L'IES L'Estació, pioner en la introducció del ioga i mindfullness a les aules

El Servef ha proporcionat tres alumnes en pràctiques per al desenvolupament de les sessions

"L'aplicació del ioga i la meditació hauria de ser considerada en els programes educatius, per tal d'ajudar els alumnes a trobar moments de pausa i introspecció, en el seu frenesí diari", considera el Departament d'Educació Física*

L'alumnat de l'IES l'Estació ha participat en un programa d'aprenentatge inicial de ioga, que s'ha desenvolupat del 23 de Setembre al 5 de novembre a les instal·lacions del centre de la mà del Departament d'Educació Física i el Centre de Formació del Servef d'Ontinyent.

El curs d'instructor de Ioga impartit en el Servef té una durada de 590 hores. Som la segona localitat en tot Espanya que ha apostat per incloure aquesta disciplina en la seua oferta educativa i a Ontinyent ha finalitzat la segona edició.

El seu contingut és molt complet. S'estudien els orígens i fonaments teòrics del Ioga, la seva filosofia, pedagogia i didàctica, anatomia, gestió de centres, creixement personal  i pràctica, molta pràctica.

El mòdul pràctic té una durada de 120 hores i és on els alumnes acudeixen als centres i institucions per a posar al seu servei tots els coneixements adquirits.

Elena García Navarro, psicòloga-psicoterapeuta i professora de ioga, responsable del curs del Servef, opina que tant el ioga com el mindfullness beneficien l'alumnat a tres nivells: físic, mental i emocional:

1.- Físicament el Ioga ajuda a guanyar en força, flexibilitat i to muscular que milloren la propiocepció i la consciència corporal. A més, es desenvolupen hàbits posturals saludables que previndran un gran nombre de malalties i patologies a l'esquena, entre d'altres.

2.- Mentalment, mitjançant la meditació i l'atenció plena (mindfullness) l'alumnat aconsegueix augmentar la seua atenció i concentració amb la possibilitat de millorar els resultats acadèmics.

3.- Emocionalment, l'alumnat aprèn a tindre un contacte respectuós i afectuós, honest i real amb ell mateix. Això desenvolupa qualitats com l'empatia i la compassió que afecten directament a la convivència del centre. 

Els centres educatius i els nostres joves estan cada dia més dotats de tecnologia i noves aplicacions informàtiques, però menys preparats per a escoltar el seu “jo intern” i gestionar les pròpies emocions de manera eficient.

El professorat d'Educació Física que ha participat en l'experiència per segon any  consecutiu opina que “a la nostra societat actual hi ha poc temps i espai per a la introspecció i el contacte íntim, la qual cosa justificaria la introducció del ioga i mindfullness al currículum, ja que és una ferramenta molt poderosa per a l'autoconeixement”, i expliquen: "Hauríem d'aconseguir el repte de conjugar coneixements i emocions; dades i intel·ligència amb sentiments. Hemisferi esquerre i dret al servei de l'alumnat, oferint-los la possibilitat que trien el que volen ser en la vida amb responsabilitat, consciència i passió. Els nostres alumnes i fills són el nostre futur".

[*Article elaborat pel Dep. d'Educació Física]

Xavi Castelló, exalumne, solista de percussió a l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki

Xavi Castelló

Avui a L'ANDANA tenim el plaer d'entrevistar un gran músic, un percussionista internacional, Xavier Castelló Aràndiga, exalumne  de l'IES l'Estació que va formar part de la primera promoció del Batxillerat Artístic. Actualment Xavi Castelló, que va nàixer a Aielo de Malferit fa trenta-dos anys, és el solista de percussió de la Helsinki Philharmonic Orchestra i resideix a la capital de Finlàndia. Germà del també percussionista de l'Orquesta Nacional de España, Joan Castelló, Xavi és un xicot alt, d'aspecte molt saludable i somriure permanent als llavis, una persona discreta a qui realment paga la pena de conèixer.

Secció de percussió de la
Helsinki Philharmonic Orchestra

Xavi, com vas arribar al lloc que ara ocupes a la Helseinki Philharmonic Orchestra?

Xavi Castelló: Jo vivia a Madrid, on estudiava i treballava, i des d'allí va començar tot. Vaig veure un anunci en una web sobre una vacant a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki. Havies d'enviar un DVD on interpretares una sèrie de peces, a més del currículum. Una vegada admès, calia anar a Hèlsinki i passar una sèrie de proves, on no hi cabia el mínim error. Recorde que el primer dia vam estar des de les vuit fins les sis de la vesprada, i al dia següent els finalistes vam realitzar una l’última ronda on es decidiria qui formaria part de l'orquestra.

A València tenim un gran nivell de musics, ja que, dels quatre finalistes que hi érem, a Hèlsinki, dos érem valencians: un gran músic i amic meu d’Albaida, Manolet Martínez, també va arribar a la final amb mi, i ara ocupa una plaça de percussió a Amberes (The Royal Flemish Philharmonic), on, per cert, hi ha un músic ontinyentí i amic meu també, Jaume Santoja, també exalumne de l'IES l'Estació.

Hèlsinki, Finlàndia

Com és el teu dia a dia a Hèlsinki?

Xavi Castelló: Ací a l'orquestra no tenim un horari fix, varia molt cada setmana segons els concerts o la programació a l’auditori. Però un dia bàsic consta d'assaig amb l’orquestra, estudi personal i alguna activitat física.

Què fas en el temps lliure?

Xavi Castelló: Quan en tinc, aprofite per netejar un poc casa. També solc anar a jugar a tennis o pàdel, o algun tipus d’activitat a l'aire lliure.

Com dus el fet de viure tan lluny de casa?

Xavi Castelló: Hui en dia, gràcies a la tecnologia, les distàncies es fan molt més curtes; pots estar en contacte amb la gent constantment i automàticament. Es graciós perquè moltes vegades m’assabente de coses que han ocorregut al poble, a Aielo, abans que la mateixa gent que hi viu.  Però tot i això, sempre trobes a faltar la família, la gent a la qual estimes i l'ambient on t’has criat: les teues arrels. Crec que no s’han de perdre mai de vista.

Primera promoció del Batxillerat Artístic (2000-2002)
Busqueu en un dels quadres el nostre protagonista!

Què destacaries del teu pas per l'IES l’Estació?

Xavi Castelló: Bé, recorde que no vaig ser uns dels alumnes més aplicats, ja que compaginar els estudis musicals amb els de batxillerat em costava bastant. Però sí que recorde molt bé al bon ambient estudiantil que hi havia i les classes d’art del gran professor Joan Martí.

Quin consell donaries a l'alumnat que ara es troba a l'IES l’Estació?

Xavi Castelló: Segons l'experiència pròpia, crec que és una etapa molt important, on cadascú va a poc a poc prenent decisions més importants i intentant visualitzar el seu propi camí o destí. Jo els recomane que s’escolten ells mateixs, que pensen molt bé què volen ser i que no estudien una carrera pensant en l'eixida laboral, sinó que en trien una que els apassione, que els motive a diari, que els faça alçar-se tots els dies del llit d’un bot perquè és realment el que desitgen fer.

Només escoltes música clàssica?

Xavi a la Sala de Concerts de Colònia, Alemanya

Xavi Castelló: No. M’agrada escoltar un poc de tot. Crec que cal escoltar música variada, però sempre de qualitat. Últimament escolte jazz, salsa, o cantants com Stevie Wonder, Sting, Rubén Blades…

En acabar l'entrevista, Xavi encara ens explica algunes intimitats, com són les sensacions que s’experimenten quan s’és dalt d’un escenari, els nervis abans d’eixir i l’eufòria quan ha acabat satisfet la seua actuació. També ens parla dels seus projectes immediats: alguns concerts de música de cambra i altres projectes com a solista. I així, amb ecos llunyans de bongos, timbals, vibràfons, xilòfons i marimbes ens acomiadem d'aquest gran músic d'Aielo. La seua passió per la percussió l'ha dut a la costa del Mar Bàltic; raigs de sons mediterranis escalfant les fredes terres del Golf de Finlàndia.

L'alumnat de Llatí i Grec visiten la Bastida de les Alcusses

Divendres 23 d'octubre, un grup d'alumnes del nostre IES, acompanyats dels seus professors de Grec i Llatí, van acudir a la Bastida de les Alcusses, a Moixent, on van poder vore in situ un antic poblat ibèric, datable en el s. IV aC, típic de la Contestània ibèrica. Parcialment excavat (es segueix treballant, poc a poc, anualment) van poder observar restes de la imponent muralla (amb portes defeses per torres), del traçat viari urbà i dels fonaments i l'estructura de diversos edificis (públics i privats). Allí van poder imaginar, a l'interior d'una típica casa ibèrica reconstruïda o albirant l'antiga via Heràclea (ara autovia A7) des de l'alt del turó, la vida diària dels nostres avantpassats preromans, que ja mostraven, com poguérem vore al xicotet museu de Moixent, un grau cultural prou avançat: domini de tècniques metal·lúrgiques del ferro, del teler, el torn ceràmic; variades i complexes creences religioses i d'ultratomba; ritus d'incineració; ús de l'escriptura; habilitats i destresa guerreres; relacions comercials amb pobles de l'altra part de la Mediterrània; etc.).

Javi Fita i Fernando Ferrero al Festival de rock Sa Rocketa

Carles Tortosa, del grup ontinyentí de rock ABLÈPSIA, ens relata la seua recent gira per terres mallorquines 

 Els passat dia 3 d’Octubre, la banda jove ontinyentina Ablèpsia va anar a tocar al Festival Sa Rocketa, a l’illa de Mallorca.

El viatge, que el grup va prendre com unes vacances, va transcórrer amb tranquil·litat. Els ontinyentins van agafar l’últim vol a Mallorca el divendres 2 d’Octubre, un dia abans del concurs de bandes on participava. Aquest vol, que era el primer per a dos membres d’Ablèpsia, va durar menys temps del previst, i uns membres de Factoria de So, l’associació organitzadora del Sa Rocketa, els van anar a recollir i els van portar a la masia de Factoria de So, situada al polígon industrial del poble de Santa Maria del Camí. Aquella masia estava formada per un local que feia les funcions de bar, i una segona part on hi havia una planta baixa i una primera planta. A la primera planta estaven les habitacions, on van dormir els membres d’Ablèpsia i Mafalda, l’altre grup de terres valencianes que va anar al festival a actuar.

A la vesprada del dissabte van tindre lloc els primers actes festius del Sa Rocketa, on cal destacar un espai habilitat amb caràcter de circ (on es feien contacontes, espectacles amb malabars, etc), el concurs de bandes joves i, per la nit, les batucades i el concert pròpiament dit del festival Sa Rocketa. El concurs de bandes va estar molt interessant; Ablèpsia va actuar en tercera posició, i va fer mostra de les seues cançons on es mescles estils com l’ska i el reggae amb tocs de rock. Després, els membres d’Ablèpsia van disfrutar d’una nit de música que abraçava estils tan variats com el funky del grup “Dr Zhaska & la Banda MIsterio”, fins al “reggaecore” creat per Mafalda. Un dels moment àlgids de la nit va ser quan els dimonis de Factoria de So van fer acte de presència, amb unes flames i un ambient que feia por a qualsevol.

Després del dissabte, l’estada a Factoria de So va discórrer amb molta tranquil·litat, i finalment el grup ontinyentí va tornar a la Península dilluns per la nit. Del viatge se’n poden extraure bones conclusions, en tant que Ablèpsia va establir un nexe amb la gent de Mallorca, va fer amics músics com la banda “El mono de jade”, i en definitiva va poder disfrutar d’una experiència única que qualsevol músic desitjaria tindre. Els resultats del concurs seran anunciats més avant, així que ens estarem a l’espera de saber noves notícies.

L'alumnat de Comerç Internacional a la Fira Encaja

El passat 22 d'octubre, l'alumnat i professorat dels Cicles de Comerç Internacional de primer i de segon curs visitaren la Fira Encaja, ubicada a la Fira València, una fira exclusivament professional dissenyada per facilitar la trobada, negoci, tecnologia i reconeixement entre la oferta i la demanda.

L'alumnat va poder veure les instal·lacions i equipament industrial, els elements d'emmagatzematge, els elements de manutenció i transportadors horitzontals, verticals, aeris, apiladors, carretons arreplega comandes, vehicles de guiat automàtic, l'embalatge i envasat, i també les noves tecnologies: equipament per a codificació, marcatge i identificació, RFID, Pick to Light, Sorter-sistemes de classificació, equipaments d'instrumentació, automatismes i control de processos i sistemes informàtics de gestió, SGAs, a més de tecnologies aplicades al punt de venda. També visitaren la zona demo on es va recrear un gran magatzem en funcionament, tot incorporant noves tecnologies a més a més de les conferències dels sectors productius.

La visita conclogué amb la visita a Made From Plàstic, Ecofira, Egètica i Efiaqua.

Estudis i disciplina esportiva

Ximo Reig estudia 1r de Batxillerat
Foto propietat del VCF 

Esportistes d'elit a l'IES l'Estació

Carla Vidal, triple campiona autonòmica de natació, El júnior del M. Valls, campió de la Lliga Valenciana o Víctor Sanz, sotscampió provincial de pista coberta són alguns exemples dels titulars de la premsa esportiva de la Vall d'Albaida amb els quals les lectores i lectors d'ací hem tingut l'ocasió d'enorgullir-nos últimament. Són només l'anotació puntual d'una notícia, d'un objectiu aconseguit; tanmateix, no hem d'oblidar que darrere d'un èxit esportiu hi ha sempre el treball titànic de l'esportista, amb el suport de les seues famílies, i que l'èxit sols s'aconsegueix fent compatible la vida normal d'un o d'una estudiant adolescent amb les dures exigències de la disciplina esportiva.

A l'IES l'Estació tenim esportistes de primer nivell, com per exemple, Carla Vidal en natació, Ximo Reig en futbol, Víctor Sanz i Andrea Sanchis en atletisme, o Carles Falcó i Jorge Mancebo en bàsquet. Alumnes que fan compatible l'esport d'alt nivell amb uns més que notables resultats acadèmics. Ens hem preguntat com ho fan i hem obtingut algunes respostes.

Carla, enmig, amb la medalla d'or

Carla Vidal, ha aconseguit un triple campionat autonòmic aquest mateix any en què es troba en 2n de Batxillerat. És nadadora federada des dels vuit anys, des que un entrenador descobrí el potencial d'una xiqueta i proposà als pares de fer un pas endavant. Com a esportista d'elit, és exempta d'una assignatura optativa, però a la resta d'obligacions acadèmiques normals, ha de sumar un entrenament de dues a tres hores totes les vesprades, d'una hora i mitja tres dies pels matins, abans de les classes, i de cinc hores cada dissabte. "És dur perquè els caps de setmana, que són els dies de “descans”, he de competir i estudiar el que entre setmana no he pogut, i aleshores sovint he de privar-me de moltes coses que les meues amigues sí que poden fer. Però en el tema familiar és diferent perquè tinc els meus pares en casa i els tinc tots els dies per a ajudar-me quan em fa falta i per a animar-me quan les coses es compliquen", ens explica Carla, que aspira a tot a nivell esportiu i que no renuncia a res en els seus estudis.

Jorge és el tercer des de l'esquerre.
Carles, el sisé, sosté el guardó
Foto: Benicadell Esportiu

Carles Falcó i Jorge Mancebo són dos grans amics, que comparteixen l'aula del 2n de Batxillerat Científic amb Carla Vidal. Recentment, a primers d'octubre, es van proclamar amb el seu equip, el júnior del Martínez Valls Bàsquet, campions de la Lliga Valenciana Junior Especial 2015. "Entrenem tres vegades per setmana, durant dues hores; a més hi ha dies que ens toca fer doble sessió per ajudar el primer equip quan falta algun jugador. A part dels entrenaments, intentem eixir a córrer almenys una vegada per setmana per millorar la condició física", ens explica Carles. Jorge hi afegeix: "Per a ser sincers cada vegada és més difícil compaginar els estudis i els entrenaments; segon de Batxillerat és un curs clau i hem de donar el màxim per a entrar a la universitat que nosaltres desitgem". Però, malgrat tot, tots dos amics consideren que els ha resultat extraordinària l'aportació de l'esport a les seues vides. "L'esport és necessari i aquestes hores que et lleva aporten a l'estudiant altres aspectes essencials, com són la capacitat per organitzar-te adequadament, el saber apreciar l'esforç i adonar-te que, sense sacrifici, no s'aconsegueix res", rebla contundent Carles Falcó.

Andrea és la primera per l'esquerre
Foto: Benicadell Esportiu

Per la seua banda, Víctor Sanz i Andrea Sanchis pertanyen al Club d'Atletisme de la Vall d'Albaida (CAVA-Kelme), Victor es troba en 2n de Batxillerat Humanístic, mentre que Andrea Sanchis Soriano es troba en 2n ESO, i ja ha estat catalogada com a esportista d'elit. Andrea practica atletisme des dels nou anys i entrena dues hores durant tres dies a la setmana. Des de la seua perspectiva: "Aquesta manera de compaginar l'oci amb l'estudi està molt bé. Molta gent pensa que deu ser difícil per culpa del temps, però,  en canvi, no ho és. És una manera de passar-ho bé i de desconnectar de tant d'estudi".

Víctor Sanz en plena competició

Víctor Sanz, que té sols dèsset anys, ja en porta dotze de pràctica de l'atletisme. Ara que és en segon de Batxillerat, entrena sis dies a la setmana. A la seua ambició d'aconseguir unes bones notes en les Proves d'Accés a la Universitat, ha de sumar la seua meta personal de tornar a anar al campionat nacional de cross per equips i aconseguir anar al campionat d'Espanya de pista. "Realment no he tingut problemes per compaginar els entrenaments amb els estudis, perquè des de ben menut ho he estat fent i he tret temps per a estudiar", afirma, "però ara el meu objectiu més urgent és aprovar segon de Batxiller i traure bona nota a les PAU".

Víctor, Andrea, Jorge, Carles, Carla, Ximo... representen el paradigma d'una joventut molt preparada i capaç de tot, un model de superació constant i d'esforç. Des de L'ANDANA, el nostre reconeixement i el nostre suport més sincer, i la súplica a les autoritats acadèmiques perquè elaboren normatives més adients a fer compatible l'ensenyament reglat amb altres activitats formatives, com és l'esport d'alt rendiment. Ànim, campiones i campions!     

L'experiència en les campaments d'anglés de quatre alumnes de l'IES l'Estació

Grup del campament de San Mamés, amb Vicent i Helena

Quatre alumnes de l'IES l'Estació, dues xiques i dos xics, han assistit aquest estiu als campaments d'anglés, unes colònies en règim d'internat d'immersió lingüística en la llengua anglesa, organitzades pel Ministeri d'Educació i Ciència, on es reforcen les competències orals a través d'activitats lúdiques i esportives.

L'alumnat becat del nostre centre havia acabat 1r i 2n d'ESO amb una nota superior a "7" en l'assignatura d'anglés. La beca incloïa les despeses d'ensenyament, materials, manutenció i allotjament. 

Andrea Mollà, de 2n ESO, va assistir al campament de Sierra de Gata, a Càceres, en un entorn en plena natura i amb una piscina natural. Andrea conserva un bon record de les instal·lacions, del seu tutor anglés, de les excursions: "Quan cridàvem als pares, es sorprenien del fet que no volíem tornar a casa i es posaven contents en veure que s'ho passàvem d'allò més be".

Helena Falcó, de 3r ESO, explica que va ser un professor del centre qui els havia parlat de la possibilitat d'optar a la beca. Tenia il·lusió de visitar la Comunitat de Madrid i la capital, i va tenir la sort que li tocara la colònia de San Mamés, a una hora de Madrid, que va ser una de les seues visites. Així resumeix la seua experiència: "En aquest viatge havíem de millorar el nostre anglés i, personalment, no pense que el milloràrem massa, però sí que em vaig ensenyar a valorar tot el que tinc a casa i que allí vaig trobar a faltar. Però, pensant en els amics que férem, sense pensar-m'ho dos voltes, tornaria a San Mamés amb tot el campament".

Els xics són Jordi Úbeda, 2n ESO, que hagué d'abandonar el campament per una indisposició i Vicent Ribera, de 3r.

Vicent Ribera també va anar a San Mamés, a la Comunitat de Madrid, i, com Helena, conserva un record extraordinari de l'experiència. "He de reconèixer que al principi estava un poc trist i desorientat perquè trobava a faltar a la meua família i amics, però tot i que vaig tindre la sort de poder coincidir amb una companya de classe, Helena, al cap del temps vaig fer molt bons amics d'arreu d'Espanya. Quant a l'anglés, vaig millorar un poc la meua expressió oral, però poc més; ara sí, les activitats i excursions van ser molt divertides". Aquesta és la sincera valoració de Vicent. En definitiva, una inoblidable experiència, una manera d'aprendre d'allò més divertida.