Entrevista a l’exalumne Sergi Sempere, número 16 per Compromís

«Tot allò que ens envolta 

com a individus humans és política»

Davant de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, convocades per a aquest diumenge 28 de maig, ens hem preguntat si la política està generant recel i escepticisme en els joves. Sergi Sempere Rodríguez, exalumne de l’IES L’Estació que acaba d’incorporar-se a la llista de Compromís per Ontinyent, ho té clar. «Possiblement parlem d’un factor social de desencís que va molt més enllà de l’edat», afirma, «ja que aquest fenomen de passivitat l’observem en gran part de la societat». No és el seu cas, afortunadament. Fa poques setmanes l’Assemblea Local de Compromís va aprovar per unanimitat el seu nomenament en el lloc número 16 de la candidatura que encapçala Nico Calabuig.

Amb 27 anys, Sergi Sempere Rodríguez és graduat en Geografia i Medi Ambient per la Universitat de València, el que li ha permés un primer contacte amb el món laboral com a director de projectes en l’àmbit de les energies renovables. Després d’aquesta primera experiència, va decidir centrar-se en la docència i cursar el Màster d’Educació Secundària, que, junt amb el títol del C2, ha fet possible que exercisca actualment de professor de Valencià.

Com la majoria de les persones joves de la seua generació, gran part del temps lliure el passa immers entre recursos audiovisuals, com ara el cinema o les xarxes socials. No obstant això, ni l’esport ni la contínua formació acadèmica cauen en l’oblit i aprofita el temps per a organitzar escapades a qualsevol lloc que estiga al seu abast.

Per a ell és un orgull formar part del projecte de Compromís i així ens ho va explicar durant el temps en què va atendre gustosament aquest entrevistador que ha tingut la sort de ser el seu tutor i professor.

Què t’ha portat cap a la política?

Des de ben jove m’ha interessat aquest món, ja a la universitat hi vaig formar part del moviment sindical. Tot allò que ens envolta com a individus humans és política i qualsevol ésser que conviu en societat comet un greu error en pensar que aquesta no és important o no afectarà la seua vida.

I què t’ha dut a formar part de Compromís?

El projecte de Compromís per Ontinyent reflecteix tot allò pel que sempre he lluitat en matèria de joventut, urbanisme, educació, medi ambient, feminisme... Veient el gran projecte i equip humà encapçalat per Nicolau Calabuig, vaig decidir posar en pràctica allò que deia Joan Fuster de “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Què és el que necessita Ontinyent com a ciutat?

Ontinyent és una ciutat amb un enorme potencial per desenvolupar i cal escoltar la veu del poble per a aconseguir exprimir-lo al màxim. Seguint aquest mantra, Ontinyent necessita millorar i desenvolupar-se en matèries com ara l’oferta d’oci per a la joventut o la restauració dels barris més perjudicats pel pas del temps. També s’hi necessita solucionar de forma urgent la situació laboral d’un gran nombre de persones joves ontinyentines, que es veuen forçades a marxar del seu poble en busca d’oportunitats laborals i possiblement mai hi tornen. Tenim un potencial humà enorme que desitja desenvolupar la seua vida a la ciutat i, per tant, cal buscar mesures perquè ho puguen fer sense hipotecar el seu futur. Perquè no podem oblidar que les persones joves són la base necessària per a construir la ciutat que volem.

Creus que els joves s’aparten de la política o tot el contrari? O és la política la que ignora els joves?

No crec allò que escolte sobre que als joves no els interessa res, que sols pensen en els telèfons mòbils i les xarxes socials. Cal saber que vivim en una societat on s’hi necessiten estímuls constants i immediats de resposta per als problemes. Desgraciadament, la política actual no ho aconsegueix. Es necessita fer un esforç per a renovar-se, deixar de banda les dinàmiques clàssiques que s’han presentat en els darrers temps i demostrar que la política és útil per a les nostres vides. Sols amb aquests canvis s’hi aconseguirà que la societat torne a creure-hi.

França, Itàlia, Suècia... també Espanya. Són molts els països on les formacions d’ultradreta tenen prou suport i en molts casos són peces clau per a la formació de governs. És preocupant aquest fenomen?

No hi ha cap dubte que l’augment dels fenòmens socials i polítics d’ultradreta ens ha de preocupar, i molt. Històricament aquests moviments sempre s’han nodrit dels problemes de la societat, i no està sent diferent aquesta vegada. L’ultradreta utilitza diàriament l’odi i la desinformació contra valors fonamentals de la societat, amb ferramentes com el masclisme, la xenofòbia o el racisme. Per tant, per a preservar la salut democràtica de la societat és fonamental no donar veu a aquests moviments i és responsabilitat de tots i totes mantenir-los fora del nostre sistema.

Actualment treballes com a professor. Com veus ara la docència des de l’altre costat, és a dir, no com a alumne? Quines són les teues sensacions? Com qualificaries la teua experiència com a docent?

Treballe d’allò que estime, despertar cada dia i acudir a l’institut on done classes em comporta una satisfacció que dubte que puga aportar-me cap altra feina. Per tant, tinc la immensa sort d’afirmar que soc feliç. Sincerament, és molt divertit veure l’aula des de l’altra perspectiva, des d’on pots adonar-te de tot allò que ocorre entre l’alumnat i que em recorda feliçment totes aquelles vivències de la meua adolescència.

Quin tipus de docent creus que eres?

A la feina intente ser el professor que a mi m’haguera agradat tenir en la meua etapa com a estudiant, una persona propera i que treballa la confiança amb l‘alumnat en tots els sentits. En el meu dia a dia procure formar persones, més enllà dels coneixements que l’alumnat aprèn a l’aula. Per a mi, allò més important és saber que de les meues classes surten essers socials amb sentiments i inquietuds, que entenen i comprenen el món que els envolta.

Moltes gràcies, Sergi, per atendre’ns i molta sort per al diumenge.