Entrevista a Míriam Gilabert, alumna del Pràcticum 23/24

«On realment aprens a ser docent és al centre»

La jove ontinyentina Míriam Gilabert Montava, una exalumna de 28 anys, és l’última de les entrevistades per L’Andana en relació amb el Pràcticum que han realitzat aquest curs a l’IES L’Estació diversos estudiants del Màster Universitari en Professor de Secundària. Graduada en Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, i amb una especialització en pintura de cavallet i document gràfic, ha comptat amb el suport del seu tutor, el professor del Departament de Dibuix Ximo Epifanio. Aquesta és la seua experiència al nostre centre.

Què et va impulsar a llicenciar-te en el teu grau?

Sempre havia tingut clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb l’art. Des de ben xicoteta he anat a classes de pintura i dibuix i m’ha encantat aquest món. Quan a l’institut vam fer l’excursió per a visitar la universitat, em vaig quedar enamorada d’aquesta especialitat, on s’amalgama l’estudi de la història de l’art, el dibuix, la pintura i l’escultura des d’un punt de vista conservatiu.

Per quin motiu vas decidir cursar el Màster de Secundària?

M’ho havia plantejat fa molt de temps, però quan em vaig graduar en el màster de la meua especialitat, vaig començar a treballar al mateix temps que em preparava unes oposicions al Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, a nivell estatal, cosa que vaig estar fent durant més d’un any, encara que vaig acabar abandonant. Una conversa amb una amiga em va llançar a cursar aquest màster a la Universitat Internacional de València (VIU), de manera online, a la vegada que estava treballant, i hui per hui, crec que ha sigut una de les millors decisions que he pres.

Com valores la teua estada al nostre centre?

Ha sigut quasi com tornar a casa. Que em tutoritzara Ximo sense haver-lo tingut de professor abans va crear en mi certa inseguretat al principi, però res més lluny de la realitat, ja que ha sigut tot un regal que siga ell el meu tutor aquestes setmanes.

Unes setmanes on hauràs viscut algunes anècdotes, veritat?

Més que anècdotes, és l’alegria de veure que, després dels anys, alguns dels professors que vaig tenir durant l’etapa d’estudiant al centre em reconeguen, i que fora un bon record, tant per la meua part com per la seua.

Quines diferències has trobat entre la teoria del Màster que has cursat i el dia a dia d’un institut?

Des que vaig començar el màster, m'he adonat que la teoria és necessària i és la base sobre la qual es crea tot, però on realment s’aprèn és al centre, és al dia a dia.

Quin paper té el docent en la motivació de l’estudiantat?

En l’especialitat de Dibuix hi ha diferents realitats, ja que no és el mateix estar davant d’alumnes de tercer de l’ESO, els quals cursen la matèria de Plàstica perquè és el que han de fer eixe curs, que estar davant d’escolars que cursen un primer o segon de Batxillerat artístic, a qui els agrada aquest camp i que inclús aporten idees de què treballar a l’aula.

Com a futura professora d’un Departament de Dibuix o Arts plàstiques, en quin estat trobes que està la creativitat dels joves de hui en dia?

Diria que hi ha de tot, alumnes a qui els desborda la creativitat, a qui tan sols has d’acompanyar durant els processos creatius, i d’altres als quals els costa molt trobar inspiració. Aquesta qüestió crec que també té a veure amb l’excessiva informació que hi ha hui en dia, a la qual tenen accés tan fàcilment que moltes vegades no es calfen el cap per a buscar alternatives o altres acabats.

Com es perfila el futur?

Per a mi ara comença tot: preparar les oposicions i, si és possible, treballar abans, agafant-ho amb molta il·lusió.

Ací finalitza l’entrevista amb l’agraïment de Míriam per la càlida benvinguda que va tindre per part de l’alumnat i del professorat, especialment del seu tutor. Moltíssima sort!