A partir d'un text de l'autor de
Beniopa Josep Piera, Seduccions de Marràqueix (Barcelona: Edicions 62), al voltant de la temàtica del
viatge, l'alumna de 2n Batxillerat Gabriela Dobromirova ha creat un commovedor
article en què reflexiona sobre el seu entorn, a cavall entre dues realitats,
dos països allunyats en el mapa, Bulgària i Espanya. Ens hi explica Gabriela
que, quan marxa a Bulgària per vacances, marxa a sa casa; tanmateix, quan hi
torna, torna també a casa seua. Enhorabona pel teu treball, Gabriela!
Vicent E. Belda, escriptor i
professor de Valencià
Anar-se'n.
Anar-se'n i tornar. Anar-se'n, anar-se'n, i tornar a tornar. Així, sempre així,
sempre. Fins que anar-se'n, un dia, siga anar-se'n…, i no
tornar mai més.
És
aquest el desig d'escapar de la rutina i els problemes que tinc ací? És el
desig de veure els familiars?
Tal
vegada sóc jo que pense que vull fugir dels problemes i la rutina, però en realitat m'agraden, per molt estrany que parega.
Viatjar cap a l'est sempre ha sigut per a mi una alegria, el fet de veure els avis,
els amics amb els quals feia temps que no parlava o el simple fet de seure en
la taula del jardí i contemplar la tranquil·litat del lloc, l'emoció de sentir-te en casa. Això és el que em fa realment feliç. Ara bé, també trobe a faltar Espanya, lloc on he
crescut i m'he acostumat. Aleshores, quina és la meua casa? Pregunta que sempre
em feien en Bulgària i a la qual sempre responia amb un ´´no ho sé´´. Ara sé
que casa són els dos llocs, i no puc triar quin m'agrada més. És impossible.
Per
això, els viatges amb cotxe durant tres dies sempre els
passaré amb felicitat, perquè en el camí d'eixida
i tornada, sé que estic anant a casa.
Gabriela Dobromirova Uzunova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada