«La grip espanyola a l’Ontinyent de 1918», pel cronista i professor Alfred Bernabeu

Enguany es compliran cent anys des que la terrible epidèmia deixà un reguer de morts. Els hospitals de l’època es trobaren desbordats de malalts i els mitjans sanitaris resultaren insuficients per plantar cara a la malaltia.  La grip va causar entre 40 i 50 milions de víctimes en tot el món –xifra superior a la dels soldats caiguts en combat durant la Gran Guerra–. A  Espanya es van calcular en 200.000 els morts. La nostra ciutat també va patir els seus embats. L’historiador J. Gandia, citant fonts oficials de la Diputació de València, xifra la incidència de la grip al districte d’Ontinyent en 9.267 malalts i més de 200 defuncions.

Sembla que el primer brot sorgí als Estats Units i que les tropes americanes en desembarcar, a l’agost de 1918, a França –per entrar en combat en la Primera Guerra Mundial– escamparen la malaltia per Europa. L’epidèmia prompte va afectar al nostre país i els periòdics espanyols informaren del reguer de víctimes, mentre que els països bel·ligerants censuraren l’existència de l’epidèmia i començaren a nomenar-la  “ grip espanyola”.

Poques setmanes abans d’entrar la malaltia, els ontinyentins havien celebrat unes festes de Moros i Cristians esplendoroses: el compositor Rafael Martínez Valls havia estrenat l’himne dedicat a Ontinyent i el comte de Torrefiel –diputat a Corts pel districte de la Vall d’Albaida– havia obsequiat als seus paisans amb un nou castell per a representar les ambaixades. A més, el 7 de setembre “la Asociación General de Ganaderos del Reino” havia organitzat conjuntament amb l’ajuntament una multitudinària fira cavallar. En acta municipal de 19 de setembre, el regidor José Simó Marín –el fundador de Paduana– informava que el concurs equí va ser tot un èxit “por el número y calidad de los ejemplares presentados”.

Pocs dies després es presentaven els primers casos. El 26 de setembre se suspenien les operacions de prova de la nova canonada d’aigües potables “hasta que desaparezca el peligro sanitario con motivo de la epidemia reinante”. A pesar de l’adopció de mesures per evitar el contagi, l’epidèmia va continuar. El regidor carlí, José Maria Perseguer, preguntà en sessió plenària del 10 d’octubre les mesures preventives que havia adoptat la junta municipal de sanitat “con motivo de la epidemia reinante, excitando su celo para que no perdone remedio alguno a fin de llevar a efecto el saneamiento de la población desinfección de casas en donde haya ocurrido algún caso”.

De fet, hagué de suspendre la celebració de la tradicional fira de novembre i desviar part del fons de la Junta de Subsistències, que s’ocupava de proporcionar aliments a les classes més desfavorides, a la compra de desinfectants i altres medicaments. En aquella mateixa sessió celebrada el 15 d’octubre, el regidor republicà Francisco Montés Tormo denunciava la passivitat d’alguns agutzils i guàrdies municipals en l’execució de les mesures preventives de contagi ordenades per la Junta de Sanitat local.

No costa molt d’imaginar la desesperació dels familiars per intentar salvar la vida dels éssers estimats. A finals d’aquella fatídica tardor de 1918, la documentació ens ofereix la dramàtica escena d’un home que, pistola en mà, amenaçà  de mort els practicants sanitaris que anaven de camí a Fontanars  “con objeto de prestar sus Servicios bajo las órdenes del médico titular de aquel, con motivo de la pasada epidemia y que fueron sorprendidos por un individuo  armado”. L’alcalde, Antonio Tortosa va disculpar l’acció perquè  “obró bajo la impresión de la pena que le producía los muchos enfermos que en su casa tenía”.

A principis de 1919 sembla que l’epidèmia a Ontinyent havia cessat. En l’acta del 16 de gener s’agraïa la tasca dels metges i l’auxili espiritual dels sacerdots de la localitat –entre ells, l’arxipreste Tomàs Valls– i de la comunitat franciscana “por su loable comportamiento observado en todos ellos con motivo de la epidemia gripal que se dejó sentir en esta población durante los meses de septiembre, octubre y noviembre”. Finalitzava la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat.