Xavi Castelló, exalumne, solista de percussió a l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki

Xavi Castelló

Avui a L'ANDANA tenim el plaer d'entrevistar un gran músic, un percussionista internacional, Xavier Castelló Aràndiga, exalumne  de l'IES l'Estació que va formar part de la primera promoció del Batxillerat Artístic. Actualment Xavi Castelló, que va nàixer a Aielo de Malferit fa trenta-dos anys, és el solista de percussió de la Helsinki Philharmonic Orchestra i resideix a la capital de Finlàndia. Germà del també percussionista de l'Orquesta Nacional de España, Joan Castelló, Xavi és un xicot alt, d'aspecte molt saludable i somriure permanent als llavis, una persona discreta a qui realment paga la pena de conèixer.

Secció de percussió de la
Helsinki Philharmonic Orchestra

Xavi, com vas arribar al lloc que ara ocupes a la Helseinki Philharmonic Orchestra?

Xavi Castelló: Jo vivia a Madrid, on estudiava i treballava, i des d'allí va començar tot. Vaig veure un anunci en una web sobre una vacant a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki. Havies d'enviar un DVD on interpretares una sèrie de peces, a més del currículum. Una vegada admès, calia anar a Hèlsinki i passar una sèrie de proves, on no hi cabia el mínim error. Recorde que el primer dia vam estar des de les vuit fins les sis de la vesprada, i al dia següent els finalistes vam realitzar una l’última ronda on es decidiria qui formaria part de l'orquestra.

A València tenim un gran nivell de musics, ja que, dels quatre finalistes que hi érem, a Hèlsinki, dos érem valencians: un gran músic i amic meu d’Albaida, Manolet Martínez, també va arribar a la final amb mi, i ara ocupa una plaça de percussió a Amberes (The Royal Flemish Philharmonic), on, per cert, hi ha un músic ontinyentí i amic meu també, Jaume Santoja, també exalumne de l'IES l'Estació.

Hèlsinki, Finlàndia

Com és el teu dia a dia a Hèlsinki?

Xavi Castelló: Ací a l'orquestra no tenim un horari fix, varia molt cada setmana segons els concerts o la programació a l’auditori. Però un dia bàsic consta d'assaig amb l’orquestra, estudi personal i alguna activitat física.

Què fas en el temps lliure?

Xavi Castelló: Quan en tinc, aprofite per netejar un poc casa. També solc anar a jugar a tennis o pàdel, o algun tipus d’activitat a l'aire lliure.

Com dus el fet de viure tan lluny de casa?

Xavi Castelló: Hui en dia, gràcies a la tecnologia, les distàncies es fan molt més curtes; pots estar en contacte amb la gent constantment i automàticament. Es graciós perquè moltes vegades m’assabente de coses que han ocorregut al poble, a Aielo, abans que la mateixa gent que hi viu.  Però tot i això, sempre trobes a faltar la família, la gent a la qual estimes i l'ambient on t’has criat: les teues arrels. Crec que no s’han de perdre mai de vista.

Primera promoció del Batxillerat Artístic (2000-2002)
Busqueu en un dels quadres el nostre protagonista!

Què destacaries del teu pas per l'IES l’Estació?

Xavi Castelló: Bé, recorde que no vaig ser uns dels alumnes més aplicats, ja que compaginar els estudis musicals amb els de batxillerat em costava bastant. Però sí que recorde molt bé al bon ambient estudiantil que hi havia i les classes d’art del gran professor Joan Martí.

Quin consell donaries a l'alumnat que ara es troba a l'IES l’Estació?

Xavi Castelló: Segons l'experiència pròpia, crec que és una etapa molt important, on cadascú va a poc a poc prenent decisions més importants i intentant visualitzar el seu propi camí o destí. Jo els recomane que s’escolten ells mateixs, que pensen molt bé què volen ser i que no estudien una carrera pensant en l'eixida laboral, sinó que en trien una que els apassione, que els motive a diari, que els faça alçar-se tots els dies del llit d’un bot perquè és realment el que desitgen fer.

Només escoltes música clàssica?

Xavi a la Sala de Concerts de Colònia, Alemanya

Xavi Castelló: No. M’agrada escoltar un poc de tot. Crec que cal escoltar música variada, però sempre de qualitat. Últimament escolte jazz, salsa, o cantants com Stevie Wonder, Sting, Rubén Blades…

En acabar l'entrevista, Xavi encara ens explica algunes intimitats, com són les sensacions que s’experimenten quan s’és dalt d’un escenari, els nervis abans d’eixir i l’eufòria quan ha acabat satisfet la seua actuació. També ens parla dels seus projectes immediats: alguns concerts de música de cambra i altres projectes com a solista. I així, amb ecos llunyans de bongos, timbals, vibràfons, xilòfons i marimbes ens acomiadem d'aquest gran músic d'Aielo. La seua passió per la percussió l'ha dut a la costa del Mar Bàltic; raigs de sons mediterranis escalfant les fredes terres del Golf de Finlàndia.