Estela, de 2n de BAT-A |
2022 i la guerra continua
sent una ferramenta d'interès polític que vulnera i viola els drets humans. A
més de ser destrucció sense contemplacions ètiques i morals, és un detonant de l'empitjorament
de les desigualtats socials.
Les dones es veuen abocades
a la prostitució, a la mercantilització del seu cos, la guerra no fa més que
multiplicar els abusos, la violència sexual, el matrimoni infantil forçat o qualsevol
tipus de violència masclista. Les persones més pobres es tornen cada vegada més
pobres mentre les grans potències i corporacions de la indústria bèl·lica, a
més de governs negligents i corruptes, discuteixen i es reparteixen el poder al
tauler geopolític internacional. La violència i la conflictivitat creix baix
l’exemple autoritari i dictatorial dels dirigents polítics, i les paraules
“mort” i “pobresa” es transmeten tan ràpid com el foc es propaga, fins que
desapareix la raó, la humanitat i l’esperança.
Res no ens ha de portar a
justificar una guerra, cap guerra, siga en Europa o en qualsevol altre
continent; afecten a persones blanques o negres, a rics o pobres. Les guerres
no són imparcials però nosaltres com a ciutadans i ciutadanes i, per damunt de
tot, éssers humans empàtics i crítics hem de ser-ho. Hem de trobar l’enemic no
en qui sosté un arma sinó en qui perpetua l’odi i la violència sabent que
existeixen més opcions, opcions que no contempla perquè en elles no troba
suficients beneficis econòmics i/o polítics.
Nosaltres, els ciutadans
que conservem els drets humans fins ara aconseguits, hem de ser conscients del
paper que ocupa el periodisme i els mitjans de comunicació, que moguts per també
interessos polítics i econòmics de cada país, fan ús de la propaganda emocional
i sensacionalista, convertint el patiment i la injustícia en una mena de show
on qui més plora és qui més aporta. Tanmateix, no hem de cedir a paraules que
impulsen l’odi i la distancia entre uns i altres, hem de saber que una guerra
no és un “post”, un “tweet” o una tertúlia televisiva, ni que totes les guerres
semblen assolir les condicions per ser mediàtiques o ni tan sols conegudes per
la ciutadania, una prova més de que segueix vigent el racisme i la discriminació
per classes en societats que en l’actualitat ens semblen avançades.
També en temps de guerra
la natura es veu greument afectada. La contaminació de l’aigua, l'enverinament
del sol, la desforestació i la contaminació de l’aire són alguns dels impactes que
pateix el medi ambient durant una guerra, impactes que moltes vegades són irreversibles.
Des d’ací fem ús de la
nostra veu per defensar a aquells que perden la seva davant la guerra o davant
qualsevol discriminació o desigualtat social. I continuem lluitant per a resoldre
les injustícies que ens separen i que posen en perill els drets humans.
Diguem NO a la guerra, diguem NO a l’odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada