Neus Torrent, alumna de l’IES L’Estació i gimnasta
d’elit, es va proclamar a finals del mes d’abril campiona d’Espanya en la
categoria infantil. Aquest resultat ha sigut celebrat tant per la jove, que
estudia 1r d’ESO, com pel Club Esportiu d’Ontinyent, que ha qualificat «d’històrica» la
participació de Neus al pavelló Segle XXI de Saragossa.
Més de 1 400 gimnastes intervingueren en un
campionat, el Nacional Base, que ha tornat a deixar metalls per a les
esportistes representants de la Federació de Gimnàstica de la Comunitat
Valenciana. 15 medalles, cinc d’elles d’or, posaren de manifest el gran nivell
actual de la rítmica al nostre territori.
Una d’aquestes medalles anà a parar a les mans de
Neus, una estudiant constant, perfeccionista, insistent i, sobretot, molt
lluitadora. En aquesta entrevista per a L’Andana ens parla d’aquesta
meravellosa experiència que podria ser l’inici d’un futur prometedor.
Què suposa per a tu aquest títol de campiona
d’Espanya?
Per a mi és molt important i ha sigut un somni
complit que no esperava. He concursat en quatre competicions nacionals, però
només a Saragossa he aconseguit el millor resultat.
Has obtingut altres reconeixements en els últims
temps?
Sí, quan vaig començar en Interclubs érem tres
companyes que vam ser campiones provincials i subcampiones autonòmiques en mans
lliures. En federació també vaig ser campiona provincial en mans lliures i en
federació en conjunt vam resultar campiones provincials i subcampiones
autonòmiques. Quan vaig pujar a nivell base, vaig obtenir la medalla d’or en
corda en el campionat provincial. I enguany, en un amistós, vaig quedar
primera.
Aquestes recompenses suposaran molt de sacrifici,
¿veritat?
Sí, perquè els entrenaments han de ser constants.
Entrene cinc dies a la setmana al voltant de quatre o cinc hores. Tot i que el
dia a dia sembla dur, l’esport m’agrada, el que fa que aquest sacrifici siga
menor.
I no interfereix en els teus estudis?
No, de moment. De fet, les meues qualificacions
oscil·len entre el notable i l’excel·lent, i en el primer trimestre l’institut
em va enviar una carta donant-me l’enhorabona pel meu rendiment escolar després
d’haver fet el canvi de la Primària a la Secundària.
En tot aquest procés, quin paper ocupa el suport
de la família en el teu cas?
Un paper primordial. Jo tinc tot el suport
necessari per a seguir avant. La gimnàstica no és precisament un esport barat,
ja que s’han de pagar els aparells, els mallots, les inscripcions a les
competicions, etc. No sé què faria sense el suport de la meua família i,
sobretot, dels meus pares.
Com i quan t’introduïres en el món de la
gimnàstica rítmica?
Vaig entrar a fer gimnàstica a les escoles
municipals i sols anàvem dimarts i dijous dues hores, però després em van
preguntar si volia formar part d’un grup de competició, i ara seguisc ací. Abans, al nivell base, practicava un exercici sol, però en quedar campiona he
de pujar al nivell absolut i disputar tres exercicis en una competició.
Quines metes, objectius i il·lusions t’has
proposat per al futur?
La meua meta era quedar entre les huit primeres en
un campionat d’Espanya per a obtenir un diploma, així que mai haguera imaginat
que aconseguiria pujar al pòdium. Ara mateix no tinc cap objectiu proposat, no
sé si més avant en tindre algun.
Tens referents del món de l’esport?
Sí, clar, algunes gimnastes internacionals com ara
Lucía González, Natalia García, Polina Berezina, Linoy Asham, Dina Averina i
Arina Averina, i moltes més.
Per a acabar, quin consell donaries als teus
companys de classe?
No rendir-se mai, perquè si treballes per a
aconseguir el que vols, tot és possible. En el moment en què menys ho esperes
es pot complir aquell somni que et feia tanta il·lusió...
Moltes gràcies, Neus, i molts èxits et done la
vida.
