dimarts, 11 de febrer del 2014

Camins escolars segurs, el projecte més votat al Consell de Ciutat

Camins escolar segurs, el projecte presentat per l'IES l'Estació, ha sigut el més valorat al Consell de Ciutat, en El Procés de Priorització de Projectes d'Ontinyent


 El projecte pretén millorar les vies d'accés al centre educatiu i formar en l'educació vial i en el respecte al medi ambient


L'IES l'Estació va presentar al Consell de Ciutat de l'Ajuntament d'Ontinyent aquest avantprojecte d'inversió que naixia de la necessitat manifestada pels diferents sectors educatius de millorar els accessos al nostre centre. No obstant això, el projecte aborda també diversos aspectes importants per al poble, com són els accessos a l'estació de trens i l'ampliació de les vies saludables. A més a més, fa especial èmfasi en la seguretat vial i la mobilitat sostenible; en definitiva, és un projecte de futur per formar en l'educació vial i el respecte al medi ambient.
Després de la fase propositiva, de la qual vam informar en Camins escolars segurs; i després de l'avaluació del projecte per l'Oficina tècnica i els departaments municipals implicats, van ser seleccionades les cinc propostes més interessants des del punt de vista dels representants al Consell de Ciutat. En aquest procés, el projecte de l'IES l'Estació ha estat el més votat.
Amb  açò, El Procés de Priorització de Projectes d’Ontinyent encetarà la seua última fase, en la qual, als cinc projectes més votats, s’afegiran als cinc plantejats pel Govern Municipal. Del llistat definitiu, que es pot consultar en la pàgina #OntinyentParticipa, tots el ciutadans d’Ontinyent majors de 16 anys podran elegir les tres propostes que consideren prioritàries per a la ciutat. Es podrà votar per internet o en els espais públics habilitats per l'Ajuntament del 10 al 14 de febrer.

Des de l'IES l'Estació us animem a votar la nostra proposta Camins segurs de l'IES l'Estació, perquè estem convençuts que és un projecte que oferirà grans avantatges pràctics i formatius al nostre alumnat i, fonamentalment, perquè resultarà una inversió molt útil per a tots els ciutadans del nostre poble.



dilluns, 10 de febrer del 2014

Crònica - Cabres forestals



Brigada contra incendis a quatre potes
Els boscos de l’Ombria de Fontanars dels Alforins,  protegits per un ramat de cabres blanques celtibèriques


Crònica de Gerard Ribera Soler i Ernest Ribera Soriano (2n ESO)

Fotografia de Rosana Mascarell Ferrero.
A l’Ombria de Fontanars dels Alforins hi ha un ramat d'unes mil cabres blanques celtibèriques, que pasturen lliurement l’ampla serralada. Les cabres es mengen les males herbes i els matolls i així deixen créixer millor els arbres i les altres plantes. També fertilitzen el terreny amb els seus excremets i, en lliurar-se d’algunes plantes, afavoreixen que no es produisquen incendis i es que millore el pas per la serra. Tot açò és econòmic ja que no fa falta comprar menjar per a les cabres i s’estalvia el sou de les brigades forestals. Per altra part, és un sistema contra incendis d'allò més ecològic.
Aquests bonics animals blancs dormen en la serralada a l’aire lliure. No són capaços d’eixir del seu gran territori i, per tant, no entren als bancals de l’Ombria i mai s’arrimen al poble, encara que no tenen por dels cotxes ni de les persones, ja que hi són acostumades. Així que tots aquests avantatges permeten que el pastor sols hi haja d’anar on pasturen una o dues voltes al dia, i això els deixa la resta del dia lliure.
A Fontanars, al cim de la serralada entre el “Alt del Moro” i la “Font de la Duenya” es localitza un tancat on són les cabres prenyades i els xotets per a vendre; també hi ha una casa per als dos germans, els pastors de les cabres, ja que el propietari no viu a la serralada. Els ramaders es guanyen la vida venent els xotets d’entre 7 i 10 kg als escorxadors, ja que la carn de les cabres joves es més tendra. De vegades les cabres adultes es venen al zoològic per alimentar els animals carnívors. Aquesta antiga varietat de cabres no donen llet contínuament, ni és suficient per a comercialitzar-la, per tot açò, els pastors reben una xicoteta subvenció de l’estat segons la quantitat de cabres que sostenen.

Ja veieu, són una solució contra els incendis forestals molt ecològica, a més de ser econòmica i donar pocs maldecaps. 

dimarts, 4 de febrer del 2014

Exalumnes de l'IES l'Estació. Paula Ferrero Rodríguez


"Quan ens llicenciem tenim molt poques eixides professionals al nostre país, raó per la qual molts joves acabem anant-nos-en a l'estranger"


Paula Ferrero acaba de complir vint-i-sis anys. En acabar el batxillerat a l'IES l'Estació, va decidir estudiar Traducció i Interpretació Anglesa (amb l'alemany com a segon idioma) a la Universitat Jaume I de Castelló. El tercer any de la carrera el va passar a Alemanya amb una beca Erasmus. Una vegada llicenciada, va decidir anar a Edimburg per millorar el seu nivell d'anglès. Va trobar-hi treball de seguida en un hotel; hi havia de treballar dur, però açò la va motivar per seguir formant-se; així que va decidir estudiar un màster en Màrqueting i Organització de Festivals i Esdeveniments. "El màrqueting té molta eixida", assegura.
 A Paula li agrada molt viatjar. Ja ha visitat molts països europeus i ara creu que toca canviar de continent i anar més lluny per conèixer noves cultures i aprendre nous idiomes. També és afeccionada a la música, a patinar, a la platja, a la cuina dels diversos països que visita, a llegir novel·les d'intriga i a veure una bona pel·lícula al cinema. En una curta estada de vacances al seu poble d'Ontinyent, ens ha visitat i li hem pogut preguntar una mica per la seua vida. 
A què et dediques?
Paula: Ara fa tres mesos que m'acabe de graduar del màster i estic treballant en una empresa de màrqueting com a promotora i hostessa els caps de setmana, tanmateix estic buscant una feina a jornada completa en alguna empresa com a assistent de màrqueting o assistent d'esdeveniments.
Quins són els teus projectes a curt i llarg termini?
Paula: A curt termini, buscar una feina a jornada completa i també estic preparant un projecte de traducció. I a llarg termini, m'agradaria anar a viure i treballar a Austràlia o a Canadà, crec que seria una experiència fantàstica tant a nivell personal com a nivell professional, i ara que sóc jove és el moment de fer-ho.
Quines dificultats has trobat després d'acabar la carrera?
Paula: La major dificultat que he trobat després d'acabar la carrera és que no hi ha treball a Espanya, i els pocs treballs que hi ha demanen molta experiència, cosa que els llicenciats recents no tenim... Crec que és molt difícil trobar empreses que donen oportunitats als que acabem de llicenciar-nos, i clar, quan ens llicenciem tenim molt poques eixides professionals al nostre país, raó per la qual molts joves acabem anant-nos-en a l'estranger.
Què destacaries del teu pas per l'IES l'Estació?
Paula: Tinc bons records de l'institut, ja que va ser una etapa bonica de la meua vida. Recorde especialment segon de batxillerat perquè va ser un any molt intens ja que havia d'estudiar molt per treure bona nota al batxillerat i després al selectiu. Com que no sabia que volia estudiar encara, havia de treure la millor nota possible per no tancar-me portes. Tenia algunes carreres en ment com: Traducció i Interpretació, Filologia Anglesa i Turisme... Finalment en acabar el curs vaig decidir estudiar Traducció perquè pensava que era la carrera que més eixides professionals m'oferia. 
Una de les coses que destacaria del meu pas per l' institut són les classes de francès amb Regina Tortosa ja que vaig aprendre molt i em van despertar un gran interès per França i per la cultura francesa. Vaig estudiar francès des de 3r d'ESO fins a 2n de batxillerat i sempre érem molt pocs a classe, i apreníem molt, ja que tots teníem molt d'interès i ganes per aprendre. Recorde que l'estiu de 2005 vaig anar a França de viatge amb els meus pares, i podia parlar i entendre'm amb la gent local, cosa que em va motivar moltíssim i si cap, vaig tornar encara amb més ganes i entusiasme per aprendre i estudiar francès. En segon de batxillerat, jo era l’única estudiant de francès a classe amb Regina, açò em va permetre millorar moltíssim l’idioma tant a nivell oral com a nivell escrit.
Com va sorgir la teua afecció per l'aprenentatge de les llengües? Quantes llengües domines?
Paula: En aquest moment domine l'anglès, l'alemany i el francès. M'agraden els idiomes, i sempre intente practicar-los regularment, ja que, si no els practiques, s'obliden ràpidament. He començat a aprendre italià però encara tinc un nivell bàsic i m'agradaria aprendre algun idioma “exòtic” com el xinès, el rus o l'àrab, ja que a l'hora de buscar feina valoren molt que domines algun d'aquests idiomes.
Des de ben xicoteta anava a una acadèmica d'anglès. Quan vaig acabar primer d' ESO, vaig anar tres setmanes a Anglaterra a fer un curs d'anglès. Viure amb una família anglesa, i tot el temps que vaig passar-hi, fou una experiència inoblidable. Em va agradar tot moltíssim: el país, la seua gent i la cultura, recorde que vaig tornar molt motivada per  seguir aprenent l'anglès. Així va ser com va sorgir la meua afecció per les llengües, i com l'anglès m'agradava tant, vaig decidir començar a estudiar un altre idioma, el francès, i també em va agradar molt. Després quan vaig començar la carrera podia elegir entre francès i alemany, i vaig triar l'alemany, no m'ho vaig pensar dues vegades ja que era una oportunitat immillorable per aprendre un idioma nou que a la vegada és un dels idiomes més importants a Europa, després de l'anglès. Però no vaig deixar el francès de banda, seguia aprenent-lo a l'Escola Oficial d'Idiomes i pel meu compte.
Deixa'ns unes paraules en anglès, unes reflexions que puguen servir com a consell per als estudiants de l'institut, ara.
Paula: Living in a foreign country, for either a short or a long period of time, can be an unforgettable life time experience that allows you to grow as a person and learn different things such as a new language, meet new people, and embrace a new culture... you realise that the world is much bigger than your own country and you become more open-minded towards different cultures. I would advise students to go and live in a foreign country once in their life, either to study or to work, and try to mingle with people from different countries rather than only with Spanish people. Although living in a foreign country can be really hard at the beginning, it helps us to see that we are capable to do a lot more things that we think and it also helps us to realise how lucky we are with all we have. With more ups than downs, living in a foreign country is an amazing opportunity that students should experience at least once in their life.

                 Thank you for everything and we wish you the best luck, dear Paula!

dimecres, 29 de gener del 2014

Visita a Caixa Ontinyent



Els alumnes amb la professora María José Micó
Imatge de la pàgina d'accés a l'oficina virtual
El passat dimecres vint-i-dos de gener, l'alumnat del Cicle de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes realitzaren una visita al CPD de Caixa Ontinyent. La visita va comptar amb les interessants explicacions per part dels responsables de les instal·lacions. Així, l'alumnat va poder conèixer de primera mà el rigorós treball que s'hi realitza en aquesta entitat exemplar de la nostra localitat en temes com ara les instal·lacions informàtiques de xarxa i els sistemes de seguretat i de protecció de dades de tot el seu sistema informàtic; un sistema de primer ordre amb tots els requisits necessaris per garantir un funcionament òptim i segur.
Els alumnes van agrair l'experiència, que per a ells significa donar forma i sentit a tots els coneixements teòrics i pràctics que reben durant el curs.

dimarts, 28 de gener del 2014

Notícia. Senglars a Fontanars. Carla Soriano


32 porcs senglars abatuts pels caçadors de Fontanars

L'absència de predadors naturals ha convertit els senglars en una plaga


Carla Soriano Soler (2n ESO A). Fontanars dels Alforins
Els porcs senglars s'han convertit últimament en una autèntica plaga a les muntanyes de Fontanars dels Alforins. La falta de depredadors naturals fa més evident la presència a les serres d'aquests animals, que produeixen perjudicis als cultius de la zona i danys materials. En l'últim any també han hagut alguns accidents de trànsit als ports a causa de l'encreuament dels porcs senglars per aquestes carreteres.
Per aquesta raó, el passat diumenge 26 de gener a la Solana de Fontanars dels Alforins, es va dur a terme la segona batuda en aquest any, que durà aproximadament quatre hores (11:00 a 15:00). El resultat d'aquesta va ser productiu, com va ser la primera, en la qual van abatre uns 26 porcs senglars. Els caçadors afirmaren que van abatre vora 32 porcs senglars en aquesta, amb l'ajuda de les dules de gossos, la faena dels quals era buscar l'amagatall dels porcs senglars per a fer-los eixir a la llum. La batuda va ser organitzada pel club de caçadors del propi poble, que compta amb un centenar i mig de persones. La forma amb que s'organitzaren les posicions, fou la de sempre: mitjançant un sorteig amb nombres, els caçadors es col·locaren en un lloc fix, depenent del nombre que els toqués, fins que els porcs senglars aparegueren.


dilluns, 27 de gener del 2014

Opinió: Ens la maten, a poc a poc, la nostra llengua. Paula Gramage.



Ens la maten, a poc a poc, la nostra llengua

Paula Gramage

S'ha mort. La mare porta uns dies intentant trobar-la, fa girar la rodeta i sols obté un estossec d'interferències. Ja no hi és, la 104.0 s'ha esfumat tan ràpid que no hem pogut ni adonar-nos-en de les conseqüències que això suposa.
Les emissions de la ràdio pública catalana es mantenien a través de la xarxa de repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, però divendres passat l'entitat va rebre un comunicat del govern espanyol perquè deixara d'emetre al nostre territori per falta d'autorització. A les vuit de la vesprada de dimarts, els valencians van haver de ser, de nou, testimonis del tancament d'un dels últims mitjans de comunicació en la nostra llengua. Em preocupa que Catalunya Ràdio i Catalunya Informació ja no siguen emeses al País Valencià però em sembla molt més preocupant el desmantellament tan exprés que hem sofert i també la passivitat a la qual ens hem decidit lliurar. 
Fa un parell d'anys es va deixar d'emetre TV3. Fa pocs mesos, RTTV, i dimarts, Catalunya Ràdio. És una ruïna evident, o hauria de ser-ho, per a qualsevol valencià. La situació de vulnerabilitat a què deixem exposada la nostra llengua i cultura és òbvia per a qualsevol persona que analitze la funció de cohesió que tots aquestos mitjans de comunicació exercien. Però no apel·le, únicament, al risc a què estem sotmetent la llengua pròpia per demanar una emissora en la nostra llengua. És que vull poder escoltar-la. És una qüestió, potser, un poc personal però que m'atrevisc a generalitzar. Vull veure pel·lícules en la meua llengua, vull escoltar què passa al món en la meua llengua, vull que em diguen que pugen la llum en la meua llengua, vull la meua llengua. I crec que tinc dret, almenys, a una emissora o cadena de televisió que puga informar-me en la meua llengua.
I m'estalvie fer comentaris sobre les persones que declaren que no val per a res. Ni renuncie a la resta de llengües per defensar la meua, ni ningú té dret a menysprear-la. Jo escric, parle, pense, somie i estime en valencià. I bàsicament per això pense que és extremadament injust que haja mort, que ens hagen matat, la 104.0, TV3 i RTTV.

divendres, 24 de gener del 2014

Camins segurs

Un projecte per millorar vies d'accés i formar en l'educació vial i el respecte al medi ambient

L'IES l'Estació ha presentat al Consell de Ciutat de l'Ajuntament d'Ontinyent un avantprojecte d'inversió que naix de la necessitat manifestada pels diferents sectors educatius de millorar els accessos al centre. No obstant això, el projecte, anomenat "Camins Segurs", aborda també diversos aspectes importants per a Ontinyent com són els accessos a l'estació de trens i l'ampliació de les vies saludables. A més a més, fa especial èmfasi en la seguretat vial i la mobilitat sostenible: un projecte de futur per formar en l'educació vial i el respecte al medi ambient.



    Aquest projecte d'inversió integral pretén:
1.     Millorar l'entrada a la població des de la CV-81 Ronda Sud, tant des d'un aspecte visual com de confort per als vianants.
2.     Facilitar l'accés a l'IES L'Estació en bicicleta i a peu per una via alternativa a la carretera.
3.     Augmentar els quilòmetres de carril ciclable a un baix cost i de forma segura.
4.     Connectar el passeig de Benarrai amb l'estació de Renfe.
5.     Millorar les condicions de la pujada des de la passarel·la de la Ronda Sud fins l'institut i l'estació de trens.
6.     Habilitar una parada d'autobús a l'accés principal del centre.
7.     Eliminar els factors de risc en l'accés al centre educatiu IES L'Estació:
7.1.      Senyalització pas de vianants en l'avinguda de la Generalitat (incorporació Ronda Sud al casc urbà)
7.2.      Segregació d'un vial no motoritzat al tram inicial del camí de l'Alqueria de Sabata. 
7.3.      Baranes en el pas de sèquia en el vial no motoritzat.
7.4.      Vorera pujada al centre i continuació fins l'estació de trens. 
7.5.      Sistemes de limitació de velocitat en les proximitats del centre. 
8.        Educar en la responsabilitat i la convivència.
9.     Disminuir l'ús del cotxe en l'accés al centre escolar.
10.  Conscienciar als conductors de la proximitat d'un centre escolar.
11.  Potenciar l'ús de mitjans de transport no motoritzats dins d'un pla més ampli de mobilitat sostenible.
 ITINERARIS
Els itineraris sobre els quals s'actuaria en el projecte d'inversions són marcats al plànol amb les indicacions següents: 
1. Condicionament d'una via ciclable entre el nucli urbà i l'IES l'Estació. Des del passeig de Benarrai a l'IES L'Estació fent ús d'un pas inferior a la carretera i camins urbanitzats amb poca densitat de trànsit.

2. Pujada des de l'encreuament de l'avinguda Generalitat amb l'avinguda Torrefiel fins a l'IES l'Estació i fins a Renfe.