El passat mes de desembre fórem sabedors d’una excel·lent notícia que ens ompli d’orgull com a comunitat educativa: la concessió a Marc Pérez del Premi extraordinari de Secundària per haver obtingut l'excel·lència en el seu currículum escolar.
Sense conèixer personalment Marc (no he tingut el plaer d’haver sigut el seu professor), pots intuir, gràcies a l’entrevista que li hem fet des de L’Andana, com és com a persona i estudiant: sensat, afable en el tracte, modest, agraït i madur i amb les idees ben estructurades.
Com a futur professional de l’educació que aspira a ser, li fascina compartir els seus coneixements amb la gent amb qui conviu en el seu dia a dia. Però l’ensenyament no és l’única passió d’aquest jove amant de la Filologia Clàssica i Catalana. La vessant artística també se li manifesta a través de l’escriptura d’històries i de cançons que després, potser, interpreta amb la seua guitarra. «Perquè la meua passió és la música», afirma amb rotunditat, la mateixa amb què assegura que el rock és un dels seus estils musicals predilectes, tot i que està començant a familiaritzar-se amb altres gèneres.
El que sí tenim clar és que el reconeixement que ha obtingut Marc és ben merescut, «una experiència increïble i una raó per a continuar endavant i perseguir els meus somnis», assegura. De tota manera, tot i que posa de manifest el seu esforç, no li dona una excessiva importància. «El premi pot arribar a crear expectatives inversemblants», explica, «o pressions per a mantenir aquest rendiment. No vull que la gent es faça una imatge de mi solament a partir d’aquest fet».
Preguntat per la seua generació, contesta de forma categòrica: a pesar que hi ha joves mandrosos, és un error generalitzar i menysprear-los des de la premsa. El que sí li preocupa és el gir ideològic cap a la dreta manifestat per la societat i que aquesta nova tendència estiga protagonitzada per un jovent que «segueix cegament dogmes extremistes i és obertament masclista, homòfob, xenòfob, transfòbic... Si he de ser sincer, m’entren calfreds només de pensar que aquesta joventut puga votar en les properes eleccions i el que això pot significar per a la democràcia».
Però Marc, amb la mirada posada en el futur, manté encesa la flama de l’esperança. «S’ha de continuar lluitant no solament per a avançar», ens diu per a acabar aquesta entrevista, «sinó per a protegir tot allò que hem aconseguit. Fins fa ben poc pensava que érem pocs, però ara tinc una mirada més positiva sobre el nostre futur i el jovent en general».
Que siga així, Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada