"Expeditio" al Teatre Romà de Sagunt

El professor de Llatí, José Antonio Pérez, ens ofereix una excepcional crònica del viatge a Sagunt que l'alumnat de Cultura Clàssica i Llatí de 3r i 4t d'ESO i 1r i 2n BAT va realitzar dilluns 11 al XX Festival Teatre Grecollatí de Sagunt, acompanyats pels professors Rafa López i Antònia Llinares. Una excepcional crònica, ja els diem, no sols per l'estil inconfusible del Cap del Departament de Llatí, sinó també perquè el professor usa per aquest menester l'elegant llengua dels savis Virgili, Horaci, Sèneca, i tants altres precedents indispensables del nostre pensament modern. 

L'obra a la qual van assistir és "Els bessons" del comediògraf romà Plaute. Els protagonistes són dos germans bessons, amb el repertori clàssic de personatges estereotipats i situacions típiques com el rapte d'un infant pels pirates, confusió entre personatges, anagnòrisi, el servus callidus compra la seva llibertat….

NOVA EXPEDITIO IN XX LVDOS SCAENICOS SAGVNTINOS

Nuper a.d. III Id. Apr., huius septimanae Lunae die, laeta adulescentium manus, quinquaginta circiter numero, una cum tribus ludi magistris, qui in “IES L’Estació” (i.e. ludus litterarius Statio” nomine) oppidi Ontinyent (sunt qui hoc valentinum oppidum nuncupant quaedam Antoniana olim villa) latinis graecisque litteris student (immo etiam laborant), denuo, ut quotannis fieri solet, antiqua via Augusta (et perantiqua Herculea nuncupata) per Saetabim, Sucronem, Valentiamque, inter alias urbes, iter fecerunt Saguntum, illam fide et aerumnis inclutam civitatem (Pomponius Mela noster dixit), longe opulentissimam olim ultra Hiberum (ut Livii XXI libro legi potest), cuius oppidum anno quingentesimo trigesimo quarto ab urbe condita, P. Cornelio Scipione et Ti. Sempronio Longo consulibus, a Carthaginiensibus, duce Hannibale, ferro ignique captum fuit.

Causa Saguntum adeundi duplex fuit adulescentibus: cum etiam visendae antiquitatis admiratio tum primum ludorum studium spectandorum qui quotannis his vernis temporibus ab scholae alumnis ad scholae alumnos frequentissime agi solent.

Hoc enim anno sub aestivo sole diei hilaritate gauisi sumus duabus fabulis. Ante meridiem spectavimus illam Aeschyli tragoediam quae Eumenides inscribitur, tertiam Orestiae tetralogiae fabulam, ubi matricida ille Orestes ab Areios pagi iudicibus, praeside Athenea (seu Minerva), Apollinis patrocinio absolvitur, cum Eriniae seu Furiae, caeco sanguinis ardore furentes, eum de capite accusarent.

Post meridiem autem risimus Plauti comoedia quae Menaechmi (seu Hispanice “Gemelos”) inscribitur, in qua apparent duae personae, germani gemelli; quorum alter, a paene infantia fato raptatus, dives laetusque vivit cum matrona sua (vicina autem ei est amica meretrix) in quadam urbe, Epidamno nomine; eo autem venit alter frater, toto orbe semper germanum gemellum quaeritans cum servo suo, quoniam suum fratrem subrepticium tandem illic invenire putat. Hae duae personae, facie vultuque similes more factisque dissimiles, aliis dramatis personis errorem hilariter facient dum tandem, ut in comoedia, errorem solveant atque germani gemelli sese agnoscant.

Sic totum diem egimus inter risus planctusque, ut vulgo dicitur.