Opinió. Fum i silenci. Paula Gramage

Fum i silenci

Paula Gramage

El meu avi fumava moltíssim. No sé si fou per això que em narrà la història d'aquells dos sacerdots, o si fou el rerefons moralitzant el que el mogué a transmetre'm aquell vell conte.

Hi havia una vegada dos sacerdots d'ordres religiosos diferents. Eren dos fumadors tan empedreïts i presos pel tabac que decidiren consultar a un expert d'una jerarquia eclesiàstica superior si podien fumar mentre pregaven a Déu. El primer rebé una rotunda negativa del seu superior a més d'un retret i una penitència considerable. Però el segon, sorprenentment, acontentà el superior amb la seua proposta. El primer li preguntà interessat què era exactament el que li havia dit. I el segon contestà: "En compte de demanar-li si podíem fumar mentre pregàvem, li he demanat si podíem pregar mentre fumàvem."

 Actualment, la democràcia és un sistema de govern inqüestionable per ser el més just amb el dret individual de decidir i d'opinar. La possibilitat d'expressar amb validesa l'opinió del ciutadà per decidir qüestions col·lectives és una de les característiques que li confereixen un èxit tan profund i popular. Però com tot, sempre que parlem de democràcia hi haurà algú que en deforme i en remodele el significat d'acord amb els seus interessos, sense modificar-ne el nom i utilitzant el seu poder i mediació per aconseguir els seus objectius. Els casos de corrupció ens demostren que tot i que el poble té la veu, no decideix sobre totes les qüestions, ni té esment de tot allò que li afecta. Malversacions de fons públics, mala gestió a les administracions, manipulació de concursos amb interessos personals...

   Els polítics ens prometen i el poble confia, li confia el poder total i absolut durant quatre llargs anys de legislatura. El que sempre acaba ocorrent és que en compte de fumar mentre preguen, com ens havien promés, acaben pregant mentre fumen. I així restem tots immersos en un boira que ens dificulta la vista, amb la veu esquerdada pels crits i les demandes que ens són silenciades sense poder fer-hi res. Fum i silenci, el poble no pot veure ni pot parlar, almenys durant quatre anys. És el moment idoni per clavar mà al sac, per corrompre's, per aparençar que es governa mentre que, en realitat, s'està fent una cosa ben diferent.