Jaume Bataller Martí, Premi al millor expedient de Secundària

Tal com vos informàvem el passat mes de desembre, Jaume Bataller Martí s’ha convertit enguany en un dels nostres dos Premis Extraordinaris de Secundària, uns guardons que concedeix la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport quan l’alumnat obté una nota mitjana de 10 en el darrer curs de l'ESO. «No hi ha cap fórmula secreta per a poder tindre aquest currículum, sols constància en l’hàbit d’estudi», reconeix aquest jove ontinyentí que amb modèstia resta importància a la evident capacitat intel·lectual demostrada al llarg dels cursos.

Igual que el seu company Marc Pérez, l’altre dels Premis Extraordinaris del present curs, Jaume ja forma part del nombrós grup d’escolars reconeguts per l’Administració educativa amb un diploma que recollirà en breu a València i que acredita l'ingent sacrifici que ha demostrat aquests últims quatre anys d’escolaritat obligatòria. «És un premi bastant important per a la meua carrera com a estudiant», comenta. «Sent que, d'alguna forma, tot el treball que he estat fent, no només en l'ESO, sinó també en Primària, ha sigut recompensat i serveix per a donar visibilitat a aquells estudiants que s'esforcen diàriament per a aconseguir la màxima qualificació».

Jaume, un aficionat del pilates, la natació i els videojocs amb amics, estudia 1r de Batxillerat Científic a l’IES L’Estació. La seua idea és cursar Medicina, tot i que sap que és complicat arribar a obtenir la nota mitjana necessària per a poder accedir-hi. Per això, es plateja altres opcions, totes elles relacionades amb la branca de la salut (Odontologia o Veterinària), perquè li fascina la biologia humana. 

Agraït a uns professors que li han ensenyat, sobretot, a gestionar els moments més estressants, es mostra, per altra part, molt crític amb la seua generació. «Cada vegada tendim a esforçar-nos menys», admet, per a afegir que els joves de hui dia ja no s'eduquen amb els valors amb els quals s'educaven en el passat, un fet que ha observat a les classes de l’institut.

En qualsevol cas, Jaume és, en definitiva, un exemple a seguir, una excepció en aquesta societat que sembla no valorar la cultura de l’esforç. Enhorabona i endavant!