Entrevista de la premsa comarcal a Juan Torres Mancheño

Selfie de Juan Torres amb el seu alumnat d'SMX

Des que fa uns dies publicàrem en L'Andana que Juan Torres Mancheño figurava entre els deu finalistes dels Premis Educa Abanca, la premsa local i comarcal, tant digital com escrita, s'ha fet ressò de la primícia. Levante, Loclar, Tv Digital d'Ontinyent o VilaWeb són alguns dels mitjans que han reservat part del seu espai per informar sobre aquest tema que ens afecta com a institut de secundària. Un d'aquests mitjans, el setmanari d'informació comarcal L'Informador, ha entrevistat el nostre company Juan; entrevista realitzada per J. A. Cloquell que reproduïm a continuació. 

Juan Torres: “Els alumnes demanden un canvi de

mètodes i de relació amb els professors”

En què consisteixen els Premis Educa Abanca?

Són uns premis que tenen l’objectiu de premiar la tasca exercida pels millors docents durant l’any 2017. La finalitat principal és la de reconèixer públicament la tasca dels grans docents que viuen i gaudeixen del seu treball, eduquen per a la vida al seu alumnat i s’involucren al màxim en tot el procés educatiu, tant dins com fora de l’aula. Busquen realçar socialment la figura del bon docent, la seua implicació en el procés d’ensenyament del seu alumnat així com la seua importància per la societat. En aquesta primera convocatòria s’han establert cinc categories: Infantil, Primària, Secundaria, Formació Professional i Universitat. Primer els alumnes, famílies i altres companys van proposar uns 1.300 docents de tota Espanya. D’ací es van nominar per als premis 372 docents, i ara s’ha tret un llistat de 10 finalistes per cada categoria.

Què suposa a nivell personal i professional estar entre els deu escollits de tota Espanya?

Encara no m’ho crec. Realment em sent molt emocionat. El que més valore d’aquests premis és el fet que els que m’han proposat han sigut els meus propis alumnes, i això crec que vol dir que em consideren un bon professor, i vos puc assegurar que no hi ha millor premi per a un docent que els teus alumnes et vulguen d’aquesta manera. No em considere millor que ningú en res, però sí que intente donar el millor de mi en cada cosa que faig en la meua vida. Reconec que ser docent m’apassiona, i per a mi cada dia quan entre en classe és una aventura i una oportunitat per a seguir aprenent i per intentar despertar la il·lusió per aprendre dels meus alumnes. A nivell professional crec que és una oportunitat per als docents de tot el país el fet que es veja que estem esforçant-nos dia a dia per intentar il·lusionar els que seran els creadors del nostre futur. Sé que costa molt començar a fer canvis però aquests reconeixements poden servir per motivar els companys a provar nous mètodes i ferramentes que ens permeten renovar l’educació adaptant-la als temps que vénen.

A què creus que es deu aquest reconeixement?

Jo sempre he sigut molt bon estudiant, i no entenc com una persona pot no gaudir aprenent. Quan vaig arribar a la docència vaig veure que les mancances dels meus alumnes en aspectes bàsics i el fet de que la majoria estudia per a passar un examen i no per aprendre, va fer plantejar-me que hauria de fer un canvi metodològic per intentar fer que realment gaudiren del seu aprenentatge i, al mateix temps, milloraren els seus resultats acadèmics. Vaig començar a investigar noves formes de donar les classe i vaig descobrir el poder de metodologies com l’Aprenentatge Basat en Projectes i l’Aprenentatge Cooperatiu i, sobretot, la utilització d’estratègies i ferramentes tecnològiques de Gamificació. El que em va sorprendre és que quan vaig començar a aplicar-les el canvi va ser radical. L’ambient va millorar d’una forma increïble i al mateix temps vaig notar que gaudien moltíssim del que estàvem fent. Això va fer que connectàrem emocionalment. Jo vull entendre que aquesta nominació és fruit d’aquesta demanda dels meus alumnes d’un canvi de mètodes i d’un canvi de relació professor-alumne. Com ja he dit, no sóc millor que ningú, però m’encantaria guanyar aquest premi per ells, per fer-los vorer que si ens unim, podem aconseguir qualsevol cosa que ens proposem.

L’educació al nostre país sempre està en tela de juí i pateix múltiples reformes amb els canvis de govern. Quina és la teua visió de la situació actual de l’educació?

Sincerament crec que l’educació no hauria d’estar en mans dels polítics. Veig que cada govern, quan accedeix al poder, intenta fer reformes que puguen afavorir-los d’una manera o altra. A més hi ha molts polítics als qui interessa que el sistema educatiu no funcione, ja que així poden aconseguir ciutadans fàcilment manipulables, que no tenen la capacitat de pensar per ells mateixos. És trist, però és el que sent. I em fan molt de mal eixes campanyes de desprestigi contra el col·lectiu dels docents que han fet pensar a la gent que treballem poc i amb poques ganes, i han aconseguit que molts de nosaltres estem desmotivats. Però encara així molts docents estem resistint i lluitant per canviar el sistema des de les nostres possibilitats, i crec que poc a poc estem aconseguint- ho. Jo pense que l’educació és el motor principal del canvi per millorar les societats del futur.

On creus que s’ha de millorar?

Recuperar la confiança, la il·lusió pel nostre meravellós treball i el prestigi perdut. I, sobretot, estar units famílies, estudiants i docents buscant solucions.

Què els diries als professors que puguen llegir aquesta entrevista per animar-los a seguir el teu camí?

Si veus que els teus alumnes no gaudeixen, si sempre tens conflictes dins de les classes, si els resultats són mediocres i, sobretot, si no et sents plenament feliç amb el teu treball, què perds provant nous mètodes? Els vertaders protagonistes de les aules són els alumnes. Hem de fer-los sentir els actors principals dels seus propis aprenentatges. Hem de connectar emocionalment amb ells, escoltar-los, recolzar-los, fer-los veure que les errades són oportunitats per trobar solucions creatives, i que aprendre és apassionant.