Tamara i la seua tutora, Encarna Soriano |
Graduada en Administració i Direcció d’Empreses, l’exalumna
de l’IES L’Estació Tamara Fita Belda, de 26 anys, es va convertir el curs passat
en professora en pràctiques gràcies al Màster en Professor de Secundària i a una
de les seues assignatures, el Pràcticum, un tràmit pel qual han de passar tots
els estudiants del màster.
Durant dos mesos, aquesta ontinyentina amiga de la
natura —habitualment camina per la serra amb els
seus gossos— fou la mà dreta de la professora de Formació Professional Encarna
Soriano, que com a tutora va saber acollir-la en gener i febrer de 2021, període
en el qual es desenvolupen habitualment les pràctiques del Màster de Secundària.
En aquesta entrevista, la mateixa Tamara ens relata com va anar l’experiència
a l’institut on va cursar ja fa uns anys l’etapa del Batxillerat.
Què et va impulsar a llicenciar-te en el teu grau?
Sincerament, i en aquest aspecte estic molt agraïda al centre, va ser el
meu mestre de segon de batxiller, Jose, el que em va animar a estudiar ADE. Si
no haguera sigut per ell, no sé què seria de mi avui. La meua idea era no
presentar-me a la selectivitat i matricular-me en una acadèmia per a
preparar-me les oposicions a policia. La meua situació econòmica familiar no em
permetia anar a València a estudiar ADE, que era l’altra alternativa que em
plantejava. Afortunadament, l’any següent al meu curs de batxiller van oferir
el grau d’ADE en el campus d’Ontinyent. Així que sí, puc dir que hui soc
graduada en ADE per la Universitat de València gràcies a Jose.
Quines ocupacions has tingut abans d’optar per estudiar
el Màster en Professor de Secundària?
Vaig estar tres anys de manera temporal en Caixa Ontinyent. A més, com que en Caixa Ontinyent la temporada alta és d’abril a setembre, va haver-hi un any que em van contractar en una empresa privada quan vaig acabar en Caixa Ontinyent. No obstant això, no va ser per a una llarga temporada, ja que me’n vaig adonar que l’empresa privada no era per a mi. Treballava en el departament d’Administració, però estar tancada en una oficina amb el mínim contacte amb la gent no em va agradar.
És per això que vas cursar el màster?
Sí, l’experiència en el sector privat ha sigut clau, encara que sempre he
sentit que la docència era una professió que m’agradava; però ho vaig
corroborar quan en la carrera els meus companys de classe em demanaven ajuda
per a poder entendre millor algunes assignatures. Vaig acabar impartint classes
de fins i tot 9 i 10 persones, per a les quals demanàvem aules a la pròpia
universitat.
Com valores la teua estada a l’IES L’Estació?
Magnífica i meravellosa, entre d’altres raons per tot el que significa el
centre per a mi. Em va marcar un abans i un després en la meua vida. A més, he
estat rodejada d’un equip educatiu increïble que ha sabut donar-me molt bons
consells per al meu futur i, com no, ha sigut molt gratificant veure que
després de tants anys els professors encara et recorden.
Podries contar-nos alguna anècdota viscuda durant les vuit setmanes de pràctiques?
Realment m’han passat tan ràpides les setmanes que no m’ha donat temps per
a viure una anècdota. El que sí puc assegurar que m’ha quedat en la memòria per
a la resta de la meua vida és el fred que he passat a causa de la ventilació imposada
per a evitar els contagis de covid.
Has vist molta
diferència entre la teoria del Màster i la pràctica o dia a dia d'un institut?
La meua opinió és que moltes vegades aquestes tècniques tan innovadores que
es mostren en el màster no es poden aplicar. Almenys, dins de l’àrea a la qual vull
encaminar la meua docència veig prou complicat poder aplicar mètodes
d’ensenyança com podria ser la Flipped-classroom o la ratificació.
Es fa complicat
motivar els estudiants en la teua matèria?
Amb alguns alumnes em va costar arribar una mica més que amb altres, però
jo crec que aquest és un fenomen que ocorre en qualsevol nivell i qualsevol
àrea.
Com es perfila
el futur amb una pandèmia que encara no està del tot controlada?
Tinc l’esperança que troben la cura o almenys una forma de poder conviure
amb una nova normalitat molt millor que la que estem vivint en aquests moments.
Més que res per la qualitat de la docència que li fem arribar a l’alumnat, en
aquestes circumstàncies l’alumne ha d’assolir els mateixos coneixements que
abans de la pandèmia en la mitat del temps i amb un professorat molt més
estressat.
Algun consell
per a l'alumnat al qual has impartit classe?
Que lluiten pel que volen perquè quan trobes allò que t’agrada, ho fas amb
gust i per a mi és el més important. Que continuen fins el final i que no es
deixen influir per ningú, ni per un company de classe, professor/a o qualsevol
altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada