacionals com ara Lucía González, Natalia García, Polina Berezina, Linoy Asham, Dina Averina i Arina Averina, i moltes més.

Per a acabar, quin consell donaries als teus companys de classe?

No rendir-se mai, perquè si treballes per a aconseguir el que vols, tot és possible. En el moment en què menys ho esperes es pot complir aquell somni que et feia tanta il·lusió...

Moltes gràcies, Neus, i molts èxits et done la vida.