Crònica de la visita de l’alumnat de la ciutat francesa de Valenciannes

Hola a tots i a totes!

Com ja sabeu, onze alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES L’Estació participàrem en una mobilitat a Valenciennes en el marc del projecte Erasmus + en què el nostre centre participa conjuntament amb el Lycée de l’Escaut de la ciutat francesa. Ara ha sigut el torn dels alumnes francesos per a descobrir la cultura i les tradicions de la nostra regió. Després de la gran experiència que vam viure en novembre i les amistats que vam crear, esperàvem amb molta emoció la seua vinguda. Amb el fi d’aprofitar al màxim tot el temps que anàvem a passar junts vam preparar amb il·lusió un itinerari ben complet perquè conegueren i gaudiren de la nostra terra. Acompanyeu-nos en aquesta setmana!

El dimarts va ser el primer dia, el reencontre. Ens vam quedar a dinar a l'institut perquè els francesos arribaven a les tres i mitjà a l'institut. Vam anar emocionats cap a L'Estació i quan vam veure a l'autobús érem un punyat de nervis. Van baixar tots i els vam abraçar i donar la benvinguda.

Una vegada tots saludats vam començar el nostre tour per Ontinyent organitzat per nosaltres. Vam visitar el Benarrai, Daniel Gil, la glorieta, la plaça de la Concepció, el carrer Major, la Vila, Sant Antoni..., és a dir, quasi tot el nostre poble.

Cap a les 19.00 de la vesprada vam tornar al centre a berenar amb les famílies, un moment inoblidable, ja que els nostres corresponents conegueren als nostres pares i germans. Finalment, anàrem a les cases.

El segon dia, és a dir, dimecres 1 de març, ens vam alçar com si fora un dia normal i vam pujar a l'institut. Les tres primeres hores vam fer classe normal amb l'objectiu que conegueren el nostre dia a dia al centre. A continuació, al finalitzar el primer patí els vam ensenyar l'institut amb una sèrie de jocs anteriorment preparats.

Una vegada finalitzada la visita, tots junts vam anar a dinar al restaurant NAC, perquè provaren l'autèntica paella valenciana. Després de dinar, caminant a poc a poc entre tertúlies i risses, ens vam dirigir cap al nostre paratge natural, el Pou Clar. 

Desafortunadament ens va ploure, però això no ens va impedir disfrutar del passeig. Vam estar una estona fent fotos i admirant la natura. A l'acabar, cadascú va anar a casa amb el seu corresponsal francés per tindre temps lliure i descansar.

El dijous, com estava plantejat, vam anar a visitar Bocairent. Allí vam entrar a la plaça de bous i vam esmorzar tots junts. Després, vam anar a les covetes dels moros i vam entrar per a veure-les des de dins. En acabar, entràrem a la cava de Sant Blai i tornarem on ens esperava l'autobús, passejant per la ruta màgica.

Arribada l'hora de dinar, cadascú, va anar amb la seua família per a disfrutar d'una vesprada "lliure". Algunes de les activitats que vam fer són: veure un partit de volei, visitar un museu, passar l'estona a una sala de jocs, visitar la platja o fer classe de zumba.

I va arribar l'últim dia; més ràpid del que esperàvem, a primera hora del matí les franceses es van acomiadar dels nostres familiars entre plors i llàgrimes, però tot es va alegrar un poc quan vam pujar a l'autobús per a anar a València, aprofitant que eren les falles. 

Ja allí, vam passar per la Ciutat de les Arts i les Ciències on les fotos individuals i grupals no van faltar, en el Gulliver ens vam sentir com xiquets jugant amb els tobogans i aprofitant per a esmorzar. Abans de fer camí cap a l'Ajuntament els vam acompanyar a l'hotel perquè deixaren les seues coses, així, ja vam poder marxar a veure la mascletà des d'un balcó davant de la plaça de l'Ajuntament, açò gràcies a una de les nostres companyes. Després, d'aquest esdeveniment que ens va deixar la pell de gallina, els mestres ens van sorprendre fent un pícnic a la platja, allí vam tindre una estoneta per a passejar i veure les tendes.

Finalitzant el dia, vam fer l'activitat de l'Albufera, justetament quan s'amagava el sol, vam poder apreciar una vista molt relaxant i inefable. Però, no diuen que després del sol ve la tempesta? Doncs això va passar, va arribar el que més temíem, l'acomiadament on ens vam prometre tornar-se a veure's, mentre les llàgrimes eren derramades pels nostres ulls. Amb molt de pes al cor vam emprendre camí cap a Ontinyent sense les franceses.

Amb tots aquests records i experiències viscudes, l’Erasmus + va aplegar al seu fi. Estem molt agraïdes d’haver pogut formar part d’aquest projecte amb el qual no sols hem millorat el nostre nivell de francés, sinó que també ens ha permés conéixer de primera mà la cultura de la llengua que estudiem al mateix temps que compartíem la nostra amb els alumnes francesos. Unes setmanes plenes de reptes i aprenentatge on vam haver d’obrir les fronteres al país veí perquè descobriren la nostra llengua, gastronomia i el bon clima de la regió mentre els acollíem en les que, per uns dies, van ser també les seues cases. Sens dubte, un projecte meravellós i ben complet que portarem per sempre amb nosaltres. Però aquest final no és un “adeu”, sols un “fins prompte”, perquè les grans amistats que han sorgit d’aquestes setmanes no volem perdre-les mai.

Tingueu per descomptat que ens tornarem a veure per a poder seguint aprenent, descobrint i creixent junts.

A bientôt les amis! Sempre us portarem al nostre cor.