Entrevista a Tamara Fita Belda, alumna del Pràcticum i exalumna del centre

Tamara i la seua tutora, Encarna Soriano

Graduada en Administració i Direcció d’Empreses, l’exalumna de l’IES L’Estació Tamara Fita Belda, de 26 anys, es va convertir el curs passat en professora en pràctiques gràcies al Màster en Professor de Secundària i a una de les seues assignatures, el Pràcticum, un tràmit pel qual han de passar tots els estudiants del màster.

Durant dos mesos, aquesta ontinyentina amiga de la natura —habitualment camina per la serra amb els seus gossos— fou la mà dreta de la professora de Formació Professional Encarna Soriano, que com a tutora va saber acollir-la en gener i febrer de 2021, període en el qual es desenvolupen habitualment les pràctiques del Màster de Secundària.

En aquesta entrevista, la mateixa Tamara ens relata com va anar l’experiència a l’institut on va cursar ja fa uns anys l’etapa del Batxillerat.

Què et va impulsar a llicenciar-te en el teu grau?

Sincerament, i en aquest aspecte estic molt agraïda al centre, va ser el meu mestre de segon de batxiller, Jose, el que em va animar a estudiar ADE. Si no haguera sigut per ell, no sé què seria de mi avui. La meua idea era no presentar-me a la selectivitat i matricular-me en una acadèmia per a preparar-me les oposicions a policia. La meua situació econòmica familiar no em permetia anar a València a estudiar ADE, que era l’altra alternativa que em plantejava. Afortunadament, l’any següent al meu curs de batxiller van oferir el grau d’ADE en el campus d’Ontinyent. Així que sí, puc dir que hui soc graduada en ADE per la Universitat de València gràcies a Jose.

Quines ocupacions has tingut abans d’optar per estudiar el Màster en Professor de Secundària?

Vaig estar tres anys de manera temporal en Caixa Ontinyent. A més, com que en Caixa Ontinyent la temporada alta és d’abril a setembre, va haver-hi un any que em van contractar en una empresa privada quan vaig acabar en Caixa Ontinyent. No obstant això, no va ser per a una llarga temporada, ja que me’n vaig adonar que l’empresa privada no era per a mi. Treballava en el departament d’Administració, però estar tancada en una oficina amb el mínim contacte amb la gent no em va agradar.

És per això que vas cursar el màster?

Sí, l’experiència en el sector privat ha sigut clau, encara que sempre he sentit que la docència era una professió que m’agradava; però ho vaig corroborar quan en la carrera els meus companys de classe em demanaven ajuda per a poder entendre millor algunes assignatures. Vaig acabar impartint classes de fins i tot 9 i 10 persones, per a les quals demanàvem aules a la pròpia universitat.

Com valores la teua estada a l’IES L’Estació?

Magnífica i meravellosa, entre d’altres raons per tot el que significa el centre per a mi. Em va marcar un abans i un després en la meua vida. A més, he estat rodejada d’un equip educatiu increïble que ha sabut donar-me molt bons consells per al meu futur i, com no, ha sigut molt gratificant veure que després de tants anys els professors encara et recorden.

Podries contar-nos alguna anècdota viscuda durant les vuit setmanes de pràctiques?

Realment m’han passat tan ràpides les setmanes que no m’ha donat temps per a viure una anècdota. El que sí puc assegurar que m’ha quedat en la memòria per a la resta de la meua vida és el fred que he passat a causa de la ventilació imposada per a evitar els contagis de covid.

Has vist molta diferència entre la teoria del Màster i la pràctica o dia a dia d'un institut?

La meua opinió és que moltes vegades aquestes tècniques tan innovadores que es mostren en el màster no es poden aplicar. Almenys, dins de l’àrea a la qual vull encaminar la meua docència veig prou complicat poder aplicar mètodes d’ensenyança com podria ser la Flipped-classroom o la ratificació. 

Es fa complicat motivar els estudiants en la teua  matèria?

Amb alguns alumnes em va costar arribar una mica més que amb altres, però jo crec que aquest és un fenomen que ocorre en qualsevol nivell i qualsevol àrea.

Com es perfila el futur amb una pandèmia que encara no està del tot controlada?

Tinc l’esperança que troben la cura o almenys una forma de poder conviure amb una nova normalitat molt millor que la que estem vivint en aquests moments. Més que res per la qualitat de la docència que li fem arribar a l’alumnat, en aquestes circumstàncies l’alumne ha d’assolir els mateixos coneixements que abans de la pandèmia en la mitat del temps i amb un professorat molt més estressat.

Algun consell per a l'alumnat al qual has impartit classe?

Que lluiten pel que volen perquè quan trobes allò que t’agrada, ho fas amb gust i per a mi és el més important. Que continuen fins el final i que no es deixen influir per ningú, ni per un company de classe, professor/a o qualsevol altre.